Per deixar-ho apuntat

I citar-ho si mai fa falta…

Es una verdad universalmente reconocida que la visibilidad del traductor suele producirse cuando se equivoca.
Itziar Hernández Rodilla, «La Schadenfreude del traductor», El Trujamán, 28-2-2017

(No us explico el context, és un text curt que fa de prou bon llegir. I la frase ja queda prou bé sola.)

Anuncis

Abaixar el llistó

Acabo de llegir això en una ressenya de Microsiervos:

Dejando aparte algunos pequeños fallos de la edición, como por ejemplo el que el apellido del autor esté mal escrito en la portada —lo que igual convertirá a este libro en un objeto de coleccionista en el futuro—, o alguna tabla que se les coló sin traducir, es un libro entretenido por su tono desenfadado y que sin duda será útil para cualquiera que esté interesado en estos temas.

No sé si sóc jo que tinc deformació professional, però qualificar —sense ironia— de «pequeños fallos» una pífia a la portada i taules sense traduir a l’interior em sembla que és posar el llistó de la qualitat molt baix.

Jo entenc perfectament que aquestes desgràcies passen i que les portades són molt traïdores (no us diré si per experiència, que representa que al bloc he de quedar bé), i també que una editorial petita com sembla ser el cas segurament no podria assumir els costos d’una revisió i nova impressió per corregir aquests errors. Però em preocupa que un lector, algú que potser s’hi gasta els quartos, no demani més, tenint en compte que un llibre no sol ser un producte efímer i s’hi hauria de dedicar la cura necessària. Si aquesta mena de qualitat només ens importa als del gremi, voleu dir que anem bé?

I per cert, la ressenya deixa entendre que és una traducció i dóna un enllaç al llibre original, però s’oblida de dir qui n’és el traductor.


Animalada de divendres

Hi ha errors de calaix i errors de kalàixnikov
(és a dir, que fan venir ganes d’agafar un fusell d’aquests i posar una mica d’ordre a l’estil Rambo).

Nota: «De calaix», en aquest sentit, estava admès?