Notes sobre l’Optimot

optimotlogoPer allò de sortir de la traducova de tant en tant i aprendre alguna cosa, em vaig apuntar a una de les Matinals de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística i aquest matí he anat a una sessió sobre l’Optimot. Ja fa temps que vaig parlar-ne, quan era una novetat, i ara és una d’aquelles pestanyes que obro cada dia (de fet, per mi hi va haver un abans i un després de l’Optimot), per tant tot el que sigui treure’n el màxim suc m’interessa.

En general la sessió ha estat bé, amb una presentació i bastants exemples pràctics. Com que ja tinc una mica de pràctica amb l’eina, res del que han dit m’ha semblat una gran novetat, però sí que m’ha servit per veure coses d’aquelles que no es fan servir tan sovint i queden una mica oblidades. Ara deixo aquí unes quantes notes que he anat prenent, aprofitant que encara ho tinc fresc. (No estaran especialment polides i endreçades, però quan vull fer apunts ben escrits i travats, després no els acabo mai.)

L'Optimot també té un blog i Twitter, però no n'he apuntat res.

L’Optimot també té un blog i compte de Twitter.

  • Per començar destacaria tot el potencial de l’opció de cercar criteris, que no només consulta els opuscles de la col·lecció de llibrets que va fer fa temps Política Lingüística, sinó també totes les fitxes que ha anat elaborant l’equip de l’Optimot. Entre una cosa i l’altra em sembla que ja ronden les 3.500 (no he apuntat la xifra, ho sento; en tot cas, era considerable), que permeten resoldre una colla de dubtes ben diferents. A més, les fitxes solen tenir diversos títols, uns més «tècnics» i d’altres més «pràctics», a partir d’exemples, per poder-hi arribar de més d’una manera.
  • Ja estan treballant en fitxes i actualitzacions per quan toqui aplicar la nova gramàtica i ortografia, i a més han anunciat canvis en els criteris de majúscules i minúscules. És a dir, que ja podem anar reservant temps per posar-nos al dia de tot… Almenys, ells estaran preparats.
  • L’opció de cerca castellà-català busca al bilingüe de l’Enciclopèdia, el Termcat i les fitxes.
  • Els verbs conjugats segueixen la gramàtica provisional de l’IEC. Quan es busca un verb amb aquesta opció, no surt conjugat automàticament, sinó que et remet a un PDF amb el verb model corresponent. Es recomana consultar la part final d’aquestes fitxes, que poden tenir informació útil sobre variants, derivats, etc.
  • La cerca bàsica ignora accents, dièresis, majúscules i minúscules; per tant, si el teu problema és que no recordes si aquell accent era obert o tancat, no pateixis. L’inconvenient apareix amb paraules que només es distingeixen per l’accent, com ara tomàquet i tomàquet o distància i distancia: si només te n’interessa una, gairebé segur que als resultats hi haurà brossa, i no hi ha cap equivalent al «Verbatim» de Google per poder-la filtrar.
  • Si tenim un dubte de compostos i guionets, millor escriure tota la paraula enganxada que no les parts per separat.
  • En les cerques, es pot fer servir el comodí de l’asterisc, que substitueix un caràcter o més. A veure si me’n recordo…
  • Quan filtrem els resultats per fonts, cal tenir en compte que de vegades hi ha un segon nivell: les comarques del Nomenclàtor, els àmbits del Termcat… Una ajuda més per trobar el resultat que necessites.
  • cercavanc%cc%a7ada

    Sí, hi ha més opcions…

    Una altra manera de filtrar per fonts és amb la cerca avançada, de la qual confesso que tinc tendència a oblidar-me (per allò de no fer clics de més…). L’opció de buscar una frase exacta és igual aquí que a la cerca normal, però n’hi ha d’altres, com la d’excloure paraules, que s’han de tenir en compte. Per exemple, en aquells moments que saps que una cosa té nom però no com es diu, pot anar bé buscar unes quantes paraules que tenen molts números per sortir a la definició, perquè és fàcil que entre els resultats hi hagi la fitxa del nom que t’interessa, però com que els experiments d’aquesta nit m’estan sortint molt pitjor que els exemples del matí, millor no ho explico gaire, que encara m’equivocaré.*

  • Una estadística curiosa: des del 2011 ha anat creixent el nombre d’usuaris registrats (per poder fer consultes personalitzades), però el nombre de consultes ha baixat, perquè els usuaris som més autosuficients (o tenim més vergonyeta, vés a saber).
  • Hi ha un projecte per poder actualitzar-lo automàticament, incorporant les novetats del Termcat cada dia.

Bé, ho deixo aquí, que es fa tard i després no publico. Com a conclusió, diria que han estat unes horetes prou ben aprofitades i que potser repetiré l’experiència de les Matinals (de fet, em volia apuntar a una sobre la Gramàtica i les altres novetats de l’IEC, però ja estava plena).

 

* Afegit: Ara que estic més desperta, després de mirar els exercicis i el solucionari que ens van passar, veig que es tracta de fer servir l’opció «amb totes les paraules» i limitar les fonts al DIEC, perquè no surtin massa resultats.

Anuncis

La mare fa llibres

Bé, en honor a la veritat cal dir que més aviat ajuda a fer-los, i que a més de llibres fa altres coses, però per explicar a una criatura petita a què dedico la major part del temps que ella passa a l’escola, o per què de tant en tant me’n vaig tota la tarda a la biblioteca o desaparec darrere  l’ordinador, doncs és una bona síntesi. El que passa és que llavors es queixa que són llibres de grans, avorrits i plens de lletres, que a ella no li serveixen per a res…

obrint el paquet

Paquets interessants!

És cert havia fet alguna coseta per a públic infantil i juvenil, però res semblant als contes que mirem, expliquem o comencem a llegir. Per això em va fer molta il·lusió quan aquesta primavera (que ha estat molt fructífera, ja ho veieu) em van proposar de col·laborar amb una editorial de literatura infantil que tot just començava: Bira Biro. Quan em van explicar el projecte vaig quedar encantada, perquè al darrere hi havia gent amb experiència i amb la voluntat de fer un bon catàleg, posant-hi tota la cura que exigeixen els llibres per als més petits. Ara ja podria ensenyar llibres macos i amb dibuixos!

La cosa també tenia un punt de repte. D’una banda, pel respecte que sempre em fa treballar per a nens: no els pots complicar les coses, ni tampoc mastegar-les-hi massa, i sovint hi ha textos d’aquells aparentment senzills en què es nota qualsevol relliscada… De l’altra, es tractava de corregir les versions en castellà, que no és la llengua en què prefereixo escriure, si bé sempre hi he anat treballant d’una manera o altra. Però bé, els reptes són per afrontar-los i crec que l’esforç ha valgut la pena.

A més, quan van sortir els primers llibres, van tenir el detall d’enviar-nos un lot a les correctores, que a casa va fer moltíssima il·lusió (aquestes coses no passen cada dia). I poder assenyalar «els llibres de la mare» als aparadors no té preu!

En Billy practica per ser un bon pistoler.

De tota la colla, a casa ha triomfat sobretot en Billy, un petit hàmster que de gran vol ser cowboy, i la barreja de contes i jocs també ha despertat interès. Però ara a la tardor encara ha d’arribar en Jake, un nano que em va caure molt bé, i després el conte de la Lola, amb uns dibuixos preciosos, i després un que si surt a temps serà un bon regal de Reis… En fi, que si la secció infantil de la llibreria ja us semblava el camí de la ruïna per totes les coses maques que tenen (i són llibres, educació, no un caprici!), ara n’hi trobareu unes quantes més. I jo, contenta d’ajudar a fer-les.


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (2)

Continuo amb el resum del IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC, al qual vaig assistir al començament de juliol. La base són les notes que vaig prendre amb Twitter i que vaig recollir en aquest storify), a més del poc que he anat remenant pel web aquests dies.

Recursos de la Secció Filològica

La segona part del seminari va ser una repassada als recursos de llengua que la Secció Filològica té aplegats en aquesta pàgina. (Ja li podrien haver posat una adreça fàcil de recordar. Per anar-hi des de la portada de l’IEC, cal partir de l’opció «Coneixement» del menú de dalt a la dreta, i després seleccionar el quadrat de «Llengua».) Realment hi ha molta teca: sort que un dels que va fer la presentació era en Pau Vidal, que té traça a fer les coses amenes i ens va guiar en un recorregut ràpid per aquest bé de Déu d’enllaços i documents.

Comença per l’apartat de diccionaris i vocabularis, que inclou clàssics com el DIEC i l’Alcover-Moll, dels quals no cal parlar ara, i també recursos més especialitzats. Potser el que més crida l’atenció és el projecte de diccionari del català contemporani, que inclou un diccionari descriptiu en procés d’elaboració i un corpus de textos publicats entre 1833 i 1988. Em van semblar recursos interessants per a segons quines situacions, però que d’altra banda s’han de fer anar amb compte, són relativament complicats de consultar i en el cas del diccionari cal sol·licitar una clau per accedir-hi.

A l’apartat de gramàtica, potser el més interessant és l’avanç del que algun dia serà la Gramàtica de la llengua catalana, que consisteix en un seguit de PDF amb els textos que tenen més polits (però que encara són provisionals, com avisen molt clarament). També hi ha els documents que formulen el criteri de l’Institut sobre qüestions com els guionets dels compostos o els signes d’interrogació inicials, per exemple, però ja tenen tots uns quants anys i han estat incorporats a la majoria de material de consulta que normalment tenim a mà. Però si mai necessiteu anar a la font normativa, són aquí.

Als apartats següents s’hi pot trobar una gran quantitat de documents i recursos elaborats per l’IEC, que al seminari amb prou feines vam poder veure per damunt. Personalment em quedaria amb l’enllaç al nomenclàtor oficial de Catalunya, a l’apartat de toponímia (segurament són les dades que ja recull l’Optimot, però amb altres opcions de consulta), i les propostes de transcripció i transliteració d’hebreu, rus i àrab (que m’ha tocat consultar de tant en tant, i que em vaig acabar descarregant perquè mai no em recordava d’on eren). Però això ja depèn dels interessos i les feines de cadascú, i segur que els documents sobre l’estàndard i l’alfabet fonètic, per exemple, tenen un lloc assegurat en altres llistes d’enllaços preferits.

Un tros de fitxa escrita per Pompeu Fabra.

Manuscrit de Fabra, més que res perquè a l’apunt li faltava alguna imatge…

I si encara us falta teca per llegir, podeu anar a l’apartat de declaracions institucionals o als reculls d’articles de diferents membres de la Secció Filòlogica: Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané (amb les famoses columnes al diari Avui de quan era petita) i Aina Moll. Cada portal té un petit cercador per títols que ajuda a localitzar documents; tots els que hi he vist estan en PDF i es poden descarregar. A més, sense apartat propi i al final de la pàgina, hi ha un accés a l’Espai Pompeu Fabra, amb les obres completes i un fons documental, que inclou la possibilitat de veure les fitxes manuscrites que va fer servir Fabra per redactar el seu diccionari.

Lectures a banda, a la pàgina hi ha un apartat de consultes lingüístiques per a coses especialitzades, com també informació sobre com normalitzar noms i cognoms catalans que hagin quedat registrats amb una grafia incorrecta (per exemple, si a algú li fa ràbia dir-se Farré en lloc de Ferrer i s’ho vol canviar).

Tot plegat, una pila de recursos i documents que poden ser útils als correctors, sobretot quan es disposa de temps per investigar i documentar-se amb calma sobre un tema, o simplement per continuar aprenent. Per contra, ni l’estructura de la pàgina ni les característiques de la majoria de continguts no faciliten la resolució ràpida de dubtes puntuals (almenys no sense un bon estudi previ dels materials). Ja ho dic en el títol d’aquests apunts, em fa la sensació que aquestes eines, que en general no són de les que cal tenir a mà cada dia, queden desaprofitades perquè localitzar-les i consultar-les pot ser complicat. Per això em vaig alegrar de saber que hi ha un projecte per reorganitzar tot l’apartat de llengua del web i millorar-ne l’accés.

Després d’aquesta presentació, al seminari hi va haver la pausa per al cafè (on vaig poder constatar que hi ha molts correctors de català, però que fins i tot una tan despistada i poc sociable com jo acaba trobant-ne algun de conegut), així que aprofito per fer jo també una pausa. Prometo que el pròxim apunt ja serà l’últim sobre el tema.

(Nota per als qui seguiu el blog; excepcionalment, com que en aquests apunts estan sortint molts enllaços interessants, n’inclouré almenys uns quants a la llista de «L’enllaç de la setmana», a la columna de la dreta.)

 


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (1)

Aquest és el títol que vaig posar mentalment al IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC quan em va arribar la informació. I és que, almenys jo, més d’una vegada m’he sentit perduda al web de l’Institut a l’hora de mirar si tenen material sobre algun tema, o intentant localitzar alguna cosa que recordava haver consultat feia temps… Per tant, passar un matí veient quines eines ofereix l’IEC els correctors, amb la presentació d’un nou portal inclosa, em va semblar una bona idea i de seguida m’hi vaig apuntar.

El dia del seminari va començar més aviat amb el peu esquerre: plovia i no duia paraigua, vaig arribar molt justa de temps i em va tocar seguir-lo en vídeo a la sala petita, m’havia descuidat la llibreta i el boli per prendre apunts (en això també es nota la crisi, cada cop regalen menys material en aquests saraus), i la xarxa Wi-Fi que semblava oberta no va acabar de funcionar-me. (Per cert, els d’APTIC em deuen haver malacostumat, però se’m comença a fer estrany que en un curs o xerrada els organitzadors no diguin si hi ha Wi-Fi obert i proposin una etiqueta de Twitter.) Vaig acabar amb un grapat de notes en forma de piulades que es van publicar quan van voler (posteriorment recollides en aquest storify) i que em serviran per fer una repassada de tot el que ens van ensenyar en aquests apunts (havia de ser només un, però quedaria llarguíssim i no l’acabaria d’escriure mai).

Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT)

Portada CiTEl portal  CiT (http://cit.iec.cat) no és una iniciativa de la Secció Filològica, sinó de la Ciències,. Té la intenció de recollir la feina feta pels seus membres en aquest aspecte i proporcionar eines per treballar en català, pensant sobretot el la divulgació científica (la recerca més especialitzada sovint es fa directament en anglès).

El primer pas va ser la recopilació de diccionaris, vocabularis i altres obres similars publicades amb la participació de l’Institut. Es poden consultar en una pàgina anomenada BiblioCiT, on hi ha una cinquantena d’obres ordenades per temes. Cal destacar que inclou material que no sempre és accessible per altres mitjans: per exemple, aquí és on trobareu la versió més actualitzada del Diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Com que cada diccionari va ser creat pel seu compte, l’abast i continguts de les obres és molt divers: n’hi ha que són plurilingües, les definicions poden ser més o menys extenses… Però han fet la feinada de buidar-ne el contingut en una gran base de dades i tots es poden consultar de la mateixa manera. En canvi, no hi ha opció de «fullejar» els PDF,  no es pot tenir tot…

I d’aquesta base de dades (amb més de 140.000 unitats) surt la segona eina del portal: CercaCiT, una interfície per buscar simultàniament en tots els diccionaris de l’apartat anterior. O només els que interessin, que hi ha unes opcions de cerca avançada prou comprensibles per limitar la cerca.

Finalment, hi ha el ContextCiT, per fer cerques en un corpus de revistes científiques catalanes (l’Hemeroteca Científica Catalana, un altre web interessant segons a què et dediquis), tant antigues com actuals. Aquest buscador proporciona una llista d’articles on apareix la paraula que se cerca i dóna accés als PDF, de manera que es pot veure l’ús en context de la paraula o sintagma que interessi.

La presentació d’aquests recursos, sobretot els dos primers, em va fer pensar en la relació entre la base de dades del CiT i la del Cercaterm, que molts fem servir cada dia directament o via l’Optimot. Comparteixen criteris? Són complementàries? Se superposen? On busco primer? I si miro als dos llocs i no coincideixen? En el torn de preguntes, una assistent va formular una pregunta en aquesta línia respecte al multicercador terminològic que mantenen els serveis lingüístics universitaris (un altre recurs per desar on convingui). El ponent d’aquest apartat, Salvador Alegret, va reconèixer aquesta diversitat i va expressar la voluntat de l’IEC de fer de pal de paller, però també va dir que per a això calen recursos, convenis i una pila de feina.

De moment, ens quedem amb uns quants enllaços que convé tenir a mà (i, per la part que em toca, també recordar-me que existeixen quan necessito anar més enllà dels recursos bàsics habituals). D’aquí a uns dies, si tot va bé, continuaré parlant del seminari i de tot el que ens van ensenyar.

 

 


L’enllaç de la setmana: 25-3-14

De EditioneTítol: De Editione.

Autor: Silvia Senz,.

Contingut: Blog sobre «edició de textos, tipografia i món del llibre», escrit per una persona que treballa en això des de fa un grapat d’anys i que ha dedicat molt de temps a estudiar, escriure i ensenyar sobre aquests temes (de fet, era la professora d’un dels primers cursos de correcció que vaig fer). De to seriós, recomanable per als que vulguin saber més sobre producció editorial. Últimament ha publicat un seguit d’articles que aclareixen conceptes i expliquen un procés ben fet, amb les tasques que comporta i els professionals que hi intervenen, de manera sintètica i alhora rigorosa (n’hi ha algun que voldria recordar millor o tenir ben a mà per no ficar la pota amb la terminologia). A més, molt sovint inclou enllaços i referències per aprofundir en els temes que tracta.

Idioma: català. En castellà, de la mateixa autora, teniu Addenda et Corrigenda (que també tracta aquests temes, si bé a temporades tira més per la sociolingüística).


De dialectes, estàndards i altres coses de correctors

Amb aquest títol es podria condensar la Jornada de Correcció i Assessorament Lingüístic a què vaig assistir l’altre dia (davant la manca de feina, continuo aprofitant qualsevol oportunitat d’aprendre coses que s’ajusti als meus horaris i pressupost). Igual que la de l’any passat (em pensava que n’havia parlat aquí, però veig que no), l’organitzaven el Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic i el Grup d’Estàndard Oral de la UAB, i tenia l’objectiu de presentar treballs de final de màster, emmarcats per les intervencions d’un parell d’experts del gremi. Un bon resum seria molt llarg i aquests dies no em ve gaire de gust escriure, així que hi passaré una mica pel damunt.

Programa

El programa de la jornada. (Jo no hi hauria afegit el punt del final, que consti.)

Els treballs de recerca, en conjunt, estaven bé, correctament presentats, i seguien l’esquema clàssic: he volgut investigar tal cosa, ho he concretat i mesurat així, he obtingut aquestes dades i he arribat a les conclusions següents. En voldria destacar un, però, dedicat a una eina informàtica anomenada Escornabous. Si ho vaig entendre bé, serveix per introduir regles noves en un corrector automàtic (elCorrector, em sembla), sense necessitat de saber programar com un informàtic. Amb les regles es podria anar més enllà del que solen fer aquesta mena de programes i el professional ho tindria més fàcil per automatitzar tasques més repetitives: l’exemple amb què van treballar va ser canviar els «portar X temps fent Y» per «fer X temps que Y». El conjunt de regles es podia anar personalitzant segons convingués a cada feina, i fins i tot hi havia la idea de crear una comunitat d’usuaris amb una «biblioteca de regles» feta entre tots. Una idea interessant, tot i que em van sorgir força dubtes sobre si l’eina estava prou madura per funcionar en qualsevol entorn de treball (entre altres coses, perquè van dir que el desenvolupament del corrector en què es basa estava força aturat). I a l’hora de buscar més informació sobre el tema, no he trobat ni un trist web per enllaçar.

També tenia ganes de sentir la intervenció d’Albert Pla Nualart, sobre el diari Ara i el seu model de llengua. Vaig apuntar que, per ell, el model de llengua d’un mitjà «es conforma prioritzant ideals en conflicte»: correcció, naturalitat, genuïnitat, funcionalitat, adequació al registre… (els equilibris nostres de cada dia), i també decideix sobre qüestions de normativa obertes o mal resoltes. Una altra premissa, en el cas del diari, va ser partir d’un dialecte concret amb més pes social i demogràfic (el central, però evitant un barcelonisme excessiu) en lloc d’un estàndard format amb retalls de diversos dialectes. A continuació va explicar les estratègies que fan servir per mantenir una llengua natural i alhora correcta en una situació de tantes interferències com la del català, amb exemples prou interessants. També va apuntar les limitacions empresarials que afecten la correcció d’un diari, sobretot quan es tracta del web (que se supervisa parcialment i després de publicar, de manera que els redactors treballen «sense xarxa»). Vaig acabar amb ganes de preguntar si pensaven publicar el llibre d’estil, perquè no em faria gens de nosa a la prestatgeria.

La taula cap al final de la jornada. D'esquerra a dreta, A. Pla, J. Corbera, N. Pons, E. Prim i O. Aznar, si no m'equivoco.

La taula a l’hora de la cloenda. D’esquerra a dreta, A. Pla, J. Corbera, N. Pons, E. Prim i O. Aznar, si no m’equivoco.

El contrapunt a Albert Pla el va donar Jaume Corbera, amb una opinió sobre l’estàndard força diferent. El problema de la seva intervenció va ser que, malgrat aportar idees dignes de ser escoltades (el llegat de Pompeu Fabra, els perills si cada comunitat autònoma va a la seva), tenia més de lectura d’un article que de xerrada, amb el consegüent perill de desconnexió per part d’alguna oient com ara jo… I l’emoció que em va arribar va ser d’agror per polèmiques com la del «barco fantasma» i posteriors; sumada al recull final de pífies de l’Ara (qualsevol que hagi treballat en aquest camp sap que si vas a buscar pífies, les trobes), em va deixar un regust desagradable. Això va donar peu a una mica de discussió a l’hora de la cloenda, de la qual ara que han passat uns dies no recordo res rellevant. (Aquí podeu llegir les impressions d’en Rafel Marco, que també hi era).

Comptat i debatut, un matí ben aprofitat, sobretot si hi afegim el plaer de retrobar algun company de professió i desvirtualitzar-ne un parell més (hola, piuladors!). En un entorn agradable com l’IEC i amb un esmorzar prou bo, què més es pot demanar?


L’enllac de la setmana: 3-6-13

Avui, un enllaç que vaig desar no fa gaire, relacionat amb la jornada de correcció on vaig anar la setmana passada (i que si Déu vol serà el tema de l’apunt vinent). Per mi no és un recurs crucial, però si us dediqueu a l’audiovisual o a l’ensenyament del català potser us farà servei.

DDCORTítol: Diccionari de dubtes del català oral (DDCOR)

Responsables: David Paloma (UAB), Josep À. Mas (UPV) i Mònica Montserrat (UAB). Allotjat a Lecturanda, un portal del Grup 62 dirigit a pares i educadors.

Contingut: És un diccionari de pronúncia que permet sentir cada paraula en les principals varietats del català: central, rossellonès mallorquí, nord-occidental i valencià. A més, inclou comentaris i han seleccionat les 2600 entrades que té perquè hi hagi representats els fenòmens de pronunciació més freqüents. Us poso una fitxa de mostra (feu clic per ampliar-la):

Balmes

Les cerques es poden fer tant per ordre alfabètic com per categories; el que no es pot fer, però, és buscar directament una paraula concreta. A més, té una versió per a mòbil que no he mirat.

Idiomes: català.


Això del llibre digital i com treballar-hi

k13El mes passat, vaig aprofitar un dissabte al matí (iupi! activitats que no són al vespre!) per assistir a una xerrada d’introducció al llibre digital en el marc del Kosmopolis, a càrrec de Jaume Balmes, una persona que no segueixo assíduament per les xarxes, però de qui he llegit coses interessants. Feia temps que tenia ganes d’anar a una cosa així, perquè tot i que procuro informar-me sobre això dels llibres electrònics o digitals (entre altres coses, per si hi ha possibilitat de guanyar-s’hi la vida), sovint tinc la sensació que em falta aclarir conceptes. A més, als que no som experts en informàtica, hi ha explicacions de com es fa un ebook que ens costa assimilar…

Va ser, realment, una introducció molt completa: història, terminologia i acrònims bàsics, aparells i formats, comparacions amb el paper, distribució i producció… Vaig prendre força notes,* tantes que si les redactés em sortiria un apunt-novel·la. Per això em centraré en la part que em va interessar més: el procés de producció i com, si es vol treballar bé, s’hauria de replantejar respecte a l’actual.

Si ho vaig entendre bé, la idea clau seria treballar molt l’original i així deixar-lo ben preparat perquè després pugui sortir en diferents formats amb un mínim d’esforç. A diferència del llibre en paper, en què mentre el resultat imprès quedi bé la manera d’arribar-hi tampoc no és tan important (i hi ha «trampetes» que es poden fer a l’hora de maquetar sense que després es noti gaire), quan es tracta de llibres electrònics (que poden tenir diferents formats i veure’s en diversos aparells, a més d’incloure enllaços i cerques) cal un contingut ben preparat i estructurat per evitar sorpreses desagradables més endavant.

esquema flux de treball

Així seria, més o menys, un flux de treball ideal.

I com es faria, això?** Doncs amb un original al màxim de «net» possible (res d’estils, formats i altres meravelles gràfiques del processador de textos) i un «marcatge» en HTML, un format que permet posar etiquetes per indicar un munt de coses: on comencen i acaben les diferents parts del text (capítols, paràgrafs…) o, per exemple, quan apareix un estrangerisme, el títol d’una obra, el nom d’un autor… Més endavant, quan es dóna forma al llibre (per a la impremta o per a dispositius electrònics), aquestes etiquetes serveixen perquè els maquetadors posin el text en un estil determinat (per exemple, si porta l’etiqueta «títol d’obra», anirà en cursiva) o facin el que calgui. Per als que ja tenim una edat, fins a cert punt és un sistema semblant al de fa anys, quan les màquines de compaginació no s’entenien amb els processadors de text i calia preparar originals visualment «pelats», amb anotacions de tota mena per indicar què calia fer.

Ara com ara, no hi ha referències generals sobre quines etiquetes cal posar, com anomenar-les, què fer amb elles i quina és la millor manera de tenir-les controlades (un equivalent als manuals d’estil en paper, per entendre’ns), sinó que cada editor s’està espavilant com més li convé. Això vol dir un esforç inicial de pensar, definir i explicar el sistema que es farà servir, necessari perquè després tot rutlli fàcilment.

D’altra banda, quan es tracta de llibres electrònics, cal tenir en compte que no n’hi ha un model únic, sinó diferents formats i dispositius. Per tant la correcció final, que ja és diferent de la del paper (no cal controlar línies òrfenes, per exemple), pot tenir unes quantes variacions segons les vies per les quals es distribuirà el llibre, i com de prim vulgui filar l’editorial.

En resum, que contràriament el que alguna vegada s’ha sentit a dir, si es volen fer les coses bé la feina dels editors de taula i dels correctors canvia, però no desapareix ni de bon tros. Si bé és veritat que qualsevol pot escriure una novel·la, convertir el fitxer de Word en .mobi i penjar-lo a Amazon, per dir alguna cosa, per aconseguir un producte de qualitat s’ha de treballar força més.

Tot plegat, vaig sortir de la xerrada amb un tou d’informació per processar, unes notes que no penso perdre, i dos jocs de preguntes (llàstima que vaig haver de marxar de seguida i no em vaig poder quedar a fer-les):

  • Com es recicla una correctora editorial de tota la vida en «correctora-marcadora» digital? Alguna cosa de l’estil d’HTML for dummies sembla un punt de partida… Recomanacions? Algun programa en concret? M’acostumo a escriure el blog «a pèl» i no amb l’editor visual? Hi ha algun curs que em convingui? Continguts, temps, pressupost?
  • D’altra banda, hi ha clientela disposada a pagar per aquestes feines? Perquè a la xerrada es va explicar com fer les coses bé, però és la mena de procés que demana planificació i recursos, i tampoc no és estrany que l’opció més ràpida o econòmica passi per davant de les altres… Suposo que de demanda n’hi ha i n’hi haurà, però quanta? I de què, exactament? I amb quines tarifes i condicions?

Si vaig trobant-hi respostes, ja miraré d’explicar-les. En qualsevol cas, no sé en quina proporció els llibres de paper es convertiran en ebooks ni si passarà més tard o més d’hora, però tinc bastant clar que aquest és un tema al qual convé estar atents. Perquè és interessant, és clar, i perquè crec que pot ser útil per continuar fent bullir l’olla.

*****

*Curiosament, la majoria dels que apuntàvem ho fèiem en llibretes de paper de tota la vida: només vaig veure un o dos iPads i de tant en tant un telèfon. Potser és que érem tots una mica antiquats…

**Recordo haver llegit un article, crec que del mateix Jaume Balmes, on ho explicava molt bé, però no l’he pogut localitzar (vaig provant maneres de desar i organitzar coses interessants que veig pel ciberespai, però encara no he trobat la bona); no obstant, aquí n’hi ha un altre on també toca una mica el tema. Actualització: Gràcies a en Jaume Balmes que m’ha passat l’enllaç, diria que aquest és l’article que buscava.


Ja ho posarem… (o no)

Per aquelles coses que passen, aquesta setmana tenia un apunt força complet sobre un llibre gairebé enllestit i en vaig embastant un altre el cap, però no he pogut acabar cap dels dos. Per això recupero d’entre la pols de la carpeta d’esborranys una pífia força curiosa que em va enviar l’Alegria de la Huerta ja deu fer segles. No sé si en tinc alguna altra d’aquestes, al bloc…

Imaginem uns quants diàlegs:

—Ei, que hem de fer el cartell dels habitatges buits!
—Sí, que és una vergonya! Que es vegi ben clar quants n’hi ha!
—I a sota podem afegir la dada dels habitatges sobreocupats, perquè contrasti!
—Sí, sí! Mira, són més de quatre mil!
—Per cert, a partir de quantes persones es considera sobreocupat? Estaria bé explicar-ho.
—Doncs jo no ho sé. I vosaltres?
—No.
—Jo ho vaig llegir per algun lloc no fa gaire, però ara no me’n recordo d’on…
—S’hauria de buscar…
—Mira, de moment deixem un espai, fem el cartell i ja ho posarem després.

[…]

—Ei, que aquí falta una dada…
—Sí, sí, ja ho posarem, no pateixis.

[…]

—Us recordeu de la dada aquella de les persones? Encara s’ha de posar.
—Ostres sí! Demà ho miro i t’ho dic, que ara estic amb una altra cosa.

[…]

—Què fa aquest blanc aquí al mig? Fora…

Feu-hi clic per veure-ho bé.

Feu-hi clic per veure-ho bé.

No és que vulgui fer quedar malament la gent que va fer el cartell, no. Simplement, són coses que passen a les millors famílies; segur que alguna vegada ho heu vist al web d’algun gran mitjà de comunicació, o fins i tot a l’edició impresa. Falta algun element (una xifra, un nom, un titolet o peu de foto…) i provisionalment es deixa en blanc o es posa el que sigui per indicar que allà hi anirà alguna cosa (una renglera d’ics, un avís, text fals, una animalada). Llavors el procés avança, el buit no s’omple i acaba sortint una pífia tonta d’aquelles que fan caure l’ànima als peus als implicats (i de vegades fer riure als altres, tot s’ha de dir).

Això té solució? Bé, cal evitar aquests buits en el primer moment i no voler avançar més del compte, o tenir un procés de producció i control de qualitat de pedra picada, amb fases ben definides i que sempre es compleixin. (Dues coses que es poden fer alhora, per cert.) Però ja sabem que la realitat és imperfecta, amb presses, excepcions, canvis d’última hora i simples errors humans que, entre altres coses, donen teca a aquest humil bloc.


Temps ençà

La citació del dia: un article (recomanable) d’El Trujamán sobre com la correcció pateix per les ganes d’estalviar temps i diners acaba amb un bonic elogi a l’ofici. Llàstima que ja tingui quatre segles…

En fin, que mucho han cambiado los tiempos con respecto a los Siglos de Oro, cuando, según refiere Francisco Rico en ‘El texto del «Quijote»’ pp. 76-77, era común opinión que «“la mayor perfección y pureza de la impresión consiste en los correctores”, a quienes se consideraba como la aristocracia de la profesión y aun el “alma del libro”». No sólo eso, sino que «en 1622, para ponderar la rudeza de los turcos, bastaba apuntar: “como tan bárbaros, no tienen correctores que corrijan sus escritos”».
David Paradela López, «Traducir a la letra: C de corrección con B de barbarie»

Per cert, què deuria ser l’equivalent al bolígraf vermell?