La mare fa llibres

Bé, en honor a la veritat cal dir que més aviat ajuda a fer-los, i que a més de llibres fa altres coses, però per explicar a una criatura petita a què dedico la major part del temps que ella passa a l’escola, o per què de tant en tant me’n vaig tota la tarda a la biblioteca o desaparec darrere  l’ordinador, doncs és una bona síntesi. El que passa és que llavors es queixa que són llibres de grans, avorrits i plens de lletres, que a ella no li serveixen per a res…

obrint el paquet

Paquets interessants!

És cert havia fet alguna coseta per a públic infantil i juvenil, però res semblant als contes que mirem, expliquem o comencem a llegir. Per això em va fer molta il·lusió quan aquesta primavera (que ha estat molt fructífera, ja ho veieu) em van proposar de col·laborar amb una editorial de literatura infantil que tot just començava: Bira Biro. Quan em van explicar el projecte vaig quedar encantada, perquè al darrere hi havia gent amb experiència i amb la voluntat de fer un bon catàleg, posant-hi tota la cura que exigeixen els llibres per als més petits. Ara ja podria ensenyar llibres macos i amb dibuixos!

La cosa també tenia un punt de repte. D’una banda, pel respecte que sempre em fa treballar per a nens: no els pots complicar les coses, ni tampoc mastegar-les-hi massa, i sovint hi ha textos d’aquells aparentment senzills en què es nota qualsevol relliscada… De l’altra, es tractava de corregir les versions en castellà, que no és la llengua en què prefereixo escriure, si bé sempre hi he anat treballant d’una manera o altra. Però bé, els reptes són per afrontar-los i crec que l’esforç ha valgut la pena.

A més, quan van sortir els primers llibres, van tenir el detall d’enviar-nos un lot a les correctores, que a casa va fer moltíssima il·lusió (aquestes coses no passen cada dia). I poder assenyalar «els llibres de la mare» als aparadors no té preu!

En Billy practica per ser un bon pistoler.

De tota la colla, a casa ha triomfat sobretot en Billy, un petit hàmster que de gran vol ser cowboy, i la barreja de contes i jocs també ha despertat interès. Però ara a la tardor encara ha d’arribar en Jake, un nano que em va caure molt bé, i després el conte de la Lola, amb uns dibuixos preciosos, i després un que si surt a temps serà un bon regal de Reis… En fi, que si la secció infantil de la llibreria ja us semblava el camí de la ruïna per totes les coses maques que tenen (i són llibres, educació, no un caprici!), ara n’hi trobareu unes quantes més. I jo, contenta d’ajudar a fer-les.

Anuncis

Coses que veus un dia qualsevol

Quan es parla de deformació professional o de lletraferidura, sovint es diu que algú és capaç de llegir fins i tot les etiquetes del xampú… I bé, no era xampú, però l’altre dia se’m va acudir donar un cop d’ull a una capsa de colònia que anava a llençar. La vista em va anar al castellà i quan vaig processar el que havia llegit em vaig quedar parada:

teCAST-1Doncs sí, per substituir el te verd (deixem estar les majúscules, que en textos comercials són una batalla mig perduda), hi posen… te verd! (Ho vaig comprovar, la Camelia sinensis és l’arbre del te.) Com que darrere d’aquestes coses sovint hi ha una mala traducció, em vaig passar a l’anglès:

teENGNo veia clar com es podia passar d’ensure (‘assegurar’) a sustituir, si no fos un lapsus linguae com una casa, així que vaig anar a mirar el francès, que igual és l’idioma de la casa mare.

teFRSense dominar l’idioma, vaig trobar un restituer (‘restituir‘) que ja s’hi acosta una mica, i podria ser que tingués algun altre sentit que ajudés a explicar l’error del traductor al castellà. Ara, que no deixa de ser una pífia, i prou grossa com perquè un control de qualitat amb cara i ulls la detecti fàcilment. Però en fi, ningú no és perfecte, i ja sabem que les prioritats són les prioritats, que cal estalviar i que al final això només ho llegeixen quatre guillats. Paciència.

Després, quan vaig sortir, em vaig aturar a tafanejar els llibres de l’aparador d’una papereria (una altra mostra de lletraferidura, em temo) i em vaig trobar aquesta perla de l’autoedició (havia vist l’autor promocionant-lo al mercat, i juraria que també venent líquid miraculós per netejar ulleres). Per ser positius, podríem dir que hi ha paraules sense errors.tapa

No m’agrada ficar-me amb els febles, i ja sé que tothom té dret a tenir dèries i tirar endavant els seus projectes, i ves que les editorials no hagin publicat coses pitjors, però és que amb tan poca atenció a l’ortografia bàsica des de la coberta, jo m’espanto pels motius que no toca… Que no pateixi, que la tapa aquesta no la tocaré.

I mira, almenys amb això he tingut un apunt fet.


Enllaços de la setmana: 13-3-14

Avui tocarem els diccionaris de col·locacions, una eina relativament poc coneguda (jo mateixa en podria aprendre més) però que pot fer un bon servei a l’hora d’escriure o traduir. Les col·locacions a què es refereixen són les de paraules que tendeixen a acompanyar-se les unes a les altres de manera que, per exemple, en català a l’hora de dinar les taules es paren, i no una altra cosa, i s’hi pot beure vi negre, però no vermell. (Si en voleu una explicació una mica més completa podeu llegir aquest apunt). Per tant, s’entén la utilitat de reculls que ens ajudin a comprovar si aquell verb ja és el que tocaria o a trobar aquella paraula que ens ronda pel cap però no acabem de concretar… Encara que, com amb altres menes de diccionari, és possible que justament el cas que necessites no hi sigui, o no encertis la manera correcta d’arribar a la informació.

Tot seguit us deixo enllaços a un parell de diccionaris de col·locacions consultables de franc a Internet, que van circular per la xarxa no fa gaire. No he tingut oportunitat de fer-los servir a la feina, però em semblen uns recursos interessants. I si algú en coneix en català per completar el lot, que avisi als comentaris, si us plau.

*******

portada dicc. colocacionesTítol: DiCE: Diccionario de colocaciones del español

Autor: Grupo DiCE (Universitat de la Corunya)

Contingut: Diccionari de col·locacions en castellà. Es pot consultar a partir d’una sèrie de lemes (no sé si gaire extensa) o mitjançant consultes avançades. En qualsevol cas, per arribar als exemples i casos concrets cal fer uns quants clics, i per treure’n bé el suc diria que cal mirar-se bé les explicacions i instruccions sobre el funcionament del diccionari.

Idioma: castellà.

*******

ozdic collocations dicc.Títol: Ozdic: English Collocation Dictionary

Contingut: Diccionari de col·locacions en anglès. A diferència de l’anterior, té una interfície senzillíssima: fiques una paraula al requadre, pitges Retorn i et surt la informació. De fet, és tan minimalista que no expliquen enlloc qui són ni res del projecte (i per desgràcia vaig desar l’enllaç, però no la font on vaig trobar-lo), però per Internet diuen que es tracta d’una versió de l’Oxford Collocations Dictionary, que sembla prou seriós.

Idioma: anglès.


L’enllaç de la setmana: 3-7-13

El cap de setmana passat vaig estar fent un taller de dites i refranys que mereixeria un apunt. Però com que se m’acumulen els temes pendents i no potser no hi arribo, almenys deixo l’enllaç, que pot fer servei.

parèmiesTítol: Paremiologia catalana. (Si voleu una manera fàcil d’accedir-hi, recordeu l’adreça http://www.dites.cat.)

Autor: Víctor Pàmies i Riudor, un dels que més ha treballat sobre aquest tema a casa nostra, i que més l’ha mogut per Internet.

Contingut: Molta cosa sobre parèmies, enteses en sentit ampli: proverbis, refranys, locucions, frases fetes i llenguatge figurat en general. L’autor ha aplegat un munt d’informació  (té una base de dades de 400.000 refranys!) i ha trobat que una bona manera d’anar-la donant a conèixer és per mitjà d’un seguit de blocs, que ha centralitzat en aquesta pàgina. Hi ha molts continguts i bastant diversos (permeteu-me un esment al Refranyer català-castellà, que va sortir en un dels meus primers apunts i m’ha solucionat alguna traducció), i cal orientar-s’hi una mica abans de començar. Per això s’agraeix que inclogui uns quants multicercadors per ajudar a trobar el que necessites (jo n’hauria posat un de ben gros i destacat a la portada, això sí). En resum, una pàgina que cal tenir fitxada si t’interessen les locucions i els refranys o hi ensopegues de tant en tant, encara que potser no sigui de consulta diària.

Idiomes: sobretot català, però no costa trobar equivalències en castellà i de vegades en altres llengües.


Petites alegries

[A José Luis López Muñoz] le molesta que se extiendan innecesariamente calcos del inglés como el posesivo antepuesto a las partes del cuerpo: «Por eso dan ganas de ponerse a aplaudir cuando la megafonía del metro dice que no metas el pie —no tu pie— entre coche y andén. Son, ya lo sé, satisfacciones un poco ridículas».

Anècdota de «José Luis López Muñoz, un traductor a fuego lento», perfil publicat avui al blog Letra pequeña d’El País. De fet, tot l’apunt és recomanable, però això dels possessius i la satisfacció de veure els detalls cuidats m’ha arribat al cor.


L’enllaç de la setmana: 28-5-13

Comencem amb un dels blogs de traducció que últimament llegeixo més de gust.

Captura de pantalla 2013-05-27 a les 10.39.00Títol: En la luna de Babel

Autora: Scheherezade Surià, traductora literària i audiovisual. (Sí, és nom i no pseudònim. No em vaig poder estar de preguntar-li-ho.)

Contingut: Blog sobre traducció i llengües. Apunts llargs, molt treballats i amens, que solen aportar força informació i sovint inclouen taules descarregables en PDF. Destacaria els dedicats a la traducció de literatura romàntica i eròtica de l’anglès al castellà, amb unes llistes de vocabulari d’expressions que poden ser útils dins i fora del gènere i que sempre dic que algun dia miraré d’adaptar al català (i tindré feina!).

Idiomes: Escrit en castellà, toca sobretot la traducció de l’anglès.


Tres diccionaris

He anat seguint els articles d’opinió sobre les traduccions de llibres al català que s’han públicat a la revista digital Núvol, des del primer elogi (senyora editora, aculli’m!) i la posterior crítica (quines hòsties van repartir pel Twitter aquell dia!) fins als diversos afegits i matisacions i la posterior convocatòria del premi (no, no tinc res per presentar-hi). Ara no vull donar la meva visió de tot plegat, que ni tinc ben elaborada ni sé què aportaria, però mentre hi reflexionava em vaig recordar d’aquesta fotografia, feta pensant en un apunt que no veia ben bé per on enfocar.

TresDicc

Són tres diccionaris, els tres que tinc més sovint damunt la taula quan tradueixo de l’anglès al català. També hi deixo altres obres de consulta, és clar, per no esmentar tot el que surt a la pantalla: l’Optimot, que quan treballo queda obert per defecte, cercadors, enciclopèdies, vocabularis més o menys especialitzats… Però si ens centrem en el que més s’identifica amb la traducció —un diccionari bilingüe—, els que tinc a mà són aquests tres.

  • Comencem pel de dalt: el Diccionari UB Anglès-Català, editat el 2008 i comprat tan aviat com el vaig veure a la llibreria. Sabia que l’estaven preparant i l’esperava amb candeletes, perquè és un diccionari modern, fet amb corpus, ordinadors i eines lexicogràfiques d’avui dia, cosa que fa que estigui força actualitzat. I per l’aspecte atrotinat que té, ja veieu que l’he fet servir força (i la nena tenia tirada a agafar-lo quan era un bebè, tot s’ha de dir). Inclou un codi per descarregar-ne la versió electrònica, que no és un diccionari amb cercador i tal, sinó més aviat una llista de lemes ordenats alfabèticament (però funciona amb Mac, això sí). L’inconvenient? Que malgrat les 22.500 veus i 40.500 accepcions que té es queda curt, sobretot en els registres que es puguin escapar del món universitari al qual està especialment destinat. Però molt recomanable per a textos periodístics i de divulgació.
  • La foto és dolenta amb ganes, però es veuen els avenços en maquetació.

    La foto és dolenta amb ganes, però es veuen els avenços en maquetació.

    A sota, el Diccionari Anglès-Català d’Enciclopèdia Catalana, també força usat: ha perdut la sobrecoberta, ha passat per l’enquadernador i aviat li tocarà una nova visita, però és que no em dóna la gana comprar-ne un de nou, perquè des de la segona edició, de 1985, només se n’han fet reimpressions, potser amb alguna rentada de cara, però no una nova edició actualitzada. (Per cert, enguany fa 30 anys de la primera, no sé si seria una bona excusa…) Tot i això, continua sent el diccionari català-anglès de referència més enllà dels escolars, el més complet que tenim (36.000 entrades, diu), i el que para més atenció a termes antics i registres literaris (el fet que el principal autor sigui Salvador Oliva, traductor de Shakespeare, hi pot tenir a veure). Per tant, imprescindible, ni que sigui per defecte. Em sembla que en va sortir alguna versió electrònica només per a Windows, i no em consta que es pugui consultar a Internet.

  • I a baix de tot, el Collins Universal Inglés-Español. No sé si és una raresa, però sí, tradueixo al català i sovint tinc un diccionari castellà damunt la taula. Com és això? Ras i curt, és el diccionari en què es va basar el de dalt (per si no ho sabíeu, això que un diccionari es basi en un altre és ben normal), però aquest és més complet, s’actualitza (el meu és del 2005, aviat tocarà mirar si hi ha nova edició) i té una maquetació més agradable; per tant, no és estrany que molts cops em resulti més còmode tirar per aquí. A més, es pot consultar de franc per Internet.

I així vaig fent. Quan es tracta de vocabulari més especialitzat, en català tenim la sort de comptar amb tota la feinada del Termcat, encara que no sempre es pugui arribar directament a un terme a partir de l’anglès. D’altra banda, quan necessito documentar-me una mica per a alguna traducció (com era un vaixell o un vestit d’època, aquella afició d’un personatge…), no és estrany que em costi trobar fonts en català, o que en trobi de poc fiables per mal escrites i plenes d’estrangerismes, i acabi passant per algun recurs en castellà.

En fi, és evident que el diccionari perfecte no existeix, i que els traductors de llibres som usuaris molt exigents, però crec que alguna cosa millor sí que podríem tenir-la. I el fet que en una combinació tan freqüent com l’anglès-català hi hagi aquestes mancances (i aquestes maneres de salvar-les) diria que ha de fer pensar… Però per avui ja m’he enrotllat prou.


Per a l’antologia de nyaps

A hores d’ara, tots ja sabem que els productes dels basars xinesos no destaquen precisament per la qualitat. I encara menys per la de les etiquetes i instruccions que els acompanyen, que semblen traduïdes pel primer (ésser humà o lloc web) que passava per allà… Però de tant en tant encara em trobo alguna cosa que em fa agafar la càmera i afegir-li a la col·lecció…

A banda del surrealisme general (començant pel «Lava a la ropa la cesta» tallat de la primera línia, que gairebé podria funcionar com a vers), punts extra per l’ús de l’alemany, poc habitual en aquests casos.


Com es deuen dir els xuixos en castellà?

Doncs segons els senyors del Mercadona, així:

Això que no calia ni que es compressin el diccionari, que ara aquestes coses es troben a l’Optimot.


Per taan poc…

Quan et dediques a això de la correcció, anar pel món fixant-se en la retolació que ens envolta pot causar bastant d’estrès, si no aprens a prendre-t’ho amb calma o desconnectar el xip professional de tant en tant. Per això em vaig alegrar quan als lavabos d’uns grans magatzems (sí, un dels efectes secundaris de l’embaràs és que visites uns quants lavabos més que de costum) vaig veure un cartell que  ben escrit; tant, que li vaig fer una foto per no estar penjant sempre nyaps al bloc:

aiguaOK

Fixeu-vos que tant el castellà com el català sonen naturals (tenint en compte que el cartell estava damunt d’una aixeta no crec que en castellà sigui imprescindible afegir un «de ella» o similar al final) i que el català porta tots els pronoms febles, preposicions i comes que toquen. (Hauria de ser normal, però tal com està el món de vegades sembla un luxe.) Algú podria dir que hi falten els punts finals i segurament tindria raó, però en consignes i textos tan curts personalment no els considero imprescindibles. L’únic problema que hi ha és realment una tonteria: hi falten les cometes d’obertura en català; segurament és més fruit del descuit que del desconeixement i ens pot passar a tots, però després d’haver fet un bon text encara fa més ràbia… No hi havia, cap allà a l’edat mitjana, qui afirmava que la perfecció era només de Déu i que les obres de la humanitat havien de ser sempre imperfectes? Ho dec haver sentit o llegit per alguna banda, i pífies com aquesta m’hi fan pensar.