Quan els lectors molesten

Eso sí, los visitantes de la Expo no sabrán a ciencia cierta qué ejemplares están viendo en cada uno de los tanques, ya que los carteles no se pondrán hasta después de la Expo para no interrumpir el recorrido y evitar que se hagan tapones de gente leyéndolos, según manifestó el acuarólogo Antonio García.

(Els responsables del nou aquari de Saragossa expliquen les seves coses al Heraldo de Aragón.)


Aquesta setmana m’hauria agradat…

… haver fet això:

I am in need of a reading binge. Do you ever crave those? You take a couple days off of work to just wallow in reading. It’s been awhile since I’ve had one of those and with the rate of book acquisition around this house, a binge is a fast approaching necessity. […] perhaps I can get away with–dare I wish for it?–a whole week! […]
Perfect binge reading weather comes at the end of December and into January. Now it really is cold and I can lounge around in fleecy clothes, socks, and a blanket. And of course, there is a hot drink by my side. […]

(llegit per casualitat fa temps a ‘So many books‘)

En canvi, m’he dedicat a altres coses, la majoria agradables i que tampoc no cal explicar al bloc. La idea del «reading binge», però, sí que me l’apunto. Sobretot per si trobo una manera més atractiva de dir-ho en català que «un fart de llegir»…


Autors il·lustres

[…] the recordings are taken from the British Library Sound Archive, and all the writers featured were born in the nineteenth century — Conan Doyle, Virginia Woolf, Joyce, Yeats, Kipling, Wodehouse, Tolkien and, astonishingly, Browning and Tennyson […] Weirdly, everyone sounds the same: very posh and slightly mad.

hornbyCuriós comentari sobre uns CD on autors clàssics llegeixen la seva obra, tret d’un llibre també curiós que estic llegint: The Complete Polysyllabic Spree, de Nick Hornby. Es tracta d’un recull d’articles en cadascun dels quals aquest autor comenta les seves lectures i els llibres que ha comprat durant un mes. Per tant no parla només de llibres, sinó de les circumstàncies que el porten a triar-los i que l’envolten mentre llegeix, cosa que ara mateix em ve més de gust que les ressenyes habituals. Generalment el porto a la bossa: són textos curts i amens, que fan de bon llegir al transport públic, i a més el tema et fa guanyar punts si te’l veu un client. Aquí jo m’he quedat amb una tonteria, però també hi ha comentaris amb més cara i ulls.

I per aquelles casualitats de la vida, de tant en tant Hornby esmenta el seu cunyat, que resulta ser l’autor de la novel·la que vaig traduir fa uns mesos i ara han publicat (però del “meu” llibre no n’arriba a parlar). Ja ho diuen, que de prop o de lluny tothom està relacionat…