Feliç dia del corrector (diuen que és avui)

Que al retolador vermell no se li acabi la tinta. Que no se’ns escapi cap errata, ni tampoc embogim tocant allò que no cal. Que no passem ni gana ni son, i que comptatges i tarifes ens siguin sempre favorables. Amén.

(Ah, i ja sé que no està bé desitjar mal a ningú, però als qui pensen que segons quines ofertes laborals són adequades, els podria passar alguna cosa gens greu però immensament molesta…)

Mentrestant, si voleu veure què passa quan la correcció no existeix o no rutlla, els de la Unión de Correctores estan fent un recull de nyaps (aquí).

Anuncis

Més dies, més nyaps

Després del dia de les llengües i el de la traducció la setmana passada, m’assabento per una nota de la Unión de Correctores que el 27 d’octubre se celebra el dia del corrector de textos. Es tracta d’una proposta de l’argentina Fundación Litterae, que ha triat aquesta data perquè és la de naixement d’Erasme de Rotterdam, el qual entre altres coses es veu que va fer de corrector.

Per commemorar-ho, els de la Unico també han decidit cridar l’atenció envers la figura del corrector mitjançant allò que és més visible: els nyaps que apareixen quan la correcció de tota mena de textos no es fa bé o directament no es fa. Per això convoquen una «Gincana de erratas», amb l’objectiu d’aplegar-ne el màxim possible i penjar-les al seu web. Si us interessa, allà mateix trobareu més informació (però aquí no hi ha premis, ja us aviso). Una iniciativa més per intentar conscienciar la gent en general i la clientela en particular de la dignitat de l’ofici, que mai no fa mal. (Encara que ja començo estar cansada de parlar de dies commemoratius i no de reconeixements més sòlids, ja m’enteneu.)

I acabo amb la pífia d’avui, vista a la secció d’esports del Telenotícies Migdia: mentre un senyor feia declaracions, ha sortit el cartellet que era d’alguna «assosiació» de bàsquet. Una errata d’aquelles que s’escapen i no hi ha correctors que valguin…