Notes d’una xerrada sobre traducció assistida

logos TAO

Imatge treta de la presentació

Dimecres passat, per una conjunció astral d’aquelles que passen de tant en tant podia sortir al vespre, i com que últimament la feina em torna a deixar massa temps lliure, vaig aprofitar per anar a veure col·legues i aprendre alguna cosa a la xerrada sobre eines de traducció assistida que organitzava l’APTIC. Jo normalment faig servir una eina d’aquestes (Wordfast Classic) i pel que necessito vaig tirant prou bé, però com que són programes imprescindibles per a molts traductors (i clients!), no fa cap mal estar una mica més al dia en aquest camp. Tot seguit apunto unes quantes notes; si m’hagués endut l’aparell que tocava les hauria anat fent pel Twitter, però ara tiraré de gargots i memòria.

  • Una prèvia per als que no sou del gremi: estem parlant de traducció assistida (l’ordinador ajuda al traductor humà) i no de traducció automàtica (l’ordinador «tradueix sol»: el traductor de Google, per exemple), que és tota una altra cosa. Als enllaços hi ha els articles de la Viquipèdia, i si voleu puc provar d’explicar-ho una mica en un altre apunt.
  • Les quatre eines analitzades eren: SDL Trados (un clàssic, molt utilitzat), MemoQ (de la qual últimament havia sentit parlar bastant, i bé), OmegaT (programari lliure amb uns anyets al darrere) i Wordfast Pro (d’una altra casa que fa temps que s’hi dedica).
  • Totes quatre fan servir memòries de traducció i treballen de manera semblant: importes el text per traduir al programa, hi treballes i quan acabes l’exportes al format original. A més, inclouen més o menys eines com glossaris, correctors ortogràfics, controls de qualitat o estadístiques, entre altres, i aquí comença a haver-hi diferències, com també en els formats de documents que admeten (poder traduir a partir d’un document ja maquetat i que el resultat quedi maco, per exemple, de vegades dóna molts punts).
  • Si, com a mi, us importen aquestes coses, cal dir que Trados i MemoQ només van amb Windows, mentre que OmegaT i Wordfast també poden funcionar amb Mac o Linux. Per això em temo que parlaré poc de les dues primeres.
  • Si bé es fan esforços per millorar la compatibilitat entre els diferents programes (sobretot per part de MemoQ), a la pràctica la cosa encara està verda. En aquest sentit, costa fer conviure diferents eines (amb els corresponents projectes) en un sol ordinador.
  • CAT tools & gats

    En anglès en diuen ‘CAT tools’, però la cosa no va per aquí…

    De Trados, destaca que té unes bases de dades de vocabulari molt completes; el problema és que justament per això sovint es fa pesat crear-les i gestionar-les.

  • L’evolució dels preus dels diferents programes ha estat curiosa (deixant de banda OmegaT, que sempre ha estat gratuït). Fa uns anys, Trados era el més gros (en quota de mercat i prestacions) i notablement més car que els altres, mentre que Wordfast i MemoQ sortien relativament bé de preu (el primer Wordfast que vaig comprar em devia costar uns 100 euros). Però a mesura que les alternatives de Trados guanyaven usuaris han anat pujant els preus, mentre que Trados s’ha moderat. Ara mateix, el Trados surt per uns 700 euros, MemoQ passa una mica dels 600 i Wordfast ja va pels 400.
  • OmegaT resulta més limitat a l’hora d’acceptar formats de documents i en coses com la previsualització o les estadístiques, però hi ha altres eines de programari lliure (Okapi) que el complementen. El que ja no sé és el nivell d’informàtica que cal per instal·lar-les i fer-les anar…
  • Un apunt interessant per als que traduïm del castellà al català: OmegaT integra un traductor automàtic per a aquesta combinació, l’Apertium, que diuen que no va malament del tot.
  • Molt bé la ponent, Anna Estellés, pel seu entusiasme i humor. A més, es notava que tot el que deia sortia de l’experiència, que sempre s’agraeix.
  • Llàstima que al final el temps se’ns tirés al damunt i no quedés gaire estona per mirar l’últim programa (Wordfast Pro) o per fer resums i conclusions, tot i que sí que es va poder debatre durant l’exposició.
  • Des del punt de vista organitzatiu, llàstima també de les cadires buides, sobretot perquè havien tancat les inscripcions feia almenys una setmana, hi havia llista d’espera i jo mateixa havia pogut anar-hi gràcies a algú que el dia abans va tenir el detall d’avisar que no podia.

A més a més, els d’APTIC han fet un recull de piulades amb l’etiqueta #APTIC_TAO i l’Òscar de Traduquímica et al. s’ha molestat a resumir les principals diferències entre programes en una taula. Si voleu donar-hi un cop d’ull, feu clic als enllaços.

Per la part que em toca, no correré a canviar-me de programa, però continuaré insistint a millorar els meus coneixements rudimentaris d’OmegaT, que em sembla una alternativa prou interessant si mai em canso de les pegues del Wordfast Classic o necessito treballar amb formats més enllà del Word. En qualsevol cas, m’alegro d’haver pogut anar a la xerrada i tenir una idea més clara de com està el tema avui dia.

Anuncis

Molt resumit

  • logoSabíeu que hi ha un programa d’autoedició gratuït de codi obert que es diu Scribus?
  • I que és multiplataforma?
  • I que és completament incompatible amb els caríssims programes d’autoedició professional a l’estil d’InDesign? Que, de fet, tots els programes d’autoedició són incompatibles entre ells i us podeu oblidar de formats d’intercanvi o similars?
  • I que, malgrat tot, per fer coses senzilletes a casa pot ser una alternativa raonable? (Amb limitacions, és clar, i cal dedicar temps a aprendre-li les punyeteries, però si vols anar més enllà de Word sense invertir una fortuna o fer coses estranyes pot ser una solució.)

Doncs més o menys això és el que vaig esbrinar al curs del Cibernàrium la setmana passada. Que com a programa no està malament i es pot fer servir sense ser informàtic (encara que també té les seves coses), però no és compatible amb res i per tant en l’aspecte professional poc em pot ajudar. També vaig repassar una mica com es maqueta, que mai no fa mal. I, sobretot, vaig posar-m’hi amb una d’aquelles coses que vols «mirar un dia d’aquests» i que a casa mai no trobes temps de fer.


OpenOffice: primeríssimes impressions

Volia esperar la versió definitiva, però en veure que l’OpenOffice 3 per a Mac ja anava per la segona beta, vaig decidir aprofitar la tranquil·litat de l’agost (i que tenia les còpies de seguretat al dia) per instal·lar-lo el cap de setmana passat. Em va costar trobar els fitxers (sort que tenia l’enllaç desat!), però vaig acabar amb el programari al portàtil (en versió Intel) i també a l’iMac (PPC).

Encara no l’he fet anar gaire i m’he fixat sobretot en el processador de textos, que és el que em toca de prop. Però aquí teniu les meves primeres impressions, i també els primers dubtes:

  • La cosa no va començar gaire bé: el paquet localitzat en català no inclou els fitxers d’ortografia en català. Almenys no el corregia, i la finestra d’ortografia indicava diccionaris d’uns quants idiomes, però no el que més m’interessava. I si anava a «aconsegueix més diccionaris» del menú d’eines tampoc no trobava res. Costa d’entendre, oi? Però, bé, és una beta i per tant no ha de rutllar tot a la primera… I ara què? On puc trobar el diccionari i instruccions de com instal·lar-lo? Serveixen diccionaris de versions anteriors o cal alguna cosa específica per a la 3.0? O millor m’instal·lo CocoaAspell (el projecte del cap de setmana que ve) i em servirà per a l’OpenOffice unes quantes aplicacions més?
  • Una altra cosa deu ser una mania personal meva, però hi ensopego cada vegada que obro una alternativa a Word: com [expletiu al gust] puc aconseguir l’equivalent de la «vista normal» de tota la vida? Quan estic traduint o corregint vull veure el text, no si quedarà maco o no; els marges de la pàgina, i sobretot l’espai buit al començament i al final, em fan més nosa que altra cosa… Pot semblar una ximpleria, però m’hi he acostumat i amb aquests salts tan grans entre pàgines no treballo còmoda.
  • No em convenç això d’obrir l’OpenOffice en general i dir-li què vull fer. M’agrada més (i em fa la sensació que deu ser més ràpid*) obrir directament el processador de textos o l’aplicació que necessiti. A l’Ubuntu del meu home, per exemple, l’OpenOffice mateix funciona així. Però també pot ser només qüestió de gustos, és clar.
  • Una cosa bona és que, a diferència de Pages, puc fer canvis en un document de Word i desar-los en el mateix format, sense haver de convertir-lo a ODF. No garanteixen que l’aspecte final sigui perfecte, és clar, però amb textos senzills sembla més còmode. Hauré de provar-ho amb taules i altres complicacions…
  • En general, la interfície és molt semblant a la de l’Office tradicional (no com l’iWork, que —millor o pitjor— sovint fa les coses a la seva manera). Així resulta més fàcil acostumar-s’hi, tot i que em fa la sensació que de vegades també té el seu llenguatge particular… Però mai no he tingut l’Office en català, per tant en això no em feu gaire cas.
  • La versió per a Intel se m’ha penjat un parell de vegades en obrir finestres d’ajuda (la de PPC no). També he observat altres petites diferències entre versions, però no crec que valgui la pena parlar-ne aquí.

Encara em queden un munt de coses per investigar —com fer l’espai “extra” entre paràgrafs, què fan exactament algunes opcions, les presentacions i els dibuixos— però tot arribarà… Encara que en l’apunt hagi rondinat molt, em sembla que el nou OpenOffice promet, i me’l continuaré mirant. Espero sobretot la versió definitiva, si pot ser amb el tema del diccionari més ben resolt (és que els macaires estem malacostumats i esperem que les coses rutllin només engegar-les), i potser amb algun manualet i tot per acabar de facilitar les coses.

* En el G5, almenys, s’està una estoneta per arrencar (es nota que la màquina no té gaire RAM?).


Per als que busquen corrector de català per a Mac

Bé, de fet és per a tothom, però segons les estadístiques del WordPress és el motiu de moltes cerques que porten visitants al bloc, i l’apunt sobre el tema és un dels més vistos, per tant ja ho deixo clar des del títol…

Bé només volia posar l’enllaç a un document que vaig trobar l’altre dia: el Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat de les Illes Balears va fer un resum dels correctors de català i els processadors de textos disponibles per a Macintosh, a banda del Microsoft Office de sempre. És un PDF de cinc pàgines que podeu descarregar aquí. Té cosa d’un anyet, per tant no inclou els últims avenços de projecte Open Office ni els canvis de formats que ha introduït l’Office 2008 (deien que tindria corrector de català, però jo no he vist ni llegit enlloc). Igualment parla encara d’Apple Works i Pages en lloc d’iWorks, però la major part de la informació és vàlida i resumida amb força claredat.

D’altra banda, en Tomàs de Mossegalapoma.cat ha anat publicant coses i les ha aplegat en una petita guia sobre Macs i català que també us pot fer servei.

Per la part que em toca, repeteixo que el meu corrector de català preferit és l’Escriu, que s’entén bé amb versions antigues de Word i té característiques (algunes coses de gramàtica, apòstrofs, diacrítics…) que no he vist juntes enlloc més. Per desgràcia, mai no el van difondre i distribuir com calia i van deixar de desenvolupar-lo després de fer una beta per a les primeres versions d’OSX. De totes maneres, si teniu màquines antigues, podeu mirar de descarregar les demos i trampejar una mica.


OpenOffice per a Mac, un dia d’aquests?

Segurament la majoria ja sabeu què és OpenOffice, un programari lliure i gratuït amb funcions molt semblants al ben conegut Microsoft Office «de tota la vida». Fa temps que tinc ganes de provar-lo a fons i aprendre a fer-lo anar bé, perquè encara que el Word sigui un bon programa sempre és bo conèixer les alternatives. I per mirar com està el tema dels correctors de català i algun programa de traducció que va amb aquest format, i perquè cada cop em fa més ràbia haver-me de gastar una quantitat considerable en tot un paquet quan el vull actualitzar, si la meitat de les aplicacions no m’interessen…

Però el cas és que encara ho tinc pendent, per manca d’una versió d’OpenOffice pròpiament per a Mac («Aqua» o «nativa», que en diuen), anunciada des de fa cosa d’un any però sempre endarrerida. (Sí, ja sé que tinc les alternatives de NeoOffice o fer servir l’X11, però no m’acaben de convèncer.) Ja m’havia fet la idea d’esperar-me a passat l’estiu, quan havien anunciat la versió número 3 d’OpenOffice, aquest cop per a totes les plataformes.

oomac.jpgPerò avui he rebut un missatge de la llista Infoedicat on es parla de la publicació d’OpenOffice 2.4, amb un subapartat on es presenta com a novetat destacada que per primer cop n’hi ha una versió «estable oficial nativa» per a Mac. Sorpresa total, perquè en un món amb tant de safareig i rumors com és el d’Apple, tot el que havia llegit es referia a versions de prova per als més valents… El missatge remet a aquesta pàgina de l’Ajuntament d’Alcúdia. Em pregunto si tot plegat no sera una broma de l’April Fools’ Day, la versió anglosaxona de les innocentades, que va ser ahir. Miro al web oficial d’OpenOffice i em saluda un botó per descarregar-lo amb el meu sistema, processador i idioma preferit. No crec que encara els duri la broma… o potser sí, perquè quan hi faig clic em porta a la pàgina del projecte, amb els avisos de sempre que les versions Aqua són de prova i no per treballar-hi alegrement (i de traducció al català tampoc no en tenen, és clar). Faig un cop d’ull pels blocs dels responsables del projecte i tampoc no hi trobo res.

Conclusió: que algú a Alcúdia estava molt optimista i s’ha fet un embolic amb la informació, o al web d’OpenOffice van lents i em toca anar-hi entrant per si hi trobo alguna sorpresa agradable. De totes maneres, tampoc no em corre pressa, que encara m’estic mirant l’iWork

—————————-

Afegit: Si us interessa això del NeoOffice i OpenOffice, he trobat un article de Macuarium que fa una comparació de les dues suites des del punt de vista d’un usuari. Feu-hi un cop d’ull, si voleu (per cert, a mi se’m veu millor amb Safari que amb Firefox).