Notes sobre l’Optimot

optimotlogoPer allò de sortir de la traducova de tant en tant i aprendre alguna cosa, em vaig apuntar a una de les Matinals de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística i aquest matí he anat a una sessió sobre l’Optimot. Ja fa temps que vaig parlar-ne, quan era una novetat, i ara és una d’aquelles pestanyes que obro cada dia (de fet, per mi hi va haver un abans i un després de l’Optimot), per tant tot el que sigui treure’n el màxim suc m’interessa.

En general la sessió ha estat bé, amb una presentació i bastants exemples pràctics. Com que ja tinc una mica de pràctica amb l’eina, res del que han dit m’ha semblat una gran novetat, però sí que m’ha servit per veure coses d’aquelles que no es fan servir tan sovint i queden una mica oblidades. Ara deixo aquí unes quantes notes que he anat prenent, aprofitant que encara ho tinc fresc. (No estaran especialment polides i endreçades, però quan vull fer apunts ben escrits i travats, després no els acabo mai.)

L'Optimot també té un blog i Twitter, però no n'he apuntat res.

L’Optimot també té un blog i compte de Twitter.

  • Per començar destacaria tot el potencial de l’opció de cercar criteris, que no només consulta els opuscles de la col·lecció de llibrets que va fer fa temps Política Lingüística, sinó també totes les fitxes que ha anat elaborant l’equip de l’Optimot. Entre una cosa i l’altra em sembla que ja ronden les 3.500 (no he apuntat la xifra, ho sento; en tot cas, era considerable), que permeten resoldre una colla de dubtes ben diferents. A més, les fitxes solen tenir diversos títols, uns més «tècnics» i d’altres més «pràctics», a partir d’exemples, per poder-hi arribar de més d’una manera.
  • Ja estan treballant en fitxes i actualitzacions per quan toqui aplicar la nova gramàtica i ortografia, i a més han anunciat canvis en els criteris de majúscules i minúscules. És a dir, que ja podem anar reservant temps per posar-nos al dia de tot… Almenys, ells estaran preparats.
  • L’opció de cerca castellà-català busca al bilingüe de l’Enciclopèdia, el Termcat i les fitxes.
  • Els verbs conjugats segueixen la gramàtica provisional de l’IEC. Quan es busca un verb amb aquesta opció, no surt conjugat automàticament, sinó que et remet a un PDF amb el verb model corresponent. Es recomana consultar la part final d’aquestes fitxes, que poden tenir informació útil sobre variants, derivats, etc.
  • La cerca bàsica ignora accents, dièresis, majúscules i minúscules; per tant, si el teu problema és que no recordes si aquell accent era obert o tancat, no pateixis. L’inconvenient apareix amb paraules que només es distingeixen per l’accent, com ara tomàquet i tomàquet o distància i distancia: si només te n’interessa una, gairebé segur que als resultats hi haurà brossa, i no hi ha cap equivalent al «Verbatim» de Google per poder-la filtrar.
  • Si tenim un dubte de compostos i guionets, millor escriure tota la paraula enganxada que no les parts per separat.
  • En les cerques, es pot fer servir el comodí de l’asterisc, que substitueix un caràcter o més. A veure si me’n recordo…
  • Quan filtrem els resultats per fonts, cal tenir en compte que de vegades hi ha un segon nivell: les comarques del Nomenclàtor, els àmbits del Termcat… Una ajuda més per trobar el resultat que necessites.
  • cercavanc%cc%a7ada

    Sí, hi ha més opcions…

    Una altra manera de filtrar per fonts és amb la cerca avançada, de la qual confesso que tinc tendència a oblidar-me (per allò de no fer clics de més…). L’opció de buscar una frase exacta és igual aquí que a la cerca normal, però n’hi ha d’altres, com la d’excloure paraules, que s’han de tenir en compte. Per exemple, en aquells moments que saps que una cosa té nom però no com es diu, pot anar bé buscar unes quantes paraules que tenen molts números per sortir a la definició, perquè és fàcil que entre els resultats hi hagi la fitxa del nom que t’interessa, però com que els experiments d’aquesta nit m’estan sortint molt pitjor que els exemples del matí, millor no ho explico gaire, que encara m’equivocaré.*

  • Una estadística curiosa: des del 2011 ha anat creixent el nombre d’usuaris registrats (per poder fer consultes personalitzades), però el nombre de consultes ha baixat, perquè els usuaris som més autosuficients (o tenim més vergonyeta, vés a saber).
  • Hi ha un projecte per poder actualitzar-lo automàticament, incorporant les novetats del Termcat cada dia.

Bé, ho deixo aquí, que es fa tard i després no publico. Com a conclusió, diria que han estat unes horetes prou ben aprofitades i que potser repetiré l’experiència de les Matinals (de fet, em volia apuntar a una sobre la Gramàtica i les altres novetats de l’IEC, però ja estava plena).

 

* Afegit: Ara que estic més desperta, després de mirar els exercicis i el solucionari que ens van passar, veig que es tracta de fer servir l’opció «amb totes les paraules» i limitar les fonts al DIEC, perquè no surtin massa resultats.


Traductors, traducció i metàfores

Una de les coses que, a la meva manera lenta i irregular, vaig fent en aquesta secció de citacions és anar recollint metàfores i explicacions sobre què és la traducció. L’altre dia en vaig trobar en aquest fragment d’una entrevista a Don Barlett, el traductor a l’anglès de Karl Ove Knausgård (ja us vaig dir que em va semblar molt bo), que no només aporta la seva metàfora sinó que fa referència a la necessitat de tenir-ne i crear-ne, a més d’explicar una mica les «coses rares» que passen pel cap dels traductors. Apuntat queda, doncs (tot i que amb l’última frase no hi acabo d’estar d’acord).

What traits do you think translators have in common, if any?

I suppose we all like our own company. You’re alone, but words do something for you; words have a special value for you, so if you spend a whole day in a room away from anybody else, the words themselves have a magic that gives you a feeling the day is still worthwhile. When I meet other translators at book fairs and so on, we’re all over each other, keen to talk; and that night when you go back to wherever you’re sleeping, your brain is flooded with impressions, because suddenly so many things from the real world have impinged on yours.

How would you fill this in: a translation is to the original as X is to Y?

I don’t think there is a formula for translation. We all create metaphors for what we do, and I suppose we do that because it’s difficult to describe. If you create a metaphor to try to explain to people what it’s like for me, the closest is actually music. You’ve got a composer, then you’ve got a conductor and orchestra, and what the conductor and orchestra do is to interpret the composer, and that kind of interpretation and replaying is very similar to what we’re doing and that is closest to what we do. I always feel that, when you’re trying to demystify it, that’s what you do. I say to people, I would like it if they would write at the beginning of a translated book, “Retold in English by John Smith,” instead of “Translated by John Smith.”

Don Barlett, entrevista a ‘Los Angeles Review of Books’


Traïdors

I el cas és que una vegada vaig llegir (no sé pas on) que això de «traduttore traditore» podria no ser ben bé el que sembla. Per començar, se  l’haurien inventat no pas els italians, sinó els turcs (a l’època de l’imperi otomà, quan el toscà era una de les llengües comunes a la Mediterrània), i, a més, no es tractaria d’una afirmació metafòrica (el traductor traeix el que diu el text original), sinó literal: no et refiïs dels traductors, que al capdavall són estrangers, i probablement espies.

Pere Comellas, La traducció suïcida i la interpretació musical, Visat, núm. 20 (octubre 2015)

Com que aquesta secció és de frases que em criden l’atenció, em quedo amb l’anècdota, però el conjunt de l’article i la defensa que fa de la traducció són recomanables. Feu clic a l’enllaç, va.


Sí, ja torna a ser Nadal

I com en altres anys, per aquestes dates al despatx passen coses i surten felicitacions per compartir:

Doncs, això, us desitjo que gaudiu molt d’aquests dies i que el 2016 ens tracti bé a tots.


La veu del traductor

Avui el blog torna a fer de llibreta de notes: hi copio (fora de context) una petita reflexió sobre la traducció que m’ha agradat.

[…] volem pensar, com de vegades ens han comentat alguns lectors, que el traductor també deixa en la traducció la seva petja estilística, que sempre volem que sigui subtil, una petja que el lector reconeix i que se superposa amb la de l’autor, de la mateixa manera que algú que mira doblada una pel·lícula de Woody Allen ja compta que sentirà la veu inconfusible de Joan Pera.

Anna Torcal, «Traduir Fred Vargas»


Curiositats knausgårdianes

De Karl Ove Knausgård i la traducció de La meva lluita ja en vaig parlar prou en l’apunt d’una mica més avall.  Però ara que n’ha sortit el segon volum també volia dir alguna cosa, i m’han uns quants comentaris intranscendents sobre el llibre i la traducció:

  • Un home enamorat és d’aquells llibres que fan obrir el Google Maps. Passa sobretot a Estocolm i, entre les peripècies immobiliàries i les grans passejades que fan els personatges, les ganes de veure per on passen i ajustar les descripcions amb imatges eren immenses. I ja no us dic les de visitar la ciutat…
  • Immensa era també l’enveja que em feien les visites d’en Karl Ove a les llibreries i com en sortia carregat. Per sort, és humà i confessa que no arriba a llegir el que compra, però la qüestió de com li cap a casa encara la tinc pendent. En algun punt dóna com a excusa que s’ho pot desgravar i jo em vaig pensar que era per ser escriptor, però a la Setmana del Llibre en Català algú va dir que ho podia desgravar qualsevol… Això, enveja.
  • Hi ha moments, quan diu que s’estima molt la seva família i tal, però que en el fons ara el que més desitja en el món és estar sol i tranquil al despatx, escrivint, que jo entenia perfectament el narrador. No sóc escriptora ni em sento especialment «artista», però és veritat que hi ha feines durant les quals he tingut aquesta sensació… És greu?
  • Després d’entregar els llibres, en un article d’aquells amb llistes de mots «intraduïbles» (tema que donaria per a un apunt, per cert), al final de tot, vaig trobar una paraula noruega que em va fer entendre per què quan traduïa m’havia entretingut justament en aquella frase. I recordar que, entre altres coses, traduir són un milió de detalls.

Per la part que em toca, ja està. Si heu tingut moments semblants, amb aquest autor o algun altre, i voleu compartir-los, podeu aprofitar els comentaris d’aquest apunt. Perquè no dec ser l’única que es fixa en detalls d’aquests, oi?

I si esteu enganxats a Knausgård, recordeu que fa temps que teniu el tercer, L’illa de la infantesa, traduït del noruec per Alexandra Pujol. Ara m’agradaria que l’obra funcionés i anessin sortint en català els altres volums; el cap hi afegeix que en traduccions directes, tot i la punta de pena perquè, ara que seria l’hora de tancar la carpeta, el cert és que traduir en Karl Ove m’ha agradat. (Però si us avorriu llegint-lo també us entenc, eh?)


La mare fa llibres

Bé, en honor a la veritat cal dir que més aviat ajuda a fer-los, i que a més de llibres fa altres coses, però per explicar a una criatura petita a què dedico la major part del temps que ella passa a l’escola, o per què de tant en tant me’n vaig tota la tarda a la biblioteca o desaparec darrere  l’ordinador, doncs és una bona síntesi. El que passa és que llavors es queixa que són llibres de grans, avorrits i plens de lletres, que a ella no li serveixen per a res…

obrint el paquet

Paquets interessants!

És cert havia fet alguna coseta per a públic infantil i juvenil, però res semblant als contes que mirem, expliquem o comencem a llegir. Per això em va fer molta il·lusió quan aquesta primavera (que ha estat molt fructífera, ja ho veieu) em van proposar de col·laborar amb una editorial de literatura infantil que tot just començava: Bira Biro. Quan em van explicar el projecte vaig quedar encantada, perquè al darrere hi havia gent amb experiència i amb la voluntat de fer un bon catàleg, posant-hi tota la cura que exigeixen els llibres per als més petits. Ara ja podria ensenyar llibres macos i amb dibuixos!

La cosa també tenia un punt de repte. D’una banda, pel respecte que sempre em fa treballar per a nens: no els pots complicar les coses, ni tampoc mastegar-les-hi massa, i sovint hi ha textos d’aquells aparentment senzills en què es nota qualsevol relliscada… De l’altra, es tractava de corregir les versions en castellà, que no és la llengua en què prefereixo escriure, si bé sempre hi he anat treballant d’una manera o altra. Però bé, els reptes són per afrontar-los i crec que l’esforç ha valgut la pena.

A més, quan van sortir els primers llibres, van tenir el detall d’enviar-nos un lot a les correctores, que a casa va fer moltíssima il·lusió (aquestes coses no passen cada dia). I poder assenyalar «els llibres de la mare» als aparadors no té preu!

En Billy practica per ser un bon pistoler.

De tota la colla, a casa ha triomfat sobretot en Billy, un petit hàmster que de gran vol ser cowboy, i la barreja de contes i jocs també ha despertat interès. Però ara a la tardor encara ha d’arribar en Jake, un nano que em va caure molt bé, i després el conte de la Lola, amb uns dibuixos preciosos, i després un que si surt a temps serà un bon regal de Reis… En fi, que si la secció infantil de la llibreria ja us semblava el camí de la ruïna per totes les coses maques que tenen (i són llibres, educació, no un caprici!), ara n’hi trobareu unes quantes més. I jo, contenta d’ajudar a fer-les.


Un Dia de la Traducció amb entrevista

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que llavors també hi havia més traductores. (Quadre de Zurbará, tret de Wikipedia)

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que allà també hi havia traductores. (Quadre de Zurbarán, tret de Wikipedia.)

El temps va passant, i ja torna a ser Sant Jeroni, el Dia Internacional de la Traducció, un d’aquells que s’aprofiten per parlar de la nostra feina, mirar de fer soroll i muntar algun sarau si convé. Però aquest any no li vull dedicar cap entrada al blog perquè avui ja surto en un altre. La Sílvia de L’illa deserta (aquí al costat, a can WordPress) em va fer una entrevista on parlo de la feina del traductor i d’alguns llibres que he fet, i l’ha publicada avui. La podeu trobar en aquest enllaç, i sense sortir del blog ni canviar de tema us recomano que llegiu també l’entrevista d’ahir amb la Maria Rosich, traductora de danès i neerlandès. De fet, us recomano tot el blog, que la Sílvia hi publica bones ressenyes i, com que és de l’ofici, quan parla de traducció sap el que diu.

I sabeu allò que les coses mai no vénen soles? Doncs resulta que en cosa d’un mes aquesta és la segona vegada que m’entrevisten, perquè fa uns quants dies vaig sortir al suplement de cultura d’El Punt Avui parlant de la traducció de Cançó de gel i foc. Es veu que amb el rodatge de Joc de trons a Girona volien dedicar unes quantes pàgines al tema des de diferents punts de vista i es van posar en contacte amb mi.

Tenint en compte que sóc més introvertida que altra i que generalment no m’agrado a les fotos com jo, gairebé ja es podria qualificar de mediàtic… En fi, ara toca recordar allò de «menys fressa i més endreça» i continuar treballant cada dia, que és el que compta.

Per acabar, només una cosa: recordeu que aquí parlo sobretot de la traducció de llibres, perquè és la que va signada i resulta més visible, però en aquest món traduïm textos molt diversos, i que tots mereixen ser recordats en dies com avui.


Rectificar és de savis… o potser no en saben tant?

Reprenem la secció de cartelleria amb un parell de fotos. Les poso juntes perquè són de dos centres d’ensenyament, llocs on s’espera que hi hagi gent formada que sàpiga escriure i voluntat de fer les coses bé, ni que sigui per donar bons exemples a les criatures.* Tots dos es devien trobar amb la necessitat de rectificar alguna cosa quan ja tenien el cartell fet, però no els sortia a compte encarregar-ne un de nou.

per_al-1En el primer cas, sospito que a sota del «per a» afegit hi havia un «per». És un dels punts complicats i discutits de la normativa del català, però aquí crec que la cosa estava prou clara com perquè calgués canviar-ho. El pedaç és visible, però res a dir. (I disculpeu la qualitat de la imatge, tenia una llum i un angle bastant dolents.)

el3Després vaig pensar en aquesta altra foto que tenia a l’arxiu; la vaig fer fa temps, però no fa gaire he passat pel davant i tot està més o menys igual, potser més gastat. Aquí s’ha corregit l’edat màxima dels infants i (no sabem si per la mateixa mà) hi ha un accent afegit, però els altres accents que caldrien estan desapareguts, i sembla que no tinguin clar que «metge» és un nom però no un adjectiu. D’acord que són criatures petites i que la bona ortografia no és el que més es busca en una escola bressol, però no em negareu que fa lleig.

* Poso l’asterisc perquè, pel que he vist a casa, sospito que els àlbums i les fitxes d’infantil donarien per obrir una nova secció al blog. Ja sé que en aquestes etapes els mestres no practiquen gaire l’escriptura i tenen una muntanya de feina, però quan veig textos descuidats no puc deixar de pensar que els nens (i de passada les famílies) es mereixen una cosa millor.


Una mica de tinta i…

La frase d’avui la vaig fotografiar a l’exposió Escriptures, que es pot veure al Museu de les Cultures del Món fins al gener vinent.

És una mostra petita però molt cuidada, una bona proposta per passar una estoneta a la fresca del museu, tant si gaudiu amb tot aquest món de les lletres com si només teniu una mica de curiositat. I a més a més, els diumenges a la tarda és de franc.

Com a curiositat, em vaig quedar també amb el títol d’un glossari xinès-tangut del segle XII: L’oportuna perla al palmell, que no té ni punt de comparació amb els que gastem avui. I sense voler hi vaig veure sense voler una errata, però no us diré a on (si hi aneu i la trobeu, m’ho podeu explicar als comentaris).