Una mica de tinta i…

La frase d’avui la vaig fotografiar a l’exposió Escriptures, que es pot veure al Museu de les Cultures del Món fins al gener vinent.

És una mostra petita però molt cuidada, una bona proposta per passar una estoneta a la fresca del museu, tant si gaudiu amb tot aquest món de les lletres com si només teniu una mica de curiositat. I a més a més, els diumenges a la tarda és de franc.

Com a curiositat, em vaig quedar també amb el títol d’un glossari xinès-tangut del segle XII: L’oportuna perla al palmell, que no té ni punt de comparació amb els que gastem avui. I sense voler hi vaig veure sense voler una errata, però no us diré a on (si hi aneu i la trobeu, m’ho podeu explicar als comentaris).

Anuncis

Dimecres (mig) mut

Alguns blogs (la majoria que conec de maternitat, però també algun del gremi) tenen el costum de publicar una imatge els dimecres amb el títol de «Dimecres mut», «Wordless Wednesday» o «Miércoles mudo». Jo no penso convertir-ho en costum però, com que no estic gaire creativa, aprofito que avui és dimecres per treure la pols a una foto del meu arxiu i donar senyals de vida.

Mireu-vos bé la foto. En principi no hi ha cap barbaritat ortogràfica ni traduccions fetes amb els peus, però com es diu el bar?

Nostra

Heu vist els dos rètols? «Causa» o «Cousa»?  Segurament, o els d’un nom o els de l’altre es van confondre, i ningú no es va fer responsable d’arreglar-ho. O potser ni els amos mateixos sabien com li volien posar al negoci, aneu a saber.


Els temps canvien

L’altre dia, fent un tomb per una gran superfície llibretera, vaig anar a parar a la secció de papereria i complements, i em vaig aturar davant dels faristols. Pels que no us hi hagueu trobat, no fa gaire, quan la majoria d’originals eren en paper (i podien ser llibres gruixuts en tapa dura), un bon faristol era imprescindible. I no us penseu que sempre fos fàcil d’aconseguir. Si en el moment que el necessitaves no estaven de moda, et podia tocar voltar per papereries i botigues de regals fins a trobar alguna cosa realment útil i amb un preu raonable…

Però bé, m’estic perdent en batalletes que avui no toca explicar. Els temps van canviant, necessito menys aguantapapers, ara com ara n’estic servida i feia temps que no mirava coses d’aquestes. Per això em va cridar l’atenció aquesta imatge:

faristolsOK-1

Els faristols també són per als llibres electrònics i pantalletes diverses, és clar! Que ben posadets, l’un al costat de l’altre, amb les pàgines subjectes o el cable d’alimentació connectat! Sí, és una tonteria, però no se m’havia acudit. Constatem un cop més que els temps canvien, i que cadascú s’hi adapta com sap, com pot o com li deixen, que deia no sé qui.


Ja hi tornem a ser…

(Si és que mai hem deixat de ser-hi, és clar.) Fa temps que no penjava cap rètol amb nyap, bé perquè els que trobava no em semblaven divertits i interessants, bé perquè estava perseguint la nena i no podia fer foto, o bé perquè es veia que estaven fets a casa i tampoc no m’agrada posar-me amb els que menys recursos tenen.

Però quan vaig veure això passejant per L’Illa no me’n vaig saber estar. No hi ha cap error d’aquells que fan riure, però ho vaig haver de llegir dos cops i em vaig quedar amb més angúnia que altra cosa. Us ho copio, que amb els reflexos la foto és bastant desastre: «Els mudem a un nou gran espai Natura a la planta d’abaix (davant l’Fnac)».

Res especialment estrany: diria que van fer l’avís en castellà i després el van passar al català sense mirar-s’hi gaire. El resultat inclou un abaix que s’hauria d’escriure separat (l’Alcover-Moll recull aquesta forma, però el diccionari normatiu no, i fins el corrector de Word ho marca), i un mudar-se en el sentit de ‘traslladar-se’ que, per molt que sí que surti al DIEC, a casa meva mai no ha estat mig normal: si ens mudem és que ens posem guapos, no que anem a viure a un altre lloc. (I he vist que en Pau Vidal ho confirma, però potser a les Corts són una mica estranys.) Afegim-hi que els adjectius segurament no estan col·locats de la millor manera possible, i ja tenim una frase que no sona ni de bon tros natural.

A veure, si una empresa ha de transmetre un missatge en diversos idiomes i decideix partir d’un i traduir, és decisió seva i no hauria de passar res. Però als professionals que elaboren aquests missatges (i em sembla que Natura és una empresa prou gran com perquè aquests rètols no els faci el primer que passa) sí que crec que se’ls ha de demanar més sensibilitat lingüística, que al capdavall treballen amb el llenguatge cada dia. O almenys, prou seny per ser conscients de les seves mancances i contractar bons professionals de la llengua, que n’hi ha, i tampoc no surten tan cars.


Des de petits

Ja ho veieu, promocionen la traducció entre les criatures i alhora els diuen que ja ho fa una màquina…

20110830-121113.jpg
Llibre vist l’altre dia a l’Abacus (on mirem més la secció infantil que altra cosa). I no el vaig comprar, tot i que algun “diccionari” per a petitons sí que m’ha temptat.


Indignació estesa

“Volem canviar el món, fem el que podem amb l’ortografia”. Com a eslògan no sona malament, però sospito que no té gaire futur…

20110607-121618.jpg

20110607-121703.jpg

(Les fotos són de fa uns quants dies, no sé si les pancartes i cartells han canviat.)


Una altra mostra del mal que pot fer un traductor automàtic

Sense anar gaire lluny, el que ha traduït aquesta promoció converteix l’aigua calenta i freda d’un balneari en uns «escalfi» i «fregeixi» que no presagien res de bo per a un client despistat (i que espero que facin fugir corrents els destinataris de la publicitat, tant si han vist massa pel·lícules de terror com si no). I perquè acabi de quedar clar que això no ho ha llegit ningú que sabés català i pensés una mica, els símbols dels graus del castellà es converteixen en ordinals, un error que pot cometre fàcilment una màquina però que a una persona no li hauria de costar veure.

En fi, com va dir la meva cosina quan em va enviar la foto, un cas de «posi una persona professional i qualificada a la seva vida i al seu negoci» (sembla que hagi llegit aquest bloc, oi?). Jo afegiria, també, que si vols fer publicitat i vas just de pressupost cal vigilar amb segons quines retallades, que després poden sortir nyaps com aquest. I (ara vaig a escombrar una mica cap a casa) en aquest bloc mateix es pot trobar una traductora i correctora amb coneixement i experiència.


Per a l’antologia de nyaps

A hores d’ara, tots ja sabem que els productes dels basars xinesos no destaquen precisament per la qualitat. I encara menys per la de les etiquetes i instruccions que els acompanyen, que semblen traduïdes pel primer (ésser humà o lloc web) que passava per allà… Però de tant en tant encara em trobo alguna cosa que em fa agafar la càmera i afegir-li a la col·lecció…

A banda del surrealisme general (començant pel «Lava a la ropa la cesta» tallat de la primera línia, que gairebé podria funcionar com a vers), punts extra per l’ús de l’alemany, poc habitual en aquests casos.


Només mango, si us plau

Això va passar per l’Onze de Setembre (sí, estic traient la pols del rebost del bloc), quan la petita família de la correctora va anar a fer una volta com mana la tradició i va visitar la fira d’entitats que munten a l’Arc del Triomf. Al cap d’una estoneta em va tocar buscar un racó discret per atendre les necessitats de la pubilleta (encara no havia fet l’any, ja us ho podeu imaginar) i des d’allà vaig poder observar la part del darrere d’algunes parades.

Com que a alguns això de la lletra ens perd, em vaig acabar fixant en els rètols d’uns que venien llaminadures d’aquelles de goma (segurament en podrem dir gominoles, però els diccionaris no m’ho confirmen i ficar la pota aquí quedaria molt lleig). Els diferents gustos estaven escrits en uns cartellets reversibles i el venedor, conscient de la clientela que tenia, havia posat el català de cara al públic, de manera que jo veia el castellà: Limón, Regaliz, Frambuesa, Melocotón… I, allà amagat, el «Manec» que em va instar a treure el mòbil i fer  la foto.

Suposo que el que va fer els cartells deuria tirar de traductor automàtic o diccionari sense saber-ne gaire, i què és el primer que surt si busques mango? Exacte, el «mànec» que de tant en tant ens fa passar bruscament de la secció de fruita a la de ferreteria (en aquest mateix bloc n’hi ha un exemple antic, però diria que aquest error ja és un clàssic). Per sort suposo que, tenint en compte el lloc on érem, algú els deuria avisar de la pífia i els deuria explicar que en aquest cas en tenien prou amb un costat del cartell. I espero que se’n recordin, i que puguin continuar venent caramels de mango o del que vulguin, però sense invents lingüístics estranys.


Aquest any sí

Després d’un parell d’anys d’ensurts i rondinades, enguany no em puc queixar: el cartell del barri l’ha fet algú que en sap prou de règims verbals o simplement de català com per posar-hi «fem cagar el tió» (a diferència d’anys anteriors en què el «cagaven», cosa incorrecta i àdhuc dolorosa). I què voleu que us digui, a mi m’ha agradat molt veure-ho i m’ha semblat que havia d’estar aquí.

I atès el ritme d’actualitzacions que porto, més val que deixi felicitades les festes (amb tions, arbres, pessebres i totes les tradicions que vulgueu). Bon Nadal a tothom!