Fil de Sant Jordi

Bé, ara que és Sant Jordi i tothom es posa a recomanar llibres pels descosits, aprofito i faig una repassadeta de coses que he traduït últimament i que segurament podreu veure per llibreries i paradetes. Ni tot són ben bé novetats ni és una llista exhaustiva, més aviat un recull de feines que per un motiu o altre em van agradar i que m’han anat venint al cap. Sí, ja sé que us les hauria pogut anar ensenyant per aquí durant tots els mesos que no he escrit, però quan perds els bons costums després costen d’agafar… De fet, aquesta entrada és un fil del Twitter reciclat, per tant que no us estranyin les mencions i perdoneu si us arriba el rotllo per dues bandes.

Comencem amb llibres d’infantil i juvenil, que hi he estat treballant bastant, tot i tenir la mala sort que algunes coses que traduït durant el darrer any, i que m’hauria agradat recomanar-vos, s’hagin quedat pels calaixos editorials. Misteris del sector… (Vaig cobrar la feina, això sí.)

  • grotlinÚltimament he col·laborat força amb @andanaeditorial, en un seguit d’àlbums il·lustrats d’allò més macos. Si n’hagués de destacar un de recent, seria El Grotlyn, de Benji Davies, que té unes il·lustracions que m’encanten i un toc dickensià gens habitual en aquest tipus de llibres (i unes rimes que van portar feineta!). Ara, que el mateix il·lustrador té un os que podria ser el meu animal espiritual, i el colom de Mo Willems també mola…
  • superpodersTambé he ficat la tecla en alguns llibres d’@EdFlamboyant, per a qui aquest darrer trimestre he traduït un projecte dels que fan patxoca i que si tot va bé sortirà a la tardor. Ara podeu trobar El gran llibre dels superpoders, de Susanna Isern, amb unes il·lustracions precioses de Rocío Bonilla i uns quants superpoders que van molt bé.
  • Per a lectors més grandets, al començament d’any va sortir a km@Fanbooks_ A 677 km de casa, de Mark Lowery. Novel·la realista d’adolescents, amb un punt especial i de la qual m’han arribat bones reaccions (suposo que també n’hi ha hagut de dolentes, però no m’han buscat per explicar-m’ho).

Per a adults també he traduït darrerament uns quants llibres (com deia l’altre dia a no sé qui, per pagar factures s’han de traduir bastantes pàgines), prou diversos. I és que una de les coses que m’agraden de la meva feina és poder anar variant…

  • mansfieldEl més literari de tots no és recent, sinó la traducció d’En una pensió alemanya que va publicar fa anys @L_Avenc, ara recollida en el volum amb tots els contes de Katherine Mansfield que ha tret @Ed_proa. En una paraula: llibràs!
  • thrillerD’un estil diferent, hi ha les les traduccions de dos thrillers per a @magradallegir que han sortit durant aquest trimestre: Regne de feres, de Gin Phillips, i Les supervivents, de Riley Sager. No és el gènere que domino més, però diria que tots dos compleixen les expectatives, fan patir quan toca i tenen el seu punt propi. Una anècdota: em vaig passar mitja traducció convençuda que l’autor de Les supervivents era una dona, deu ser que últimament llegeixo més autores que autors…
  • beardParlant d’autores, no és novetat però ara que estan fent la promoció del castellà no puc evitar sentir una veueta que diu «el català va sortir primer!»: La veu i el poder de les dones, a @arcadia_ed. Molt entenedor, estira un fil feminista que va des de l’antiguitat clàssica fins a avui (i quan sigui gran, ja m’agradaria ser com la Mary Beard).
  • el-patriarcat-del-salariSi voleu més feminisme, vaig participar en la traducció d’El patriarcat del salari, de Silvia Federici, per a @TigrePaper. Va ser una feina que vaig agafar amb respecte, perquè anàvem una mica justos de termini i em feia la sensació que em faltaven coneixements, però que també em va servir per aprendre d’un tema que m’interessa.
  • gaiman.jpgI acabo amb els Mites nòrdics, que va publicar @CatedralBooks. Tampoc no és cap novetat, però és un dels llibres que m’ha fet més gràcia traduir aquest darrer any, que la mitologia és una de les meves dèries de sempre i la narració de Neil Gaiman va fer molt feliç el meu costat friqui.

Amb tot això ja està. Només em queda desitjar-vos un feliç Sant Jordi amb bones lectures, que n’hi ha per triar i remenar, molt més enllà d’aquesta mostra.


Per deixar-ho apuntat

I citar-ho si mai fa falta…

Es una verdad universalmente reconocida que la visibilidad del traductor suele producirse cuando se equivoca.
Itziar Hernández Rodilla, «La Schadenfreude del traductor», El Trujamán, 28-2-2017

(No us explico el context, és un text curt que fa de prou bon llegir. I la frase ja queda prou bé sola.)


Un Dia de la Traducció amb entrevista

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que llavors també hi havia més traductores. (Quadre de Zurbará, tret de Wikipedia)

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que allà també hi havia traductores. (Quadre de Zurbarán, tret de Wikipedia.)

El temps va passant, i ja torna a ser Sant Jeroni, el Dia Internacional de la Traducció, un d’aquells que s’aprofiten per parlar de la nostra feina, mirar de fer soroll i muntar algun sarau si convé. Però aquest any no li vull dedicar cap entrada al blog perquè avui ja surto en un altre. La Sílvia de L’illa deserta (aquí al costat, a can WordPress) em va fer una entrevista on parlo de la feina del traductor i d’alguns llibres que he fet, i l’ha publicada avui. La podeu trobar en aquest enllaç, i sense sortir del blog ni canviar de tema us recomano que llegiu també l’entrevista d’ahir amb la Maria Rosich, traductora de danès i neerlandès. De fet, us recomano tot el blog, que la Sílvia hi publica bones ressenyes i, com que és de l’ofici, quan parla de traducció sap el que diu.

I sabeu allò que les coses mai no vénen soles? Doncs resulta que en cosa d’un mes aquesta és la segona vegada que m’entrevisten, perquè fa uns quants dies vaig sortir al suplement de cultura d’El Punt Avui parlant de la traducció de Cançó de gel i foc. Es veu que amb el rodatge de Joc de trons a Girona volien dedicar unes quantes pàgines al tema des de diferents punts de vista i es van posar en contacte amb mi.

Tenint en compte que sóc més introvertida que altra i que generalment no m’agrado a les fotos com jo, gairebé ja es podria qualificar de mediàtic… En fi, ara toca recordar allò de «menys fressa i més endreça» i continuar treballant cada dia, que és el que compta.

Per acabar, només una cosa: recordeu que aquí parlo sobretot de la traducció de llibres, perquè és la que va signada i resulta més visible, però en aquest món traduïm textos molt diversos, i que tots mereixen ser recordats en dies com avui.


Anotació

Em sembla que ja és la segona vegada que llegeixo aquesta frase en una setmana (l’última al blog d’en Rodolf Gimeno). Potser és un senyal que tocar deixar-la apuntada i no perdre-la pels racons de la memòria i d’Internet:

Traduir una obra és la millor manera de llegir-la; és amar-hi i penar-hi, servir-la i dominar-la.
Josep Carner

Preneu-vos-ho com una prèvia de Sant Jordi, si voleu (si tingués temps i traça a maquetar, en podria sortir una postal maca).

Afegit: En Carles Miró ha estirat el fil i ha trobat més frases de Carner sobre el tema. I si seguiu estirant, en aquesta font hi ha més textos sobre traducció. Bona lectura!


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (2)

Continuo amb el resum del IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC, al qual vaig assistir al començament de juliol. La base són les notes que vaig prendre amb Twitter i que vaig recollir en aquest storify), a més del poc que he anat remenant pel web aquests dies.

Recursos de la Secció Filològica

La segona part del seminari va ser una repassada als recursos de llengua que la Secció Filològica té aplegats en aquesta pàgina. (Ja li podrien haver posat una adreça fàcil de recordar. Per anar-hi des de la portada de l’IEC, cal partir de l’opció «Coneixement» del menú de dalt a la dreta, i després seleccionar el quadrat de «Llengua».) Realment hi ha molta teca: sort que un dels que va fer la presentació era en Pau Vidal, que té traça a fer les coses amenes i ens va guiar en un recorregut ràpid per aquest bé de Déu d’enllaços i documents.

Comença per l’apartat de diccionaris i vocabularis, que inclou clàssics com el DIEC i l’Alcover-Moll, dels quals no cal parlar ara, i també recursos més especialitzats. Potser el que més crida l’atenció és el projecte de diccionari del català contemporani, que inclou un diccionari descriptiu en procés d’elaboració i un corpus de textos publicats entre 1833 i 1988. Em van semblar recursos interessants per a segons quines situacions, però que d’altra banda s’han de fer anar amb compte, són relativament complicats de consultar i en el cas del diccionari cal sol·licitar una clau per accedir-hi.

A l’apartat de gramàtica, potser el més interessant és l’avanç del que algun dia serà la Gramàtica de la llengua catalana, que consisteix en un seguit de PDF amb els textos que tenen més polits (però que encara són provisionals, com avisen molt clarament). També hi ha els documents que formulen el criteri de l’Institut sobre qüestions com els guionets dels compostos o els signes d’interrogació inicials, per exemple, però ja tenen tots uns quants anys i han estat incorporats a la majoria de material de consulta que normalment tenim a mà. Però si mai necessiteu anar a la font normativa, són aquí.

Als apartats següents s’hi pot trobar una gran quantitat de documents i recursos elaborats per l’IEC, que al seminari amb prou feines vam poder veure per damunt. Personalment em quedaria amb l’enllaç al nomenclàtor oficial de Catalunya, a l’apartat de toponímia (segurament són les dades que ja recull l’Optimot, però amb altres opcions de consulta), i les propostes de transcripció i transliteració d’hebreu, rus i àrab (que m’ha tocat consultar de tant en tant, i que em vaig acabar descarregant perquè mai no em recordava d’on eren). Però això ja depèn dels interessos i les feines de cadascú, i segur que els documents sobre l’estàndard i l’alfabet fonètic, per exemple, tenen un lloc assegurat en altres llistes d’enllaços preferits.

Un tros de fitxa escrita per Pompeu Fabra.

Manuscrit de Fabra, més que res perquè a l’apunt li faltava alguna imatge…

I si encara us falta teca per llegir, podeu anar a l’apartat de declaracions institucionals o als reculls d’articles de diferents membres de la Secció Filòlogica: Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané (amb les famoses columnes al diari Avui de quan era petita) i Aina Moll. Cada portal té un petit cercador per títols que ajuda a localitzar documents; tots els que hi he vist estan en PDF i es poden descarregar. A més, sense apartat propi i al final de la pàgina, hi ha un accés a l’Espai Pompeu Fabra, amb les obres completes i un fons documental, que inclou la possibilitat de veure les fitxes manuscrites que va fer servir Fabra per redactar el seu diccionari.

Lectures a banda, a la pàgina hi ha un apartat de consultes lingüístiques per a coses especialitzades, com també informació sobre com normalitzar noms i cognoms catalans que hagin quedat registrats amb una grafia incorrecta (per exemple, si a algú li fa ràbia dir-se Farré en lloc de Ferrer i s’ho vol canviar).

Tot plegat, una pila de recursos i documents que poden ser útils als correctors, sobretot quan es disposa de temps per investigar i documentar-se amb calma sobre un tema, o simplement per continuar aprenent. Per contra, ni l’estructura de la pàgina ni les característiques de la majoria de continguts no faciliten la resolució ràpida de dubtes puntuals (almenys no sense un bon estudi previ dels materials). Ja ho dic en el títol d’aquests apunts, em fa la sensació que aquestes eines, que en general no són de les que cal tenir a mà cada dia, queden desaprofitades perquè localitzar-les i consultar-les pot ser complicat. Per això em vaig alegrar de saber que hi ha un projecte per reorganitzar tot l’apartat de llengua del web i millorar-ne l’accés.

Després d’aquesta presentació, al seminari hi va haver la pausa per al cafè (on vaig poder constatar que hi ha molts correctors de català, però que fins i tot una tan despistada i poc sociable com jo acaba trobant-ne algun de conegut), així que aprofito per fer jo també una pausa. Prometo que el pròxim apunt ja serà l’últim sobre el tema.

(Nota per als qui seguiu el blog; excepcionalment, com que en aquests apunts estan sortint molts enllaços interessants, n’inclouré almenys uns quants a la llista de «L’enllaç de la setmana», a la columna de la dreta.)

 


Coses útils del web de l’IEC que potser no sabies que hi eren (1)

Aquest és el títol que vaig posar mentalment al IV Seminari de Correcció de Textos de l’IEC quan em va arribar la informació. I és que, almenys jo, més d’una vegada m’he sentit perduda al web de l’Institut a l’hora de mirar si tenen material sobre algun tema, o intentant localitzar alguna cosa que recordava haver consultat feia temps… Per tant, passar un matí veient quines eines ofereix l’IEC els correctors, amb la presentació d’un nou portal inclosa, em va semblar una bona idea i de seguida m’hi vaig apuntar.

El dia del seminari va començar més aviat amb el peu esquerre: plovia i no duia paraigua, vaig arribar molt justa de temps i em va tocar seguir-lo en vídeo a la sala petita, m’havia descuidat la llibreta i el boli per prendre apunts (en això també es nota la crisi, cada cop regalen menys material en aquests saraus), i la xarxa Wi-Fi que semblava oberta no va acabar de funcionar-me. (Per cert, els d’APTIC em deuen haver malacostumat, però se’m comença a fer estrany que en un curs o xerrada els organitzadors no diguin si hi ha Wi-Fi obert i proposin una etiqueta de Twitter.) Vaig acabar amb un grapat de notes en forma de piulades que es van publicar quan van voler (posteriorment recollides en aquest storify) i que em serviran per fer una repassada de tot el que ens van ensenyar en aquests apunts (havia de ser només un, però quedaria llarguíssim i no l’acabaria d’escriure mai).

Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT)

Portada CiTEl portal  CiT (http://cit.iec.cat) no és una iniciativa de la Secció Filològica, sinó de la Ciències,. Té la intenció de recollir la feina feta pels seus membres en aquest aspecte i proporcionar eines per treballar en català, pensant sobretot el la divulgació científica (la recerca més especialitzada sovint es fa directament en anglès).

El primer pas va ser la recopilació de diccionaris, vocabularis i altres obres similars publicades amb la participació de l’Institut. Es poden consultar en una pàgina anomenada BiblioCiT, on hi ha una cinquantena d’obres ordenades per temes. Cal destacar que inclou material que no sempre és accessible per altres mitjans: per exemple, aquí és on trobareu la versió més actualitzada del Diccionari Enciclopèdic de Medicina.

Com que cada diccionari va ser creat pel seu compte, l’abast i continguts de les obres és molt divers: n’hi ha que són plurilingües, les definicions poden ser més o menys extenses… Però han fet la feinada de buidar-ne el contingut en una gran base de dades i tots es poden consultar de la mateixa manera. En canvi, no hi ha opció de «fullejar» els PDF,  no es pot tenir tot…

I d’aquesta base de dades (amb més de 140.000 unitats) surt la segona eina del portal: CercaCiT, una interfície per buscar simultàniament en tots els diccionaris de l’apartat anterior. O només els que interessin, que hi ha unes opcions de cerca avançada prou comprensibles per limitar la cerca.

Finalment, hi ha el ContextCiT, per fer cerques en un corpus de revistes científiques catalanes (l’Hemeroteca Científica Catalana, un altre web interessant segons a què et dediquis), tant antigues com actuals. Aquest buscador proporciona una llista d’articles on apareix la paraula que se cerca i dóna accés als PDF, de manera que es pot veure l’ús en context de la paraula o sintagma que interessi.

La presentació d’aquests recursos, sobretot els dos primers, em va fer pensar en la relació entre la base de dades del CiT i la del Cercaterm, que molts fem servir cada dia directament o via l’Optimot. Comparteixen criteris? Són complementàries? Se superposen? On busco primer? I si miro als dos llocs i no coincideixen? En el torn de preguntes, una assistent va formular una pregunta en aquesta línia respecte al multicercador terminològic que mantenen els serveis lingüístics universitaris (un altre recurs per desar on convingui). El ponent d’aquest apartat, Salvador Alegret, va reconèixer aquesta diversitat i va expressar la voluntat de l’IEC de fer de pal de paller, però també va dir que per a això calen recursos, convenis i una pila de feina.

De moment, ens quedem amb uns quants enllaços que convé tenir a mà (i, per la part que em toca, també recordar-me que existeixen quan necessito anar més enllà dels recursos bàsics habituals). D’aquí a uns dies, si tot va bé, continuaré parlant del seminari i de tot el que ens van ensenyar.

 

 


Ja és Sant Jordi?

Com cada any, el cartell és obra de l'Ada Arbós i l'Ariadna Governa. Que maco!

Com cada any, el cartell és obra de l’Ada Arbós i l’Ariadna Governa. Que maco!

Ostres, ja és Sant Jordi i jo amb l’apunt per fer!

Entre una cosa i l’altra (incloent-hi que, a diferència de l’any passat, aquest no tinc cap novetat traduïda, ai!), la veritat és Sant Jordi em feia més aviat mandra, i fins i tot em plantejava passar d’un centre de Barcelona col·lapsat i piles de llibres que possiblement no tindria temps per llegir… Però quan em van trucar els companys d’APTIC per si volia anar una estona a la parada que solen muntar les associacions de traductors per cridar l’atenció sobre la nostra feina, no vaig dir que no. Perquè a hores d’ara no cal que digui que darrere de molts llibres que es vendran demà hi ha la feina de traductors i traductores, oi? (I també de correctors, dissenyadors, editors i altres oficis, però permeteu-me que escombri cap a aquest tros de casa.)

Per tant, si el dia de Sant Jordi passeu pel número 24 de la Rambla Catalunya, no trobareu un sarau com el de l’any passat, però sí una colla de traductors repartint punts de llibre, promovent les associacions del gremi i disposats a signar traduccions als lectors que ho desitgin. Jo hi seré aviat, d’11 a 12, i encara que a la llista oficial hi surt només la Cançó de gel i foc (amb una certa vergonya, que el nom sona molt però la feina no és només meva), ja sabeu que he fet unes quantes coses més, prou variades. Així que, si teniu qualsevol traducció meva i us fa gràcia que la signi, o simplement voleu passar a saludar, ja ho sabeu.

Acabo amb una petita reflexió personal arran del cartell i el lema: de ciència-ficció, en català, ja se’n tradueix (tinc al cap un parell de projectes amb molt mèrit), però no puc deixar de pensar que m’agradaria que n’hi hagués més, i ben feta, i que per la part que em toca em faria il·lusió contribuir-hi.

Doncs ja està fet l’apunt. Bon Sant Jordi a tots!


L’enllaç de la setmana: 25-3-14

De EditioneTítol: De Editione.

Autor: Silvia Senz,.

Contingut: Blog sobre «edició de textos, tipografia i món del llibre», escrit per una persona que treballa en això des de fa un grapat d’anys i que ha dedicat molt de temps a estudiar, escriure i ensenyar sobre aquests temes (de fet, era la professora d’un dels primers cursos de correcció que vaig fer). De to seriós, recomanable per als que vulguin saber més sobre producció editorial. Últimament ha publicat un seguit d’articles que aclareixen conceptes i expliquen un procés ben fet, amb les tasques que comporta i els professionals que hi intervenen, de manera sintètica i alhora rigorosa (n’hi ha algun que voldria recordar millor o tenir ben a mà per no ficar la pota amb la terminologia). A més, molt sovint inclou enllaços i referències per aprofundir en els temes que tracta.

Idioma: català. En castellà, de la mateixa autora, teniu Addenda et Corrigenda (que també tracta aquests temes, si bé a temporades tira més per la sociolingüística).


Dia Internacional de la Traducció 2013

Els ordinadors són una novetat, però ja veieu que fa segles ja es traduïa a casa, amb bata i acompanyat pel gat…

Els ordinadors són una novetat, però constatem que fa segles ja es traduïa a casa, ben tapat amb la bata i acompanyat pel gat…

Sí, la pausa estiuenca del blog s’està allargant massa, i avui que és el Dia Internacional de la Traducció ja no podia esperar més. Això del dia de la traducció (o del traductor, segons on ho miris)  ve del fet que avui és Sant Jeroni, patró dels traductors per la feinada de la Vulgata, una versió llatina de la Bíblia que va arribar a ser l’oficial de l’Església catòlica i la importància de la qual en la cultura europea ja us podeu imaginar.

Tot plegat, un moment com qualsevol altre per treballar l’orgull del gremi, veure’ns una estona i donar a conèixer una mica més la professió, tot i que de feina per fer n’hi ha cada dia. No és estrany, doncs, que les associacions de traductors organitzin algun sarau per aquestes dates. De les que tinc a prop de casa, us deixo aquí les propostes d’APTIC i l’AELC, per si hi voleu anar a treure el nas. (Però segur que n’hi ha més, i si en voleu afegir alguna als comentaris, per mi encantada.)

Acabo amb la frase del dia de Rodamots, relacionada amb el tema (i si no us la creieu, n’hi ha uns que han fet tot un llibre per ensenyar-ho):

La traducció és la columna vertebral de la cultura humana: no hi ha un sol acte de la nostra vida que no estigui relacionat, d’una manera o d’una altra, amb la traducció.
Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat 1944)

I ara vaig a treballar, que tinc una traducció per enllestir aviat…

Una curiositat: com l’any passat, anava a il·lustrar l’apunt amb la postal electrònica que fan els del la CEATL (associació europea de traductors literaris), però resulta que està basada en el cartell que van fer a l’APTIC per aquest Sant Jordi, que potser ja teniu prou vist. Així que hi he posat una imatge del patró en la intimitat.


L’enllaç de la setmana: 18-6-13

Avui un blog de traducció en català, que tampoc no n’hi ha gaires (i si m’equivoco, encantadíssima que em corregiu).

maquinadeferllibresTítol: La màquina de fer llibres. Blog intermitent sobre traducció de literatura al català.

Autor: Ferran Ràfols Gesa, traductor literari i recent premi Núvol de traducció.

Contingut: Bàsicament, apunts sobre els llibres que ha traduït l’autor. Per descomptat, sovint inclouen comentaris sobre el procés de traducció, el món editorial i altres coses de la nostra feina. I ja està, una descripció ben curta. Però en Ferran ho fa bé, i amb això ja n’hi ha prou. Recomanable si us agraden els llibres i voleu el punt de vista d’algú que els ha llegit «des de dins».

Idioma: català.