En un Sant Jordi estrany…
Publicat: 23 Abril 2020 Filed under: cabòries, l'ofici | Tags: Sant Jordi, traduccions Deixa un comentari… postal amb un recull de traduccions meves amb dracs que tenia a casa. Bona diada des del cau!
Notes
- Bé, potser Mites nòrdics és mig trampa, perquè segur que hi surten serpents, però no sé si compten pròpiament com a dracs. Però és que li tinc afecte, què voleu que us digui.
- El del Martin no el vaig traduir sola, amb aquest autor sempre hem treballat en (un gran) equip, i s’ha de dir.
- La foto l’he encarregat a ma filla, cosa que no sé si compta com a explotació infantil o com a activitat engrescadora i creativa per passar el confinament…
Dos anys després… Una d’afrogrimdark
Publicat: 14 Abril 2020 Filed under: Alguns projectes on treballo | Tags: fantasia, Marlon James, traduccions 2 comentarisEi, sí, jo tenia un blog, però després vaig tenir família, molta feina, mandra, xarxes socials… I ara segurament el que tinc aquí és una pila de teranyines que només he vingut a tocar després d’un mes tancats a casa, i encara per penjar un text que ja tenia escrit. Però ja ho sabeu, aquestes coses van com van, i és veritat que en els dos anys que han passat de l’última entrada he treballat molt, i m’ho he passat molt bé traduint.
Un dels projectes grossos de l’any passat va ser el llibre de Marlon James Lleopard negre, llop vermell, una novel·la de fantasia d’ambientació africana (si jo l’hagués d’etiquetar, faria servir afrogrimdark) que va sortir a la tardor. Com que era novetat per la Setmana del Llibre en Català, els de Núvol em van demanar que escrigués unes quantes paraules sobre el llibre per a l’especial que van fer, però al final em sembla que només van sortir quatre ratlles. Ara que ve un Sant Jordi estrany, recupero el text sencer.
Una fantasia diferent
La portada és maquíssima, això no es pot negar.
És un llibràs, sí. I la traducció no ha estat fàcil, no.
I aquí ja ho podríem deixar, com el narrador de Lleopard negre, llop vermell, que al començament del tot ja diu el final. Però com que després venen 600 pàgines per arribar-hi, potser que jo també n’expliqui alguna cosa més.
Per començar, podem dir que té una trama de novel·la de fantasia èpica amb tots els ets i uts: màgia, monstres, guerres, intrigues, una colla d’aventurers diversos i una cerca… En el que he llegit sobre l’obra no costa trobar referències a Tolkien i, com a lectora habitual de gènere, aquesta aproximació ja em serveix. Però tot seguit cal dir que no és una novel·la de fantasia com tantes altres.
Potser la característica pròpia més evident és l’ambientació. Estem en un món preindustrial, com passa sovint, però africà. La gent és negra si no es diu el contrari i les maneres de fer, de vestir, etc. també s’ajusten a aquest entorn. I els éssers fantàstics, és clar, estan basats en la mitologia africana. No tinc ni coneixements ni espai per allargar-m’hi, però us explico una anècdota de traducció. Entre noms sense adaptar, com els germans Asanbosam i Sasabonsam o els zogbanu, trobareu uns faullets que segurament us sonaran més familiars. És perquè aquí James fa servir ghommids, un terme que l’escriptor nigerià Wole Soyinka va crear per traduir a l’anglès una novel·la ioruba, cosa que m’ha donat peu a posar-me una mica creativa en català. També hi ha canviaformes, vampirs i sirenes, però no són els de la tradició europea.
Com en força fantasia contemporània, aquí la violència i el sexe no s’amaguen, ans al contrari: espereu escenes explícites (desagradables, fins i tot), vísceres, renecs i cardamenta sense embuts. A més, no hi ha bons i dolents ben definits, sinó que els personatges tenen les seves virtuts i defectes, sovint diries que més dels segons que de les primeres. Més que a la Germandat de l’Anell de Tolkien, a mi aquests aventurers em recordaven els de la Primera Llei d’Abercrombie, cadascun amb els seus interessos i traïcions.
El narrador és un d’aquests personatges ambigus, un antiheroi que, empresonat, explica a un gran inquisidor la cerca encomanada a una colla d’aventurers (i de passada la seva vida). El relat va i ve, és parcial, manipula i amaga coses que haurà de revelar després… No és gens fiable, per tant, i l’autor juga amb això tant com vol, fins al punt (i amb això a mi l’ha atrapat) que aquest llibre és el primer d’una trilogia que narrarà els esdeveniments des de diferents punts de vista.
Aquest vessant més «literari» (recordem que James venia de guanyar el Man Booker el 2015) es nota també en l’estil. Ric, complex, amb un ritme propi que encaixa amb el rerefons africà, no és que sigui obertament enrevessat a primera vista, però sí que sovint t’agafa amb el peu canviat i t’obliga a acostumar-te a la seva manera de fluir. De tots els equilibris que suposa traduir, el gran repte d’aquest llibre (deixant de banda detalls com el tros en vers, o aquell paràgraf sense punts), ha estat transmetre tot això en català, i de manera que el lector no es perdi més del compte.
En resum, que és un llibràs, i no ha estat fàcil de traduir. Però almenys per mi el viatge ha valgut la pena.
Fil de Sant Jordi
Publicat: 23 Abril 2018 Filed under: Alguns projectes on treballo, El gremi | Tags: llibres, Sant Jordi, traduccions 2 comentarisBé, ara que és Sant Jordi i tothom es posa a recomanar llibres pels descosits, aprofito i faig una repassadeta de coses que he traduït últimament i que segurament podreu veure per llibreries i paradetes. Ni tot són ben bé novetats ni és una llista exhaustiva, més aviat un recull de feines que per un motiu o altre em van agradar i que m’han anat venint al cap. Sí, ja sé que us les hauria pogut anar ensenyant per aquí durant tots els mesos que no he escrit, però quan perds els bons costums després costen d’agafar… De fet, aquesta entrada és un fil del Twitter reciclat, per tant que no us estranyin les mencions i perdoneu si us arriba el rotllo per dues bandes.
Comencem amb llibres d’infantil i juvenil, que hi he estat treballant bastant, tot i tenir la mala sort que algunes coses que traduït durant el darrer any, i que m’hauria agradat recomanar-vos, s’hagin quedat pels calaixos editorials. Misteris del sector… (Vaig cobrar la feina, això sí.)
Últimament he col·laborat força amb @andanaeditorial, en un seguit d’àlbums il·lustrats d’allò més macos. Si n’hagués de destacar un de recent, seria El Grotlyn, de Benji Davies, que té unes il·lustracions que m’encanten i un toc dickensià gens habitual en aquest tipus de llibres (i unes rimes que van portar feineta!). Ara, que el mateix il·lustrador té un os que podria ser el meu animal espiritual, i el colom de Mo Willems també mola…
També he ficat la tecla en alguns llibres d’@EdFlamboyant, per a qui aquest darrer trimestre he traduït un projecte dels que fan patxoca i que si tot va bé sortirà a la tardor. Ara podeu trobar El gran llibre dels superpoders, de Susanna Isern, amb unes il·lustracions precioses de Rocío Bonilla i uns quants superpoders que van molt bé.- Per a lectors més grandets, al començament d’any va sortir a
@Fanbooks_ A 677 km de casa, de Mark Lowery. Novel·la realista d’adolescents, amb un punt especial i de la qual m’han arribat bones reaccions (suposo que també n’hi ha hagut de dolentes, però no m’han buscat per explicar-m’ho).
Per a adults també he traduït darrerament uns quants llibres (com deia l’altre dia a no sé qui, per pagar factures s’han de traduir bastantes pàgines), prou diversos. I és que una de les coses que m’agraden de la meva feina és poder anar variant…
El més literari de tots no és recent, sinó la traducció d’En una pensió alemanya que va publicar fa anys @L_Avenc, ara recollida en el volum amb tots els contes de Katherine Mansfield que ha tret @Ed_proa. En una paraula: llibràs!
D’un estil diferent, hi ha les les traduccions de dos thrillers per a @magradallegir que han sortit durant aquest trimestre: Regne de feres, de Gin Phillips, i Les supervivents, de Riley Sager. No és el gènere que domino més, però diria que tots dos compleixen les expectatives, fan patir quan toca i tenen el seu punt propi. Una anècdota: em vaig passar mitja traducció convençuda que l’autor de Les supervivents era una dona, deu ser que últimament llegeixo més autores que autors…
Parlant d’autores, no és novetat però ara que estan fent la promoció del castellà no puc evitar sentir una veueta que diu «el català va sortir primer!»: La veu i el poder de les dones, a @arcadia_ed. Molt entenedor, estira un fil feminista que va des de l’antiguitat clàssica fins a avui (i quan sigui gran, ja m’agradaria ser com la Mary Beard).
Si voleu més feminisme, vaig participar en la traducció d’El patriarcat del salari, de Silvia Federici, per a @TigrePaper. Va ser una feina que vaig agafar amb respecte, perquè anàvem una mica justos de termini i em feia la sensació que em faltaven coneixements, però que també em va servir per aprendre d’un tema que m’interessa.
I acabo amb els Mites nòrdics, que va publicar @CatedralBooks. Tampoc no és cap novetat, però és un dels llibres que m’ha fet més gràcia traduir aquest darrer any, que la mitologia és una de les meves dèries de sempre i la narració de Neil Gaiman va fer molt feliç el meu costat friqui.
Amb tot això ja està. Només em queda desitjar-vos un feliç Sant Jordi amb bones lectures, que n’hi ha per triar i remenar, molt més enllà d’aquesta mostra.
Sorteig de Sant Jordi
Publicat: 23 Abril 2017 Filed under: Alguns projectes on treballo, la blogocosa | Tags: Harper Lee, sorteig, traduccions 11 comentaris
Va, com que és Sant Jordi i m’han arribat uns exemplars que no esperava, fem una rifa.
- Què se sorteja? Un exemplar de l’edició de butxaca de Vés i aposta un sentinella, acabat de sortir del forn.
- Com participar? Simplement, deixant un comentari en aquest apunt. WordPress demana una adreça de correu electrònic, que no es publica i que faré servir per posar-me en contacte amb el guanyador. Cada comentari tindrà un número, per ordre d’arribada.
- Fins quan? Per mantenir la catalanitat de la cosa, podeu apuntar-vos fins al dia de la Mare de Déu de Montserrat, dijous 27, a les dotze de la nit. Entre divendres i dissabte faré el sorteig, publicaré aquí el resultat i escriuré al guanyador per fer-li arribar al llibre. (Per motius de pressupost, enviament limitat a Espanya.)
Vés i aposta un sentinella és una novel·la que vaig traduir fa més o menys un any. Va fer bastant d’enrenou mediàtic perquè és una obra de Harper Lee, l’autora de Matar un rossinyol, que van trobar amagada a les golfes al cap de no sé quants anys… Segurament us en recordareu. L’encàrrec de traduir-la em va fer molta il·lusió, però m’ho vaig passar una mica malament perquè no en podia dir absolutament res a ningú (hi havia un contracte de confidencialitat que impressionava), no era un text especialment fàcil i, és clar, el recurs de consultar els col·legues quedava bastant descartat (per poc context que donés, l’haurien reconegut de seguida).
Quant al llibre, a les xarxes en podeu trobar molta informació. Només recordar-vos una cosa: malgrat compartir escenari, personatges i (alguns) temes amb Matar un rossinyol, no es pot considerar una seqüela del clàssic ni res d’això, sinó que més aviat és una aproximació molt diferent, amb virtuts i defectes propis.
Actualització: el resultat
Bé, volia tenir això enllestit al començament del cap de setmana, però al final ha quedat per al Dia del Treball (que, com molts autònoms del gremi, aprofito per avançar feina i enllestir temes pendents). Us explico com ho he fet: he assignat un número a cada comentari, per ordre de publicació, i he recorregut a un generador de números aleatoris per Internet perquè en fes una llista. El primer número és el guanyador, i si per casualitat s’hi hagués repensat o no m’hi pogués posar en contacte, el llibre passaria al següent.
I el primer de la llista és… el comentari número 5! Així doncs, felicitats, Anna, ara t’escric per quedar d’acord.
Moltes gràcies a tots per participar i per llegir-me, i perdoneu que hagi actualitzat amb retard (quan es tracta de feina, us asseguro que sóc molt més complidora). A veure si trobo temps per explicar més coses ben aviat.
Per deixar-ho apuntat
Publicat: 1 Març 2017 Filed under: El gremi, lapidari | Tags: citacions, errors, traducció, traductors Deixa un comentariI citar-ho si mai fa falta…
Es una verdad universalmente reconocida que la visibilidad del traductor suele producirse cuando se equivoca.
Itziar Hernández Rodilla, «La Schadenfreude del traductor», El Trujamán, 28-2-2017
(No us explico el context, és un text curt que fa de prou bon llegir. I la frase ja queda prou bé sola.)
Coses de Nadal
Publicat: 29 Desembre 2016 Filed under: Alguns projectes on treballo, cabòries | Tags: Estrella Polar, Matt Haig, Nadal, traduccions Deixa un comentariUna de les poques coses que manté viu aquest blog intermitent és recollir les felicitacions de Nadal de cada any, ni que sigui per constatar el pas del temps… Aquest any ha passat tan de pressa que una mica més i penjo la postal l’any vinent, però sapigueu que els bons desitjos per a tots els que veniu per aquí es mantenen.
Com altres anys, pel despatx hem tingut novetat. Aquest cop, la novíssima gramàtica de l’IEC fa d’aixopluc al pessebre de l’avi amb un parell de diccionaris ‘vintage’ i una venerable ortografia de 1937.
D’altra banda, aprofito per comentar-vos una de les traduccions que he fet aquest any, de tema inequívocament nadalenc: Un noi anomenat Nadal, de Matt Haig i amb il·lustracions de Chris Mould, que explica ni més ni menys que els orígens del Pare Noel. I el primer problema de traducció ja ve amb el títol, perquè en l’original anglès (A Boy Called Christmas) al nen li diuen «Christmas» i després esdevé «Father Christmas», de manera que tot quadra, però en català (tot i que recordo alguna proposta fa molts anys) «Pare Nadal» no ha tingut gaire èxit i el més habitual és parlar del «Pare Noel». Per tant, va caldre fer algunes giragonses amb el text i el títol, consensuades amb l’editor, perquè el resultat fos prou lògic i natural alhora.
Els elfs no sempre són com els esperes…
Un altre detall de la traducció que potser val la pena explicar té a veure amb la fantasia, les tradicions, i la intertextualitat. Resulta que, a més dels elfs que ja tenim més o menys vistos, a l’obra hi surten els truth pixies, que investigant una mica vaig veure que eren una invenció de l’autor. Però mentre investigava per decidir què feia amb els pixies, vaig trobar que també havien aparegut en algun altre llibre infantil de Matt Haig que en principi no estava traduït a casa nostra, però igualment em va tocar consultar a l’editor si estava previst traduir-lo, no fos cas que els pobres follets acabessin amb dos noms… (Sí, al final van ser follets, amb la complicació afegida que el que surt al llibre és femení, però era l’alternativa que més m’agradava.)
El resultat de tot plegat és una història nadalenca original, que tot i el missatge optimista evita l’excés de sucre i tira per les aventures, sense estalviar-se els moments foscos i els tocs d’humor. El primer que vaig pensar quan el vaig tenir a les mans és que beu molt dels clàssics de Roald Dahl (fins les il·lustracions em fan pensar en les de Quentin Blake) i després he vist que també hi surten idees i preocupacions de l’autor. Si teniu curiositat, aquí podeu llegir-ne el primer capítol i jutjar vosaltres mateixos, però si el tió ja l’ha cagat a algun noi o noia de casa vostra, diria que tampoc no s’ha equivocat.
Acabo l’apunt desitjant-vos una bona entrada al 2017. M’agradaria passar per aquí abans de Reis i explicar-vos altres coses maques que he fet el 2016, però ja he deixat de fer bons propòsits que després no compleixo i per tant no prometo res.
Notes sobre l’Optimot
Publicat: 24 Octubre 2016 Filed under: aprenent, l'ofici | Tags: català, correcció, Optimot, traducció 1 comentari
Per allò de sortir de la traducova de tant en tant i aprendre alguna cosa, em vaig apuntar a una de les Matinals de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística i aquest matí he anat a una sessió sobre l’Optimot. Ja fa temps que vaig parlar-ne, quan era una novetat, i ara és una d’aquelles pestanyes que obro cada dia (de fet, per mi hi va haver un abans i un després de l’Optimot), per tant tot el que sigui treure’n el màxim suc m’interessa.
En general la sessió ha estat bé, amb una presentació i bastants exemples pràctics. Com que ja tinc una mica de pràctica amb l’eina, res del que han dit m’ha semblat una gran novetat, però sí que m’ha servit per veure coses d’aquelles que no es fan servir tan sovint i queden una mica oblidades. Ara deixo aquí unes quantes notes que he anat prenent, aprofitant que encara ho tinc fresc. (No estaran especialment polides i endreçades, però quan vull fer apunts ben escrits i travats, després no els acabo mai.)
L’Optimot també té un blog i compte de Twitter.
- Per començar destacaria tot el potencial de l’opció de cercar criteris, que no només consulta els opuscles de la col·lecció de llibrets que va fer fa temps Política Lingüística, sinó també totes les fitxes que ha anat elaborant l’equip de l’Optimot. Entre una cosa i l’altra em sembla que ja ronden les 3.500 (no he apuntat la xifra, ho sento; en tot cas, era considerable), que permeten resoldre una colla de dubtes ben diferents. A més, les fitxes solen tenir diversos títols, uns més «tècnics» i d’altres més «pràctics», a partir d’exemples, per poder-hi arribar de més d’una manera.
- Ja estan treballant en fitxes i actualitzacions per quan toqui aplicar la nova gramàtica i ortografia, i a més han anunciat canvis en els criteris de majúscules i minúscules. És a dir, que ja podem anar reservant temps per posar-nos al dia de tot… Almenys, ells estaran preparats.
- L’opció de cerca castellà-català busca al bilingüe de l’Enciclopèdia, el Termcat i les fitxes.
- Els verbs conjugats segueixen la gramàtica provisional de l’IEC. Quan es busca un verb amb aquesta opció, no surt conjugat automàticament, sinó que et remet a un PDF amb el verb model corresponent. Es recomana consultar la part final d’aquestes fitxes, que poden tenir informació útil sobre variants, derivats, etc.
- La cerca bàsica ignora accents, dièresis, majúscules i minúscules; per tant, si el teu problema és que no recordes si aquell accent era obert o tancat, no pateixis. L’inconvenient apareix amb paraules que només es distingeixen per l’accent, com ara tomàquet i tomàquet o distància i distancia: si només te n’interessa una, gairebé segur que als resultats hi haurà brossa, i no hi ha cap equivalent al «Verbatim» de Google per poder-la filtrar.
- Si tenim un dubte de compostos i guionets, millor escriure tota la paraula enganxada que no les parts per separat.
- En les cerques, es pot fer servir el comodí de l’asterisc, que substitueix un caràcter o més. A veure si me’n recordo…
- Quan filtrem els resultats per fonts, cal tenir en compte que de vegades hi ha un segon nivell: les comarques del Nomenclàtor, els àmbits del Termcat… Una ajuda més per trobar el resultat que necessites.
-
Sí, hi ha més opcions…
Una altra manera de filtrar per fonts és amb la cerca avançada, de la qual confesso que tinc tendència a oblidar-me (per allò de no fer clics de més…). L’opció de buscar una frase exacta és igual aquí que a la cerca normal, però n’hi ha d’altres, com la d’excloure paraules, que s’han de tenir en compte. Per exemple, en aquells moments que saps que una cosa té nom però no com es diu, pot anar bé buscar unes quantes paraules que tenen molts números per sortir a la definició, perquè és fàcil que entre els resultats hi hagi la fitxa del nom que t’interessa, però com que els experiments d’aquesta nit m’estan sortint molt pitjor que els exemples del matí, millor no ho explico gaire, que encara m’equivocaré.*
- Una estadística curiosa: des del 2011 ha anat creixent el nombre d’usuaris registrats (per poder fer consultes personalitzades), però el nombre de consultes ha baixat, perquè els usuaris som més autosuficients (o tenim més vergonyeta, vés a saber).
- Hi ha un projecte per poder actualitzar-lo automàticament, incorporant les novetats del Termcat cada dia.
Bé, ho deixo aquí, que es fa tard i després no publico. Com a conclusió, diria que han estat unes horetes prou ben aprofitades i que potser repetiré l’experiència de les Matinals (de fet, em volia apuntar a una sobre la Gramàtica i les altres novetats de l’IEC, però ja estava plena).
* Afegit: Ara que estic més desperta, després de mirar els exercicis i el solucionari que ens van passar, veig que es tracta de fer servir l’opció «amb totes les paraules» i limitar les fonts al DIEC, perquè no surtin massa resultats.
Traïdors
Publicat: 17 febrer 2016 Filed under: l'ofici, lapidari 1 comentariI el cas és que una vegada vaig llegir (no sé pas on) que això de «traduttore traditore» podria no ser ben bé el que sembla. Per començar, se l’haurien inventat no pas els italians, sinó els turcs (a l’època de l’imperi otomà, quan el toscà era una de les llengües comunes a la Mediterrània), i, a més, no es tractaria d’una afirmació metafòrica (el traductor traeix el que diu el text original), sinó literal: no et refiïs dels traductors, que al capdavall són estrangers, i probablement espies.
Pere Comellas, La traducció suïcida i la interpretació musical, Visat, núm. 20 (octubre 2015)
Com que aquesta secció és de frases que em criden l’atenció, em quedo amb l’anècdota, però el conjunt de l’article i la defensa que fa de la traducció són recomanables. Feu clic a l’enllaç, va.
Sí, ja torna a ser Nadal
Publicat: 25 Desembre 2015 Filed under: cabòries | Tags: 2015, Nadal Deixa un comentariI com en altres anys, per aquestes dates al despatx passen coses i surten felicitacions per compartir:
Doncs, això, us desitjo que gaudiu molt d’aquests dies i que el 2016 ens tracti bé a tots.
Per a lectura i decoració 
Què diem: comentaris recents