Això del llibre digital i com treballar-hi

k13El mes passat, vaig aprofitar un dissabte al matí (iupi! activitats que no són al vespre!) per assistir a una xerrada d’introducció al llibre digital en el marc del Kosmopolis, a càrrec de Jaume Balmes, una persona que no segueixo assíduament per les xarxes, però de qui he llegit coses interessants. Feia temps que tenia ganes d’anar a una cosa així, perquè tot i que procuro informar-me sobre això dels llibres electrònics o digitals (entre altres coses, per si hi ha possibilitat de guanyar-s’hi la vida), sovint tinc la sensació que em falta aclarir conceptes. A més, als que no som experts en informàtica, hi ha explicacions de com es fa un ebook que ens costa assimilar…

Va ser, realment, una introducció molt completa: història, terminologia i acrònims bàsics, aparells i formats, comparacions amb el paper, distribució i producció… Vaig prendre força notes,* tantes que si les redactés em sortiria un apunt-novel·la. Per això em centraré en la part que em va interessar més: el procés de producció i com, si es vol treballar bé, s’hauria de replantejar respecte a l’actual.

Si ho vaig entendre bé, la idea clau seria treballar molt l’original i així deixar-lo ben preparat perquè després pugui sortir en diferents formats amb un mínim d’esforç. A diferència del llibre en paper, en què mentre el resultat imprès quedi bé la manera d’arribar-hi tampoc no és tan important (i hi ha «trampetes» que es poden fer a l’hora de maquetar sense que després es noti gaire), quan es tracta de llibres electrònics (que poden tenir diferents formats i veure’s en diversos aparells, a més d’incloure enllaços i cerques) cal un contingut ben preparat i estructurat per evitar sorpreses desagradables més endavant.

esquema flux de treball

Així seria, més o menys, un flux de treball ideal.

I com es faria, això?** Doncs amb un original al màxim de «net» possible (res d’estils, formats i altres meravelles gràfiques del processador de textos) i un «marcatge» en HTML, un format que permet posar etiquetes per indicar un munt de coses: on comencen i acaben les diferents parts del text (capítols, paràgrafs…) o, per exemple, quan apareix un estrangerisme, el títol d’una obra, el nom d’un autor… Més endavant, quan es dóna forma al llibre (per a la impremta o per a dispositius electrònics), aquestes etiquetes serveixen perquè els maquetadors posin el text en un estil determinat (per exemple, si porta l’etiqueta «títol d’obra», anirà en cursiva) o facin el que calgui. Per als que ja tenim una edat, fins a cert punt és un sistema semblant al de fa anys, quan les màquines de compaginació no s’entenien amb els processadors de text i calia preparar originals visualment «pelats», amb anotacions de tota mena per indicar què calia fer.

Ara com ara, no hi ha referències generals sobre quines etiquetes cal posar, com anomenar-les, què fer amb elles i quina és la millor manera de tenir-les controlades (un equivalent als manuals d’estil en paper, per entendre’ns), sinó que cada editor s’està espavilant com més li convé. Això vol dir un esforç inicial de pensar, definir i explicar el sistema que es farà servir, necessari perquè després tot rutlli fàcilment.

D’altra banda, quan es tracta de llibres electrònics, cal tenir en compte que no n’hi ha un model únic, sinó diferents formats i dispositius. Per tant la correcció final, que ja és diferent de la del paper (no cal controlar línies òrfenes, per exemple), pot tenir unes quantes variacions segons les vies per les quals es distribuirà el llibre, i com de prim vulgui filar l’editorial.

En resum, que contràriament el que alguna vegada s’ha sentit a dir, si es volen fer les coses bé la feina dels editors de taula i dels correctors canvia, però no desapareix ni de bon tros. Si bé és veritat que qualsevol pot escriure una novel·la, convertir el fitxer de Word en .mobi i penjar-lo a Amazon, per dir alguna cosa, per aconseguir un producte de qualitat s’ha de treballar força més.

Tot plegat, vaig sortir de la xerrada amb un tou d’informació per processar, unes notes que no penso perdre, i dos jocs de preguntes (llàstima que vaig haver de marxar de seguida i no em vaig poder quedar a fer-les):

  • Com es recicla una correctora editorial de tota la vida en «correctora-marcadora» digital? Alguna cosa de l’estil d’HTML for dummies sembla un punt de partida… Recomanacions? Algun programa en concret? M’acostumo a escriure el blog «a pèl» i no amb l’editor visual? Hi ha algun curs que em convingui? Continguts, temps, pressupost?
  • D’altra banda, hi ha clientela disposada a pagar per aquestes feines? Perquè a la xerrada es va explicar com fer les coses bé, però és la mena de procés que demana planificació i recursos, i tampoc no és estrany que l’opció més ràpida o econòmica passi per davant de les altres… Suposo que de demanda n’hi ha i n’hi haurà, però quanta? I de què, exactament? I amb quines tarifes i condicions?

Si vaig trobant-hi respostes, ja miraré d’explicar-les. En qualsevol cas, no sé en quina proporció els llibres de paper es convertiran en ebooks ni si passarà més tard o més d’hora, però tinc bastant clar que aquest és un tema al qual convé estar atents. Perquè és interessant, és clar, i perquè crec que pot ser útil per continuar fent bullir l’olla.

*****

*Curiosament, la majoria dels que apuntàvem ho fèiem en llibretes de paper de tota la vida: només vaig veure un o dos iPads i de tant en tant un telèfon. Potser és que érem tots una mica antiquats…

**Recordo haver llegit un article, crec que del mateix Jaume Balmes, on ho explicava molt bé, però no l’he pogut localitzar (vaig provant maneres de desar i organitzar coses interessants que veig pel ciberespai, però encara no he trobat la bona); no obstant, aquí n’hi ha un altre on també toca una mica el tema. Actualització: Gràcies a en Jaume Balmes que m’ha passat l’enllaç, diria que aquest és l’article que buscava.

Anuncis

Ampliant horitzons

Bé, ja ha arribat la crisi. Després d’anys d’anar empalmant sempre projectes més o menys intensos i concentrats, pel novembre em vaig estar un parell de setmanes, amb l’agenda buida, i des d’abans de festes que la cosa està molt aturada i aparentment sense ganes d’animar-se… Bé, per sort vaig aprofitar les èpoques bones i tinc reserves per anar tirant mentre miro de solucionar-ho.

pencilsEntre altres coses, aprofito que tinc més temps per dedicar-ne a la formació, per aprendre coses noves i recordar-ne d’altres (bé, en això faig cas al que es recomana en aquests casos). Així, abans de Nadal vaig fer un parell de cursets de temes que no toco habitualment però que són útils a la feina.

Per començar, vaig fer un curs d’estratègies de màrqueting a APTIC. Que quedi clar, el màrqueting no m’agrada. Gens. Sóc conscient que com a autònoma sóc empresària (ja es preocupen els de la Seguretat Social i Hisenda de recordar-m’ho), però en el meu cas ho sóc si us plau per força; res a veure amb l’«emprenedoria» aquesta que tant promocionen. Tinc la sensació que els «plans d’empresa» em venen grans, i la necessitat de «vendre’m» més o menys constantment és una de les coses que més costa amunt se’m fa d’aquest ofici. És a dir, que tinc moltes coses per aprendre i millorar. D’altra banda, m’agrada escoltar de tant en tant la gent amb un clar esperit empresarial i comercial —encara que segons com em semblin d’un altre planeta—, observar la seva manera de fer i de veure les coses i gaudir del seu entusiasme. (De, fet escoltar gairebé a qualsevol parlar d’una cosa que l’apassiona pot ser fascinant, independentment que hi estiguis més o menys d’acord.) La professora del curs, la Sílvia Sabrià de Tick Translations, seria una d’aquestes persones, i ho va fer força bé.

A hores d’ara ja és tard per fer un resum del curs, però sí que deixaré apuntades unes quantes idees generals que em van quedar: que el màrqueting és sobretot anàlisi i que s’ha de pensar i planejar molt abans d’actuar; que els traductors, sovint tímids de mena, hauríem de perdre la por al telèfon (tot arribarà), i que cal recordar-se d’escoltar el client, per saber què vol i necessita, i posar-se en lloc seu. També vaig anotar unes quantes coses més concretes, idees per anar concretant i posant en marxa en un termini raonable (fer allò que en diuen un «pla de màrqueting» encara ho veig massa gros). I miraré de no arxivar massa profundament els apunts per rellegir-los de tant en tant…

indesPer canviar de tema, al cap d’uns quants dies vaig anar al Cibernàrium a fer una petita introducció a l’InDesign, un programa d’autoedició. No és que ara pensi posar-me a maquetar (ja hi ha prou gent que ho fa millor que jo), però sí que volia posar-me una mica al dia amb aquest programari, per poder afegir textos o entrar correccions sense fer cap desgavell. Quan treballava en plantilla, o després quan anava sovint a corregir proves i tancar revistes a l’oficina d’un client, era una cosa que em tocava fer de tant en tant, i les versions de Quark que remenava aleshores ja deuen ser de la prehistòria… Però per sort vaig veure que la cosa no ha canviat tant i que encara me’n sortiria. A més, em va servir per fer una repassada d’aquest programa i de la maquetació en general des del punt de vista d’un professional del gremi, que sempre està bé. Gairebé tot el que corregeixo o tradueixo acaba maquetat, per tant voler saber més de la feina de dissenyadors i maquetadors per col·laborar millor amb ells és simplement qüestió de lògica. També me’n vaig endur un PDF amb apunts (i de retruc, els del nivell avançat) per tenir una referència si mai m’hi trobo.

Segurament el mes que ve tornaré al Cibernàrium, perquè la informàtica és el nostre pa de cada dia i tenen un model de cursos breus i gratuïts que em va força bé. No aconsegueixo trobar una introducció al llibre electrònic que hi havia fa anys i que mai no vaig aconseguir fer per falta de places, però hi he vist dues o tres coses interessants. També m’aniré posant al dia amb lectures i relectures, recuperaré l’escriptura al bloc i li rentaré la cara, endreçaré allò i faré allò altre… No, si de feines no en falten i tard o d’hora en sortirà alguna de remunerada. Ja us ho explicaré, espero.

***

Ostres! M’havia oblidat de dir que ja ha sortit el calendari d’activitats d’APTIC per al primer semestre del 2013. A aquestes ho tinc més complicat per anar-hi, perquè fora de l’horari escolar la planificació és més complicada i moltes són a l’hora de recollir-sopar-dormir de la menuda, quan és imprescindible la presència de la seva senyora mare. Tot i això, n’hi ha de temptadores. També les solen emetre simultàniament en streaming (i de vegades també en diferit), però per mi perden gran part de la gràcia, que per aquestes coses prefereixo sortir i veure gent.