Una temporada a Westeros

Per molta gent, avui és diumenge de Pasqua. I per molta gent, avui és el dia de l’estrena als Estats Units de la tercera temporada de Joc de trons. Cadascú s’apunta al calendari el que vol, i jo aprofitaré el segon esdeveniment per parlar de l’experiència que va ser traduir Cançó de gel i foc (concretament, un terç dels llibres 1 a 4). N’hauria d’haver escrit un apunt fa temps, quan van sortir els llibres, però volia fer-ho tan bé que mai no trobava el moment i ja sabeu què passa quan ajornes massa les coses… En fi, almenys ara deixo quatre notes.

Aquí, tots apilats.

Aquí, tots apilats.

L’any 2011, quan es va publicar la traducció d’Un bon partit, un novel·lot que passa de molt el miler de pàgines, vaig estar a punt d’acabar el meu comentari dient que només faltava que em fitxessin per traduir els totxos de George R.R. Martin… i a mitjan juliol em van trucar per proposar-m’ho. Vaig dir que sí de seguida perquè, tot que sóc lectora de fantasia i ciència-ficció de tota la vida, mai no havia tingut oportunitat de posar-m’hi com a traductora, i el cert és que em feia il·lusió. Havia llegit els dos primers volums de la saga feia anys (em vaig despistar a mig tercer) i en tenia bon record, a més d’haver sentit a parlar bé tant dels llibres com de la sèrie de televisió, fins al punt que estava pensant si tornar a enganxar-m’hi.

Els d’Alfaguara s’havien marcat un calendari de producció molt bèstia (un llibre cada dos mesos, aproximadament) per tenir-ho tot al carrer el maig de 2012. Això suposava dividir la feina entre tres i, com que volien treure el quart i el cinquè alhora, al final es va decidir incorporar una altra traductora que es dediqués en exclusiva a l’últim volum. Així, va quedar l’equip següent: Mercè Santaulària (que va engegar el primer llibre), Esther Roig (al peu del canó de l’1 al 4), Imma Estany (que es va afegir al llibre 2, i fins al 4), Mar Albacar (amb el llibre 5, sabia tot el que havia de passar abans que nosaltres) i una servidora. I realment érem un equip, perquè si per traduir qualsevol llibre a mitges sense que es noti gaire cal coordinació, per recrear tot l’univers de Westeros i companyia ja us ho podeu imaginar… Ens escrivíem pràcticament cada dia i teníem un grapat de documents compartits amb noms propis i comuns, llinatges, profecies, cançons i material de tota mena. De fet, quan vam acabar la feina encara vam organitzar un parell de dinars per celebrar-ho.

La portada del primer llibre, clarament enfocada a la tele.

La portada del primer llibre, clarament enfocada a la tele.

Una de les poques coses que ens van dir des de l’editorial era que creien que gran part dels lectors vindrien de veure la sèrie de televisió en castellà, i que penséssim en ells a l’hora d’adaptar noms i similars, per no despistar-los massa. En general els vam fer cas i vam tenir la versió castellana present, sobretot a l’hora de marcar criteris, però també ens en vam allunyar quan convenia. Per exemple, Desembarco del Rey és fidel al King’s Landing original i no sona malament del tot, però no podíem posar Desembarcament i que quedés mínimament natural, per la qual cosa al final vam optar per un Port Reial més vague, però també més creïble com a topònim.

Potser el que més ens va costar de traduir, el nom al qual vam estar donant més voltes, va ser el dels ditxosos llops, els direwolves. Resulta que no són animals completament inventats, sinó basats en unes bèsties prehistòriques que hi va haver a Amèrica; però els paleontòlegs d’aquí no s’hi devien dedicar gaire, perquè a partir del nom científic no vam trobar cap nom comú que ens pogués fer servei. A la traducció castellana en diuen huargos, una solució prou raonable que entronca amb les llegendes nòrdiques i l’obra de Tolkien, i després de discutir-ho pensàvem tirar per aquest camí i comentàvem la millor manera d’escriure-ho (a les traduccions de Tolkien vam trobar tant huargs com wargs, o potser era millor adaptar-ho com a vargs?). Però aleshores ens vam adonar que al cap d’un parell de llibres sortien els wargs, que en aquest món són uns humans amb capacitats especials; amb un nom tan semblant, fer servir huargs per als llops eren ganes de confondre el lector, o fer-li veure unes relacions que no estàvem segures que existissin (i l’autor ja és prou recargolat deixant pistes). Vam decidir deixar huargs per a les persones (escrit tal com sona) i buscar un adjectiu que donés a entendre que aquells llops eren especials. Ens va costar molt trobar-ne un que tingués les connotacions necessàries, ens agradés a les tres, sonés bé i es pogués repetir sense ser carregós, fins que al final es va quedar en llops fers. (Em sembla que en això vam acabar coincidint amb una traducció al català de part del primer llibre que va treure Devir fa anys, però a mi em van dir que no valia la pena i no vaig arribar a llegir-la.)

Les altres portades ja s'assemblaven més a les dels llibres anglesos.

Les altres portades ja s’assemblaven més a les dels llibres anglesos.

Després vam haver de resoldre uns quants noms més d’animals i plantes que inicialment no sabíem si eren reals o inventats (és el que té traduir novel·la fantàstica), però cap no ens va donar tanta feina. Aquí voldria esmentar un element destacat d’aquest procés de traducció: la quantitat d’informació que es podia trobar a Internet, aportada pels seguidors de la saga i sovint de força qualitat. En anglès hi ha la completíssima enciclopèdia de Westeros.org (molt útil per saber si aquell poble o personatge amb el nom del qual t’estàs barallant surt només de passada o bé resulta que després és important, i més cal vigilar els possibles jocs de paraules) i els fòrums en castellà d’Asshai.com també ens van resoldre algun dubte, per posar els dos exemples que ara tinc més presents.

Tot plegat, una llarga temporada de feina dura però a la seva manera gratificant. La veritat és que quan veig els totxos a les llibreries encara me’ls miro amb afecte, tot i que el resultat final no sigui perfecte i hagués guanyat amb una mica de repòs i més temps per fer la polida final. Pel que he llegit, els llibres han sortit amb més errates del que convindria, però és que si el nostre calendari era ajustat, el de les correctores directament era una bogeria. A més, tinc entès que tota la part de maquetació i galerades es va fer a Madrid, i sospito que no estaven acostumats a treballar en català (sense buscar-ho, vaig veure un parell d’«está» amb l’accent girat que posaria la mà al foc que no eren al Word, i que em van fer pensar en algun programa d’autocorrecció pixant fora de test). Curiosament, però, amb Joc de trons és com més a prop he estat que em premiessin una traducció, perquè va ser finalista del Premi Ictineu 2012 que atorga la SCCFF.

I ja plego. Evidentment, un grapat de mesos i un fotimer de pàgines donen per explicar més coses (saber que possiblement hi ha fans que llegiran i rellegiran buscant tots els detallets té la seva angúnia especial), però em sembla que ja m’ha quedat un apunt prou llarg. De tota manera, recordeu que teniu els comentaris per continuar parlant de qualsevol aspecte que us interessi: digueu-hi la vostra, que jo miraré de contestar.

En qualsevol cas, si un dia o altre en Martin acaba The Winds of Winter i la volen traduir al català, que m’avisin, que jo m’hi apunto.


7 comentaris on “Una temporada a Westeros”

  1. En motiu de l’estrena de la sèrie, Game of Thrones, hi va haver com boom, descobrint que estava basat en una saga de llibres, però l’interès de l’obra de George R. R. Martin no se’m va despertar fins que hem va arribar la noticia que la saga literària sortiria en català, en aquells moments, també se’m va despertar les meves ganes de lectura de llibres i per tant va ser una formidable combinació i que evidentment així ha estat.

    A nivell general la traducció em satisfà, clar que tal com dius, hi hagués faltat una revisió profunda. No es tracta de fer-ne una llista, però malauradament es un fet força comú en les traduccions en català. Posaré un exemple de Dansa amb dracs que no hi has participat però que és el que tinc més recent. És la confusió entre hostatge i ostatge. Molt sovint quan es feia menció a persones segrestades es s’utilitzava el primer terme quan hauria d’haver estat el segon.

    I ara a esperar el sisè llibre, on la traducció és pugui fer amb més tranquil·litat i amb una profunda revisió posterior, a més després del curs intensiu que vau fer ara ja ho tindreu més per mà.

    Em permeto que el comentari per informar que els còmics de Joc de trons són publicats en català per Grup 62. El primer volum va ser publicat l’any passat i el segon serà una novetat de cara aquest proper Saló del Còmic.
    Joc de trons, el primer llibre, s’adaptarà adaptat en quatre volums recopilatoris. Dic recopilatori per que la publicació original als EUA és en números individuals (24 en total) que posteriorment es recopilen en volums, els quals seran 4 en total.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Sí, sap greu veure que amb les retallades (de temps i d’altres coses) els llibres queden coixos per qüestions que en principi tampoc no costaria tant arreglar.
      I dels còmics no puc dir res, que no sóc prou comicaire ni tan fan de la saga com per seguir-ho tot, i pràcticament ni me’ls he mirat. Sé que al principi els vam passar informació per si volien seguir-nos en qüestions de toponímia i similars, però no he trobat ni el moment ni les ganes de comparar-los.

      M'agrada

  2. Una altre apunt ben interessant, tant per l’entusiasme literari com per els comentaris sobre la traducció i l’edició.

    Quant a King’s Landing, com a topònim, trobe que heu fet molt bé amb la traducció. Per cert, en francés han utilitzat el mateix recurs: «Port-Réal». Crec que en francés han tingut problemes semblants als que exposes.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Sí, de fet per al primer llibre vam mirar una mica què havia fet el francès (i em sembla que també alguna cosa d’italià), i ens va ajudar veure que en això havien tirat pel mateix camí.

      M'agrada

  3. Marc Barrobés escrigué:

    Una de les coses per les quals desitjo la independència dels Països Catalans -tot i que de moment ens conformarem amb el Principat- és per veure si s’acaba aquest coi de mania que tenen dir-nos als traductor que ens remetem a la traducció castellana tant de llibres com de pel·lícules o sèries de tv, amb l’excusa (barata) que “el públic ja està acostumat o li sona la versió castellana”.
    D’altra banda, t’haig de portar la contrària quan dius que “Desembarco del Rey” no sona malament del tot… a mi m’esgarrifa fins al moll de l’os.

    M'agrada

    • Anna escrigué:

      Bé, amb el temps t’hi vas acostumant, i també cal dir que reflecteix millor la història darrere del topònim original… Però en català sí que no hi havia manera.

      Quant a la influència del castellà, doncs ja ho veurem (o no), però em temo que hi intervenen més coses a banda d’on hi hagi la frontera o qui estigui al govern. En qualsevol cas, tant el castellà com l’anglès fan una ombra molt grossa, ja ho saps.

      M'agrada

  4. […] justament Cançó de gel i foc seria un bon exemple del que parlàvem abans, perquè hi ha tota una construcció d’un món al […]

    M'agrada


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s