L’enllaç de la setmana: 10-4-14

Captura de pantalla 2014-04-09 a les 23.00.29Títol: Diccionari català-anglès/anglès-català de locucions i frases fetes

Autor: Lou Hevly, que també té un grapat d’altres recursos d’anglès per a catalans (i potser us soni d’alguna llista de correu com ara Zèfir).

Contingut: El títol és llarg, però no deixa dubtes: aquí es poden buscar locucions i frases fetes en anglès i en català, amb equivalències quan és possible (per exemple kick the bucketestirar la pota) i explicacions quan no. Amb una interfície senzilla (es podria dir que antiga i tot), permet consultar llistes alfabètiques i cercar en qualsevol dels dos idiomes; en aquest cas, apareixen resultats corresponents a les dues combinacions (que no sempre són idèntics). També hi ha una presentació molt clara amb instruccions i referències. L’autor va donar a conèixer el diccionari no fa gaire i encara no he tingut ocasió de fer-lo anar a fons i veure’n bé l’abast, però diria que als que treballem en anglès i català ens convé tenir aquest recurs a mà. Ja sabem que les frases fetes són punyeteres i que sovint no trobes el que busques, o no saps ben bé què busques però ho tens a la punta de la llengua, per tant qualsevol ajuda és benvinguda.

Idiomes: català, anglès.

Anuncis

Enllaços de la setmana: 13-3-14

Avui tocarem els diccionaris de col·locacions, una eina relativament poc coneguda (jo mateixa en podria aprendre més) però que pot fer un bon servei a l’hora d’escriure o traduir. Les col·locacions a què es refereixen són les de paraules que tendeixen a acompanyar-se les unes a les altres de manera que, per exemple, en català a l’hora de dinar les taules es paren, i no una altra cosa, i s’hi pot beure vi negre, però no vermell. (Si en voleu una explicació una mica més completa podeu llegir aquest apunt). Per tant, s’entén la utilitat de reculls que ens ajudin a comprovar si aquell verb ja és el que tocaria o a trobar aquella paraula que ens ronda pel cap però no acabem de concretar… Encara que, com amb altres menes de diccionari, és possible que justament el cas que necessites no hi sigui, o no encertis la manera correcta d’arribar a la informació.

Tot seguit us deixo enllaços a un parell de diccionaris de col·locacions consultables de franc a Internet, que van circular per la xarxa no fa gaire. No he tingut oportunitat de fer-los servir a la feina, però em semblen uns recursos interessants. I si algú en coneix en català per completar el lot, que avisi als comentaris, si us plau.

*******

portada dicc. colocacionesTítol: DiCE: Diccionario de colocaciones del español

Autor: Grupo DiCE (Universitat de la Corunya)

Contingut: Diccionari de col·locacions en castellà. Es pot consultar a partir d’una sèrie de lemes (no sé si gaire extensa) o mitjançant consultes avançades. En qualsevol cas, per arribar als exemples i casos concrets cal fer uns quants clics, i per treure’n bé el suc diria que cal mirar-se bé les explicacions i instruccions sobre el funcionament del diccionari.

Idioma: castellà.

*******

ozdic collocations dicc.Títol: Ozdic: English Collocation Dictionary

Contingut: Diccionari de col·locacions en anglès. A diferència de l’anterior, té una interfície senzillíssima: fiques una paraula al requadre, pitges Retorn i et surt la informació. De fet, és tan minimalista que no expliquen enlloc qui són ni res del projecte (i per desgràcia vaig desar l’enllaç, però no la font on vaig trobar-lo), però per Internet diuen que es tracta d’una versió de l’Oxford Collocations Dictionary, que sembla prou seriós.

Idioma: anglès.


L’enllac de la setmana: 3-6-13

Avui, un enllaç que vaig desar no fa gaire, relacionat amb la jornada de correcció on vaig anar la setmana passada (i que si Déu vol serà el tema de l’apunt vinent). Per mi no és un recurs crucial, però si us dediqueu a l’audiovisual o a l’ensenyament del català potser us farà servei.

DDCORTítol: Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR)

Responsables: David Paloma (UAB), Josep À. Mas (UPV) i Mònica Montserrat (UAB). Allotjat a Lecturanda, un portal del Grup 62 dirigit a pares i educadors.

Contingut: És un diccionari de pronúncia que permet sentir cada paraula en les principals varietats del català: central, rossellonès mallorquí, nord-occidental i valencià. A més, inclou comentaris i han seleccionat les 2600 entrades que té perquè hi hagi representats els fenòmens de pronunciació més freqüents. Us poso una fitxa de mostra (feu clic per ampliar-la):

Balmes

Les cerques es poden fer tant per ordre alfabètic com per categories; el que no es pot fer, però, és buscar directament una paraula concreta. A més, té una versió per a mòbil que no he mirat.

Idiomes: català.


Tres diccionaris

He anat seguint els articles d’opinió sobre les traduccions de llibres al català que s’han públicat a la revista digital Núvol, des del primer elogi (senyora editora, aculli’m!) i la posterior crítica (quines hòsties van repartir pel Twitter aquell dia!) fins als diversos afegits i matisacions i la posterior convocatòria del premi (no, no tinc res per presentar-hi). Ara no vull donar la meva visió de tot plegat, que ni tinc ben elaborada ni sé què aportaria, però mentre hi reflexionava em vaig recordar d’aquesta fotografia, feta pensant en un apunt que no veia ben bé per on enfocar.

TresDicc

Són tres diccionaris, els tres que tinc més sovint damunt la taula quan tradueixo de l’anglès al català. També hi deixo altres obres de consulta, és clar, per no esmentar tot el que surt a la pantalla: l’Optimot, que quan treballo queda obert per defecte, cercadors, enciclopèdies, vocabularis més o menys especialitzats… Però si ens centrem en el que més s’identifica amb la traducció —un diccionari bilingüe—, els que tinc a mà són aquests tres.

  • Comencem pel de dalt: el Diccionari UB Anglès-Català, editat el 2008 i comprat tan aviat com el vaig veure a la llibreria. Sabia que l’estaven preparant i l’esperava amb candeletes, perquè és un diccionari modern, fet amb corpus, ordinadors i eines lexicogràfiques d’avui dia, cosa que fa que estigui força actualitzat. I per l’aspecte atrotinat que té, ja veieu que l’he fet servir força (i la nena tenia tirada a agafar-lo quan era un bebè, tot s’ha de dir). Inclou un codi per descarregar-ne la versió electrònica, que no és un diccionari amb cercador i tal, sinó més aviat una llista de lemes ordenats alfabèticament (però funciona amb Mac, això sí). L’inconvenient? Que malgrat les 22.500 veus i 40.500 accepcions que té es queda curt, sobretot en els registres que es puguin escapar del món universitari al qual està especialment destinat. Però molt recomanable per a textos periodístics i de divulgació.
  • La foto és dolenta amb ganes, però es veuen els avenços en maquetació.

    La foto és dolenta amb ganes, però es veuen els avenços en maquetació.

    A sota, el Diccionari Anglès-Català d’Enciclopèdia Catalana, també força usat: ha perdut la sobrecoberta, ha passat per l’enquadernador i aviat li tocarà una nova visita, però és que no em dóna la gana comprar-ne un de nou, perquè des de la segona edició, de 1985, només se n’han fet reimpressions, potser amb alguna rentada de cara, però no una nova edició actualitzada. (Per cert, enguany fa 30 anys de la primera, no sé si seria una bona excusa…) Tot i això, continua sent el diccionari català-anglès de referència més enllà dels escolars, el més complet que tenim (36.000 entrades, diu), i el que para més atenció a termes antics i registres literaris (el fet que el principal autor sigui Salvador Oliva, traductor de Shakespeare, hi pot tenir a veure). Per tant, imprescindible, ni que sigui per defecte. Em sembla que en va sortir alguna versió electrònica només per a Windows, i no em consta que es pugui consultar a Internet.

  • I a baix de tot, el Collins Universal Inglés-Español. No sé si és una raresa, però sí, tradueixo al català i sovint tinc un diccionari castellà damunt la taula. Com és això? Ras i curt, és el diccionari en què es va basar el de dalt (per si no ho sabíeu, això que un diccionari es basi en un altre és ben normal), però aquest és més complet, s’actualitza (el meu és del 2005, aviat tocarà mirar si hi ha nova edició) i té una maquetació més agradable; per tant, no és estrany que molts cops em resulti més còmode tirar per aquí. A més, es pot consultar de franc per Internet.

I així vaig fent. Quan es tracta de vocabulari més especialitzat, en català tenim la sort de comptar amb tota la feinada del Termcat, encara que no sempre es pugui arribar directament a un terme a partir de l’anglès. D’altra banda, quan necessito documentar-me una mica per a alguna traducció (com era un vaixell o un vestit d’època, aquella afició d’un personatge…), no és estrany que em costi trobar fonts en català, o que en trobi de poc fiables per mal escrites i plenes d’estrangerismes, i acabi passant per algun recurs en castellà.

En fi, és evident que el diccionari perfecte no existeix, i que els traductors de llibres som usuaris molt exigents, però crec que alguna cosa millor sí que podríem tenir-la. I el fet que en una combinació tan freqüent com l’anglès-català hi hagi aquestes mancances (i aquestes maneres de salvar-les) diria que ha de fer pensar… Però per avui ja m’he enrotllat prou.


Nadala i joc

Com cada any per aquestes dates assenyalades, he fet ciberpostal de Nadal per repartir-la entre clients, amics, coneguts, saludats i contactes diversos. Igual que moltes dels visitants que últimament ha tingut el bloc (això diuen les estadístiques), fins fa quatre dies no sabia què fer ni què dir; sort que un enllaç a un Pinterest que ja he perdut em va donar la idea (i just abans d’enviar els primers missatges vaig veure que no havia estat l’única). I amb el que tinc pel despatx, el minipessebre que em va fer l’avi quan era petita i una estrella que corria per allà, heus ací el resultat (amb un parell de clics la veureu més gran):

n2012bloc

Tots els llibres de l’arbre han sortit de la prestatgeria de feina; alguns són dels més habituals, d’altres no tant. I com que sé que tinc força lectors que també són del gremi, us proposo un joc: us atreviríeu a dir quins són? Segurament algun ja l’heu reconegut, i el caganer d’aquí al costat us els ensenya una mica més bé.caganer

Podeu deixar les respostes en un comentari a aquest apunt durant tota la setmana i dilluns vinent, mentre duri el 2012. Entre els primers que ho encertin (o els que més s’hi acostin, que alguns llibres costen una mica de veure), repartiré uns quants llibres: exemplars de les meves últimes traduccions, de les quals entre una cosa i l’altra no he pogut parlar al bloc. Us enviaré un correu electrònic amb els títols i ja ens posarem d’acord.

Què, us hi animeu?


Els diccionaris tenen garantia?

I si en tenen, quant dura?

Són preguntes que em vaig haver de fer l’altre dia. Resulta que Internet em feia el tonto i, mentre esperava que l’encaminador descansés una mica abans de reiniciar-lo, vaig decidir aprofitar el temps i tirar del diccionari en paper. Però la paraula que buscava no hi era, perquè m’havia tocat un exemplar defectuós amb unes quantes pàgines menys. És a dir, que hi faltava almenys un plec amb la paraula que necessitava. I és clar, com que generalment els diccionaris no ens dediquem a llegir-los, i com que des que tenim Internet els consultem sempre que podem des del teclat, ja feia més d’un any que havia comprat el llibre… La factura l’havia de tenir arxivada al trimestre corresponent, però necessitaria una estona per localitzar-la i tampoc no estava segura que servís.

Per sort, algunes coses funcionen. I aquest sistema de devolucions que gasten les llibreries té l’avantatge que tornar un llibre defectuós és senzillíssim, i ni tan sols cal el tiquet. Així, després d’una trucada a la llibreria per comprovar-ho (m’hauria fet ràbia carregar el totxo per res), aquella mateixa tarda tenia un nou exemplar del diccionari, espero que amb totes les pàgines i les paraules a lloc.


Un milió de verbs

Un milió d’exemplars. Ja es diu aviat. No m’estranya que els de Claret hagin volgut commemorar-ho, juntament amb el centenari de l’autor. Si no el coneixeu, feu un cop d’ull a la biografia que enllaço: encara recordo com fa uns mesos, quan van reeditar una novel·la seva, em vaig quedar parada per les coses que havia arribat a escriure algú a qui mai m’havia imaginat més enllà de conjugar verbs… Però si passa a la història segurament serà per aquest llibret, per tota la gent que l’ha consultat i per les generacions d’estudiants que l’han tingut a la mà (i l’han odiat quan tocava estudiar-lo, suposo).

Per la part que em toca, em sembla que és el llibre de consulta que fa més anys que m’acompanya per diferents prestatges, des del remot curs de BUP en què ens vam haver d’aprendre els verbs en català. L’exemplar de la foto és una mica més recent (diria que de quan vaig marxar de cals pares), però Déu n’hi do el que ha viscut. I per molt que ara tots els verbs conjugats es trobin a Internet (al Diccionari de l’Enciclopèdia, per començar), quan tinc un lapsus i dubto de les dièresis dels verbs acabats en –uir, sempre faig més via obrint el Xuriguera pels volts de la pàgina 200, que per ironies de la memòria d’això sí que me’n recordo… No crec que dijous pugui anar a escoltar què en diuen a la Claret, però aprofito la convocatòria i aquestes ratlles per fer-li el meu petit homenatge.

–––––––

Afegit: Si voleu saber més de Joan Baptista Xuriguera (o ja en sou fans), a l’Autònoma fan un simposi sobre la seva figura. És el 12 de novembre i en podeu trobar més informació fent clic aquí. (Gràcies, Joaquim!)

Més afegit: Per la llista Infoedicat m’assabento que també hi ha una exposició, a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB, i també a Internet, a més de la pàgina que ja se cita als comentaris.


Pedaços per a l’Office

Si aneu a les pestanyes de dalt de tot a la dreta i obriu la titulada «En una vida anterior», hi trobareu un apunt de fa més d’un any sobre la manca de corrector de català per al Microsoft Office de Mac, i l’anunci que finalment en posarien a la futura versió, l’Office 2008. Aquest paquet va sortir ja fa uns quants mesos, sense el corrector anunciat. Fa força ràbia, sobretot tenint en compte que la versió de Windows inclou el català des de fa temps (què deurien acordar els de la Generalitat amb Microsoft?). Bé, tampoc no tenia gens de ganes de comprar-me cap Office nou, per tant tot això que m’estalvio…

El cas és que el mes passat un usuari, suposo que tip i cuit d’aquesta situació, va trobar la manera d’afegir-hi el català pel seu compte. En aquest apunt del Bloc d’Apple en Català* explica detalladament el pedaç i com instal·lar-lo. Cal tenir en compte que el que fa és en certa manera enganyar el programa a partir del corrector de francès, i per tant no és perfecte: dóna per bones paraules franceses juntament amb les catalanes i no sé què deu fer amb algunes coses de puntuació característiques del francès. Ara, alguna cosa és millor que res i pot ser una ajuda, sobretot si l’anem personalitzant i si recordem més que mai que els correctors automàtics s’han de fer servir amb seny.

Jo he mirat d’instal·lar-lo a l’Office 2004 del portàtil i no funciona: les carpetes són totes al mateix lloc i els quadres de diàleg coincideixen, però des de la meva ignorància tècnica em fa la sensació que els fitxers de proofing tools són diferents. Però tampoc no m’ha costat gaire provar-ho, i m’ha anat bé per descobrir on són i com es creen els diccionaris personalitzats, per si algun dia miro de treure’ls més suc.

I parlant de pedaços per a l’Office, també fa cosa d’un mes que els de Microsoft para Mac van anunciar-ne una actualització, que entre altres coses facilita a l’Office 2004 treballar amb aquests formats nous de document que es van inventar l’any passat. Això sí que no ho he provat, que els meus clients continuen treballant amb el .doc de tota la vida. I que duri!

*On, més enllà de l’Office, també trobareu un apunt molt entenedor sobre correctors per a OSX.


M’havien proposat de fer un apunt simultani…

… amb aquests dos senyors i crec que amb força més gent, sobre la imatge de l’esquerra (feu-hi clic per veure-la més gran), que fa temps que corre per Internet i ara ha arribat el tros de Xarxa que ens queda més a prop. Sembla que algú va veure que el Collins castellà-anglès incloïa una accepció de «polaco» en el sentit de «català» i es va quedar molt parat, tant que va voler compartir-ho.

Per desgràcia, els atzars de la vida d’autònoma i la meva limitada capacitat d’organització m’han tingut força entretinguda aquests dies, pont inclòs. (I el fet que dimecres la clientela s’adonés que «ja som a maig» i decidís posar-se i posar-me les piles en uns quants projectes tampoc no hi ha ajudat, però això ja se’n va del tema.) Bé, el cas és que per tot plegat no puc fer un apunt amb cara i ulls, però com que també em sabia greu declinar una invitació tan amable, us deixo alguns esborranys.

  • El primer que se’m va acudir era que no veia per què algú havia d’estar tan sorprès de trobar això al Collins. En un diccionari general com aquest hi ha d’haver de tot i, si en determinats contextos «polaco» vol dir «català», doncs bé ho havia de recollir, oi? Ni que fos perquè algun pobre anglòfon no s’imaginés que hi havia polonesos nascuts a Vic… A més, ben segur que hi ha paraules i insults molt pitjors.
  • Hauria pogut mirar d’on ve aquesta expressió i explicar-ho (em sembla que hi ha diverses versions), però no tenia temps d’investigar. Si us interessa, espero que ho trobeu avui mateix en algun altre bloc.
  • La recerca que sí que vaig poder fer va ser consultar una edició més nova del diccionari (el faig servir per treballar, és a dir que només vaig haver d’estirar el braç). Allà vaig comprovar que l’entrada encara hi era (feu clic a la foto de la dreta), però el registre havia passat de «familiar» a «pejoratiu». Que potser això de «polaco» es percep com més ofensiu ara que fa uns quants anys? O ho ha estat sempre però no ho havien recollit? Un altre possible tema, tenint en compte que aquesta mena d’expressions no sempre es diuen ni s’escolten igual…
  • Encuriosida, ho vaig buscar també al diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia, i aquest ja no ho recull. Es van despistar? O van pensar que la majoria d’usuaris ja sabrien de què va la cosa i aquesta entrada en concret no els feia gaire falta? (Als diccionaris tampoc no hi cap tot, ja se sap.) Al DRAE tampoc no hi surt, si bé té algunes accepcions que podrien donar força joc.
  • Els del Polònia, en canvi, millor no fer-los sortir, que ja m’allunyaria massa del tema d’aquest bloc.

Ara tinc curiositat per veure amb qui hauria coincidit…

Actualització: Ja podeu trobar una llista amb una trentena de blocs apuntats a la festa en aquest apunt de Gazophylacium. Cal destacar les tangents que ha arribat a prendre la proposta (friquipremi a «La darrera càrrega de la cavalleria polaca») i la quantitat de blocaires que s’ho han pres com una ofensa (que no havien buscat mai paraulotes al diccionari, de petits?).


El nou web de l’Enciclopèdia (i el vell)

A hores d’ara, ben segur que sabeu que la Gran Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar gratuïtament en lloc de ser només per subscripció com fins ara (Si no, ho expliquen aquí, per exemple.) L’accés es fa per un nou portal, que inclou també el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

El que descobert avui sense voler és que el motor de cerca al GDLC que tenia al Firefox reenvia directament a la nova versió. És una alegria que les coses funcionin, ni que sigui de moment… (Un incís: m’encanten els motors de cerca del Firefox, són el gran motiu pel qual sóc fidel aquest navegador.)

Per curiositat, m’he posat a teclejar una mica i he vist que el nou portal substitueix l’antic http://www.grec.cat. Les pàgines d’entrada del GDLC i de l’Hiperènciclopèdia que tenia desades s’han obert, però en fer cerques envien als resultats del web nou.

Però què ha passat amb els altres recursos que hi havia a Grec.cat? L’adreça que tenia desada del Multilingüe ara com ara funciona i suposo que amb el diccionari de medicina deu passar una cosa semblant, però no sé què pot passar en el futur. Tampoc no és que els faci servir gaire, però tant l’un com l’altre m’han resolt alguna cosa. El Multilingüe sobretot m’havia anat bé fer fer alguna consulta senzilla i ràpida fora de casa, i el fet de poder-hi accedir des d’una adreça fàcil de recordar hi ajudava força… En fi, ja anirem mirant què passa.

Ah i si algú s’assabenta que ja han fet el motor de cerca de l’Enciclopèdia que m’avisi, si us plau.

Actualització (surt als comentaris però per si de cas): En Toni Hermoso ja ha penjat els motors de cerca al seu bloc (gràcies, Víctor!).