Ja és Sant Jordi?

Com cada any, el cartell és obra de l'Ada Arbós i l'Ariadna Governa. Que maco!

Com cada any, el cartell és obra de l’Ada Arbós i l’Ariadna Governa. Que maco!

Ostres, ja és Sant Jordi i jo amb l’apunt per fer!

Entre una cosa i l’altra (incloent-hi que, a diferència de l’any passat, aquest no tinc cap novetat traduïda, ai!), la veritat és Sant Jordi em feia més aviat mandra, i fins i tot em plantejava passar d’un centre de Barcelona col·lapsat i piles de llibres que possiblement no tindria temps per llegir… Però quan em van trucar els companys d’APTIC per si volia anar una estona a la parada que solen muntar les associacions de traductors per cridar l’atenció sobre la nostra feina, no vaig dir que no. Perquè a hores d’ara no cal que digui que darrere de molts llibres que es vendran demà hi ha la feina de traductors i traductores, oi? (I també de correctors, dissenyadors, editors i altres oficis, però permeteu-me que escombri cap a aquest tros de casa.)

Per tant, si el dia de Sant Jordi passeu pel número 24 de la Rambla Catalunya, no trobareu un sarau com el de l’any passat, però sí una colla de traductors repartint punts de llibre, promovent les associacions del gremi i disposats a signar traduccions als lectors que ho desitgin. Jo hi seré aviat, d’11 a 12, i encara que a la llista oficial hi surt només la Cançó de gel i foc (amb una certa vergonya, que el nom sona molt però la feina no és només meva), ja sabeu que he fet unes quantes coses més, prou variades. Així que, si teniu qualsevol traducció meva i us fa gràcia que la signi, o simplement voleu passar a saludar, ja ho sabeu.

Acabo amb una petita reflexió personal arran del cartell i el lema: de ciència-ficció, en català, ja se’n tradueix (tinc al cap un parell de projectes amb molt mèrit), però no puc deixar de pensar que m’agradaria que n’hi hagués més, i ben feta, i que per la part que em toca em faria il·lusió contribuir-hi.

Doncs ja està fet l’apunt. Bon Sant Jordi a tots!

Anuncis

Dia Internacional de la Traducció 2013

Els ordinadors són una novetat, però ja veieu que fa segles ja es traduïa a casa, amb bata i acompanyat pel gat…

Els ordinadors són una novetat, però constatem que fa segles ja es traduïa a casa, ben tapat amb la bata i acompanyat pel gat…

Sí, la pausa estiuenca del blog s’està allargant massa, i avui que és el Dia Internacional de la Traducció ja no podia esperar més. Això del dia de la traducció (o del traductor, segons on ho miris)  ve del fet que avui és Sant Jeroni, patró dels traductors per la feinada de la Vulgata, una versió llatina de la Bíblia que va arribar a ser l’oficial de l’Església catòlica i la importància de la qual en la cultura europea ja us podeu imaginar.

Tot plegat, un moment com qualsevol altre per treballar l’orgull del gremi, veure’ns una estona i donar a conèixer una mica més la professió, tot i que de feina per fer n’hi ha cada dia. No és estrany, doncs, que les associacions de traductors organitzin algun sarau per aquestes dates. De les que tinc a prop de casa, us deixo aquí les propostes d’APTIC i l’AELC, per si hi voleu anar a treure el nas. (Però segur que n’hi ha més, i si en voleu afegir alguna als comentaris, per mi encantada.)

Acabo amb la frase del dia de Rodamots, relacionada amb el tema (i si no us la creieu, n’hi ha uns que han fet tot un llibre per ensenyar-ho):

La traducció és la columna vertebral de la cultura humana: no hi ha un sol acte de la nostra vida que no estigui relacionat, d’una manera o d’una altra, amb la traducció.
Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat 1944)

I ara vaig a treballar, que tinc una traducció per enllestir aviat…

Una curiositat: com l’any passat, anava a il·lustrar l’apunt amb la postal electrònica que fan els del la CEATL (associació europea de traductors literaris), però resulta que està basada en el cartell que van fer a l’APTIC per aquest Sant Jordi, que potser ja teniu prou vist. Així que hi he posat una imatge del patró en la intimitat.


Any nou, associació nova

… o almenys renovada, perquè ara als enllaços de la columna de la dreta no hi ha l’ATIC, sinó l’APTIC: Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya. Va néixer oficialment l’1 de gener com a resultat de la fusió de les dues associacions generalistes del gremi d’àmbit català, ATIC i TRIAC.

Pels qui, com jo, hem estat treballant des del principi a la comissió de fusió, i ara a la junta d’APTIC, és tota una aventura. (I una feinada, mal m’està el dir-ho.) Però també fa molta il·lusió. Ara toca continuar treballant, que de feina mai no en falta, i esperar que tot plegat doni bons fruits per als que ens dediquem a aquest ofici.

Perdoneu que no n’hagi dit res fins ara, i que de moment tampoc no n’expliqui gran cosa més, però davant d’un tema com aquest, important no només per mi sinó que també afecta altres persones, m’agafen un respecte i una necessitat de pensar bé el que dic que m’acaben bloquejant… (A sobre, fa uns quants dies que m’acompanyen uns fantàstics virus que em tenen massa entretinguda per escriure res amb cara i ulls.) Si en voleu saber més, aquesta setmana hem distribuït una nota de premsa que explica una mica com ha anat la cosa, i també podeu fer un cop d’ull al web provisional de l’associació (al bloc d’aquí al costat), que tenim la voluntat d’anar ampliant i actualitzant.

No em puc estar d’afegir una cerca que, segons les estadístiques de WordPress, ha portat a aquest bloc, i que em fa pensar en el joc que pot donar el nom de l’associació: «aptic -optic -òptic -óptic traductors». Potser haurem de pensar en alguna cosa especial per a traductors miops, que en som molts…


Sant Jordi

Em sembla que avui toca posar una rosa el bloc, perquè és Sant Jordi i per donar gràcies a tots els que heu fet possible que aquests apunts hagin superat ja les 10.000 visites (a algú potser li semblarà una misèria, però a mi tenir més visites que correu brossa ja em fa il·lusió, què voleu que us digui). Moltes gràcies.

De llibre no en poso cap, que em sembla que els que passem per aquí en general ja n’anem servits…

De totes maneres, si demà sortiu a voltar pel centre de Barcelona, sapigueu que diverses associacions de traductors hem muntat una parada al capdamunt de la rambla Catalunya, per reivindicar una mica la nostra feina cara al públic (quants dels llibres que es compren i regalen avui són traduccions?). Hi haurà informació sobre les associacions i les seves activitats i també, com cada any, es repartiran punts de llibre commemoratius. Jo no sé si m’hi podré passar, que a casa estem fent un concurs a veure qui té el virus més formós, però és una proposta.


(Una mica de) Vida associativa

Diumenge passat vaig allunyar-me unes hores de l’ordinador per anar a veure més gent del gremi: hi havia l’assemblea general de l’Asociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes (teniu l’enllaç a la columna de la dreta), que aquest any es feia a Barcelona. També havien convocat un curs i un seminari durant el pont del Pilar, però aquí no hi vaig poder assistir. Sí que volia aprofitar que enguany venien a la meva ciutat per anar a l’assemblea, xerrar una estona amb col·legues, posar cara a algun nom de les llistes de distribució i de passada veure com respira una entitat a la qual vaig pagant les quotes.

hands2.jpgAl llarg del dia es van dir coses més o menys avorrides (una associació ben portada requereix un cert grau de formalisme) i també d’interessants, com ara tots els contactes internacionals que està fent l’associació. Però el que més voldria destacar és l’escàs percentatge de participació dels socis, percentatge encara molt més baix si es tracta de gent amb ganes i temps per posar-se a treballar. No va ser cap sorpresa: col·laboro amb l’Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya i tres quarts del mateix, i suposo que si hi ha lectors ficats al món associatiu tampoc no us vindrà de nou.

Però això no vol dir que deixi de capficar-me. En el cas dels correctors i els traductors, on tanta gent treballem solets, on les condicions laborals són les que són, i nosaltres —com en moltes altres feines— necessitem estar al dia i aprendre constantment, estic convençuda que associar-se té sentit. Però a l’hora de la veritat, tots tenim moltes coses a fer i costa trobar temps per a les associacions, per donar un cop de mà o almenys per fer costat i aportar punts de vista. I les associacions, al capdavall, soles no fan res; les xerrades, els cursos, les campanyes o el que sigui ho fan les persones que en formen part…

Res, que hi continuo donant voltes. Tantes, que des del dilluns que remeno l’esborrany d’aquest apunt i encara no n’estic del tot satisfeta.


Feliç dia, traductors

ddt07.jpg Aquesta setmana anem de festa en festa, perquè després del Dia Europeu de les Llengües, el 30 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Traducció (DDT pels amics), coincidint amb sant Jeroni, patró del gremi. Bé, a Catalunya també tenim el beat Ramon Llull, que és més friqui, però ja en parlaré el dia que toqui, si hi penso.

Bé el cas és que tenir un dia internacional és una excusa com una altra per reunir-se. Enguany, a més del concurs de nyaps de què parlava l’altre dia i el gairebé tradicional sopar, es va fer una taula rodona sobre el món associatiu. No n’espereu una ressenya com Déu mana (si en trobo alguna ja l’enllaçaré), entre altres coses perquè m’acompanya un bonic refredat amb l’espessor mental consegüent… En qualsevol cas, va ser una experiència interessant veure a la mateixa taula representants de les onze associacions de traductors, onze (!), amb presència a Catalunya. (El sector està atomitzat, sí.) Un dels temes de conversa va ser, és clar, les possibilitats de cooperació entre totes aquestes entitats per tal d’unir forces, però també es van poder observar situacions prou diferents, es va parlar de diversos marcs legals (de vegades inexistents o no respectats), es van comentar experiències d’aquí i de fora… Tot això girant més o menys al voltant del que en el fons ens interessa a tots: com guanyar-nos dignament (o posats a demanar, bé) la vida amb aquest ofici, que ens agrada però que també volem que sigui rendible i més valorat del que ara sovint és.

I per acabar, una de les poques frases que vaig anotar:

Plorant entre nosaltres no aconseguirem res. Reivindicant davant dels altres, sí.

Com va dir el moderador, en Pau Vidal, en la presentació de l’acte: ara és l’hora, traductors.