Ja és Sant Jordi?

Com cada any, el cartell és obra de l'Ada Arbós i l'Ariadna Governa. Que maco!

Com cada any, el cartell és obra de l’Ada Arbós i l’Ariadna Governa. Que maco!

Ostres, ja és Sant Jordi i jo amb l’apunt per fer!

Entre una cosa i l’altra (incloent-hi que, a diferència de l’any passat, aquest no tinc cap novetat traduïda, ai!), la veritat és Sant Jordi em feia més aviat mandra, i fins i tot em plantejava passar d’un centre de Barcelona col·lapsat i piles de llibres que possiblement no tindria temps per llegir… Però quan em van trucar els companys d’APTIC per si volia anar una estona a la parada que solen muntar les associacions de traductors per cridar l’atenció sobre la nostra feina, no vaig dir que no. Perquè a hores d’ara no cal que digui que darrere de molts llibres que es vendran demà hi ha la feina de traductors i traductores, oi? (I també de correctors, dissenyadors, editors i altres oficis, però permeteu-me que escombri cap a aquest tros de casa.)

Per tant, si el dia de Sant Jordi passeu pel número 24 de la Rambla Catalunya, no trobareu un sarau com el de l’any passat, però sí una colla de traductors repartint punts de llibre, promovent les associacions del gremi i disposats a signar traduccions als lectors que ho desitgin. Jo hi seré aviat, d’11 a 12, i encara que a la llista oficial hi surt només la Cançó de gel i foc (amb una certa vergonya, que el nom sona molt però la feina no és només meva), ja sabeu que he fet unes quantes coses més, prou variades. Així que, si teniu qualsevol traducció meva i us fa gràcia que la signi, o simplement voleu passar a saludar, ja ho sabeu.

Acabo amb una petita reflexió personal arran del cartell i el lema: de ciència-ficció, en català, ja se’n tradueix (tinc al cap un parell de projectes amb molt mèrit), però no puc deixar de pensar que m’agradaria que n’hi hagués més, i ben feta, i que per la part que em toca em faria il·lusió contribuir-hi.

Doncs ja està fet l’apunt. Bon Sant Jordi a tots!

Anuncis

El Sant Jordi del llit

Jo volia fer una crònica de Sant Jordi, però no m’hi vaig posar a cop calent i —per desgràcia— si no faig aquestes coses de seguida sempre em despisto massa temps… En fi, ja hem passat a la segona opció, però almenys deixaré un parell de fotos i quatre notes del que acabarà sent conegut com «el Sant Jordi del llit», per la campanya de l’APTIC.

Quin llit més maco!

Quin llit més maco!

Una mica més avall ho explico, però el resum és que van plantar un llit a la rambla Catalunya i uns quants traductors literaris hi vam anar passant amb les nostres obres per donar a conèixer la feina que fem entre la gent que ens llegeix, tant si n’és conscient com si no.

Va ser tota una experiència, us ho asseguro: estar asseguda en un llit envoltada de gent dreta fa una certa impressió, i entre el fotògraf oficial i les de record, em sembla que no m’havien fet tantes fotos des que vaig casar-me… De tota manera, el més destacat va ser la fabulosa energia que desprenia tota la gent d’Activitats i Comunicació d’APTIC: impressionant, de debò. Vam xerrar, vam riure, vam repartir uns punts de llibre maquíssims, vam cridar l’atenció de la gent i d’algun periodista i vam presumir d’ofici en general, que de tant en tant ja toca. Va ser fantàstic retrobar una colla de companys, fer noves coneixences (després vaig descobrir que a Sants hi ha una població de traductores que Déu n’hi do) i poder saludar en persona gent amb qui normalment només tinc contacte pel ciberespai. Com sempre, lamento la meva mala memòria i la incapacitat de relacionar oportunament noms, cares i circumstàncies. Però feia un matí de primavera i estàvem de bon humor. En resum, va ser una senyora injecció de positivisme i orgull professional.

Llit i fotos

Sí, sóc la de blau.

A més de la gent del gremi i acompanyants, vam aprofitar la diada per parlar amb passavolants i lectors. (Els més valents es van animar a fer-se fotos i tot.) Inicialment em feia una mica de cosa lluir les traduccions de Cançó de gel i foc, perquè no són només meves (sinó també de l’Esther Roig, la Mercè Santaulària i l’Imma Estany), però d’altra banda van servir per cridar l’atenció i donar conversa a gent que les coneixia. Vaig acabar comentant diferències entre l’edició castellana i la catalana un parell de vegades, i suggerint el català per a les relectures…

Per a l’anecdotari, apunto la senyora que tot passant pel costat del llit buit va comentar en veu baixa: «Te echas una siesta y te dan un libro. Muy bien». I la que ens va explicar que algú de la família s’hi dedicava i que ja sabia que «últimament les traduccions surten molt malament perquè us paguen fatal i a més sempre aneu amb presses». Bé, no va ser amb aquestes paraules exactes, però ja us en feu la idea.

La meva paradeta.

La meva paradeta.

Després del matí a la parada, va ser hora d’anar a dinar, fer un tomb i acabar de celebrar la diada. Aquest any no estava especialment predisposada a comprar llibres (la pila de pendents no para de créixer i les multituds de Sant Jordi m’atabalen), però al final tots els membres de la família vam acabar complint la tradició. Fins i tot em va saber greu no haver-me firat algun altre llibre, o aquella samarreta, igual com em va saber greu no haver voltat més i haver-me acostat a més parades, no haver arribat a escriure alguna dedicatòria mig promesa, o no haver saludat i desvirtualitzat encara més gent. Però fet i fet, el del llit no va ser un mal Sant Jordi.

Si us fa gràcia, podeu veure més fotos de la cosa al web i al Facebook d’APTIC (el segon àlbum és més complet, no sé per què).

Afegit: També han penjat una notícia al web d’APTIC, on podreu trobar el nom de tots els implicats i llegir la crònica de la parada de Girona. (Apa, ells m’enllacen a mi i jo a ells. Ja tenim el bucle.)


Autors i traductors

Postal CEATL

Les associacions de traductors literaris d’Europa han fet tot de postals. Les podeu veure fent clic a la imatge.

Com que avui és Sant Jeroni, el dia del traductor (o de la traducció, segons on ho miris), últimament l’ofici ha sortit pels mitjans de comunicació, generalment per parlar-ne bé. Al cap dels anys, reconec que alguna de les coses que diuen se’m fan repetitives, però sempre cal anar donant a conèixer la nostra feina, a veure si ajuda a fer-se veure i millorar.

Del que he vist i llegit, m’ha cridat l’atenció un fragment d’aquest article d’Antonio Muñoz Molina, on parla dels seus traductors:

Escuchaba hablar a estas personas, tan distintas entre sí, tan iguales en su devoción por el trabajo que hacen, y sentía gratitud y algo de remordimiento: una palabra que yo elegí por azar o instinto, una frase a la que dediqué tal vez unos minutos, les han podido causar horas o días de desvelo.

Curiosament, amb alguns autors, jo sempre havia tingut aquesta idea a l’inrevés: que l’autor anava al seu ritme i es podia passar dies o hores buscant la paraula exacta o l’ordre òptim d’una frase, mentre que els traductors, que —no ho oblidem— treballem a preu fet i amb terminis no sempre amplis, som els que hem de deixar de donar-hi voltes i tirar pel dret perquè la feina ens surti a compte, o simplement perquè no hi ha temps.

Enllaç extra: el vídeo sobre traductors que va sortir fa poc al programa Ànima del Canal 33. A banda d’un parell de patums del gremi, hi surt la Mar Albacar, la traductora de Dansa amb dracs, i si us hi fixeu veureu el glossari que vam fer servir per a la Cançó de gel i foc.