Constatació que amb aquest bloc no canviarem el món

Bé, quan em vaig posar a escriure aquest bloc tampoc no m’esperava canviar res, però aquesta setmana n’he vist una prova.

Ara fa cosa de dos anys comentava que, en lloc de fer cagar el tió com és habitual, al barri alguns parlaven de cagar-lo ells, cosa que m’imaginava poc elegant i segons com fins i tot dolorosa. Doncs bé, el cartell d’enguany és el que surt aquí a la dreta. Ai! És evident que no em va llegir la gent que tocava, i que tampoc no van consultar enlloc el funcionament dels verbs… Suposo, però, que dissabte a la plaça no faran res estrany.

I si us agraden els nyaps nadalencs, no us perdeu aquest apunt de Totxanes, totxos i maons; no hi surten tions, però reparteix llenya.


Saps que ets del gremi quan…

… t’assabentes de la campanya aquesta dels «autobusos ateus» i et poses a pensar si el verb gaudir pot ser transitiu o no.

(Jo en principi hauria dit que no, com fa Jordi Llovet en aquest article escanejat pel Jordi, però em vaig endur una sorpresa.)


Un milió de verbs

Un milió d’exemplars. Ja es diu aviat. No m’estranya que els de Claret hagin volgut commemorar-ho, juntament amb el centenari de l’autor. Si no el coneixeu, feu un cop d’ull a la biografia que enllaço: encara recordo com fa uns mesos, quan van reeditar una novel·la seva, em vaig quedar parada per les coses que havia arribat a escriure algú a qui mai m’havia imaginat més enllà de conjugar verbs… Però si passa a la història segurament serà per aquest llibret, per tota la gent que l’ha consultat i per les generacions d’estudiants que l’han tingut a la mà (i l’han odiat quan tocava estudiar-lo, suposo).

Per la part que em toca, em sembla que és el llibre de consulta que fa més anys que m’acompanya per diferents prestatges, des del remot curs de BUP en què ens vam haver d’aprendre els verbs en català. L’exemplar de la foto és una mica més recent (diria que de quan vaig marxar de cals pares), però Déu n’hi do el que ha viscut. I per molt que ara tots els verbs conjugats es trobin a Internet (al Diccionari de l’Enciclopèdia, per començar), quan tinc un lapsus i dubto de les dièresis dels verbs acabats en –uir, sempre faig més via obrint el Xuriguera pels volts de la pàgina 200, que per ironies de la memòria d’això sí que me’n recordo… No crec que dijous pugui anar a escoltar què en diuen a la Claret, però aprofito la convocatòria i aquestes ratlles per fer-li el meu petit homenatge.

–––––––

Afegit: Si voleu saber més de Joan Baptista Xuriguera (o ja en sou fans), a l’Autònoma fan un simposi sobre la seva figura. És el 12 de novembre i en podeu trobar més informació fent clic aquí. (Gràcies, Joaquim!)

Més afegit: Per la llista Infoedicat m’assabento que també hi ha una exposició, a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB, i també a Internet, a més de la pàgina que ja se cita als comentaris.