Traduir un periodista de fa 150 anys

portada-emigrant_portada_granJa podeu trobar a les llibreries, L’emigrant amateur, un llibret de Robert L. Stevenson que he traduït per a L’Avenç (que també en publica un bon extracte a la revista de febrer). Hi vaig treballar a mitjan any passat, però després de lliurar-lo va quedar aturat per vicissituds editorials diverses —això sempre sap greu— i abans de Nadal em vaig alegrar molt de saber que ja tirava endavant. De tota manera, m’haureu de perdonar si algunes impressions no estan gaire fresques.

En primer lloc, cal dir que aquest és un Stevenson inesperat si —com em passava bastant a mi— aquest autor et fa pensar sobretot en L’illa del tresor i altres històries d’aventures que sortien a les col·leccions de «clàssics juvenils il·lustrats» o similar de quan érem petits. Això és diferent: Stevenson explica en primera persona el  viatge de Glasgow a San Francisco que va fer l’agost de 1879 per trobar-se amb la que seria la seva dona, primer en transatlàntic fins a Nova York i després travessant tots els Estats Units en tren. Molts dels seus companys de viatge (no anava precisament en primera) són emigrants «professionals», que han sortit per buscar una vida millor a l’altra punta de món. L’escriptor és diferent, un «amateur» que comparteix les seves experiències, observa, parla, escolta i reflexiona, i després escriu el que viu, veu i rumia. Així doncs, si haguéssim de classificar aquesta obra, no aniria amb les novel·les, sinó amb els llibres de viatges i el periodisme (salvant les distàncies, és clar, que el pobre Stevenson i la seva lírica no durarien ni dos minuts en una redacció d’avui dia).

R. L. Stevenson el 1879, no sé si abans o després d'anar a Amèrica (foto: Wikimedia)

R. L. Stevenson el 1879, no sé si abans o després d’anar a Amèrica (foto: Wikimedia)

En la meva classificació personal, L’emigrant amateur té l’honor de ser el text més antic que he traduït. Ja fa a un parell d’anys que L’Avenç em va donar l’oportunitat d’endinsar-me en la traducció de clàssics amb En una pensió alemanya, però amb aquest he tirat unes quantes dècades enrere. Tenir entre mans un clàssic vol dir, per començar, parar atenció a la possible evolució dels significats, perquè potser no ens serveix el sentit habitual d’una paraula, sinó aquella accepció amagada en un raconet del diccionari. Afegim-hi que Stevenson era escocès, i ja podem estar alerta i donar gràcies per la varietat de recursos que trobem per Internet.

D’altra banda, als equilibris que ens toca fer habitualment als traductors (arrapar-se a l’original o volar més lliure, admetre aquella expressió o buscar-ne una de més «genuïna», tirar cap a aquells matisos o cap als de més enllà…), s’hi ha de sumar el d’acostar el text als lectors actuals (jo no podria escriure com al segle XIX ni que volgués!) i fer-lo llegidor com ho deuria ser pels contemporanis, però sense amagar que és d’una altra època i es nota, encara que alguna cosa pugui sonar estranya, o corri el risc de fer-se farragós. A més, aquí tenia un narrador en primera persona; normalment no em fa res i segons com m’agrada, però amb l’Stevenson confesso que de vegades em costava sentir-me còmoda i —per dir-ho d’alguna manera— trobar-li la veu. En resum, que per mi aquesta traducció no va ser precisament bufar i fer ampolles, però quina traducció literària mitjanament ben feta ho és?

Quant al resultat, jo sóc d’aquella gent que mai no acaba d’estar satisfeta i aquestes coses em costa jutjar-les. Però a L’Avenç tenen bon gust i l’editor no m’ha fotut el text per barret, ja deu ser alguna cosa.

Aquest apunt també s’ha publicat a la tot just estrenada «finestra» de L’Avenç al digital Núvol. Hi podeu buscar les set diferències, si voleu (jo no ho he fet).

Afegit (8-3-13): Rifa! Això, com que els de L’Avenç també són generosos i m’han enviat força exemplars, en tinc cinc per repartir entre els lectors del blog, com ja comença a ser costum de la casa. Si en voleu un, ja ho sabeu: deixeu un comentari en aquest apunt i doneu al senyor WordPress un correu electrònic de contacte (no es publica). Teniu fins a final de mes i, si calgués, el dilluns de Pasqua faria el sorteig. Animeu-vos!

Afegit (12-4-13): Per mitjà de la gent de L’Avenç, aquest apunt també s’ha publicat al blog Llegir en català, una iniciativa d’un grapat d’editorials independents en català per ensenyar la seva feina. Si us agrada llegir, feu-hi un cop d’ull, que hi ha coses maques.


16 comentaris on “Traduir un periodista de fa 150 anys”

  1. Tina Vallès escrigué:

    Anna, l’enhorabona per la feina, que no dubto (jo que he conec de primera mà com treballes) que ha estat pulcra i encertada. El llibre de per si ja em genera interès, però si l’has traduït tu encara més.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Gràcies! (I aprofito per recomanar als lectors que facin clic al teu nom i llegeixin l’últim apunt, que n’hi ha per aplaudir i subratllar.)

      M'agrada

  2. Molt bon apunt. De segur que eixa traducció t’haurà donat material per a fer un altre llibre sobre la traducció. Espere que tinga èxit editorial la teua faena.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Jo també ho espero, Miquel, que sense encàrrecs no fem bullir l’olla… El llibre, però, l’haurà de fer algú altre, que a mi una pàgina o dues ja em costen prou.

      M'agrada

  3. Anna escrigué:

    Tina, Miquel, si us interessa un exemplar aviseu, si us plau!

    M'agrada

  4. ¡I tant que m’interessa! I si em toca me’l llegiré i tot, que de Stevenson trobe que només he llegit el conte Olalla (tr. Alfonso Reyes, 1922), que no em va matar. Este sembla molt més interessant. A vore si n’hi ha sort.

    M'agrada

  5. Jordi FC escrigué:

    Ep. Doncs em faria il·lusió llegir-lo. Per l’autor (a qui també el conec pels “clàssics juvenils il·lustrats”), el tema i, òbviament, la traducció.

    M'agrada

  6. Francesc Massana escrigué:

    Enhorabona, Anna!
    I sí, traduir qualsevol cosa que tingui més de, posem, 50 anys, ja és una feina filològica (bé, exagerant una mica, ja ho sé…). Jo m’hi he trobat ara; però no traduint literatura, sinó citacions de diaris de començaments del segle passat (de vegades, incomprensibles). Recordo que Ángel Crespo, al pròleg de la traducció del Canzoniere de Petrarca, feia una reflexió semblant. Ara no el tinc davant, però deia més o menys això: que no podia escriure com al segle XIV però que l’obra que traduïa era del segle XIV i que, per tant, això s’havia de notar, percebre d’una manera o altra en la llengua (no només en el contingut). Em sembla que ell parlava de pinzellades de lèxic… És a dir, sense fer servir un lèxic arcaic, utilitzar paraules (de tant en tant, s’entén) amb un cert regust clàssic o bé paraules actuals amb usos antics. Em sembla que més o menys s’ho feia anar així…
    Espero que els de l’Avenç, a part de ser sensibles amb la traducció i generosos amb els exemplars, ho siguin amb tota la resta (see what I mean? ;o).
    (Ah, i jo també m’apunto al sorteig!).

    M'agrada

  7. Miquel escrigué:

    Hola, Anna,

    Sóc un lector silenciós del teu blog, però aquesta vegada aprofito el sorteig (m’hi apunto!) per felicitar-te per la feina. Enhorabona! No només per la traducció d’aquest text, també per tots els teus apunts.

    M'agrada

  8. sifuro escrigué:

    Fa bona pinta, a veure si em toca! Els llibres de viatge tanbé m’agraden. No tot són sagues familiars índies. :-p

    M'agrada

  9. […] comença el text de la contraportada, de Terra, de David Vann, l’altra de les dues traduccions meves que es van publicar el febrer. Si coneixeu l’autor, ja us podeu […]

    M'agrada

  10. Alice Dénoyers escrigué:

    Hola Anna, felicitats per la teva feina! M’encanta aquest autor, segur que n’has fet una molt bona traducció!

    M'agrada

  11. Marta escrigué:

    Stevenson i llibre de viatges, la combinació no podria ser més llaminera. No cal que pateixis per la traducció: els de l’Avenç són molt curosos amb aquestes coses (les coses de la traducció, no del patiment). Per cert, que encara sóc a temps per participar a la rifa?

    M'agrada

  12. Hola Anna,

    Com que vaig ser un dels afortunats guanyadors del sorteig, i aprofitant un període de baixa que em permet posar-me al dia de la llista de lectures, ja m’he “polit” el llibre i m’ha semblat oportú donar la meva opinió.
    Com molt bé es comenta en l’apunt, és un Stevenson que trenca els esquemes dels títols clàssics que l’han fet famós, però m’ha interessat molt perquè, alhora que descriu les peripècies del viatge i els personatges que l’envolten, va fent reflexions sobre la “condició humana” que et dibuixen la personalitat del propi autor. La veritat és que m’han agafat ganes de recuperar alguna de les seves novel·les (reforçades pel fet que acabo de llegir també un llibre-entrvista a Hugo Pratt on no parava de recomenar-lo).
    Pel què fa a la traducció: Chapeau! No sóc cap expert en la matèria, és més, no domino gaire l’anglès, però darrerament noto sovint que una traducció “em grinyola”, i no és el cas de “L’emigrant amateur”. Sens dubte una traducció excel·lent.
    I la que per mi ha estat la cirereta del pastís: que recuperis l’expressió “L’os pedrer!”.

    Salut!

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Sap greu això de la baixa, però m’alegro (molt!) que el llibre t’hagi agradat. Si tens ganes de continuar amb l’Stevenson «autobiogràfic», en català tens ‘En els mars del sud’, sobre l’última etapa de la seva vida, en traducció de Dolors Udina, de tota confiança. I em sembla que hi ha una traducció de ‘L’illa del tresor’ de Joan Sellent, un altre dels grans.

      M'agrada

  13. […] volia acabar l’entrevista sense parlar d’una petita joia que es diu L’emigrant amateur, de R. L. Stevenson. Es tracta d’una obra molt diferent de les més conegudes d’aquest […]

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s