Coses que veus un dia qualsevol

Quan es parla de deformació professional o de lletraferidura, sovint es diu que algú és capaç de llegir fins i tot les etiquetes del xampú… I bé, no era xampú, però l’altre dia se’m va acudir donar un cop d’ull a una capsa de colònia que anava a llençar. La vista em va anar al castellà i quan vaig processar el que havia llegit em vaig quedar parada:

teCAST-1Doncs sí, per substituir el te verd (deixem estar les majúscules, que en textos comercials són una batalla mig perduda), hi posen… te verd! (Ho vaig comprovar, la Camelia sinensis és l’arbre del te.) Com que darrere d’aquestes coses sovint hi ha una mala traducció, em vaig passar a l’anglès:

teENGNo veia clar com es podia passar d’ensure (‘assegurar’) a sustituir, si no fos un lapsus linguae com una casa, així que vaig anar a mirar el francès, que igual és l’idioma de la casa mare.

teFRSense dominar l’idioma, vaig trobar un restituer (‘restituir‘) que ja s’hi acosta una mica, i podria ser que tingués algun altre sentit que ajudés a explicar l’error del traductor al castellà. Ara, que no deixa de ser una pífia, i prou grossa com perquè un control de qualitat amb cara i ulls la detecti fàcilment. Però en fi, ningú no és perfecte, i ja sabem que les prioritats són les prioritats, que cal estalviar i que al final això només ho llegeixen quatre guillats. Paciència.

Després, quan vaig sortir, em vaig aturar a tafanejar els llibres de l’aparador d’una papereria (una altra mostra de lletraferidura, em temo) i em vaig trobar aquesta perla de l’autoedició (havia vist l’autor promocionant-lo al mercat, i juraria que també venent líquid miraculós per netejar ulleres). Per ser positius, podríem dir que hi ha paraules sense errors.tapa

No m’agrada ficar-me amb els febles, i ja sé que tothom té dret a tenir dèries i tirar endavant els seus projectes, i ves que les editorials no hagin publicat coses pitjors, però és que amb tan poca atenció a l’ortografia bàsica des de la coberta, jo m’espanto pels motius que no toca… Que no pateixi, que la tapa aquesta no la tocaré.

I mira, almenys amb això he tingut un apunt fet.

Anuncis

Coses que penses quan ets correctora i remenes per la nevera

D’acord que això del per i el per a és un dels punts més complicats i disputats de la normativa, i que l’experiència m’ensenya que jo mateixa m’ho hauria de mirar bé abans de començar a tirar pedres…

D’acord que els barcelonins diem sempre per, i que el consell de preferir-lo a per a si la cosa no està clara tampoc no em sembla una ximpleria…

D’acord que almenys no han fet servir aquell truc de traduir al castellà i mirar si és por o para (em fa especial ràbia, i a més no sempre funciona)…

iogurtsredPerò no, aquí és evident que s’han equivocat, i que els iogurts d’aquí dins eren per a l’àvia, per al cosinet o per a qui sigui, com confirmen els «per a mi» i «per a tu» que hi ha l’altra punta del paquet. Un cas clar que té el per a, i aquests s’equivoquen!

Llàstima, perquè són d’una casa que en teoria té una certa qualitat. Llàstima, perquè volen transmetre que no són com els altres, que els seus productes són especials, que fins i tot tenen cura dels detalls de l’embalatge i piquen l’ullet al comprador. Llàstima, perquè després d’invertir en disseny  justament els havia de fallar l’ortografia (tenien corrector, o aquí van estalviar?). I llàstima, que els iogurts són prou bons i ara em sabria greu agafar-los mania.


Encara que no sàpiguen llegir

edi1Una de les alegries d’anar a la biblioteca amb una criatura prelectora (de debò, en diuen així) és que quan em convé em puc oblidar del text original i explicar el que vulgui: resumir, allargar, simplificar, fer comèdia o posar-me didàctica… Em sap greu pels autors i traductors que s’hi han escarrassat,* però ara com ara les coses són així.

Fa uns quants dies, després de remenar pels prestatges, la menuda em va portar L’hora de banyar-se, un conte mooolt senzill d’una col·lecció en què el petit Edi i el seu nino Tedy viuen tot de situacions quotidianes. Com que la història no és res de l’altre món, vam començar a mirar-lo i explicar-lo sense fer cas de les lletres. (De fet, potser ni era la primera vegada que ho fèiem, perquè hem tingut a les mans llibres d’aquesta sèrie des que era força petita.)

Però en un moment donat, els ulls em van anar a parar al text i em vaig adonar que hi deia «el Edi» i no «l’Edi». Ostres! Poques paraules que hi havia i se’ls havia escapat una falta d’ortografia ben maca… En fi, sé millor que molta gent que això li pot passar a qualsevol. Però a la pàgina següent va tornar a sortir, i a l’altra…

Després de fer una repassada al llibre (i un parell de fotos, davant de la sorpresa de la nena), vaig confirmar que l’error es repetia a gairebé totes les pàgines. No sé si a l’editorial van patir un atac de catanyol, si és que van decidir afegir articles a última hora i sense saber-ne o què els va passar, però el cas és que un text molt breu va sortir al carrer amb un percentatge de faltes d’ortografia altíssim. Suficient com per retirar el llibre, corregir i reimprimir? Mes aviat diria que no, perquè a les biblioteques en tenen uns quants exemplars i a l’ISBN no hi trobo que en fessin cap altra edició o impressió. Si al capdavall era per a criatures que no llegeixen i el que comptava eren els dibuixets tampoc no s’hi deurien capficar… Doncs no, això no està bé: encara que els destinataris del llibre no llegeixin, es mereixen un respecte i una feina ben feta, ni que sigui per allò de no deixar mals exemples al seu abast. Sense oblidar els adults que sí que llegim i valorem aquestes coses, i que també comptem.

Edi2

Tinc pendent de mirar-me bé algun altre llibre de la col·lecció, però des d’aquell dia no me n’ha caigut cap a les mans (a la biblioteca hi vaig acompanyada i per descomptat estic pendent d’altres coses). Suposo que la resta de títols deuen estar més polits i que justament em vaig fixar en una raresa, però el cert és que em va deixar força mal gust de boca. Em direu que és la correctora que porto a dintre, però per voler apòstrofs ben posats tampoc no cal ser del gremi, oi?

*****

*Nota: Com a les prestatgeries dels grans, una part significativa de títols són d’autors estrangers, i no puc deixar d’observar els jocs de mans —més o menys reeixits— que han hagut de fer els traductors amb les rimes, els ritmes i les repeticions de molts contes, sense perdre de vista el registre, l’original i les il·lustracions. Segur que donarien, o ja han donat, per fer algun estudi. En l’esforç que suposa i en com es deu pagar prefereixo no pensar-hi gaire, per si de cas.


Ja hi tornem a ser…

(Si és que mai hem deixat de ser-hi, és clar.) Fa temps que no penjava cap rètol amb nyap, bé perquè els que trobava no em semblaven divertits i interessants, bé perquè estava perseguint la nena i no podia fer foto, o bé perquè es veia que estaven fets a casa i tampoc no m’agrada posar-me amb els que menys recursos tenen.

Però quan vaig veure això passejant per L’Illa no me’n vaig saber estar. No hi ha cap error d’aquells que fan riure, però ho vaig haver de llegir dos cops i em vaig quedar amb més angúnia que altra cosa. Us ho copio, que amb els reflexos la foto és bastant desastre: «Els mudem a un nou gran espai Natura a la planta d’abaix (davant l’Fnac)».

Res especialment estrany: diria que van fer l’avís en castellà i després el van passar al català sense mirar-s’hi gaire. El resultat inclou un abaix que s’hauria d’escriure separat (l’Alcover-Moll recull aquesta forma, però el diccionari normatiu no, i fins el corrector de Word ho marca), i un mudar-se en el sentit de ‘traslladar-se’ que, per molt que sí que surti al DIEC, a casa meva mai no ha estat mig normal: si ens mudem és que ens posem guapos, no que anem a viure a un altre lloc. (I he vist que en Pau Vidal ho confirma, però potser a les Corts són una mica estranys.) Afegim-hi que els adjectius segurament no estan col·locats de la millor manera possible, i ja tenim una frase que no sona ni de bon tros natural.

A veure, si una empresa ha de transmetre un missatge en diversos idiomes i decideix partir d’un i traduir, és decisió seva i no hauria de passar res. Però als professionals que elaboren aquests missatges (i em sembla que Natura és una empresa prou gran com perquè aquests rètols no els faci el primer que passa) sí que crec que se’ls ha de demanar més sensibilitat lingüística, que al capdavall treballen amb el llenguatge cada dia. O almenys, prou seny per ser conscients de les seves mancances i contractar bons professionals de la llengua, que n’hi ha, i tampoc no surten tan cars.


Una altra mostra del mal que pot fer un traductor automàtic

Sense anar gaire lluny, el que ha traduït aquesta promoció converteix l’aigua calenta i freda d’un balneari en uns «escalfi» i «fregeixi» que no presagien res de bo per a un client despistat (i que espero que facin fugir corrents els destinataris de la publicitat, tant si han vist massa pel·lícules de terror com si no). I perquè acabi de quedar clar que això no ho ha llegit ningú que sabés català i pensés una mica, els símbols dels graus del castellà es converteixen en ordinals, un error que pot cometre fàcilment una màquina però que a una persona no li hauria de costar veure.

En fi, com va dir la meva cosina quan em va enviar la foto, un cas de «posi una persona professional i qualificada a la seva vida i al seu negoci» (sembla que hagi llegit aquest bloc, oi?). Jo afegiria, també, que si vols fer publicitat i vas just de pressupost cal vigilar amb segons quines retallades, que després poden sortir nyaps com aquest. I (ara vaig a escombrar una mica cap a casa) en aquest bloc mateix es pot trobar una traductora i correctora amb coneixement i experiència.


Per a l’antologia de nyaps

A hores d’ara, tots ja sabem que els productes dels basars xinesos no destaquen precisament per la qualitat. I encara menys per la de les etiquetes i instruccions que els acompanyen, que semblen traduïdes pel primer (ésser humà o lloc web) que passava per allà… Però de tant en tant encara em trobo alguna cosa que em fa agafar la càmera i afegir-li a la col·lecció…

A banda del surrealisme general (començant pel «Lava a la ropa la cesta» tallat de la primera línia, que gairebé podria funcionar com a vers), punts extra per l’ús de l’alemany, poc habitual en aquests casos.


Constatació que amb aquest bloc no canviarem el món

Bé, quan em vaig posar a escriure aquest bloc tampoc no m’esperava canviar res, però aquesta setmana n’he vist una prova.

Ara fa cosa de dos anys comentava que, en lloc de fer cagar el tió com és habitual, al barri alguns parlaven de cagar-lo ells, cosa que m’imaginava poc elegant i segons com fins i tot dolorosa. Doncs bé, el cartell d’enguany és el que surt aquí a la dreta. Ai! És evident que no em va llegir la gent que tocava, i que tampoc no van consultar enlloc el funcionament dels verbs… Suposo, però, que dissabte a la plaça no faran res estrany.

I si us agraden els nyaps nadalencs, no us perdeu aquest apunt de Totxanes, totxos i maons; no hi surten tions, però reparteix llenya.


Els traductors automàtics fan això

Ja fa uns quants anys que hi ha traductors automàtics disponibles a Internet, i també hi ha gent incauta que es pensa que realment poden traduir bé qualsevol cosa… I acaba no entenent res del que li diuen o produint immensos nyaps que desconcerten o fan riure els destinataris, segons les circumstàncies. Tots hem vist i en veiem exemples prou sovint, fins al punt que gairebé ens hi hem acostumat.

Però amb els anys, es podria pensar que també creix el coneixement sobre aquestes eines i les seves limitacions. Sempre hi haurà gent molt optimista (o molt avara, tot s’ha de dir), però semblaria que en bastants àmbits hi ha més informació i ha disminuït la confiança cega en els traductors automàtics, sobretot quan es tracta de projectes importants o en què els responsables es preocupen de la qualitat. I en principi el Ministeri d’Educació seria un bon candidat a tenir aquestes coses en compte, oi? Especialment en un tema tan seriós com el web oficial…

Doncs bé, via La Tafanera m’ha arribat AIXÒ (feu clic a la imatge per veure-la més gran, i a la paraula si voleu anar al web original):

aixoI em sembla que ja no cal escriure més, ni tan sols perdre més temps fixant-me en la resta del text…

Actualització: Després de tot el rembombori a Internet d’ahir, si aneu al web del Ministeri veureu que ja ho han corregit. Rectificar és de savis, tot i que no puc deixar de preguntar-me quant temps feia que era allà sense que ningú no s’hi fixés…


Hi ha algun especialista en conspiracions a la sala?

Perquè em sembla que del text de la imatge se’n pot treure suc. Aparentment és un acompanyament innocent al xec regal que ens envien de tant en tant els del Caprabo per tenir la targeta client i haver-nos-hi gastat els diners, però hi ha coses que no encaixen:

xec1

  • Tots aquests possessius, hi fan falta?
  • A què es refereix exactament el pronom «en»? Podria ser «et», però quin preocupant sentit pren aleshores el verb «cuidar»?
  • I sobretot, per què parla de «la teva mascota», quan no hi ha cap oferta relativa a animals de companyia i no els he dit pas que en tingués? Podria ser que algú estigués pensant en «los tuyos» i s’hagin transformat en mascotes per algun procés misteriós? O té uns orígens molt més remots, relacionats amb l’adquisició de Caprabo pel grup Eroski i antigues tradicions basques?

Ja ho diuen, que hi ha moltes coses que escapen a la nostra imaginació… Un moment, que hi ha uns senyors vestits de negre que em demanen. Ara torno…


Us refiaríeu d’aquesta empresa?

Són una gent que sortien aquest matí als anuncis classificats de la portada de Vilaweb, dient que pots «obtindre» (o «obtener») molta «rendabilitat» si «comfies» en ells. (Per cert, si cobrés extra cada vegada que em toca canviar rentable o similars per rendible… D’altra banda, vés a saber si el dia que n’aprengui tothom no em quedo sense feina.)

Bé, el que volia dir és que em sembla que hi ha un discurs més o menys «oficial» que afirma que no serien de confiança, que escriure amb faltes d’ortografia dóna mala imatge i fa quedar com una persona poc culta, poc seriosa i sense credibilitat… Almenys, jo recordo haver-lo sentit alguna vegada.

Però si em llegís la persona responsable de l’anunci, no sé si hi estaria d’acord. Potser em diria que ells es dediquen als números, i que si en lu seu això són bons, les lletres no tenen cap importància. I que als destinataris de l’anunci l’ortografia tant els fa, sempre i quan hi vegin uns calerons. O encara pitjor, que en realitat els destinataris ni s’adonen que està mal escrit, perquè aquestes coses la gent no les sap o no s’hi fixa. Diria que aquest discurs és minoritari, però el fet que pugui imaginar-me’l tan fàcilment ja em por.

D’altra banda a la mateixa columna hi havia un anunci d’un comptable d’allò més correcte. No cal que us digui que guanya força amb el contrast.