Sorteig de Sant Jordi

Va, com que és Sant Jordi i m’han arribat uns exemplars que no esperava, fem una rifa.

  • Què se sorteja? Un exemplar de l’edició de butxaca de Vés i aposta un sentinella, acabat de sortir del forn.
  • Com participar? Simplement, deixant un comentari en aquest apunt. WordPress demana una adreça de correu electrònic, que no es publica i que faré servir per posar-me en contacte amb el guanyador. Cada comentari tindrà un número, per ordre d’arribada.
  • Fins quan? Per mantenir la catalanitat de la cosa, podeu apuntar-vos fins al dia de la Mare de Déu de Montserrat, dijous 27, a les dotze de la nit. Entre divendres i dissabte faré el sorteig, publicaré aquí el resultat i escriuré al guanyador per fer-li arribar al llibre. (Per motius de pressupost, enviament limitat a Espanya.)

Vés i aposta un sentinella és una novel·la que vaig traduir fa més o menys un any. Va fer bastant d’enrenou mediàtic perquè és una obra de Harper Lee, l’autora de Matar un rossinyol, que van trobar amagada a les golfes al cap de no sé quants anys… Segurament us en recordareu. L’encàrrec de traduir-la em va fer molta il·lusió, però m’ho vaig passar una mica malament perquè no en podia dir absolutament res a ningú (hi havia un contracte de confidencialitat que impressionava), no era un text especialment fàcil i, és clar, el recurs de consultar els col·legues quedava bastant descartat (per poc context que donés, l’haurien reconegut de seguida).

Quant al llibre, a les xarxes en podeu trobar molta informació. Només recordar-vos una cosa: malgrat compartir escenari, personatges i (alguns) temes amb Matar un rossinyol, no es pot considerar una seqüela del clàssic ni res d’això, sinó que més aviat és una aproximació molt diferent, amb virtuts i defectes propis.

 

Actualització: el resultat

Bé, volia tenir això enllestit al començament del cap de setmana, però al final ha quedat per al Dia del Treball (que, com molts autònoms del gremi, aprofito per avançar feina i enllestir temes pendents). Us explico com ho he fet: he assignat un número a cada comentari, per ordre de publicació, i he recorregut a un generador de números aleatoris per Internet perquè en fes una llista. El primer número és el guanyador, i si per casualitat s’hi hagués repensat o no m’hi pogués posar en contacte, el llibre passaria al següent.

I el primer de la llista és… el comentari número 5! Així doncs, felicitats, Anna, ara t’escric per quedar d’acord.

Moltes gràcies a tots per participar i per llegir-me, i perdoneu que hagi actualitzat amb retard (quan es tracta de feina, us asseguro que sóc molt més complidora). A veure si trobo temps per explicar més coses ben aviat.

Anuncis

Sorteig de ‘L’emigrant amateur’

Bé, vaig dir que si hi havia més de cinc interessats en els exemplars de L’emigrant amateur de R.L. Stevenson avui faria un sorteig, i ara toca posar-s’hi. Comencem:

Llista de participants:

  1. Tina Vallès (no diu ni sí ni no, però com que va comentar abans que m’arribessin els llibres l’apunto)
  2. Miquel Boronat
  3. Jordi FC
  4. Francesc Massana
  5. Miquel (bis)
  6. Sifuro
  7. Alice Dénoyers (encara que no ho deixa clar, l’apunto per si de cas)
  8. Marta

Aquesta nit faré el sorteig (encara no sé si per via informàtica o amb el tradicional mètode dels paperets) i actualitzaré l’apunt amb els resultats.

Actualització: els resultats!

Com que la mà innocent de la casa havia d’anar a dormir d’hora perquè demà hi torna a haver escola, he fet el sorteig amb l’ajuda del web http://www.random.org, que ha fet la següent seqüència aleatòria amb els números dels participants:

Random

Així doncs, la Sifuro, els dos Miquels, la Marta i en Jordi s’emporten un exemplar de L’emigrant amateur cadascun. Felicitats! Ben aviat rebreu un correu electrònic per quedar d’acord i fer-vos arribar el llibre. L’Alice, la Tina i en Francesc, per aquest ordre, queden a la reserva per si al final algun dels llibres es quedés sense llar.

Gràcies a tots per participar, i espero tornar-hi un dia o altre!


Traduir un periodista de fa 150 anys

portada-emigrant_portada_granJa podeu trobar a les llibreries, L’emigrant amateur, un llibret de Robert L. Stevenson que he traduït per a L’Avenç (que també en publica un bon extracte a la revista de febrer). Hi vaig treballar a mitjan any passat, però després de lliurar-lo va quedar aturat per vicissituds editorials diverses —això sempre sap greu— i abans de Nadal em vaig alegrar molt de saber que ja tirava endavant. De tota manera, m’haureu de perdonar si algunes impressions no estan gaire fresques.

En primer lloc, cal dir que aquest és un Stevenson inesperat si —com em passava bastant a mi— aquest autor et fa pensar sobretot en L’illa del tresor i altres històries d’aventures que sortien a les col·leccions de «clàssics juvenils il·lustrats» o similar de quan érem petits. Això és diferent: Stevenson explica en primera persona el  viatge de Glasgow a San Francisco que va fer l’agost de 1879 per trobar-se amb la que seria la seva dona, primer en transatlàntic fins a Nova York i després travessant tots els Estats Units en tren. Molts dels seus companys de viatge (no anava precisament en primera) són emigrants «professionals», que han sortit per buscar una vida millor a l’altra punta de món. L’escriptor és diferent, un «amateur» que comparteix les seves experiències, observa, parla, escolta i reflexiona, i després escriu el que viu, veu i rumia. Així doncs, si haguéssim de classificar aquesta obra, no aniria amb les novel·les, sinó amb els llibres de viatges i el periodisme (salvant les distàncies, és clar, que el pobre Stevenson i la seva lírica no durarien ni dos minuts en una redacció d’avui dia).

R. L. Stevenson el 1879, no sé si abans o després d'anar a Amèrica (foto: Wikimedia)

R. L. Stevenson el 1879, no sé si abans o després d’anar a Amèrica (foto: Wikimedia)

En la meva classificació personal, L’emigrant amateur té l’honor de ser el text més antic que he traduït. Ja fa a un parell d’anys que L’Avenç em va donar l’oportunitat d’endinsar-me en la traducció de clàssics amb En una pensió alemanya, però amb aquest he tirat unes quantes dècades enrere. Tenir entre mans un clàssic vol dir, per començar, parar atenció a la possible evolució dels significats, perquè potser no ens serveix el sentit habitual d’una paraula, sinó aquella accepció amagada en un raconet del diccionari. Afegim-hi que Stevenson era escocès, i ja podem estar alerta i donar gràcies per la varietat de recursos que trobem per Internet.

D’altra banda, als equilibris que ens toca fer habitualment als traductors (arrapar-se a l’original o volar més lliure, admetre aquella expressió o buscar-ne una de més «genuïna», tirar cap a aquells matisos o cap als de més enllà…), s’hi ha de sumar el d’acostar el text als lectors actuals (jo no podria escriure com al segle XIX ni que volgués!) i fer-lo llegidor com ho deuria ser pels contemporanis, però sense amagar que és d’una altra època i es nota, encara que alguna cosa pugui sonar estranya, o corri el risc de fer-se farragós. A més, aquí tenia un narrador en primera persona; normalment no em fa res i segons com m’agrada, però amb l’Stevenson confesso que de vegades em costava sentir-me còmoda i —per dir-ho d’alguna manera— trobar-li la veu. En resum, que per mi aquesta traducció no va ser precisament bufar i fer ampolles, però quina traducció literària mitjanament ben feta ho és?

Quant al resultat, jo sóc d’aquella gent que mai no acaba d’estar satisfeta i aquestes coses em costa jutjar-les. Però a L’Avenç tenen bon gust i l’editor no m’ha fotut el text per barret, ja deu ser alguna cosa.

Aquest apunt també s’ha publicat a la tot just estrenada «finestra» de L’Avenç al digital Núvol. Hi podeu buscar les set diferències, si voleu (jo no ho he fet).

Afegit (8-3-13): Rifa! Això, com que els de L’Avenç també són generosos i m’han enviat força exemplars, en tinc cinc per repartir entre els lectors del blog, com ja comença a ser costum de la casa. Si en voleu un, ja ho sabeu: deixeu un comentari en aquest apunt i doneu al senyor WordPress un correu electrònic de contacte (no es publica). Teniu fins a final de mes i, si calgués, el dilluns de Pasqua faria el sorteig. Animeu-vos!

Afegit (12-4-13): Per mitjà de la gent de L’Avenç, aquest apunt també s’ha publicat al blog Llegir en català, una iniciativa d’un grapat d’editorials independents en català per ensenyar la seva feina. Si us agrada llegir, feu-hi un cop d’ull, que hi ha coses maques.


Fem un sorteig

Per començar, tenim un sorteig convocat: el de quatre exemplars d’Un bon partit, l’última traducció que m’han publicat (si no sabeu de què va, mireu l’apunt d’aquí sota). També tenim un retard lamentable, que això s’havia de fer la setmana passada (l’excusa és de les de tota la vida: a banda de fer de mare a temps complet fins que torni a començar el curs, se m’ha girat feina de la remunerada, i ja us podeu imaginar com queda de ple el dia). Em sap molt greu, sobretot pels que heu participat.

Però bé, finalment els hi posem i tenim uns quants paperets amb un nom escrit a cadascun:

Tenim també una mà innocent (almenys mentre no hi hagi xocolata implicada):

Després del procediment de sorteig pròpiament dit (amb la sofisticada tècnica del «dóna’m un paperet, reina»), tenim quatre guanyadors, a l’esquerra de la fotografia. A la dreta, sense girar, hi ha tres suplents, per si de cas (alguns dels qui vau comentar no vau deixar clar si us interessava o no el llibre, però com que sóc generosa de mena us hi he inclòs igualment).

Les guanyadores, per ordre d’aparició són:

  • la Sílvia F.;
  • la Maria;
  • la Martine;
  • i l’Olga.

Moltes felicitats! Aquest cap de setmana em posaré en contacte amb vosaltres per fer-vos arribar els llibres.

Sorteig a banda, també tenim ganes d’escriure al bloc i almenys un parell de temes, però —com sempre— la qüestió és si tindrem temps.