El noruec (reconcentrat) que t’explica la vida

La mort del pare: portada

M’agrada molt la portada; és la de l’edició noruega, i el seu autor surt al llibre.

Una de les coses que m’agraden de la feina de traductora és l’oportunitat de descobrir obres i autors que altrament no hauria llegit o haurien quedat oblidats al fons de la pila, com segur que m’hauria passat amb Karl Ove Knausgård i La meva lluita. Havia vist alguna cosa sobre un escriptor noruec més o menys de la meva quinta que s’havia posat a explicar detalladament la seva vida i cabòries amb gran èxit, però no m’havien vingut especials ganes de llegir-lo (entre altres coses perquè són sis volums, i com a lectora de fantasia curta de temps més aviat em sobren sagues que no al contrari).

Però quan l’Eugènia Broggi (per a qui havia fet coses a Empúries, sense tractar-hi directament) es va posar en contacte amb mi per traduir La mort del pare, vaig dir que sí, encara que fos una d’aquelles feines que en un món ideal no s’haurien de fer així, perquè no sé gens de noruec i he treballat a partir de la traducció anglesa. A banda dels motius evidents relacionats amb el pagament de factures i tal, la veritat és que no havia treballat mai per a L’Altra Editorial i en tenia moltes ganes, i que quan vaig llegir la impressionant arrencada del llibre vaig decidir que no volia deixar-ho passar.

Sobre l’autor i els llibres s’ha publicat força cosa per Internet, i poc hi puc afegir: Knausgård es dedica a explicar el que li  passa, per fora (hi ha coses que Déu n’hi do) i per dins, amb voluntat de ser absolutament sincer. Això vol dir que s’hi pot trobar descripcions detallades de com torna del despatx a casa, per exemple, reflexions sobre la vida i l’art, i també pensaments privats d’aquells complicats i normalment inconfessables que poques vegades s’arriben a explicar… I ell a sobre ho fa amb noms i cognoms reals, de persones del seu entorn, que ara mateix deuen estar voltant per Escandinàvia (i que no sempre s’han pres bé aquest «salt a la fama»). De fet, hi havia trossos que em feien venir moltes ganes de sentir l’altra versió, la del germà, o de la dona, o d’altres participants en situacions a les quals Knausgård dóna vint-i-cinc voltes i que potser per ells no van ser tan transcendents.

L'autor, que et trobes tan bon punt obres el llibre.

L’autor, que et trobes tan bon punt obres el llibre.

El que passa, també, és que l’home sap escriure, i d’una manera que enganxa. És capaç de fer paràgrafs de dues pàgines, però també sap anar empenyent el lector perquè arribis al final sense perdre’s. Fa servir un estil d’aquells que sembla que «no té res» però en realitat té molt, senzill i enredat alhora, amb una barreja d’elements formals i oralitat que li funciona molt bé. A més, els salts endavant i endarrere de la història dosifiquen la informació i desperten la curiositat per omplir els buits entre els que tenim tirada a llegir «per saber què passa» (tot ajuda…). Pel que fa als contres, si em pregunteu si no hauria pogut fer el mateix amb menys pàgines, personalment diria que sí. No puc evitar pensar que altres autors han fet servir el conte per transmetre la mateixa mena de reflexions i intuïcions, amb la virtut de la concisió. Però Knausgård tria un camí diferent, opta pels detalls i l’acumulació, i per tant no sé fins a quin punt la comparació seria vàlida. I si t’agrada escoltar el seu narrador, doncs ja està bé que xerri estona…

Quant a la traducció, el gran què era traslladar al català aquesta veu; és la mena de cosa que mai no sé explicar bé com es fa, i per tant perdoneu que no en parli gaire. El primer quart del llibre se’m va fer molt difícil i avançava molt lentament (les primeres pàgines sempre fan pujada, i aquestes em van semblar especialment dretes), fins que no vaig estar completament «ficada» al llibre i la cosa va anar fluint cada cop més (potser pels canvis de moment i situació a la segona meitat, no ho sé). També cal dir que, pel que he llegit, la traducció anglesa de Don Barlett és molt bona i és possible que en part m’hagi desbrossat el camí, però tampoc no podria assegurar-ho. Una altra mena de possibles problemes de traducció, els de com tractar elements de la vida noruega que no corresponen exactament amb els nostres, no em van fer patir especialment; a més, em donava tranquil·litat el fet de saber que alhora s’estava traduint el volum 3 directament del noruec al català, i que hauria pogut recórrer a l’editorial si feia falta (que no ha calgut). I també hi havia la traducció castellana de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo, que he consultat puntualment.

I ara què? Doncs no us puc prometre que em llegiré tots els llibres més enllà de la feina, perquè sis volums són moltes pàgines, el temps és limitat i de vegades penso que prou cabòries em faig jo soleta…  En tot cas, m’alegro d’haver llegit Knausgård (gràcies, Eugènia!) i de l’oportunitat de traduir la seva veu.


10 comentaris on “El noruec (reconcentrat) que t’explica la vida”

  1. T’agraïxc que comentes que has fet la traducció a partir de la versió anglesa (i que n’esmentes el traductor). No sé per quin motiu no ho fa la nota de premsa de l’editorial ni la portada del llibre. Moltes gràcies.

    M'agrada

    • Anna Llisterri escrigué:

      Bé, atès que en principi és millor fer traduccions directes, es pot entendre que l’editorial no en digui res; al capdavall, es tracta que el llibre tingui lectors i es vengui (allò de pagar factures i tal), i ningú no surt al mercat cantant els punts febles del producte… De vegades «lo mejor es enemigo de lo bueno», que diuen en castellà, i seria llàstima «espantar» possibles lectors d’un autor que val la pena.
      D’altra banda, jo no podia parlar de la meva experiència del llibre i no dir de quin text he partit, ni que sigui perquè els que m’aneu seguint i heu vist que treballo amb l’anglès us penséssiu que he après noruec per ciència infusa (què més voldria!). Potser el millor i més prudent hauria estat no parlar del llibre, que prou aturat està el blog, però per mi ha estat una feina molt potent i em sabia greu no dir-ne res.
      En fi, si passa per aquí algú que hagi llegit el llibre, ja ens dirà què li ha semblat.

      Liked by 1 person

      • Tal com vaig dir, t’agraïxc el rigor i la sinceritat. Lamente que l’editorial no els aplique amb la mateixa pulcritud. Les previsions econòmiques servixen massa sovint per a condicionar això i allò. No ho descobrirem ara ni cal que ho discutim.

        Per cert, el refrany castellà (o pot ser que siga una frase de Voltaire: encara no ho sé segur) donaria per a moltes paradoxes i, per tant, no el contravindré (s’hi va entretindre Léon Bloy i no es va traure la pasta dels dits). Però cal tindre en compte que no implica que fer-ho millor siga pitjor. De fet, em sembla que és millor indicar que l’obra és traduïda i consignar el nom de qui ha fet la traducció, en la portada, tal com ha fet l’editorial en este cas. Ben fet.

        En un món ideal (millor), ai, no caldria traduir. Amb tot, les traduccions també fan el món un poc millor. Vinguen de la llengua que vinguen.

        Liked by 1 person

      • OriolMD escrigué:

        Sí, potser sí que és millor traduir directament de la llengua original, ara bé, el que és realment determinant, al meu entendre és molt més important un bon domini de la llengua d’arribada (ep! això és una opinió de lector, no sóc pas traductor, jo). Dono per fet, és clar, que la traducció i termèdia sigui bona i no traeixi (gaire) l’original.
        De fet, les traduccions de Joan Sales, p.ex. la de Kazantzakis, són molt més llegidores que moltes traduccions dels 70 o els 80 que es van fer directament de la llengua original. Però, de nou, això només és una opinió molt personal.
        Dit això: gràcies a tots els traductors, perquè feu possible que llegim coses que d’altra manera no podríem llegir mai.

        M'agrada

  2. Montse escrigué:

    M’ha agradat molt saber de primera mà com s’entoma la traducció d’un llibre del que ja n’he llegit crítiques i està sent publicitat extensament. És com treure el cap entre bambolines. A més a més, explicat de manera senzilla i entenedora.

    M'agrada

  3. Miquel escrigué:

    Hola, Anna,

    Jo t’agraeixo molt aquests apunts que fas de tant en tant explicant la teva experiència traductora. Fan de molt bon llegir i sempre en trec alguna cosa interessant.

    Aquesta vegada, però, m’apunto a la incomprensió que exposa en Miquel Boronat Cogollos, perquè quan he llegit el que expliques me n’he anat cap a la pila a mirar si a la pàgina de crèdits se’n deia alguna cosa i m’he quedat molt parat de veure que no. Ja entenc que tu no hi tens res a veure, però trobo que l’editorial amb aquest gest mostra una falta de respecte considerable cap al lector. I no parlo pas de la coberta, sinó de la pàgina de crèdits, on se’ns dius, això sí, que és publica amb l’ajuda de NORLA i se’ns informa del títol original i de l’editorial que se’n va encarregar. Vaja, una decepció ben gran.

    M'agrada

    • Anna Llisterri escrigué:

      Hola, Miquel,

      M’alegro que gaudeixis del blog. Això de la pàgina de crèdits sí que m’estranya una mica, entre altres motius perquè és el lloc on de vegades cal mirar per esbrinar coses com ara si la traducció s’ha repartit entre gaires mans, o en què escriu un autor que edita en castellà i català alhora… Però, a banda del que he dit abans, per explicar-ho hauria de conèixer millor les normatives que regeixen el que s’ha de fer constar i on, però és un tema que no conec gens (no sóc editora, i es nota).
      En tot cas, el cert és que em sabria greu que el que més es comentés sobre Knausgård en català sigui l’original d’on ha partit la traducció, en lloc d’aprofitar que tenim La meva lluita en català per llegir-lo i després parlar-ne. Però en això sóc part interessada, és clar.

      M'agrada

  4. […] entrada llarga, però els llibres excepcionals es mereixen que m’allargui. Us deixo amb el bloc de la traductora perquè us acabi de […]

    M'agrada

  5. […] que en català ha estat publicat per L’altra editorial. Tu has traduït La mort del pare i Un home enamorat. Aquests llibres són traduccions indirectes, ja que has fet la traducció a partir de la versió […]

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s