L’enllaç de la setmana: 25-3-14

De EditioneTítol: De Editione.

Autor: Silvia Senz,.

Contingut: Blog sobre «edició de textos, tipografia i món del llibre», escrit per una persona que treballa en això des de fa un grapat d’anys i que ha dedicat molt de temps a estudiar, escriure i ensenyar sobre aquests temes (de fet, era la professora d’un dels primers cursos de correcció que vaig fer). De to seriós, recomanable per als que vulguin saber més sobre producció editorial. Últimament ha publicat un seguit d’articles que aclareixen conceptes i expliquen un procés ben fet, amb les tasques que comporta i els professionals que hi intervenen, de manera sintètica i alhora rigorosa (n’hi ha algun que voldria recordar millor o tenir ben a mà per no ficar la pota amb la terminologia). A més, molt sovint inclou enllaços i referències per aprofundir en els temes que tracta.

Idioma: català. En castellà, de la mateixa autora, teniu Addenda et Corrigenda (que també tracta aquests temes, si bé a temporades tira més per la sociolingüística).

Anuncis

Dos colofons

A banda d’una paraula d’aquelles que sempre dubtes si porta ela geminada, el DIEC ens diu que el colofó és una «inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies referents al llibre». Una cosa d’aquelles en les quals només i fixem els lletraferits i altra gent estranya, vaja, de la qual moltes vegades es prescindeix i que de fet sol ser un «imprès tal dia a tal lloc» força avorridot.

Però altres vegades els responsables del llibre hi han posat un extra d’atenció per afegir una mica de gràcia a les «circumstàncies», i el resultat recompensa la curiositat del lector que es mira aquelles paraules al final de tot. Últimament n’he trobat un parell d’exemples, i he pensat a deixar-los aquí al blog (feu clic a les fotos per veure’ls millor). Si en coneixeu d’altres i teniu ganes d’explicar-ho, ja sabeu que la secció de comentaris és oberta.

 

HamidEl primer, que ja havia ensenyat pel Twitter, correspon a Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, de Mohsin Hamid (un llibre molt recomanable, per cert). Aquí l’editorial té el detall de reconèixer la feina de tothom que ha contribuït a fer el llibre, tant els que solen sortir a la pàgina de crèdits com el que no, i aprofita per apel·lar a la bona voluntat del lector satisfet.

 

bocavulL’altre és el del Vocabulvari eròtic de la llengua catalana, que des de no fa gaire corre pels prestatges de consulta de casa (que a les novel·les hi surt de tot, i en això també costa trobar la paraula justa). Aquí s’ho han pres amb més alegria i han jugat amb el tema del llibre i la tradició d’esmentar el sant del dia al colofó, diria que amb prou enginy.

I aprofito l’esment al beat Ramon Llull, protector de traductors i un personatge dels que em cauen bé, per recordar que justament avui es commemora la seva festa. Posem-li una espelmeta virtual.


Una cosa no treu l’altra

Ocurre que en edición se puede hacer bien cualquier cosa. Quiero decir que no hay que confundir un buen libro con un libro bien editado, son dos cosas distintas. Lo ideal es que se den a la vez, pero los malos libros ¡también se pueden editar bien! Es que es fundamental, es una responsabilidad que el editor tiene con el lector, y con su profesión.

Donatella Ianuzzi, editora de Gallo Nero, en una entrevista a Jot Down (via aquest apunt de Tirant al cap)


Això del llibre digital i com treballar-hi

k13El mes passat, vaig aprofitar un dissabte al matí (iupi! activitats que no són al vespre!) per assistir a una xerrada d’introducció al llibre digital en el marc del Kosmopolis, a càrrec de Jaume Balmes, una persona que no segueixo assíduament per les xarxes, però de qui he llegit coses interessants. Feia temps que tenia ganes d’anar a una cosa així, perquè tot i que procuro informar-me sobre això dels llibres electrònics o digitals (entre altres coses, per si hi ha possibilitat de guanyar-s’hi la vida), sovint tinc la sensació que em falta aclarir conceptes. A més, als que no som experts en informàtica, hi ha explicacions de com es fa un ebook que ens costa assimilar…

Va ser, realment, una introducció molt completa: història, terminologia i acrònims bàsics, aparells i formats, comparacions amb el paper, distribució i producció… Vaig prendre força notes,* tantes que si les redactés em sortiria un apunt-novel·la. Per això em centraré en la part que em va interessar més: el procés de producció i com, si es vol treballar bé, s’hauria de replantejar respecte a l’actual.

Si ho vaig entendre bé, la idea clau seria treballar molt l’original i així deixar-lo ben preparat perquè després pugui sortir en diferents formats amb un mínim d’esforç. A diferència del llibre en paper, en què mentre el resultat imprès quedi bé la manera d’arribar-hi tampoc no és tan important (i hi ha «trampetes» que es poden fer a l’hora de maquetar sense que després es noti gaire), quan es tracta de llibres electrònics (que poden tenir diferents formats i veure’s en diversos aparells, a més d’incloure enllaços i cerques) cal un contingut ben preparat i estructurat per evitar sorpreses desagradables més endavant.

esquema flux de treball

Així seria, més o menys, un flux de treball ideal.

I com es faria, això?** Doncs amb un original al màxim de «net» possible (res d’estils, formats i altres meravelles gràfiques del processador de textos) i un «marcatge» en HTML, un format que permet posar etiquetes per indicar un munt de coses: on comencen i acaben les diferents parts del text (capítols, paràgrafs…) o, per exemple, quan apareix un estrangerisme, el títol d’una obra, el nom d’un autor… Més endavant, quan es dóna forma al llibre (per a la impremta o per a dispositius electrònics), aquestes etiquetes serveixen perquè els maquetadors posin el text en un estil determinat (per exemple, si porta l’etiqueta «títol d’obra», anirà en cursiva) o facin el que calgui. Per als que ja tenim una edat, fins a cert punt és un sistema semblant al de fa anys, quan les màquines de compaginació no s’entenien amb els processadors de text i calia preparar originals visualment «pelats», amb anotacions de tota mena per indicar què calia fer.

Ara com ara, no hi ha referències generals sobre quines etiquetes cal posar, com anomenar-les, què fer amb elles i quina és la millor manera de tenir-les controlades (un equivalent als manuals d’estil en paper, per entendre’ns), sinó que cada editor s’està espavilant com més li convé. Això vol dir un esforç inicial de pensar, definir i explicar el sistema que es farà servir, necessari perquè després tot rutlli fàcilment.

D’altra banda, quan es tracta de llibres electrònics, cal tenir en compte que no n’hi ha un model únic, sinó diferents formats i dispositius. Per tant la correcció final, que ja és diferent de la del paper (no cal controlar línies òrfenes, per exemple), pot tenir unes quantes variacions segons les vies per les quals es distribuirà el llibre, i com de prim vulgui filar l’editorial.

En resum, que contràriament el que alguna vegada s’ha sentit a dir, si es volen fer les coses bé la feina dels editors de taula i dels correctors canvia, però no desapareix ni de bon tros. Si bé és veritat que qualsevol pot escriure una novel·la, convertir el fitxer de Word en .mobi i penjar-lo a Amazon, per dir alguna cosa, per aconseguir un producte de qualitat s’ha de treballar força més.

Tot plegat, vaig sortir de la xerrada amb un tou d’informació per processar, unes notes que no penso perdre, i dos jocs de preguntes (llàstima que vaig haver de marxar de seguida i no em vaig poder quedar a fer-les):

  • Com es recicla una correctora editorial de tota la vida en «correctora-marcadora» digital? Alguna cosa de l’estil d’HTML for dummies sembla un punt de partida… Recomanacions? Algun programa en concret? M’acostumo a escriure el blog «a pèl» i no amb l’editor visual? Hi ha algun curs que em convingui? Continguts, temps, pressupost?
  • D’altra banda, hi ha clientela disposada a pagar per aquestes feines? Perquè a la xerrada es va explicar com fer les coses bé, però és la mena de procés que demana planificació i recursos, i tampoc no és estrany que l’opció més ràpida o econòmica passi per davant de les altres… Suposo que de demanda n’hi ha i n’hi haurà, però quanta? I de què, exactament? I amb quines tarifes i condicions?

Si vaig trobant-hi respostes, ja miraré d’explicar-les. En qualsevol cas, no sé en quina proporció els llibres de paper es convertiran en ebooks ni si passarà més tard o més d’hora, però tinc bastant clar que aquest és un tema al qual convé estar atents. Perquè és interessant, és clar, i perquè crec que pot ser útil per continuar fent bullir l’olla.

*****

*Curiosament, la majoria dels que apuntàvem ho fèiem en llibretes de paper de tota la vida: només vaig veure un o dos iPads i de tant en tant un telèfon. Potser és que érem tots una mica antiquats…

**Recordo haver llegit un article, crec que del mateix Jaume Balmes, on ho explicava molt bé, però no l’he pogut localitzar (vaig provant maneres de desar i organitzar coses interessants que veig pel ciberespai, però encara no he trobat la bona); no obstant, aquí n’hi ha un altre on també toca una mica el tema. Actualització: Gràcies a en Jaume Balmes que m’ha passat l’enllaç, diria que aquest és l’article que buscava.


La mare dels ous

Almenys per la part que em toca, i pel que he llegit sobre llibres electrònics, «pirateries» i «revolucions digitals», la una qüestió clau va per aquí:

El no miracle de les noves tecnologies posa en perill el que cap revolució tecnològica no resoldrà: el treball intel·lectual necessari per fer bons llibres (amb paper o sense), i el pagament d’aquest treball.

Ho diu l’editora Maria Bohigas a «Carta no ben bé manifest», un apunt de Cartes elèctriques (un altre bloc per seguir).


No anem bé…

Em fixo en la següent frase de Seth Godin, megaguru de tot això de l’emprenedoria i Internet, en una entrevista sobre el sector editorial publicada a Núvol:

[…] tota aquesta gent abnegada que participa en la cadena de negoci, com que no són un personal escàs, cada vegada se’ls podrà remunerar a preus més baixos. […]

Trist, oi? Doncs això encara, que quan ahir la vaig llegir en anglès em va fer la sensació que enviava uns quants oficis del llibre en direcció al canyet, almenys com a manera de guanyar-se la vida:

[…] are the first to go. Second: all the hard-working people in the book production chain, because the lack of scarcity makes it hard to pay them to do the work they do.

Sort que la versió nostrada és més optimista, ni que sigui per contradir alguns tòpics sobre el pessimisme català i l’optimisme nord-americà.

Del tema en qüestió permeteu-me que no en parli, que poca cosa us podria dir. Jo també em pregunto de tant en tant cap a on anem amb tot això del llibre digital i qui em pagarà (bé) per fer la meva feina si hi ha una gran sacsejada del model d’edició actual, però em quedo en les preguntes i no arribo a les respostes. I després de tant de temps sense escriure, tampoc no em demaneu que comenci amb grans arguments…


Una labor compartida

Per mitjà d’una piulada d’en Subal Quinina, repetida per El Llibreter, arribo a aquest text on l’editora Maria Bohigas parla de la seva feina i reprodueix tot de fragments de missatges entre col·laboradors i companys. Si sou dels que teniu curiositat per com es fan els llibres, crec que us agradarà. Jo (que tendeixo a escombrar cap a casa, ja ho sabeu) en destacaria els intercanvis entre editora, traductor i corrector respecte a La cova del sol, que mostren com entre tots tiren endavant un llibre amb cura, esforç i interès (allò que en català incorrecte se’n diu amb carinyu, vaja). Copio l’últim tros, on el corrector diu, en un missatge al traductor:

La vergonya o més aviat les angúnies d’aquest part tan laboriós són cosa compartida: en aquest part som tres: tu, que ets la partera, la Maria, que fa de papà, i jo, la llevadora. El símil potser és aprofitable.

Sí, no és el súmmum de l’originalitat, però com que traduir i tenir una criatura han estat les meves activitats principals durant un grapat de mesos, suposo que m’hi havia de fixar… En qualsevol cas, recomanable per entreveure com treballen, pensen i col·laboren aquests professionals.



Sobre l’edició

La gràcia i la pega d’aquest negoci és que de llibres bons n’hi ha més dels que ens sembla i de llibres prou dolents per vendre n’hi ha molt pocs, perquè o bé són molt dolents o bé no ho són prou.
Bernat Puigtobella, editor, citat en un article de l’Avui sobre la fira de Frankfurt

I és que això que hi ha un punt just de dolent en alguns llibres és ben veritat…


Diferències

[…] «Existe una diferencia entre escribir y teclear.» També entre editar i imprimir.
Llegit a ‘Tirant al cap

Sí, és una obvietat, però deixem-ho apuntat per si de cas…


A la nevera

neverarAbans de l’estiu vaig assabentar-me indirectament que, per circumstàncies diverses, la traducció d’un llibre que havia entregat aquesta primavera no es publicaria fins algun moment del 2009. Podríem dir que el tindrien a la nevera uns quants mesos. En qualsevol cas em va agradar saber-ho, perquè veure que un dels «meus» llibres no surt al carrer en un temps raonable fa una certa angúnia, almenys a la meva part patidora amb tendència a capficar-se amb què pot anar malament. Per sort amb el temps he après a prendre-m’ho amb més calma i pensar que si ningú no s’ha queixat i he cobrat quan toca* no deu ser problema meu, i que més em val deixar el tema als editors, que si no em dedico a la planificació editorial és per alguna cosa.

Però ara em passa un cas curiós. Ja fa cosa d’un any que vaig entregar la traducció de la darrera novel·la d’un autor relativament conegut, i de moment no s’ha publicat. Res de nou, si no fos perquè tinc un amic seguidor de l’autor en qüestió i, és clar, com que sap que la traducció catalana està feta, periòdicament em pregunta quan sortirà el llibre, que ell el vol llegir. Em sembla que hauré de superar la meva timidesa natural i preguntar a l’editor per la novel·la, perquè ja m’imagino el meu amic demanant-me la traducció en Word com a regal de Nadal, i encara ensopegaríem amb la Llei de la propietat intel·lectual o alguna bèstia d’aquestes…

———

Actualització: Casualitats de la vida: just el dia que em decideixo a escriure i penjar aquest apunt, llegeixo que ja podré donar una resposta al meu amic. Al començament de febrer, com a molt, serà a les llibreries.

Nova actualització: Avui mateix (2 de desembre) m’ha arribat el llibre! Una mica més i m’estalvio l’apunt… Si teniu curiositat per saber quin era, ho sabreu la setmana que bé, quan penjaré el comentari promocional pertinent.

———

* Incís per si em llegeix algun traductor aprenent o novell: «Et pagarem quan surti» o «quan cobrem del client final» són excuses de mal pagador. Tret que tu hagis acceptat tenir una implicació especial en el projecte, és clar, però això s’ha d’acordar de bon principi.