Teoria de la biblioteca
Publicat: 11 Desembre 2012 Filed under: l'ofici, lapidari | Tags: cites, El Trujamán, lectures, Martin Schifino, traducció Deixa un comentariLa frase bonica d’avui:
Para traducir no hace falta leer una biblioteca de estudios de traducción, pero es imprescindible leer una biblioteca.
Martín Schifino en aquest Trujamán, tot agradable i recomanable
Dubto que això passi, però…
Publicat: 6 Novembre 2012 Filed under: l'ofici, lapidari | Tags: Carmen Francí, cites, lectors, llibres, traduccions, Trujamán 1 comentariDe la carpeta dels retalls:
El lector debe exigir buenas traducciones. Y si no se las dan, que remita el libro a la editorial y pida que le devuelvan el dinero, de la misma manera que rechazaría un producto en mal estado.
Llegit en un article de Carmen Francí a El Trujamán publicat l’abril passat.
Aquesta és la primera frase. El text continua amb unes quantes reflexions sobre fins a on arriba la responsabilitat del traductor en les «males traduccions» (llegiu-les si no teniu present quanta gent intervé en l’elaboració d’un llibre) i també sobre les crítiques dels lectors; tot plegat matisa notablement l’afirmació inicial. Tanmateix, estic convençuda que l’exigència de qualitat (o no) és una qüestió crucial en el nostre ofici, i un dels elements que més en condicionarà el futur. Per això m’apunto frases lapidàries com aquesta…
Per penjar-la al despatx
Publicat: 14 Juny 2012 Filed under: la blogocosa, lapidari | Tags: cites, Tisner, Una altra nit en blanc Deixa un comentariFem-ho bé que malament ja hi surt.
Avel·lí Artís Gener, ‘Els gossos d’Acteó’, vist a ‘Una altra nit en blanc‘.
Està totalment fora de context, aviso. Però m’encanta.
La traducció és un trasllat
Publicat: 30 Març 2012 Filed under: l'ofici, lapidari, llegit | Tags: Babelia, cites, Miguel Sáenz, traducció Deixa un comentariPer compensar el pessimisme de l’última entrada, una metàfora bonica sobre la traducció. Perquè es veritat que traduir o traslladar, i que sovint et quedes amb la sensació que s’ha perdut o trencat alguna cosa de l’original… Però quan fas trasllat també descobreixes coses que no recordaves que tenies, o trobes el lloc on fer lluir aquella peça que abans quedava arraconada.
Los traductores nos pasamos la vida visitando planetas lejanos. No nos importa, sabiendo que toda traducción es un traslado y que “siempre se rompen cosas en las mudanzas”.
Miguel Sáenz
Llegit a «Siempre se rompen cosas en las mudanzas», un dels articles de l’especial sobre traducció literària que va sortir al Babelia demà farà quinze dies. Si us interessa, en podeu trobar una ressenya en aquest apunt de Malapartiana, un dels blocs que penso posar a la llista d’enllaços el dia que la reorganitzi.
No anem bé…
Publicat: 28 Març 2012 Filed under: l'ofici, lapidari, llegit | Tags: cites, digital, edició, futur, Seth Godin Deixa un comentariEm fixo en la següent frase de Seth Godin, megaguru de tot això de l’emprenedoria i Internet, en una entrevista sobre el sector editorial publicada a Núvol:
[…] tota aquesta gent abnegada que participa en la cadena de negoci, com que no són un personal escàs, cada vegada se’ls podrà remunerar a preus més baixos. […]
Trist, oi? Doncs això encara, que quan ahir la vaig llegir en anglès em va fer la sensació que enviava uns quants oficis del llibre en direcció al canyet, almenys com a manera de guanyar-se la vida:
[…] are the first to go. Second: all the hard-working people in the book production chain, because the lack of scarcity makes it hard to pay them to do the work they do.
Sort que la versió nostrada és més optimista, ni que sigui per contradir alguns tòpics sobre el pessimisme català i l’optimisme nord-americà.
Del tema en qüestió permeteu-me que no en parli, que poca cosa us podria dir. Jo també em pregunto de tant en tant cap a on anem amb tot això del llibre digital i qui em pagarà (bé) per fer la meva feina si hi ha una gran sacsejada del model d’edició actual, però em quedo en les preguntes i no arribo a les respostes. I després de tant de temps sense escriure, tampoc no em demaneu que comenci amb grans arguments…
Una labor compartida
Publicat: 19 febrer 2011 Filed under: l'ofici, lapidari, llegit | Tags: cites, correcció, edició, Maria Bohigas, traducció Deixa un comentariPer mitjà d’una piulada d’en Subal Quinina, repetida per El Llibreter, arribo a aquest text on l’editora Maria Bohigas parla de la seva feina i reprodueix tot de fragments de missatges entre col·laboradors i companys. Si sou dels que teniu curiositat per com es fan els llibres, crec que us agradarà. Jo (que tendeixo a escombrar cap a casa, ja ho sabeu) en destacaria els intercanvis entre editora, traductor i corrector respecte a La cova del sol, que mostren com entre tots tiren endavant un llibre amb cura, esforç i interès (allò que en català incorrecte se’n diu amb carinyu, vaja). Copio l’últim tros, on el corrector diu, en un missatge al traductor:
La vergonya o més aviat les angúnies d’aquest part tan laboriós són cosa compartida: en aquest part som tres: tu, que ets la partera, la Maria, que fa de papà, i jo, la llevadora. El símil potser és aprofitable.
Sí, no és el súmmum de l’originalitat, però com que traduir i tenir una criatura han estat les meves activitats principals durant un grapat de mesos, suposo que m’hi havia de fixar… En qualsevol cas, recomanable per entreveure com treballen, pensen i col·laboren aquests professionals.
Ampliem el refranyer?
Publicat: 15 Setembre 2010 Filed under: l'ofici, la blogocosa, lapidari | Tags: cites, correcció, traducció 2 comentarisGràcies al senyor Twitter, entre ahir i avui he llegit un parell de frases que podrien formar part del refranyer modern de la professió, si és que ens posem a fer-lo:
Original mal escrito, traducción criticada.
(Mar Traducciones)Corregir una traducció no hauria de ser traduir una altra vegada.
(emgiro)
A més, diria que tots dos estan basats en l’experiència directa, que no sé si els dóna més punts per entrar al cànon… Si us animeu a ampliar el recull, teniu (com sempre) l’espai de comentaris obert.
Literatura popular: l’errata
Publicat: 22 Juliol 2010 Filed under: l'ofici, la blogocosa, lapidari | Tags: cites, errates, Joan Josep Isern 4 comentarisL’errata tipogràfica és una cosa maligna:
se la cerca i persegueix, però s’escapa ben indigna.
Fins que la forma és en màquina està ben amagada,
s’oculta en els racons, sembla que s’aguanti l’alenada.
Ni tan sols el microscopi per a llucar-la és bastant,
primer; però després es converteix en un elefant.
El pobre tipògraf es ben horroritza i s’estremeix,
i el corrector, que és culpable, acota el cap i gemeix,
perquè, si fins tota la resta de l’obra és perfecta,
hom es mira amb amarguesa solament aquell defecte.
L’he trobat a les Totxanes, totxos i maons d’avui (on també podeu llegir l’original italià) i he pensat que, mentre no trobés un pòster ben elegant per penjar-lo al despatx, ho havia de deixar copiat aquí.
(I a veure si algun dia escric alguna cosa, que gairebé ni em recordo de com es fa…)
És que tenim una feina estranya
Publicat: 13 Abril 2010 Filed under: l'ofici, lapidari | Tags: cites, Edith Grossman, traducció 1 comentariOf all the interpretive arts, it is fascinating and puzzling to realize that only translation has to fend off the insidious, damaging question of whether or not it is, can be or should be possible.
Edith Grossman, ‘Why Translation Matters’, citada en una ressenya al ‘New York Times’ que va sortir ahir per les llistes del gremi.
Què diem: comentaris recents