Una de les moltes coses que no sabia

‘Uerba uolant; scripta manent’, deia Caius Titus. […] el senador romà es referia precisament al fet que les paraules dites, arriben amb força a tot arreu; en canvi, escrites, queden enterrades entre papers, silencioses… Després, en créixer el prestigi del llibre el sentit de la frase es va capgirar.
Jaume Cabré, al suplement de Cultura de l’Avui dissabte passat

Un dels molts temes interessants per llegir i aprendre, la història de la lectura i com l’expansió de la paraula escrita ha afectat la manera de veure el món i de pensar. I ara, amb els mitjans de comunicació audiovisuals i totes les pantalles que ens envolten, també per preguntar-se cap a on estarem evolucionant.


Paraules grosses

Diu el filòsof Pere Lluís Font, en una entrevista a Serra d’Or sobre la qual jo llegeixo en un article de Jaume Cabré a l’Avui: (buf!)

A mi m’agrada seguir el consell de La Rochefoucauld de no utilitzar mai paraules més grosses que les coses.

I, sense venir gaire a tomb de l’article, jo penso que tant de bo alguns clients del sector empresarial fessin cas més sovint d’aquesta màxima. Però suposo que les paraules grosses deuen anar millor per vendre…