Microhomenatge

Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor.
Ramon Llull, en un punt de llibre que fa temps que corre per casa

(És que avui és el dia del beat Ramon Llull, un patró dels traductors, i almenys li volia dedicar una ratlla.)


Sant Jordi

Em sembla que avui toca posar una rosa el bloc, perquè és Sant Jordi i per donar gràcies a tots els que heu fet possible que aquests apunts hagin superat ja les 10.000 visites (a algú potser li semblarà una misèria, però a mi tenir més visites que correu brossa ja em fa il·lusió, què voleu que us digui). Moltes gràcies.

De llibre no en poso cap, que em sembla que els que passem per aquí en general ja n’anem servits…

De totes maneres, si demà sortiu a voltar pel centre de Barcelona, sapigueu que diverses associacions de traductors hem muntat una parada al capdamunt de la rambla Catalunya, per reivindicar una mica la nostra feina cara al públic (quants dels llibres que es compren i regalen avui són traduccions?). Hi haurà informació sobre les associacions i les seves activitats i també, com cada any, es repartiran punts de llibre commemoratius. Jo no sé si m’hi podré passar, que a casa estem fent un concurs a veure qui té el virus més formós, però és una proposta.


Un altre dia assenyalat

llullok.jpgDesprés de Sant Jeroni i del Dia del Corrector, avui és la festa del beat Ramon Llull, que ens toca com a protector dels traductors catalans per haver fundat a Mallorca una de les primeres escoles de traductors d’Europa. A més es pot considerar un antecessor de la informàtica, que també tenim ben present cada dia, per la qual cosa és mala idea dedicar-hi un record.

Per desgràcia, per escriure un apunt amb cara i ulls m’hauria de documentar una mica i (per variar) vaig malament de temps. Si vosaltres teniu temps i ganes, us animo a remenar per Internet (a mi m’ha fet gràcia aquest apunt de Consuetudinàrium relacionat amb el monument de Montserrat) o escoltar el programa que li van dedicar diumenge a En guàrdia, a Catalunya Ràdio.


Feliç dia del corrector (diuen que és avui)

Que al retolador vermell no se li acabi la tinta. Que no se’ns escapi cap errata, ni tampoc embogim tocant allò que no cal. Que no passem ni gana ni son, i que comptatges i tarifes ens siguin sempre favorables. Amén.

(Ah, i ja sé que no està bé desitjar mal a ningú, però als qui pensen que segons quines ofertes laborals són adequades, els podria passar alguna cosa gens greu però immensament molesta…)

Mentrestant, si voleu veure què passa quan la correcció no existeix o no rutlla, els de la Unión de Correctores estan fent un recull de nyaps (aquí).


Més dies, més nyaps

Després del dia de les llengües i el de la traducció la setmana passada, m’assabento per una nota de la Unión de Correctores que el 27 d’octubre se celebra el dia del corrector de textos. Es tracta d’una proposta de l’argentina Fundación Litterae, que ha triat aquesta data perquè és la de naixement d’Erasme de Rotterdam, el qual entre altres coses es veu que va fer de corrector.

Per commemorar-ho, els de la Unico també han decidit cridar l’atenció envers la figura del corrector mitjançant allò que és més visible: els nyaps que apareixen quan la correcció de tota mena de textos no es fa bé o directament no es fa. Per això convoquen una «Gincana de erratas», amb l’objectiu d’aplegar-ne el màxim possible i penjar-les al seu web. Si us interessa, allà mateix trobareu més informació (però aquí no hi ha premis, ja us aviso). Una iniciativa més per intentar conscienciar la gent en general i la clientela en particular de la dignitat de l’ofici, que mai no fa mal. (Encara que ja començo estar cansada de parlar de dies commemoratius i no de reconeixements més sòlids, ja m’enteneu.)

I acabo amb la pífia d’avui, vista a la secció d’esports del Telenotícies Migdia: mentre un senyor feia declaracions, ha sortit el cartellet que era d’alguna «assosiació» de bàsquet. Una errata d’aquelles que s’escapen i no hi ha correctors que valguin…


Avui és el dia europeu de les llengües

… i jo treballant amb pijama com un dimecres qualsevol. Doncs bé, felicitats per la part que ens toca a tots els que ens dediquem al tema. (Es nota que això dels dies internacionals no m’emociona especialment?) En podeu trobar una mica d’informació aquí i aquí.

De totes maneres, de moment ha servit perquè en Basses Bassas entrevisti un lingüista, en David Crystal, a l’hora normalment reservada als polítics: ja és una millora, i a més pel que estic sentint l’home sap donar espectacle, és a dir que benvingut sigui el dia aquest.