Ja és Sant Jordi?

Com cada any, el cartell és obra de l'Ada Arbós i l'Ariadna Governa. Que maco!

Com cada any, el cartell és obra de l’Ada Arbós i l’Ariadna Governa. Que maco!

Ostres, ja és Sant Jordi i jo amb l’apunt per fer!

Entre una cosa i l’altra (incloent-hi que, a diferència de l’any passat, aquest no tinc cap novetat traduïda, ai!), la veritat és Sant Jordi em feia més aviat mandra, i fins i tot em plantejava passar d’un centre de Barcelona col·lapsat i piles de llibres que possiblement no tindria temps per llegir… Però quan em van trucar els companys d’APTIC per si volia anar una estona a la parada que solen muntar les associacions de traductors per cridar l’atenció sobre la nostra feina, no vaig dir que no. Perquè a hores d’ara no cal que digui que darrere de molts llibres que es vendran demà hi ha la feina de traductors i traductores, oi? (I també de correctors, dissenyadors, editors i altres oficis, però permeteu-me que escombri cap a aquest tros de casa.)

Per tant, si el dia de Sant Jordi passeu pel número 24 de la Rambla Catalunya, no trobareu un sarau com el de l’any passat, però sí una colla de traductors repartint punts de llibre, promovent les associacions del gremi i disposats a signar traduccions als lectors que ho desitgin. Jo hi seré aviat, d’11 a 12, i encara que a la llista oficial hi surt només la Cançó de gel i foc (amb una certa vergonya, que el nom sona molt però la feina no és només meva), ja sabeu que he fet unes quantes coses més, prou variades. Així que, si teniu qualsevol traducció meva i us fa gràcia que la signi, o simplement voleu passar a saludar, ja ho sabeu.

Acabo amb una petita reflexió personal arran del cartell i el lema: de ciència-ficció, en català, ja se’n tradueix (tinc al cap un parell de projectes amb molt mèrit), però no puc deixar de pensar que m’agradaria que n’hi hagués més, i ben feta, i que per la part que em toca em faria il·lusió contribuir-hi.

Doncs ja està fet l’apunt. Bon Sant Jordi a tots!

Anuncis

Notes d’una xerrada sobre traducció assistida

logos TAO

Imatge treta de la presentació

Dimecres passat, per una conjunció astral d’aquelles que passen de tant en tant podia sortir al vespre, i com que últimament la feina em torna a deixar massa temps lliure, vaig aprofitar per anar a veure col·legues i aprendre alguna cosa a la xerrada sobre eines de traducció assistida que organitzava l’APTIC. Jo normalment faig servir una eina d’aquestes (Wordfast Classic) i pel que necessito vaig tirant prou bé, però com que són programes imprescindibles per a molts traductors (i clients!), no fa cap mal estar una mica més al dia en aquest camp. Tot seguit apunto unes quantes notes; si m’hagués endut l’aparell que tocava les hauria anat fent pel Twitter, però ara tiraré de gargots i memòria.

  • Una prèvia per als que no sou del gremi: estem parlant de traducció assistida (l’ordinador ajuda al traductor humà) i no de traducció automàtica (l’ordinador «tradueix sol»: el traductor de Google, per exemple), que és tota una altra cosa. Als enllaços hi ha els articles de la Viquipèdia, i si voleu puc provar d’explicar-ho una mica en un altre apunt.
  • Les quatre eines analitzades eren: SDL Trados (un clàssic, molt utilitzat), MemoQ (de la qual últimament havia sentit parlar bastant, i bé), OmegaT (programari lliure amb uns anyets al darrere) i Wordfast Pro (d’una altra casa que fa temps que s’hi dedica).
  • Totes quatre fan servir memòries de traducció i treballen de manera semblant: importes el text per traduir al programa, hi treballes i quan acabes l’exportes al format original. A més, inclouen més o menys eines com glossaris, correctors ortogràfics, controls de qualitat o estadístiques, entre altres, i aquí comença a haver-hi diferències, com també en els formats de documents que admeten (poder traduir a partir d’un document ja maquetat i que el resultat quedi maco, per exemple, de vegades dóna molts punts).
  • Si, com a mi, us importen aquestes coses, cal dir que Trados i MemoQ només van amb Windows, mentre que OmegaT i Wordfast també poden funcionar amb Mac o Linux. Per això em temo que parlaré poc de les dues primeres.
  • Si bé es fan esforços per millorar la compatibilitat entre els diferents programes (sobretot per part de MemoQ), a la pràctica la cosa encara està verda. En aquest sentit, costa fer conviure diferents eines (amb els corresponents projectes) en un sol ordinador.
  • CAT tools & gats

    En anglès en diuen ‘CAT tools’, però la cosa no va per aquí…

    De Trados, destaca que té unes bases de dades de vocabulari molt completes; el problema és que justament per això sovint es fa pesat crear-les i gestionar-les.

  • L’evolució dels preus dels diferents programes ha estat curiosa (deixant de banda OmegaT, que sempre ha estat gratuït). Fa uns anys, Trados era el més gros (en quota de mercat i prestacions) i notablement més car que els altres, mentre que Wordfast i MemoQ sortien relativament bé de preu (el primer Wordfast que vaig comprar em devia costar uns 100 euros). Però a mesura que les alternatives de Trados guanyaven usuaris han anat pujant els preus, mentre que Trados s’ha moderat. Ara mateix, el Trados surt per uns 700 euros, MemoQ passa una mica dels 600 i Wordfast ja va pels 400.
  • OmegaT resulta més limitat a l’hora d’acceptar formats de documents i en coses com la previsualització o les estadístiques, però hi ha altres eines de programari lliure (Okapi) que el complementen. El que ja no sé és el nivell d’informàtica que cal per instal·lar-les i fer-les anar…
  • Un apunt interessant per als que traduïm del castellà al català: OmegaT integra un traductor automàtic per a aquesta combinació, l’Apertium, que diuen que no va malament del tot.
  • Molt bé la ponent, Anna Estellés, pel seu entusiasme i humor. A més, es notava que tot el que deia sortia de l’experiència, que sempre s’agraeix.
  • Llàstima que al final el temps se’ns tirés al damunt i no quedés gaire estona per mirar l’últim programa (Wordfast Pro) o per fer resums i conclusions, tot i que sí que es va poder debatre durant l’exposició.
  • Des del punt de vista organitzatiu, llàstima també de les cadires buides, sobretot perquè havien tancat les inscripcions feia almenys una setmana, hi havia llista d’espera i jo mateixa havia pogut anar-hi gràcies a algú que el dia abans va tenir el detall d’avisar que no podia.

A més a més, els d’APTIC han fet un recull de piulades amb l’etiqueta #APTIC_TAO i l’Òscar de Traduquímica et al. s’ha molestat a resumir les principals diferències entre programes en una taula. Si voleu donar-hi un cop d’ull, feu clic als enllaços.

Per la part que em toca, no correré a canviar-me de programa, però continuaré insistint a millorar els meus coneixements rudimentaris d’OmegaT, que em sembla una alternativa prou interessant si mai em canso de les pegues del Wordfast Classic o necessito treballar amb formats més enllà del Word. En qualsevol cas, m’alegro d’haver pogut anar a la xerrada i tenir una idea més clara de com està el tema avui dia.


El Sant Jordi del llit

Jo volia fer una crònica de Sant Jordi, però no m’hi vaig posar a cop calent i —per desgràcia— si no faig aquestes coses de seguida sempre em despisto massa temps… En fi, ja hem passat a la segona opció, però almenys deixaré un parell de fotos i quatre notes del que acabarà sent conegut com «el Sant Jordi del llit», per la campanya de l’APTIC.

Quin llit més maco!

Quin llit més maco!

Una mica més avall ho explico, però el resum és que van plantar un llit a la rambla Catalunya i uns quants traductors literaris hi vam anar passant amb les nostres obres per donar a conèixer la feina que fem entre la gent que ens llegeix, tant si n’és conscient com si no.

Va ser tota una experiència, us ho asseguro: estar asseguda en un llit envoltada de gent dreta fa una certa impressió, i entre el fotògraf oficial i les de record, em sembla que no m’havien fet tantes fotos des que vaig casar-me… De tota manera, el més destacat va ser la fabulosa energia que desprenia tota la gent d’Activitats i Comunicació d’APTIC: impressionant, de debò. Vam xerrar, vam riure, vam repartir uns punts de llibre maquíssims, vam cridar l’atenció de la gent i d’algun periodista i vam presumir d’ofici en general, que de tant en tant ja toca. Va ser fantàstic retrobar una colla de companys, fer noves coneixences (després vaig descobrir que a Sants hi ha una població de traductores que Déu n’hi do) i poder saludar en persona gent amb qui normalment només tinc contacte pel ciberespai. Com sempre, lamento la meva mala memòria i la incapacitat de relacionar oportunament noms, cares i circumstàncies. Però feia un matí de primavera i estàvem de bon humor. En resum, va ser una senyora injecció de positivisme i orgull professional.

Llit i fotos

Sí, sóc la de blau.

A més de la gent del gremi i acompanyants, vam aprofitar la diada per parlar amb passavolants i lectors. (Els més valents es van animar a fer-se fotos i tot.) Inicialment em feia una mica de cosa lluir les traduccions de Cançó de gel i foc, perquè no són només meves (sinó també de l’Esther Roig, la Mercè Santaulària i l’Imma Estany), però d’altra banda van servir per cridar l’atenció i donar conversa a gent que les coneixia. Vaig acabar comentant diferències entre l’edició castellana i la catalana un parell de vegades, i suggerint el català per a les relectures…

Per a l’anecdotari, apunto la senyora que tot passant pel costat del llit buit va comentar en veu baixa: «Te echas una siesta y te dan un libro. Muy bien». I la que ens va explicar que algú de la família s’hi dedicava i que ja sabia que «últimament les traduccions surten molt malament perquè us paguen fatal i a més sempre aneu amb presses». Bé, no va ser amb aquestes paraules exactes, però ja us en feu la idea.

La meva paradeta.

La meva paradeta.

Després del matí a la parada, va ser hora d’anar a dinar, fer un tomb i acabar de celebrar la diada. Aquest any no estava especialment predisposada a comprar llibres (la pila de pendents no para de créixer i les multituds de Sant Jordi m’atabalen), però al final tots els membres de la família vam acabar complint la tradició. Fins i tot em va saber greu no haver-me firat algun altre llibre, o aquella samarreta, igual com em va saber greu no haver voltat més i haver-me acostat a més parades, no haver arribat a escriure alguna dedicatòria mig promesa, o no haver saludat i desvirtualitzat encara més gent. Però fet i fet, el del llit no va ser un mal Sant Jordi.

Si us fa gràcia, podeu veure més fotos de la cosa al web i al Facebook d’APTIC (el segon àlbum és més complet, no sé per què).

Afegit: També han penjat una notícia al web d’APTIC, on podreu trobar el nom de tots els implicats i llegir la crònica de la parada de Girona. (Apa, ells m’enllacen a mi i jo a ells. Ja tenim el bucle.)


S’acosta Sant Jordi

Cartell

Quin cartell més maco que han fet l’Ariadna Goberna i l’Ada Arbós!

I com ja és tradicional, els d’APTIC munten una parada a la Rambla Catalunya per donar a conèixer la feina dels traductors «amagats» darrere de gran part dels llibres que omplen prestatges i carrers. Enguany, han triat un eslògan força cridaner: «Amb quants traductors te n’has anat al llit». Perquè, és clar, tu pots fer broma amb el teu home que et vas a ficar al llit amb Paul Auster, per dir alguna cosa, però si el llibre està en català, allà també hi haurà el traductor o traductora que ha teclejat tan bé com ha sabut les paraules que llegiràs… Un ménage à trois (almenys) pel mateix preu. Sort que normalment som discrets!

Per acabar de cridar l’atenció, aquest any no hi haurà una parada com les altres, no: plantaran un llit al carrer i hi haurà un grapat de traductors literaris disposats a compartir-lo amb els lectors.

I què pot fer una traductora literària amb poca feina com ara jo? Doncs apuntar-s’hi, és clar! Hi seré al matí, de les onze a quarts d’una, i hi portaré les traduccions de què he parlat últimament al blog: L’emigrant amateur, Terra, i alguns llibres de Cançó de gel i foc, que encara que no siguin només meus, resulten força vistosos. Si volteu per la part de baix de la rambla Catalunya i voleu acostar-vos a saludar, demanar una signatura, queixar-vos per com vam traduir Winterfell doncs ja ho sabeu, per mi encantada.

Al llarg del dia, també passaran per la parada els companys Daniel Menezo, Mireia Alegre, Maria Llopis, Ainara Munt i Tina Vallès (que com que a més és autora —premiada!— aquell dia no pararà). A més, els de l’Associació volen fer enrenou organitzant concursos i no sé què més: estigueu atents al seu web, Facebook, i Twitter, a veure què se’ls ha acudit.

I passeu-vos-ho molt bé per Sant Jordi! I llegiu i compreu llibres quan us doni la santa gana, tant si és el dia que toca com si no!


Pinzellades al voltant d’una xerrada d’ergonomia pràctica a APTIC

(Apunt tirant a chick-lit, i força tonto.)

  • Per una d’aquelles circumstàncies que no passen gens sovint, tenia tota la logística domèstica a favor: podia sortir pel centre a la tarda, anar a una activitat a les set del vespre i, probablement, quedar-me a prendre alguna cosa després si es plantejava el tema.
  • Aquell dia tenia un refredat. Preciós.
  • Per sort, els medicaments funcionen. I passejar per Barcelona sense criatura, també.
  • Si fas temps per no arribar massa d’hora, acabes arribant tard.
  • M’esperava una activitat de l’estil «coses que pots fer sense allunyar-te gaire de l’ordinador», però allò era una sessió d’estiraments completa: amb exercicis drets, a terra, per parelles i breu massatge final.
  • Havien avisat que calia màrfega? Compte amb això de llegir en diagonal.
  • Les bufandes o xals tipus pashmina (o com es digui) tenen usos insospitats. I amb un vestuari a prova de parcs infantils pots anar a molts llocs.
  • Feia temps que no escoltava res d’Enya…
  • Això d’aixecar gaire estona els braços no ho porto bé.
  • Ja me’n recordaré? No hauria estat millor fer un curset amb tres o quatre sessions perquè quedés una mica més de pòsit?
  • Em sembla que vaig a fer una pausa estratègica per mocar-me.
  • Trobo a faltar fer tai-txi.
  • Quan acabem, entre el relaxament i que comença a passar l’efecte de la pastilla, el lloc on tinc més ganes d’anar és al llit.
  • L’endemà tenia febre, però no estava cruixida. No anem tan malament.

Si us interessa el tema, aquí està més ben explicat (i també hi ha apunts sobre la xerrada de teoria, que jo no hi vaig ser).


Ampliant horitzons

Bé, ja ha arribat la crisi. Després d’anys d’anar empalmant sempre projectes més o menys intensos i concentrats, pel novembre em vaig estar un parell de setmanes, amb l’agenda buida, i des d’abans de festes que la cosa està molt aturada i aparentment sense ganes d’animar-se… Bé, per sort vaig aprofitar les èpoques bones i tinc reserves per anar tirant mentre miro de solucionar-ho.

pencilsEntre altres coses, aprofito que tinc més temps per dedicar-ne a la formació, per aprendre coses noves i recordar-ne d’altres (bé, en això faig cas al que es recomana en aquests casos). Així, abans de Nadal vaig fer un parell de cursets de temes que no toco habitualment però que són útils a la feina.

Per començar, vaig fer un curs d’estratègies de màrqueting a APTIC. Que quedi clar, el màrqueting no m’agrada. Gens. Sóc conscient que com a autònoma sóc empresària (ja es preocupen els de la Seguretat Social i Hisenda de recordar-m’ho), però en el meu cas ho sóc si us plau per força; res a veure amb l’«emprenedoria» aquesta que tant promocionen. Tinc la sensació que els «plans d’empresa» em venen grans, i la necessitat de «vendre’m» més o menys constantment és una de les coses que més costa amunt se’m fa d’aquest ofici. És a dir, que tinc moltes coses per aprendre i millorar. D’altra banda, m’agrada escoltar de tant en tant la gent amb un clar esperit empresarial i comercial —encara que segons com em semblin d’un altre planeta—, observar la seva manera de fer i de veure les coses i gaudir del seu entusiasme. (De, fet escoltar gairebé a qualsevol parlar d’una cosa que l’apassiona pot ser fascinant, independentment que hi estiguis més o menys d’acord.) La professora del curs, la Sílvia Sabrià de Tick Translations, seria una d’aquestes persones, i ho va fer força bé.

A hores d’ara ja és tard per fer un resum del curs, però sí que deixaré apuntades unes quantes idees generals que em van quedar: que el màrqueting és sobretot anàlisi i que s’ha de pensar i planejar molt abans d’actuar; que els traductors, sovint tímids de mena, hauríem de perdre la por al telèfon (tot arribarà), i que cal recordar-se d’escoltar el client, per saber què vol i necessita, i posar-se en lloc seu. També vaig anotar unes quantes coses més concretes, idees per anar concretant i posant en marxa en un termini raonable (fer allò que en diuen un «pla de màrqueting» encara ho veig massa gros). I miraré de no arxivar massa profundament els apunts per rellegir-los de tant en tant…

indesPer canviar de tema, al cap d’uns quants dies vaig anar al Cibernàrium a fer una petita introducció a l’InDesign, un programa d’autoedició. No és que ara pensi posar-me a maquetar (ja hi ha prou gent que ho fa millor que jo), però sí que volia posar-me una mica al dia amb aquest programari, per poder afegir textos o entrar correccions sense fer cap desgavell. Quan treballava en plantilla, o després quan anava sovint a corregir proves i tancar revistes a l’oficina d’un client, era una cosa que em tocava fer de tant en tant, i les versions de Quark que remenava aleshores ja deuen ser de la prehistòria… Però per sort vaig veure que la cosa no ha canviat tant i que encara me’n sortiria. A més, em va servir per fer una repassada d’aquest programa i de la maquetació en general des del punt de vista d’un professional del gremi, que sempre està bé. Gairebé tot el que corregeixo o tradueixo acaba maquetat, per tant voler saber més de la feina de dissenyadors i maquetadors per col·laborar millor amb ells és simplement qüestió de lògica. També me’n vaig endur un PDF amb apunts (i de retruc, els del nivell avançat) per tenir una referència si mai m’hi trobo.

Segurament el mes que ve tornaré al Cibernàrium, perquè la informàtica és el nostre pa de cada dia i tenen un model de cursos breus i gratuïts que em va força bé. No aconsegueixo trobar una introducció al llibre electrònic que hi havia fa anys i que mai no vaig aconseguir fer per falta de places, però hi he vist dues o tres coses interessants. També m’aniré posant al dia amb lectures i relectures, recuperaré l’escriptura al bloc i li rentaré la cara, endreçaré allò i faré allò altre… No, si de feines no en falten i tard o d’hora en sortirà alguna de remunerada. Ja us ho explicaré, espero.

***

Ostres! M’havia oblidat de dir que ja ha sortit el calendari d’activitats d’APTIC per al primer semestre del 2013. A aquestes ho tinc més complicat per anar-hi, perquè fora de l’horari escolar la planificació és més complicada i moltes són a l’hora de recollir-sopar-dormir de la menuda, quan és imprescindible la presència de la seva senyora mare. Tot i això, n’hi ha de temptadores. També les solen emetre simultàniament en streaming (i de vegades també en diferit), però per mi perden gran part de la gràcia, que per aquestes coses prefereixo sortir i veure gent.

 


El dia que vaig parlar en públic

Sí, el títol sona una mica exagerat, però per algú que encaixa força amb el clixé de la tímida rata de biblioteca amb poques habilitats socials, intervenir en una taula rodona a l’avinguda de la Catedral és un gran què… I encara que ja en fa dies, en volia deixar constància al bloc.

Va ser a mitjan setembre, en una de les activitats que l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya va organitzar durant la Setmana del Llibre en Català. Es tractava d’una taula rodona titulada Els traductors: una vida rere els llibres, en què quatre socis que ens guanyàvem la vida traduint llibres explicàvem unes quantes experiències amb la idea de donar a conèixer la professió d’una manera amena. Com que ha passat força temps i tampoc no vaig prendre notes, no puc fer una crònica com cal, però sí que us deixo unes quantes pinzellades:

D’esquerra a dreta, Maria Llopis, Francesc Rovira, una servidora i Carlos Mayor. (Foto cedida per APTIC.)

  • Parlant amb la gent d’APTIC que havia organitzat la cosa, ens vam sorprendre que, amb els anys que fa que se celebra la setmana, gairebé no s’haguessin dedicat activitats a la traducció, tenint en compte que un gran nombre de llibres publicats en català són traduïts (jo recordava haver vist algun expositor l’any passat o l’altre, però res més). Per sort, sembla que hi ha hagut bona sintonia i que la col·laboració podria continuar en el futur.
  • La taula rodona es va fer un dissabte just a l’hora de dinar, sota un bon sol; és a dir, que les circumstàncies no eren precisament les millors per atraure un públic nombrós. De fet, em temo que sobretot es van quedar a escoltar-nos socis d’APTIC, amics i familiars dels ponents, i va ser una llàstima, perquè havíem pensat fer una cosa al màxim de distreta per donar a conèixer l’ofici a la gent de fora, i no tant per a col·legues.
  • Tot plegat va durar una mitja hora o tres quarts, i érem quatre asseguts a la taula, per tant podeu calcular que ningú no va xerrar gaire estona. Però va haver-hi temps per repassar els elements més habituals de la nostra feina, incloent-hi la (in)visibilitat del traductor, les reaccions dels lectors, les relacions amb les editorials i la labor de les associacions. I a l’única pregunta del públic va sortir la traducció automàtica, així que ja hi vam ser tots…
  • L’anècdota que més recordo la va explicar en Francesc Rovira. Ara no en recordo exactament les circumstàncies, però una senyora va anar a queixar-se a l’editor d’un llibre que havia traduït ell, perquè el català era un desastre, ple de faltes, que ella era professora i n’havien corregit un fragment a classe que havia quedat tot vermell… Doncs bé, quan van estudiar el cas, va resultar que era una obra d’un autor contemporani que per motius «artístics» (ja m’enteneu) havia decidit integrar els diàlegs en el text i fer unes quantes coses més a la seva manera. Es veu que aquella bona dona no ho va copsar, i s’havia dedicat a aplicar totes les convencions de puntuació quan algú parlava… (Per cert, després em vaig adonar que era l’autor que jo estava començant a traduir aquells dies, però ja us ho explicaré més endavant.)

El sofert públic. (Foto cedida per APTIC.)

En general, diria que no va estar malament, encara que jo no sóc qui millor pot jutjar-ho… Personalment, diria que no em vaig posar gaire nerviosa i que vaig quedar prou bé per ser el primer cop que feia una cosa així, tot i que segur que si em veiés des de fora trobaria un munt de coses per millorar. I la taula rodona crec que va ser força amena, i en un entorn més agradable hauria pogut interessar a força públic de la Setmana. Se m’acut que potser aquí hi ha un fil per estirar, amb més activitats molt obertes que ajudin a donar a conèixer la nostra feina entre els lectors, que al final són els que es troben amb el resultat entre les mans. I jo potser em torno a animar a dir el que pugui, qui sap.


Feliç Sant Jordi

… Per la part que ens toca a tots els que ajudem a fer llibres (traductors, correctors i altres bestioles).

Aquest any estic especialment contenta per una companya, la Tina Vallès, que a més de traductora i correctora aquest any el celebra com a autora, i a sobre amb unes crítiques boníssimes (per exemple aquesta). Felicitats!

A més del cartell, us deixo amb el vídeo a joc que han fet dues altres companyes d’APTIC; tots dos que els han quedat realment bé.


Nou web d’APTIC

Em fa molta il.lusió escriure ni que siguin quatre ratlles per dir que avui s’ha obert el web de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya: www.aptic.cat. Des del naixement de l’associació, el gener, hem anat tirant amb un bloc, però ara ja tenim tot un web.

Parlo en primera persona no tan sols per orgull corporatiu, sinó perquè és un projecte al qual he contribuït durant un grapat de mesos, tot i que no sempre amb l’empenta i les hores que hauria calgut… Però n’estic satisfeta, perquè el resultat compleix els principals objectius: tenim un web més modern que els anteriors d’ATIC i TRIAC, que en gran manera podem gestionar nosaltres mateixos, amb la possibilitat de publicar contiguts només per a socis i un cercador de traductors renovat. A més, des de fa poc APTIC té presència a Facebook i  a LinkedIn, per anar-nos comunicant de més maneres.

I ara que ja tenim el web engegat, tocarà millorar el que es pugui, mantenir-lo i anar-hi posant contingut. Continuarem enfeinats, que els que teniu web o bloc propis ja sabeu com va la cosa…

(Si en teniu ganes podeu llegir la nota de premsa a Infozèfir, per exemple.)


Any nou, associació nova

… o almenys renovada, perquè ara als enllaços de la columna de la dreta no hi ha l’ATIC, sinó l’APTIC: Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. Va néixer oficialment l’1 de gener com a resultat de la fusió de les dues associacions generalistes del gremi d’àmbit català, ATIC i TRIAC.

Pels qui, com jo, hem estat treballant des del principi a la comissió de fusió, i ara a la junta d’APTIC, és tota una aventura. (I una feinada, mal m’està el dir-ho.) Però també fa molta il·lusió. Ara toca continuar treballant, que de feina mai no en falta, i esperar que tot plegat doni bons fruits per als que ens dediquem a aquest ofici.

Perdoneu que no n’hagi dit res fins ara, i que de moment tampoc no n’expliqui gran cosa més, però davant d’un tema com aquest, important no només per mi sinó que també afecta altres persones, m’agafen un respecte i una necessitat de pensar bé el que dic que m’acaben bloquejant… (A sobre, fa uns quants dies que m’acompanyen uns fantàstics virus que em tenen massa entretinguda per escriure res amb cara i ulls.) Si en voleu saber més, aquesta setmana hem distribuït una nota de premsa que explica una mica com ha anat la cosa, i també podeu fer un cop d’ull al web provisional de l’associació (al bloc d’aquí al costat), que tenim la voluntat d’anar ampliant i actualitzant.

No em puc estar d’afegir una cerca que, segons les estadístiques de WordPress, ha portat a aquest bloc, i que em fa pensar en el joc que pot donar el nom de l’associació: «aptic -optic -òptic -óptic traductors». Potser haurem de pensar en alguna cosa especial per a traductors miops, que en som molts…