L’enllaç de la setmana: ‘Nordic Names’

Sí, això de «de la setmana» no m’ho crec ni jo, però si no dono per escriure, encara menys per canviar noms de seccions… Avui, un web curiós que vaig descobrir traduint La meva lluita, com a mostra dels problemes diversos que ens podem trobar els traductors i els llocs on anem a parar per resoldre’ls.

Nordic NamesTítol: Nordic Names.

Contingut: Informació sobre noms de persona en idiomes nòrdics: significat, variants, santoral, estadístiques d’ús… Pot semblar una tonteria, però traduint de l’anglès de tant en tant passa que et trobes personatges amb noms desconeguts i sense pistes per saber si són d’home o de dona, cosa imprescindible en català (encara que siguis d’una variant que s’estalvia l’article, sempre hi ha els adjectius). Per descomptat, sempre hi ha el truc de buscar-los a Google Images, però de vegades els resultats són poc clars. Aquest buscador, en canvi, resol el dubte de manera més fàcil i fiable, si el nom en qüestió és éscandinau. Només hi he trobat a faltar informació sobre la pronunciació (per allò d’apostrofar o no algun nom de dona començat amb i), però ja expliquen que pot variar molt segons el territori i ofereixen un fòrum on preguntar-ho. Malgrat la limitació del tema, un bon enllaç d’aquells que molts traductors desem per si de cas.

Idiomes: anglès (interfície), amb informació sobre noms danesos, feroesos, finlandesos, groenlandesos, islandesos, lapons, noruecs i suecs.

Anuncis

L’enllaç de la setmana: 10-4-14

Captura de pantalla 2014-04-09 a les 23.00.29Títol: Diccionari català-anglès/anglès-català de locucions i frases fetes

Autor: Lou Hevly, que també té un grapat d’altres recursos d’anglès per a catalans (i potser us soni d’alguna llista de correu com ara Zèfir).

Contingut: El títol és llarg, però no deixa dubtes: aquí es poden buscar locucions i frases fetes en anglès i en català, amb equivalències quan és possible (per exemple kick the bucketestirar la pota) i explicacions quan no. Amb una interfície senzilla (es podria dir que antiga i tot), permet consultar llistes alfabètiques i cercar en qualsevol dels dos idiomes; en aquest cas, apareixen resultats corresponents a les dues combinacions (que no sempre són idèntics). També hi ha una presentació molt clara amb instruccions i referències. L’autor va donar a conèixer el diccionari no fa gaire i encara no he tingut ocasió de fer-lo anar a fons i veure’n bé l’abast, però diria que als que treballem en anglès i català ens convé tenir aquest recurs a mà. Ja sabem que les frases fetes són punyeteres i que sovint no trobes el que busques, o no saps ben bé què busques però ho tens a la punta de la llengua, per tant qualsevol ajuda és benvinguda.

Idiomes: català, anglès.


Enllaços de la setmana: 13-3-14

Avui tocarem els diccionaris de col·locacions, una eina relativament poc coneguda (jo mateixa en podria aprendre més) però que pot fer un bon servei a l’hora d’escriure o traduir. Les col·locacions a què es refereixen són les de paraules que tendeixen a acompanyar-se les unes a les altres de manera que, per exemple, en català a l’hora de dinar les taules es paren, i no una altra cosa, i s’hi pot beure vi negre, però no vermell. (Si en voleu una explicació una mica més completa podeu llegir aquest apunt). Per tant, s’entén la utilitat de reculls que ens ajudin a comprovar si aquell verb ja és el que tocaria o a trobar aquella paraula que ens ronda pel cap però no acabem de concretar… Encara que, com amb altres menes de diccionari, és possible que justament el cas que necessites no hi sigui, o no encertis la manera correcta d’arribar a la informació.

Tot seguit us deixo enllaços a un parell de diccionaris de col·locacions consultables de franc a Internet, que van circular per la xarxa no fa gaire. No he tingut oportunitat de fer-los servir a la feina, però em semblen uns recursos interessants. I si algú en coneix en català per completar el lot, que avisi als comentaris, si us plau.

*******

portada dicc. colocacionesTítol: DiCE: Diccionario de colocaciones del español

Autor: Grupo DiCE (Universitat de la Corunya)

Contingut: Diccionari de col·locacions en castellà. Es pot consultar a partir d’una sèrie de lemes (no sé si gaire extensa) o mitjançant consultes avançades. En qualsevol cas, per arribar als exemples i casos concrets cal fer uns quants clics, i per treure’n bé el suc diria que cal mirar-se bé les explicacions i instruccions sobre el funcionament del diccionari.

Idioma: castellà.

*******

ozdic collocations dicc.Títol: Ozdic: English Collocation Dictionary

Contingut: Diccionari de col·locacions en anglès. A diferència de l’anterior, té una interfície senzillíssima: fiques una paraula al requadre, pitges Retorn i et surt la informació. De fet, és tan minimalista que no expliquen enlloc qui són ni res del projecte (i per desgràcia vaig desar l’enllaç, però no la font on vaig trobar-lo), però per Internet diuen que es tracta d’una versió de l’Oxford Collocations Dictionary, que sembla prou seriós.

Idioma: anglès.


Una de Brunetti

Sí, ja sé que sembla que me n’hagi anat de vacances sense avisar, però va ser acabar-se el curs escolar i animar-se’m la vida per altres bandes, i amb una calor que no em motiva precisament per escriure… Tot i això, no volia que passés el mes en què mig món desconnecta sense parlar de l’últim llibre que he traduït. (Que si no canvien aviat les coses, serà l’últim en molt temps, perquè per desgràcia no en tinc cap a la impremta o en perspectiva.)

lou-dor_Es tracta de L’ou d’or, de Donna Leon, l’últim cas del comissari venecià Guido Brunetti. He de confessar que, si bé coneixia de nom la sèrie, gairebé no n’havia llegit res, i que després de traduir-ne una novel·la i llegir-ne alguna altra continuo sense ser-ne fan, però és més per una qüestió de gustos personals que de falta de mèrit de les obres. Em fa la sensació que, després d’una vintena d’anys i de llibres, el comissari Brunetti ja té una edat i això, sumat al  temperament reflexiu, dóna al llibre un to pausat, sense estridències (em ve al cap la paraula crepuscular, tal com la fan servir alguns crítics de cinema, però no sé si seria ben bé això). Aquí no hi ha grans conspiracions, baixos fons ni assassins sanguinaris, sinó molta vida de cada dia, amb petites alegries i plaers, misèries, preocupacions i neguits difusos, i un mal que no per quotidià es descobreix menys terrible (incloent-hi la crisi i unes corrupteles que a casa nostra també ens sonen massa).

Com a traductora, l’encàrrec em va suposar incorporar-me a un univers amb una llarga història de traduccions al darrere (algunes de gent que respecto molt, espero no haver fet baixar el nivell general). Això vol dir que, a banda del procés no del tot conscient d’agafar-li el to a la cosa, em vaig trobar que moltes decisions de traducció ja estaven preses, com ara les de mantenir o adaptar els càrrecs, i com tractar les paraules italianes que esquitxen l’original anglès. De vegades vaig patir una mica per coses que jo no hauria fet igual, però també és veritat que trobar algun problema ja resolt et treu un pes de sobre. En qualsevol cas, m’ho vaig passar malament havent d’escriure els noms dels personatges sense article al davant: és una decisió legítima, i en un entorn en què la meitat de personatges es diuen pel cognom l’entenc, però que algú es refereixi a la seva dona com «Tal» en lloc de «la Tal» em continua costant molt. Res, són dèries de les que tenim els del gremi…

L’altra cosa del llibre que us voldria comentar és el títol. Inicialment més aviat desposta, fa pensar en coses que no tenen res a veure amb la història, i jo mateixa vaig haver de comprovar si la referència era la que era o potser se m’havia escapat alguna cosa. De fet, diria que cal arribar al final de la trama per veure-li el sentit, i aleshores sí que encaixa. Quan hi estava treballant vam intercanviar algun missatge amb l’editora sobre la possibilitat de canviar-lo (jo estava esperant al final de la traducció per veure si tenia alguna inspiració, perquè tot el que se m’acudia tirava massa cap al melodrama), però al final vam acabar cenyint-los al The Golden Egg original.

Que si el recomanaria? Doncs si us cauen bé en Brunetti i tots els qui l’envolten crec que us agradarà retrobar-los. I si us ve de gust llegir novel·la negra tranquil·la, sense sang i fetge però amb una bona dosi d’observació, tampoc no em sembla una mala tria: sense ser experta en el gènere, diria que els personatges i la història tenen el seu què, i visitar Venècia, ni que sigui només en la ficció,* sempre és agradable… A més, el llibre passa a la tardor i hi arriba la fresqueta, que pot ser un antídot a les calorades d’agost.

* Si compreu el llibre en català, trobareu una butlleta per al sorteig d’un viatge a Venècia que organitza l’editorial. Diu hi ha temps fins que s’acabi l’any, així que ja ho sabeu.


Petites alegries

[A José Luis López Muñoz] le molesta que se extiendan innecesariamente calcos del inglés como el posesivo antepuesto a las partes del cuerpo: «Por eso dan ganas de ponerse a aplaudir cuando la megafonía del metro dice que no metas el pie —no tu pie— entre coche y andén. Son, ya lo sé, satisfacciones un poco ridículas».

Anècdota de «José Luis López Muñoz, un traductor a fuego lento», perfil publicat avui al blog Letra pequeña d’El País. De fet, tot l’apunt és recomanable, però això dels possessius i la satisfacció de veure els detalls cuidats m’ha arribat al cor.


L’enllaç de la setmana: 10-6-13

Un altre blog que m’agrada llegir, aquest sobre guanyar-se la vida per compte propi.

FreelanceryTítol: The Freelancery

Autor: Walt Kania

Contingut: El blog toca els temes més habituals relacionats amb guanyar-se la vida per compte propi: trobar clients, tractar-hi, com començar, com mantenir-se, la motivació, els preus… No és l’únic que ho fa, ni el més pràctic o el que s’actualitza més sovint, però m’agrada com s’explica aquest home: tinc la sensació d’estar llegint un professional amb un bon tou d’experiència al darrere, que fa algunes reflexions i les comparteix. Després poden semblar més o menys encertades o pertinents, però almenys les trobo realistes i de bon llegir. A més, m’agrada que de tant en tant porti la contrària o doni la volta a algun consell dels que se solen trobar en aquest món de l’emprenedoria del qual molts traductors formem part, ni que sigui si us plau per força.

Idiomes: anglès.


L’enllaç de la setmana: 28-5-13

Comencem amb un dels blogs de traducció que últimament llegeixo més de gust.

Captura de pantalla 2013-05-27 a les 10.39.00Títol: En la luna de Babel

Autora: Scheherezade Surià, traductora literària i audiovisual. (Sí, és nom i no pseudònim. No em vaig poder estar de preguntar-li-ho.)

Contingut: Blog sobre traducció i llengües. Apunts llargs, molt treballats i amens, que solen aportar força informació i sovint inclouen taules descarregables en PDF. Destacaria els dedicats a la traducció de literatura romàntica i eròtica de l’anglès al castellà, amb unes llistes de vocabulari d’expressions que poden ser útils dins i fora del gènere i que sempre dic que algun dia miraré d’adaptar al català (i tindré feina!).

Idiomes: Escrit en castellà, toca sobretot la traducció de l’anglès.


Tres diccionaris

He anat seguint els articles d’opinió sobre les traduccions de llibres al català que s’han públicat a la revista digital Núvol, des del primer elogi (senyora editora, aculli’m!) i la posterior crítica (quines hòsties van repartir pel Twitter aquell dia!) fins als diversos afegits i matisacions i la posterior convocatòria del premi (no, no tinc res per presentar-hi). Ara no vull donar la meva visió de tot plegat, que ni tinc ben elaborada ni sé què aportaria, però mentre hi reflexionava em vaig recordar d’aquesta fotografia, feta pensant en un apunt que no veia ben bé per on enfocar.

TresDicc

Són tres diccionaris, els tres que tinc més sovint damunt la taula quan tradueixo de l’anglès al català. També hi deixo altres obres de consulta, és clar, per no esmentar tot el que surt a la pantalla: l’Optimot, que quan treballo queda obert per defecte, cercadors, enciclopèdies, vocabularis més o menys especialitzats… Però si ens centrem en el que més s’identifica amb la traducció —un diccionari bilingüe—, els que tinc a mà són aquests tres.

  • Comencem pel de dalt: el Diccionari UB Anglès-Català, editat el 2008 i comprat tan aviat com el vaig veure a la llibreria. Sabia que l’estaven preparant i l’esperava amb candeletes, perquè és un diccionari modern, fet amb corpus, ordinadors i eines lexicogràfiques d’avui dia, cosa que fa que estigui força actualitzat. I per l’aspecte atrotinat que té, ja veieu que l’he fet servir força (i la nena tenia tirada a agafar-lo quan era un bebè, tot s’ha de dir). Inclou un codi per descarregar-ne la versió electrònica, que no és un diccionari amb cercador i tal, sinó més aviat una llista de lemes ordenats alfabèticament (però funciona amb Mac, això sí). L’inconvenient? Que malgrat les 22.500 veus i 40.500 accepcions que té es queda curt, sobretot en els registres que es puguin escapar del món universitari al qual està especialment destinat. Però molt recomanable per a textos periodístics i de divulgació.
  • La foto és dolenta amb ganes, però es veuen els avenços en maquetació.

    La foto és dolenta amb ganes, però es veuen els avenços en maquetació.

    A sota, el Diccionari Anglès-Català d’Enciclopèdia Catalana, també força usat: ha perdut la sobrecoberta, ha passat per l’enquadernador i aviat li tocarà una nova visita, però és que no em dóna la gana comprar-ne un de nou, perquè des de la segona edició, de 1985, només se n’han fet reimpressions, potser amb alguna rentada de cara, però no una nova edició actualitzada. (Per cert, enguany fa 30 anys de la primera, no sé si seria una bona excusa…) Tot i això, continua sent el diccionari català-anglès de referència més enllà dels escolars, el més complet que tenim (36.000 entrades, diu), i el que para més atenció a termes antics i registres literaris (el fet que el principal autor sigui Salvador Oliva, traductor de Shakespeare, hi pot tenir a veure). Per tant, imprescindible, ni que sigui per defecte. Em sembla que en va sortir alguna versió electrònica només per a Windows, i no em consta que es pugui consultar a Internet.

  • I a baix de tot, el Collins Universal Inglés-Español. No sé si és una raresa, però sí, tradueixo al català i sovint tinc un diccionari castellà damunt la taula. Com és això? Ras i curt, és el diccionari en què es va basar el de dalt (per si no ho sabíeu, això que un diccionari es basi en un altre és ben normal), però aquest és més complet, s’actualitza (el meu és del 2005, aviat tocarà mirar si hi ha nova edició) i té una maquetació més agradable; per tant, no és estrany que molts cops em resulti més còmode tirar per aquí. A més, es pot consultar de franc per Internet.

I així vaig fent. Quan es tracta de vocabulari més especialitzat, en català tenim la sort de comptar amb tota la feinada del Termcat, encara que no sempre es pugui arribar directament a un terme a partir de l’anglès. D’altra banda, quan necessito documentar-me una mica per a alguna traducció (com era un vaixell o un vestit d’època, aquella afició d’un personatge…), no és estrany que em costi trobar fonts en català, o que en trobi de poc fiables per mal escrites i plenes d’estrangerismes, i acabi passant per algun recurs en castellà.

En fi, és evident que el diccionari perfecte no existeix, i que els traductors de llibres som usuaris molt exigents, però crec que alguna cosa millor sí que podríem tenir-la. I el fet que en una combinació tan freqüent com l’anglès-català hi hagi aquestes mancances (i aquestes maneres de salvar-les) diria que ha de fer pensar… Però per avui ja m’he enrotllat prou.


Una de lexicògrafs

Ara que el Gazophylacium, se’n va de vacances, trobo per casualitat una anècdota de lexicògrafs que crec que li agradaria:

The DARE project, as it is known, was initiated in the 1950s by Frederic Cassidy, a well-known linguist who sent field workers out across the country in “word wagons” to interview people. Cassidy’s catalogers talked to nearly 3,000 people over six years, making recordings along the way in order to capture pronunciations.
The first volume of the DARE was released in 1975, with additional volumes following in time. But the final volume still had not been published by the time of Cassidy’s death in 2000, and the linguist’s tombstone reads, “On to Z!”
Now, after five decades of research, “S to Z” of the DARE will be published next year.
(NPR, via Mighty Red Pen)

No em negareu que això de la làpida té un aire de llegenda urbana… (i una cerca ràpida a les imatges del Google no ho confirma, però tampoc no vol dir res).


‘Everywhere they cook beans’

… que dirien els de From Lost to the River. O, si us estimeu més un equivalent català, a tot arreu es fan bolets quan plou.

I és que, encara que no en tingui foto, no em puc resistir a explicar-vos un nyap en anglès, ni que sigui per variar una mica. L’altre dia em van ensenyar una carta d’una empresa d’aquestes que es dediquen a muntar estades d’unes setmanes a Anglaterra per a adolescents, perquè les criatures els joves aprenguin idiomes i tota la pesca. Doncs bé, després de donar la informació pertinent,  acabava més o menys amb les frases següents:

[…] have a save journey.
King regards.

Per als que no sabeu anglès, hi ha dues faltes d’ortografia d’allò més tontes: confon save (‘salvar’) amb safe (‘segur’), que a grans trets vindria a ser com equivocar-se amb una essa sorda (rossa) i una de sonora (rosa), i el que habitualment són «salutacions cordials» (kind regards) es converteixen en una mena de «salutacions reials» (king regards), aneu a saber per quins mecanismes. Just la mena de coses que el corrector de Word no detecta (mentre totes les paraules surtin al seu diccionari, a ell tant li fa com es combinin), però que no solen escapar a una lectura mínimament atenta… I que sempre fan lleig, però encara més en un sector com aquest.

No cal dir que tant els destinataris de la carta (sobretot!) com una servidora esperem que els que han escrit la carta en sàpiguen més d’organitzar que de picar lletres, i que d’ensenyar anglès se n’encarreguin persones amb un millor domini de la llengua. Perquè pel que m’han dit es tracta d’una empresa seriosa, amb anys d’experiència i bones referències, i tots podem tenir un mal moment.