Dia Mundial de la Poesia a la Documenta
Publicat: 21 Març 2010 Filed under: vist | Tags: Documenta, escriure, llegir, poesia 4 comentarisBé, no sé si era pel Dia Mundial de la Poesia, perquè la llibreria està d’aniversari o per qualsevol altre motiu, però aquest matí he vist així l’aparador. I m’ha agradat, he fet la foto i ara la voldria compartir, apa.
(Tinc almenys un apunt de cartelleria pendent, per quan em posi a escriure una mica.)
Diferències
Publicat: 12 Mai 2009 Filed under: l'ofici, lapidari, Uncategorized | Tags: cites, edició, escriure, Tirant al cap Deixa un comentari[…] «Existe una diferencia entre escribir y teclear.» També entre editar i imprimir.
Llegit a ‘Tirant al cap‘
Sí, és una obvietat, però deixem-ho apuntat per si de cas…
Traduir per escriure (2)
Publicat: 2 Abril 2009 Filed under: l'ofici, la blogocosa, lapidari | Tags: escriure, Javier Marías, traducció 1 comentariSi alguna vez tuviera un taller literario, Dios lo prohíba, lo único que haría sería admitir a alumnos que pudiera traducir de una lengua a otra. Creo que éste es el mejor ejercicio posible para aprender a escribir, mucho mejor incluso que la lectura.
Javier Marías, a Cooperativa.cl
Via Sobre llibres, que ho publica via Moleskine literario… Els blocs som així.
Un exemple
Publicat: 30 Octubre 2008 Filed under: lapidari | Tags: escriure, Jaume Cabré, Kafka Deixa un comentariBé, no sé si justament a Kafka m’agradaria assemblar-m’hi gaire, però l’actitud de la frase (cortesia de Rodamots) sí que té el seu què:
Franz Kafka, per exemple, va ser un funcionari que es guanyava la vida elaborant informes per a una companyia d’assegurances. Si bé aquesta feina, que detestava, li va fornir elements per construir obres com ‘El procés’ o ‘El castell’, allò que no va aconseguir ni l’odi a la feina, ni la rutina, va ser que escrivís malament. Kafka era incapaç d’escriure malament. Era més fort que ell. Per més que estigués tractant de coses del tot allunyades del procés artístic, havia d’escriure amb el decòrum que ningú, sinó ell, no li demanava. Ja m’agradaria veure escrits amb dignitat (i traduïts amb esperit de traductor veritable) els llibres d’instruccions de la infinitat d’aparells que marquen la nostra vida quotidiana.
Jaume Cabré, ‘La matèria de l’esperit. Al voltant de la lectura literària’ (Barcelona: Proa, 2005)
Una novel·la en un mes
Publicat: 7 Setembre 2007 Filed under: biblioteca, cabòries, la blogocosa | Tags: escriure, novel·la, un mes 2 comentarisEn el bloc de Pedro Jorge Romero descobreixo el llibre de l’esquerra: una guia pràctica per escriure una novel·la en un meset sense matar-s’hi gaire. (Buscant informació a Amazon, me’l ofereixen junt amb The Complete Idiot’s Guide to Writing a Novel, un altre títol fascinant.) L’objectiu és clar: escriure 50.000 paraules en 30 dies sense deixar-hi la pell. Tenint en compte que un mes és menys del que es triga a traduir moltes novel·les, per ambició que no quedi.
En la mateixa entrada he vist que als Estats Units tenen el mes nacional d’escriure una novel·la, del qual l’autor d’aquest llibre és fundador. Si de vegades se sent a dir que els calaixos de Catalunya són plens d’obra literària per publicar, no vulgueu saber com estaran a l’altra banda de l’Atlàntic, si tenen fins i tot encoratjament oficiós… Al seu web (val la pena fer-hi un cop d’ull) diu que el 2006 s’hi van apuntar 79.000 persones i es van acabar 13.000 llibres.
El plantejament és clar: motivar-se per treure la novel·la que es porta dins, fixar una data (ja la posen ells, l’1 de novembre) i posar-se a escriure a sac. El web, és clar, ofereix recomanacions, ànims i contacte amb altres persones en la mateixa situació. Es recomana prendre-s’ho amb sentit de l’humor, mirar de passar-s’ho bé i no preocupar-se per fer cap obra mestra. Un cop acabada la novel·la, ja és qüestió de cadascú decidir si és bona o dolenta, si la vol revisar o ensenyar-la algú, si aspira a la publicació o si simplement en té prou amb la satisfacció pel repte assolit.
Servidora, que després d’anys de llegir per obligació el que escriu el personal, i conscient que és una cosa complicada i ella tampoc no ho faria millor, ha decidit que no pensa escriure res més llarg o seriós que anotacions en un bloc, no pot sinó admirar-se’n.
Nota: L’última frase és una ferma candidata al premi a la subordinada del mes.
Què diem: comentaris recents