Eines i més eines

Publicat: 5 Setembre 2008 | Autor: | Filed under: l'ofici, la màquina | Tags: , , , , , , | 3 comentaris

Aquesta setmana, Internet i part del món real van plens del nou navegador dels de Google, però jo he tingut unes quantes coses diferents per entretenir-me:

  • Gràcies a una feina, he redescobert les eines de revisió i comentaris de PDF que porta l’Adobe Reader. Fins ara no me n’havia sortit, però aquest cop he vist que han millorat i si els documents vénen ben preparats per editar-los s’hi poden fer força coses i les indicacions queden prou clares. De tota manera, continuo amb la sensació que el Reader per a Mac no és precisament un prodigi d’estabilitat, i seguiré tenint ben a mà l’Skim per a aquesta mena de coses. I per descomptat, ara com ara cap dels dos no es pot comparar en claredat i eficàcia als símbols de correcció tipogràfica i el bolígraf de tota la vida (entre altres coses, perquè anar obrint i tancant comentaris i notetes és lent a no poder més).
  • També he afegit a les adreces d’interès del navegador Lexicool, un cercador de diccionaris i glossaris disponibles a Internet, classificats per diccionaris i temes. Inclou tant vocabularis consultables en línia com d’altres que cal descarregar. Ara que hi penso, aquesta mena de cercadors donarien per fer un post… Apuntat.
  • Mentrestant, vaig mirant quina pot ser la millor manera de tenir endreçada i a mà tot d’informació d’Internet que vaig recollint per a un projecte gros que tinc a les mans (próximamente en sus librerías, si Déu vol). Dubto si em va millor una llibreta de retalls a Google Notebook, un grapat de marcadors a Delicious, anar desant documents a una carpeta del disc dur o alguna combinació de tot plegat.

Ah, i treballo, és clar, que el setembre ve fort.

—–

Afegit: En Puigmalet també parla de Lexicool al Gazophylacium, i gràcies a ell recordo d’on ho vaig treure: el Bloc de Lletres, de la Biblioteca de de Lletres de la UB (és que m’agrada ser educada i citar les fonts).

Ikea en català, d’aquella manera

Publicat: 22 Setembre 2007 | Autor: | Filed under: nyaps i pífies, vist | Tags: , , , , | 2 comentaris

Ja em podeu dir bleda o el que vulgueu, però trobar-me el catàleg d’Ikea a la bústia em fa una certa il·lusió. Confesso que m’agrada, ni que sigui per somiar truites amb sofàs gairebé tan grans com el menjador del pis o recuperar les estones jugant a casetes de quan era petita.

CatalegIKEAAquest any, com que havia llegit unes quantes notícies sobre si el farien o no en català, el primer que vaig fer va ser obrir el CD amb la versió catalana. I les dues paraules que se m’acudeixen per descriure’l no són en la llengua del disc, sinó en la del catàleg imprès: cutre i chapuza. El disc conté un total de 183 documents en format PDF, cadascun dels quals porta com a títol un número, que aviat descobreixo que correspon a una pàgina. I res més. Ni una aplicació per simular la lectura d’un catàleg en paper i no haver d’anar obrint fitxers d’un en un (això hauria estat demanar molt, ho admeto), ni carpetes aplegant els documents per temes, ni tan sols noms entenedors: per buscar alguna cosa, has de tenir el paper en castellà al davant. En resum, res que faciliti la lectura o animi a mirar què hi ha.

La constatació que ens trobem davant d’una feina mal feta continua en obrir els PDF: els documents no estan ben acabats, sinó que hi han deixat les indicacions del programa de maquetació i les línies de tall (en aquesta imatge no es veuen, però en d’altres sí). Amb tot plegat, ja deduïm que la versió catalana s’ha fet sobretot per cobrir l’expedient i que volien estalviar-se costos, però donar als clients finals un material que més aviat sembla per a fotomecànica fa lleig… I no s’hi val a dir que és l’«estilo Ikea» i que així ho podem imprimir a casa, que quan volen bé ho fan millor.

És que, quan et vols posar medalles, has de vigilar de pintar-les bé perquè no taqui la purpurina. I amb aquesta bonica lliçó moral, tanquem l’apunt d’avui.

PS: De si el català l’escriuen bé o malament em sembla que no en diré gran cosa. Si em vull distreure mirant vaixelles, m’agrada més el paper.