De regal

stjordi

Dissabte vaig veure un anunci a la contraportada del suplement cultural de l’Avui on deia que per Sant Jordi regalarien un llibre amb cada exemplar, i un dels títols de mostra era Imperium, una novel·la de romans que vaig traduir fa cosa d’un parell d’anys. Suposo que això deu voler dir que la salden, oi? Ja sé que molts llibres acaben així o convertits en pasta de paper, i mai no m’he fet gaires il·lusions sobre la difusió ni la immortalitat de la meva feina (de fet, he corregit alguna memòria anual amb l’íntima convicció que allò, sencer, no s’ho llegiria ningú més), però veure l’anunci m’ha fet una sensació estranya. Tant per veure un llibre meu al diari, com per adonar-me que està arribant al final de la seva trajectòria vital, per dir-ho d’alguna manera.

Ah, si per casualitat dijous compreu el diari i us ofereixen la novel·la, per poc que us interessi la podeu agafar tranquils, que no està malament. I si us passeu per la parada de les associacions de traductors cap al migdia, potser ens hi veurem.

Anuncis

Imperium

Disculpeu-me, però vaig a promocionar-me una mica.

Ja ha sortit el darrer llibre que vaig traduir per a Edicions 62: Imperium, de Robert Harris. De moment només l’he vist a les llibreries, però suposo que un dia o altre el tindré a les mans.

imperium-1.gifCom es pot veure a la portada (el títol no vol dir ‘imperi’, per cert), es tracta d’una novel·la de romans. Està ambientada en els darrers anys de la República; si vau veure la sèrie Roma, ell llibre deu passar una mica abans del que sortia allà. Se centra en la figura de Ciceró, que aleshores començava a fer-se un nom en la política, vista pel seu fidel esclau i secretari Tiró que, ja molt vell, recorda en primera persona la trajectòria del seu amo (i es queda bastant al principi, per tant si la cosa funciona jo no descartaria veure més novel·les de la sèrie).

El tema del llibre, però, tant es pot trobar a la Roma clàssica com als passadissos de qualsevol parlament actual: el poder i la política. Això inclou les ambicions personals i els ideals, les victòries electorals o parlamentàries i el que hom està disposat a sacrificar per obtenir-les, les discretes negociacions entre els poderosos i la manipulació escandalosa de les masses. De fet, en aquest últim apartat hi ha un exemple d’ús de la por de la gent davant una hipotètica amenaça exterior que fa la sensació que només caldria canviar alguns noms per trobar-lo al telenotícies…

De la qualitat de l’obra i de la traducció no sé gaire bé què dir-vos, perquè amb aquests projectes llargs, en què em puc passar totalment immersa un grapat de dies, tinc tendència a perdre la perspectiva. D’una banda, sempre acabo amb ganes de perdre’ls de vista d’una vegada i dolorosament conscient de tot el que pot estar malament (el punt aquest perfeccionista, que deu venir inclòs amb la feina!), però de l’altra també els agafo afecte i sento un cert orgull per les meves criatures, tant si són magnífiques com un esguerro… A més, el fet d’haver-me passat tantes hores mirant-me cada paraula i cada frase segurament no em facilita una bona visió general. Però bé, jo diria que es deixa llegir, com a novel·la històrica o com a història de polítics.