Deu ser el destí

O la casualitat còsmica, o alguna cosa d’aquestes, perquè si no, no ho entenc.

Resulta que estava llegint un apunt del Gazophylacium que parla d’una exposició virtual sobre diccionaris i he decidit fer-hi un cop d’ull. I el primer text que he vist en fer clic sobre la línia del temps que esmenta en Puigmalet ha estat el següent (el subratllat és meu):

Era just a sota d’una imatge de sant Agustí, entre altres grans moments de la història de la cultura (perdoneu que no l’hagi copiat, però era una pàgina d’aquelles que canvien si mous gaire el cursor i no m’hi volia entretenir).

Per un moment he tingut la sensació que no em dedicava jo a buscar errates, sinó que elles em buscaven a mi. Menys si decideixen amagar-se en un text meu, és clar, que aleshores segur que una pífia com aquesta no l’hauria vista.

Anuncis

Com ha passat el temps!

—El dia que tu vas nàixer, jo estava navegant per Internet.
(Demolidora frase de la Marta Insa que ens recorda que tenim una edat)

Doncs sí, quan em van ensenyar la pàgina aquella dels físics de Ginebra jo havia acabat la carrera, i alguna criatura que llavors ni estava en projecte ja té adreça de correu electrònic pròpia. Si el bloc i tot ja ha fet l’any un dia d’aquests…


Tenim identitat digital

Això és el que vaig aprendre ahir en un minicurs sobre el tema al Cibernarium (un bon lloc on aprendre de franc quatre coses de qüestions relacionades amb les TIC). Segons els apunts, això de la identitat digital és el

conjunt de trets i característiques pròpies d’una persona que l’identifiquen i alhora diferencien dels altres i passen a formar part de la Xarxa.

Dit d’una altra manera: que per poc que t’hagis mogut per Internet, com que tot queda desat en algun lloc o altre i molt sovint indexat, si algú et busca et pot trobar i fer-se una idea de tu. Sembla que caigui pel seu propi pes, però quan hi penses una mica t’adones que pot tenir conseqüències, per exemple si la persona que t’ha buscat està pensant si donar-te una feina o no… Apuntem la identitat digital, per tant, a la llista de coses que cal anar tenint en compte.

Com que era una sessió d’introducció, es va dedicar a presentar el concepte, fer una mica d’egosurfing i veure algunes eines i recursos que hi ha al respecte. No hi va haver temps de mirar a fons casos concrets ni tocar temes més per reflexionar, com ara el control de la informació que dónes per accedir a determinats serveis, l’ús d’un nick o del nom, o la relació entre els aspectes «particulars» i «professionals» de la vida de cadascú. I si a tot plegat hi afegim la velocitat a què evolucionen les coses a la Xarxa, vés a saber on pot acabar portant tot plegat. Més teca per pensar. En qualsevol cas, de moment estic una mica més informada, que sempre és bo.


El nou web de l’Enciclopèdia (i el vell)

A hores d’ara, ben segur que sabeu que la Gran Enciclopèdia Catalana ja es pot consultar gratuïtament en lloc de ser només per subscripció com fins ara (Si no, ho expliquen aquí, per exemple.) L’accés es fa per un nou portal, que inclou també el Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

El que descobert avui sense voler és que el motor de cerca al GDLC que tenia al Firefox reenvia directament a la nova versió. És una alegria que les coses funcionin, ni que sigui de moment… (Un incís: m’encanten els motors de cerca del Firefox, són el gran motiu pel qual sóc fidel aquest navegador.)

Per curiositat, m’he posat a teclejar una mica i he vist que el nou portal substitueix l’antic http://www.grec.cat. Les pàgines d’entrada del GDLC i de l’Hiperènciclopèdia que tenia desades s’han obert, però en fer cerques envien als resultats del web nou.

Però què ha passat amb els altres recursos que hi havia a Grec.cat? L’adreça que tenia desada del Multilingüe ara com ara funciona i suposo que amb el diccionari de medicina deu passar una cosa semblant, però no sé què pot passar en el futur. Tampoc no és que els faci servir gaire, però tant l’un com l’altre m’han resolt alguna cosa. El Multilingüe sobretot m’havia anat bé fer fer alguna consulta senzilla i ràpida fora de casa, i el fet de poder-hi accedir des d’una adreça fàcil de recordar hi ajudava força… En fi, ja anirem mirant què passa.

Ah i si algú s’assabenta que ja han fet el motor de cerca de l’Enciclopèdia que m’avisi, si us plau.

Actualització (surt als comentaris però per si de cas): En Toni Hermoso ja ha penjat els motors de cerca al seu bloc (gràcies, Víctor!).