Un Dia de la Traducció amb entrevista

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que llavors també hi havia més traductores. (Quadre de Zurbará, tret de Wikipedia)

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que allà també hi havia traductores. (Quadre de Zurbarán, tret de Wikipedia.)

El temps va passant, i ja torna a ser Sant Jeroni, el Dia Internacional de la Traducció, un d’aquells que s’aprofiten per parlar de la nostra feina, mirar de fer soroll i muntar algun sarau si convé. Però aquest any no li vull dedicar cap entrada al blog perquè avui ja surto en un altre. La Sílvia de L’illa deserta (aquí al costat, a can WordPress) em va fer una entrevista on parlo de la feina del traductor i d’alguns llibres que he fet, i l’ha publicada avui. La podeu trobar en aquest enllaç, i sense sortir del blog ni canviar de tema us recomano que llegiu també l’entrevista d’ahir amb la Maria Rosich, traductora de danès i neerlandès. De fet, us recomano tot el blog, que la Sílvia hi publica bones ressenyes i, com que és de l’ofici, quan parla de traducció sap el que diu.

I sabeu allò que les coses mai no vénen soles? Doncs resulta que en cosa d’un mes aquesta és la segona vegada que m’entrevisten, perquè fa uns quants dies vaig sortir al suplement de cultura d’El Punt Avui parlant de la traducció de Cançó de gel i foc. Es veu que amb el rodatge de Joc de trons a Girona volien dedicar unes quantes pàgines al tema des de diferents punts de vista i es van posar en contacte amb mi.

Tenint en compte que sóc més introvertida que altra i que generalment no m’agrado a les fotos com jo, gairebé ja es podria qualificar de mediàtic… En fi, ara toca recordar allò de «menys fressa i més endreça» i continuar treballant cada dia, que és el que compta.

Per acabar, només una cosa: recordeu que aquí parlo sobretot de la traducció de llibres, perquè és la que va signada i resulta més visible, però en aquest món traduïm textos molt diversos, i que tots mereixen ser recordats en dies com avui.


Autors i traductors

Postal CEATL

Les associacions de traductors literaris d’Europa han fet tot de postals. Les podeu veure fent clic a la imatge.

Com que avui és Sant Jeroni, el dia del traductor (o de la traducció, segons on ho miris), últimament l’ofici ha sortit pels mitjans de comunicació, generalment per parlar-ne bé. Al cap dels anys, reconec que alguna de les coses que diuen se’m fan repetitives, però sempre cal anar donant a conèixer la nostra feina, a veure si ajuda a fer-se veure i millorar.

Del que he vist i llegit, m’ha cridat l’atenció un fragment d’aquest article d’Antonio Muñoz Molina, on parla dels seus traductors:

Escuchaba hablar a estas personas, tan distintas entre sí, tan iguales en su devoción por el trabajo que hacen, y sentía gratitud y algo de remordimiento: una palabra que yo elegí por azar o instinto, una frase a la que dediqué tal vez unos minutos, les han podido causar horas o días de desvelo.

Curiosament, amb alguns autors, jo sempre havia tingut aquesta idea a l’inrevés: que l’autor anava al seu ritme i es podia passar dies o hores buscant la paraula exacta o l’ordre òptim d’una frase, mentre que els traductors, que —no ho oblidem— treballem a preu fet i amb terminis no sempre amplis, som els que hem de deixar de donar-hi voltes i tirar pel dret perquè la feina ens surti a compte, o simplement perquè no hi ha temps.

Enllaç extra: el vídeo sobre traductors que va sortir fa poc al programa Ànima del Canal 33. A banda d’un parell de patums del gremi, hi surt la Mar Albacar, la traductora de Dansa amb dracs, i si us hi fixeu veureu el glossari que vam fer servir per a la Cançó de gel i foc.