Sobre Microsoft i el plurilingüisme, per la part que em toca

Quan la setmana passada em vaig assabentar que havien donat un premi a Microsoft per la promoció del plurilingüisme a Espanya, confesso que de gràcia precisament no me’n va fer: els usuaris de Mac fa anys que ens fem creus de la manca de diccionari de català a les nostres versions de l’Office, per molt que fa anys prometessin arreglar-ho (busqueu per aquí si teniu curiositat per saber què en vaig escriure llavors). Si fins i tot els connectors per a MS Office del flamant corrector automàtic de la Generalitat (del qual vull parlar quan provi quatre coses) són només per a Windows… Ara que no desenvolupen l’Escriu, l’únic que tenim és un diccionari creat per un usuari fastiguejat amb el tema, sense cap suport oficial.

Per tot això, encara que no hi surti directament, em vaig quedar més tranquil·la en veure la nota de premsa de Softcatalà criticant el premi. Escombrant també cap a casa, us deixo només un parell de frases que em van cridar l’atenció:

El cost de la traducció parcial del Windows XP al català va ser de 90.000 EUR, i el cost de la resta de traduccions fetes al català (Office 2003, Vista, Office 2007, Windows Live) és similar. […] només la Generalitat de Catalunya haurà de pagar, en el període 2008-2012, 12 milions d’euros en llicències de Microsoft.

Si us interessa el tema llegiu la resta del document, que explica unes quantes coses.

Ah, i admeto que la casa amb què més m’agrada treballar, Apple, ho fa tant o més malament que Microsoft (potser a la plaça de St. Jaume no els compren llicències?). Però almenys a aquests no els donen premis al multilingüisme… I fins aquí la desfogada d’avui.

Anuncis

OpenOffice: primeríssimes impressions

Volia esperar la versió definitiva, però en veure que l’OpenOffice 3 per a Mac ja anava per la segona beta, vaig decidir aprofitar la tranquil·litat de l’agost (i que tenia les còpies de seguretat al dia) per instal·lar-lo el cap de setmana passat. Em va costar trobar els fitxers (sort que tenia l’enllaç desat!), però vaig acabar amb el programari al portàtil (en versió Intel) i també a l’iMac (PPC).

Encara no l’he fet anar gaire i m’he fixat sobretot en el processador de textos, que és el que em toca de prop. Però aquí teniu les meves primeres impressions, i també els primers dubtes:

  • La cosa no va començar gaire bé: el paquet localitzat en català no inclou els fitxers d’ortografia en català. Almenys no el corregia, i la finestra d’ortografia indicava diccionaris d’uns quants idiomes, però no el que més m’interessava. I si anava a «aconsegueix més diccionaris» del menú d’eines tampoc no trobava res. Costa d’entendre, oi? Però, bé, és una beta i per tant no ha de rutllar tot a la primera… I ara què? On puc trobar el diccionari i instruccions de com instal·lar-lo? Serveixen diccionaris de versions anteriors o cal alguna cosa específica per a la 3.0? O millor m’instal·lo CocoaAspell (el projecte del cap de setmana que ve) i em servirà per a l’OpenOffice unes quantes aplicacions més?
  • Una altra cosa deu ser una mania personal meva, però hi ensopego cada vegada que obro una alternativa a Word: com [expletiu al gust] puc aconseguir l’equivalent de la «vista normal» de tota la vida? Quan estic traduint o corregint vull veure el text, no si quedarà maco o no; els marges de la pàgina, i sobretot l’espai buit al començament i al final, em fan més nosa que altra cosa… Pot semblar una ximpleria, però m’hi he acostumat i amb aquests salts tan grans entre pàgines no treballo còmoda.
  • No em convenç això d’obrir l’OpenOffice en general i dir-li què vull fer. M’agrada més (i em fa la sensació que deu ser més ràpid*) obrir directament el processador de textos o l’aplicació que necessiti. A l’Ubuntu del meu home, per exemple, l’OpenOffice mateix funciona així. Però també pot ser només qüestió de gustos, és clar.
  • Una cosa bona és que, a diferència de Pages, puc fer canvis en un document de Word i desar-los en el mateix format, sense haver de convertir-lo a ODF. No garanteixen que l’aspecte final sigui perfecte, és clar, però amb textos senzills sembla més còmode. Hauré de provar-ho amb taules i altres complicacions…
  • En general, la interfície és molt semblant a la de l’Office tradicional (no com l’iWork, que —millor o pitjor— sovint fa les coses a la seva manera). Així resulta més fàcil acostumar-s’hi, tot i que em fa la sensació que de vegades també té el seu llenguatge particular… Però mai no he tingut l’Office en català, per tant en això no em feu gaire cas.
  • La versió per a Intel se m’ha penjat un parell de vegades en obrir finestres d’ajuda (la de PPC no). També he observat altres petites diferències entre versions, però no crec que valgui la pena parlar-ne aquí.

Encara em queden un munt de coses per investigar —com fer l’espai “extra” entre paràgrafs, què fan exactament algunes opcions, les presentacions i els dibuixos— però tot arribarà… Encara que en l’apunt hagi rondinat molt, em sembla que el nou OpenOffice promet, i me’l continuaré mirant. Espero sobretot la versió definitiva, si pot ser amb el tema del diccionari més ben resolt (és que els macaires estem malacostumats i esperem que les coses rutllin només engegar-les), i potser amb algun manualet i tot per acabar de facilitar les coses.

* En el G5, almenys, s’està una estoneta per arrencar (es nota que la màquina no té gaire RAM?).


Pedaços per a l’Office

Si aneu a les pestanyes de dalt de tot a la dreta i obriu la titulada «En una vida anterior», hi trobareu un apunt de fa més d’un any sobre la manca de corrector de català per al Microsoft Office de Mac, i l’anunci que finalment en posarien a la futura versió, l’Office 2008. Aquest paquet va sortir ja fa uns quants mesos, sense el corrector anunciat. Fa força ràbia, sobretot tenint en compte que la versió de Windows inclou el català des de fa temps (què deurien acordar els de la Generalitat amb Microsoft?). Bé, tampoc no tenia gens de ganes de comprar-me cap Office nou, per tant tot això que m’estalvio…

El cas és que el mes passat un usuari, suposo que tip i cuit d’aquesta situació, va trobar la manera d’afegir-hi el català pel seu compte. En aquest apunt del Bloc d’Apple en Català* explica detalladament el pedaç i com instal·lar-lo. Cal tenir en compte que el que fa és en certa manera enganyar el programa a partir del corrector de francès, i per tant no és perfecte: dóna per bones paraules franceses juntament amb les catalanes i no sé què deu fer amb algunes coses de puntuació característiques del francès. Ara, alguna cosa és millor que res i pot ser una ajuda, sobretot si l’anem personalitzant i si recordem més que mai que els correctors automàtics s’han de fer servir amb seny.

Jo he mirat d’instal·lar-lo a l’Office 2004 del portàtil i no funciona: les carpetes són totes al mateix lloc i els quadres de diàleg coincideixen, però des de la meva ignorància tècnica em fa la sensació que els fitxers de proofing tools són diferents. Però tampoc no m’ha costat gaire provar-ho, i m’ha anat bé per descobrir on són i com es creen els diccionaris personalitzats, per si algun dia miro de treure’ls més suc.

I parlant de pedaços per a l’Office, també fa cosa d’un mes que els de Microsoft para Mac van anunciar-ne una actualització, que entre altres coses facilita a l’Office 2004 treballar amb aquests formats nous de document que es van inventar l’any passat. Això sí que no ho he provat, que els meus clients continuen treballant amb el .doc de tota la vida. I que duri!

*On, més enllà de l’Office, també trobareu un apunt molt entenedor sobre correctors per a OSX.


Per als que busquen corrector de català per a Mac

Bé, de fet és per a tothom, però segons les estadístiques del WordPress és el motiu de moltes cerques que porten visitants al bloc, i l’apunt sobre el tema és un dels més vistos, per tant ja ho deixo clar des del títol…

Bé només volia posar l’enllaç a un document que vaig trobar l’altre dia: el Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat de les Illes Balears va fer un resum dels correctors de català i els processadors de textos disponibles per a Macintosh, a banda del Microsoft Office de sempre. És un PDF de cinc pàgines que podeu descarregar aquí. Té cosa d’un anyet, per tant no inclou els últims avenços de projecte Open Office ni els canvis de formats que ha introduït l’Office 2008 (deien que tindria corrector de català, però jo no he vist ni llegit enlloc). Igualment parla encara d’Apple Works i Pages en lloc d’iWorks, però la major part de la informació és vàlida i resumida amb força claredat.

D’altra banda, en Tomàs de Mossegalapoma.cat ha anat publicant coses i les ha aplegat en una petita guia sobre Macs i català que també us pot fer servei.

Per la part que em toca, repeteixo que el meu corrector de català preferit és l’Escriu, que s’entén bé amb versions antigues de Word i té característiques (algunes coses de gramàtica, apòstrofs, diacrítics…) que no he vist juntes enlloc més. Per desgràcia, mai no el van difondre i distribuir com calia i van deixar de desenvolupar-lo després de fer una beta per a les primeres versions d’OSX. De totes maneres, si teniu màquines antigues, podeu mirar de descarregar les demos i trampejar una mica.


La tecla d’ordre

Potser ja ho havia vist abans i me n’havia oblidat, però gràcies a la consulta d’una companya a la llista de correu d’ATIC he descobert quina és la tecla d’ordre. No serveix per tenir totes les finestres endreçades (això és l’Exposé), ni tampoc perquè els ordinadors que s’han posat a fer ximpleries es comportin. Tampoc no és la tecla (grossa i vermella, segons els clàssics) que fan servir els superdolents a l’estil de James Bond per intentar dominar el món o donar ordres als seus sequaços…

No, és la tecla que els usuaris de Mac solem anomenar «poma», «command» o fins i tot «comando». (És que tret d’un intent sense gaire èxit per part de la Generalitat quan el sistema encara anava en disquets, l’OSX no s’ha traduït mai al català i ens hem hagut d’espavilar.) Però mentrestant el Termcat també havia pensat en nosaltres:

Per desgràcia, tot i que és una proposta molt raonable, pel que he vist buscant “Mac” i “tecla d’ordre” al Google, sembla que només la recullen els de Softcatalà (que en podrien ser els inventors i tot). Hi ha problemes de difusió, doncs, almenys fins que l’oncle Steve decideixi traduir-nos el programari. Potser ara seria un bon moment per mirar d’escampar-ho una mica, aprofitant que els d’Apple han tret el dibuix de la poma dels nous teclats. Perquè això que del bunyolet que hi ha ara se n’hauria de dir «trèvol», també ho he descobert en aquesta fitxa, i ja em veig d’aquí a uns quants dies parlant de «la tecla del llacet».


OpenOffice per a Mac, un dia d’aquests?

Segurament la majoria ja sabeu què és OpenOffice, un programari lliure i gratuït amb funcions molt semblants al ben conegut Microsoft Office «de tota la vida». Fa temps que tinc ganes de provar-lo a fons i aprendre a fer-lo anar bé, perquè encara que el Word sigui un bon programa sempre és bo conèixer les alternatives. I per mirar com està el tema dels correctors de català i algun programa de traducció que va amb aquest format, i perquè cada cop em fa més ràbia haver-me de gastar una quantitat considerable en tot un paquet quan el vull actualitzar, si la meitat de les aplicacions no m’interessen…

Però el cas és que encara ho tinc pendent, per manca d’una versió d’OpenOffice pròpiament per a Mac («Aqua» o «nativa», que en diuen), anunciada des de fa cosa d’un any però sempre endarrerida. (Sí, ja sé que tinc les alternatives de NeoOffice o fer servir l’X11, però no m’acaben de convèncer.) Ja m’havia fet la idea d’esperar-me a passat l’estiu, quan havien anunciat la versió número 3 d’OpenOffice, aquest cop per a totes les plataformes.

oomac.jpgPerò avui he rebut un missatge de la llista Infoedicat on es parla de la publicació d’OpenOffice 2.4, amb un subapartat on es presenta com a novetat destacada que per primer cop n’hi ha una versió «estable oficial nativa» per a Mac. Sorpresa total, perquè en un món amb tant de safareig i rumors com és el d’Apple, tot el que havia llegit es referia a versions de prova per als més valents… El missatge remet a aquesta pàgina de l’Ajuntament d’Alcúdia. Em pregunto si tot plegat no sera una broma de l’April Fools’ Day, la versió anglosaxona de les innocentades, que va ser ahir. Miro al web oficial d’OpenOffice i em saluda un botó per descarregar-lo amb el meu sistema, processador i idioma preferit. No crec que encara els duri la broma… o potser sí, perquè quan hi faig clic em porta a la pàgina del projecte, amb els avisos de sempre que les versions Aqua són de prova i no per treballar-hi alegrement (i de traducció al català tampoc no en tenen, és clar). Faig un cop d’ull pels blocs dels responsables del projecte i tampoc no hi trobo res.

Conclusió: que algú a Alcúdia estava molt optimista i s’ha fet un embolic amb la informació, o al web d’OpenOffice van lents i em toca anar-hi entrant per si hi trobo alguna sorpresa agradable. De totes maneres, tampoc no em corre pressa, que encara m’estic mirant l’iWork

—————————-

Afegit: Si us interessa això del NeoOffice i OpenOffice, he trobat un article de Macuarium que fa una comparació de les dues suites des del punt de vista d’un usuari. Feu-hi un cop d’ull, si voleu (per cert, a mi se’m veu millor amb Safari que amb Firefox).


Un parell de notícies sobre traducció assistida

En general no m’agrada parlar d’eines informàtiques que no hagi fet anar, perquè em sembla que no hi puc aportar gaire cosa, però ara faré una excepció. En els darrers dies m’han arribat un parell de notícies interessants (les dues per la llista de correu MacLingua i el bloc Mac For Translators) sobre programes de traducció assistida que no van només amb Windows, sinó que són multiplataforma, i a més de codi obert. Però si m’espero a haver-ho provat poden passar mesos o quedar-se per sempre al calaix, perquè són temes que van a la pila de «coses per mirar quan tingui més temps», i ja sabeu què passa sovint en aquests casos…

(Un breu incís per als qui no sou del gremi: els programes de què parlaré són de traducció assistida, no automàtica. És a dir, no tradueixen sols, però ajuden als traductors humans.)

Wordfast és un programa força conegut (entre altres coses perquè abans era gratuït i ara té un preu força més assequible que els seus competidors) que utilitzo per a algunes feines. Explicat molt a grans trets, és una mena de macro grossa de Word que facilita la traducció de documents del processador de textos que fa servir mig món. Encara he d’aprendre a treure-li tot el suc un dia d’aquests… Doncs bé, fa poc  ha sortit un projecte de codi obert per fer el mateix amb documents d’OpenOffice 2: es diu Open Wordfast i està en una fase molt inicial, però crec que valdrà la pena anar-lo seguint. Amb una mica de sort, quan funcioni bé i el puguem fer anar els usuaris sense gaires coneixements tècnics, ja hauré aconseguit posar-m’hi amb l’OpenOffice (estic esperant que surti d’una vegada la versió «bona» per a Mac) o el NeoOffice, un dels meus grans temes pendents de fa anys.

Un altre programa de traducció assistida multiplataforma que de tant en tant penso a provar és l’Omega T. És lliure i gratuït, fa anys que existeix i em sembla que està traduït al català i tot. Aquest no funciona amb Word (bé, veig que han inclòs alguna cosa d’Office 2007), però sí amb altres formats com ara l’HTML, el text pelat o els d’Open Office. Aquí la notícia és que n’ha sortit una nova versió, amb un paquet específic per a Macintosh, més integrat al sistema i amb documentació pròpia.

En resum, que de coses per aprendre no ens en faltaran.


Cuppa, un detallet

cuppa.jpgAra que ha arribat el fred i ve de gust tenir a mà infusions calentes mentre ets davant de l’ordinador, he tret la pols virtual a un programet que en el fons no és res de l’altre món, però que a mi m’agrada i em fa servei. Es diu Cuppa i el que fa és cronometrar el temps d’una infusió i avisar-te quan és a punt. Molt útil quan tens tendència a deixar el te que es faci a la cuina i anar a buscar aquella paraula al diccionari o contestar en un moment aquell correu…
No és res que no faci un avisador qualsevol, però està adaptat a les circumstàncies i és bufó: selecciones el tipus d’infusió amb el temps corresponent (t’ho pots personalitzar a les preferències), té imatges i sorollets (eliminables) ad hoc… A més es controla des del Dock, per tant el puc fer servir sense deixar la finestra en què estic treballant. Podríem dir que com a programa és un detallet, però un detall dels que fan més agradable la feina.
Cuppa és un programa lliure i gratuït, per a Mac (no sé si va amb el Leopard) i en anglès. Es pot descarregar al web de l’autor, que he enllaçat més amunt.


Un (projecte de) corrector ortogràfic i de gramàtica en català

Llegeixo a De l’Holocè estant una ressenya sobre un nou corrector d’ortografia i gramàtica en català, que a més és programari lliure. Es diu El Corrector (gran nom!) i és un projecte del Grup de Lingüística Computacional de la Pompeu Fabra per a la Generalitat, amb versió en línia i també per a tres plataformes: Windows, Linux i Mac. I sembla que, a més de com a aplicació independent la idea és que funcioni també integrats en diferents programes: els de l’Open Office, l’Office de Microsoft i alguns navegadors. A Softcatalà també se’n fan ressò, si bé allà l’anomenen Cotig.

M’ho vaig a mirar de seguida, perquè des que van deixar de desenvolupar el meu estimat Escriu, el tema de trobar un corrector ortogràfic en català per al Word estava negre: els de Microsoft n’han promès un diccionari per a la versió del 2008, però el seu corrector no ha estat mai cap alegria. En altres aplicacions, el diccionari incorporat fa poc al Firefox va ser un gran què, i fa segles que penso que provaré l’Aspell quan em sobri temps. Però si es tracta de tocar la gramàtica (és a dir, adonar-se que coses com «els nen» no són correctes, per exemple), que jo sàpiga no hi havia res de res.

Un cop visitada la pàgina, però, sembla que ens tocarà esperar. Cap de les versions del programa ha arribat a la número 1.0, i pel que veig la de Mac està més verda que la de Windows: no hi ha connectors per a cap editor de textos (i per al Firefox no n’estic segura) i per fer servir l’aplicació tota sola cal entrar al Terminal i teclejar instruccions d’aquestes incomprensibles de Unix, cosa que als que vam anar a parar al Mac per estalviar-nos allò del «C: no-sé-què» ens fa una por terrible… En cas de necessitat, però, ja es poden corregir textos via web en aquesta pàgina.

Doncs això, esperem que acabin de desenvolupar-lo i que la versió final sigui realment multiplataforma. Atès que al darrere hi ha diner públic, suposo que les minories informàtiques podem demanar que ens facin cas, oi?

—–

Afegit: Trobareu una mica més d’informació sobre correctors de català per a Mac en aquest altre apunt.