Una altra mostra del mal que pot fer un traductor automàtic
Publicat: 13 Mai 2011 Filed under: nyaps i pífies, vist | Tags: català, nyaps, publicitat, traducció automàtica 2 comentaris
Sense anar gaire lluny, el que ha traduït aquesta promoció converteix l’aigua calenta i freda d’un balneari en uns «escalfi» i «fregeixi» que no presagien res de bo per a un client despistat (i que espero que facin fugir corrents els destinataris de la publicitat, tant si han vist massa pel·lícules de terror com si no). I perquè acabi de quedar clar que això no ho ha llegit ningú que sabés català i pensés una mica, els símbols dels graus del castellà es converteixen en ordinals, un error que pot cometre fàcilment una màquina però que a una persona no li hauria de costar veure.
En fi, com va dir la meva cosina quan em va enviar la foto, un cas de «posi una persona professional i qualificada a la seva vida i al seu negoci» (sembla que hagi llegit aquest bloc, oi?). Jo afegiria, també, que si vols fer publicitat i vas just de pressupost cal vigilar amb segons quines retallades, que després poden sortir nyaps com aquest. I (ara vaig a escombrar una mica cap a casa) en aquest bloc mateix es pot trobar una traductora i correctora amb coneixement i experiència.
Massa correctes?
Publicat: 4 Desembre 2009 Filed under: cabòries, sentit | Tags: publicitat, registres Deixa un comentariSí, potser queda estrany que algú amb el meu ofici faci una pregunta com aquesta, però és que hi ha un parell d’anuncis que m’hi han fet pensar. Abans d’ahir mateix vaig sentir a la ràdio una falca en què una parella comentava la recuperació d’un veí que tenia «disfunció erèctil i ejaculació precoç» (recuperació palesada amb sorolls ad hoc), i en una altra de l’ONCE, no fa gaire, dos obrers parlaven tranquil·lament de la incorporació a la feina d’un noi amb «discapacitat intel·lectual».
Ningú no dubta que aquestes expressions són les més correctes i acceptables en un registre estàndard, però en el context d’una conversa col·loquial com pretenien ser les dels anuncis, doncs sincerament, a mi em grinyolen. Serà que tinc prejudicis, però em fa la sensació que molta gent no és tan políticament correcta (per dir-ho d’alguna manera), o almenys vacil·la una mica mentre decideix com referir-se a determinades realitats. Si més no, dubto molt que amb el meu marit féssim servir termes tan clínics si comencéssim a sentir el matalàs dels veïns a tota hora…
Ara tampoc no dic que en els anuncis hauria calgut fer servir altres expressions; segur que també tindrien pegues, i quan t’escolta tanta gent cal evitar de totes totes el ridícul i l’ofensa. Per això suposo que els responsables de les falques han decidit basant-se en bons motius, i tampoc no em posaré a repetir la seva feina. Com passa sovint en traduir o corregir, aquí no hi ha una solució inequívocament correcta, sinó opcions amb pros i contres per sospesar. I d’això vivim, encertant-la o equivocant-nos cada dia.
No me’n sé avenir
Publicat: 23 Juliol 2009 Filed under: cabòries, llegit, nyaps i pífies | Tags: castellà, pífies, publicitat, UPF Deixa un comentariJa sé que ningú no és perfecte, que aquestes coses passen a les millors famílies (la meva inclosa), però és que no m’hi acostumo. Digueu-me innocent, però de segons quines coses espero un nivell de qualitat alt, i quan no hi arriben em queda una sensació de decepció i estranyesa totalment estúpida i innecessària, però no per això menys real…
És el que em va passar ahir en rebre la publicitat del postgrau de traducció literària de la Pompeu Fabra (que fa anys que em tempta, però que per una combinació de motius sempre acabo deixant estar). Hi vaig fer un cop d’ull i vaig trobar, sense fixar-m’hi gaire, unes quantes pífies de les que no haurien d’haver passat una bona correcció de proves (feu clic a les imatges per veure-les una ampliades.):
Tots són errors tontos i perfectament comprensibles, dels que de tant en tant s’escapen i sovint no s’aprecien, però veure’n uns quants en un fullet dirigit a gent del gremi ja fa més aviat angúnia. D’altra banda, com em van dir en una piulada, també podria ser una mostra dels errors que aquest postgrau (que inclou un parell de tallers de redacció correcció d’estil) ensenya a evitar…
Tan ‘internationals’ que fa feredat*
Publicat: 27 gener 2009 Filed under: cartelleria, nyaps i pífies | Tags: anglès, cartells, publicitat 2 comentarisNo estic especialment en contra que la gent faci campanyes publicitàries en anglès si li sembla que és la millor manera d’arribar al seu públic objectiu (tot i que en mols casos podríem discutir si és un encert o tonteria). Ara, per molt modern que siguis i independentment de la llengua en què escriguis les coses, si les has de plantar en cartells al mig del carrer cal escriure-les bé, i no amb pífies com la d’aquest cartell.
Pels que no sabeu anglès, us explico que no es pot dir «I am citizen of», sinó que cal posar-hi article: «I’m a citizen of». No sé en quin nivell ho expliquen, però us asseguro que no cal haver estudiat filologia anglesa per saber-ho… Però sí que cal haver superat el mètode «busco paraula per paraula al diccionari i ja està», i també tenir un bon sistema de revisió per detectar i corregir els errors que, per molt que en sapiguem, tots podem cometre.
Com ja van observar fa dies els companys de l’ATD, es veu que la feina mal feta tampoc no té fronteres… I amb els calés que diuen que es van gastar en la campanya, n’haurien pogut dedicar uns quants a tenir un bon traductor i un revisor qualificat en els moments crucials, que després aquestes coses fan lleig.
——-
Per cert, he recordat aquesta expressió arran d’unes declaracions de Quim Monzó sobre el (negre) futur del català la setmana passada. L’endemà, amb ganes de saber-ne més, vaig anar a parar al web de l’entitat organitzadora i allà la «feredat» (pronunciada fredat) s’havia convertit en «fredor». Anem bé per anar a Sants…
Hi ha algun especialista en conspiracions a la sala?
Publicat: 22 Desembre 2008 Filed under: nyaps i pífies, vist | Tags: català, nyaps, publicitat 5 comentarisPerquè em sembla que del text de la imatge se’n pot treure suc. Aparentment és un acompanyament innocent al xec regal que ens envien de tant en tant els del Caprabo per tenir la targeta client i haver-nos-hi gastat els diners, però hi ha coses que no encaixen:
- Tots aquests possessius, hi fan falta?
- A què es refereix exactament el pronom «en»? Podria ser «et», però quin preocupant sentit pren aleshores el verb «cuidar»?
- I sobretot, per què parla de «la teva mascota», quan no hi ha cap oferta relativa a animals de companyia i no els he dit pas que en tingués? Podria ser que algú estigués pensant en «los tuyos» i s’hagin transformat en mascotes per algun procés misteriós? O té uns orígens molt més remots, relacionats amb l’adquisició de Caprabo pel grup Eroski i antigues tradicions basques?
Ja ho diuen, que hi ha moltes coses que escapen a la nostra imaginació… Un moment, que hi ha uns senyors vestits de negre que em demanen. Ara torno…
Què n’he de dir, d’aquest anunci?
Publicat: 16 Octubre 2008 Filed under: cabòries, cartelleria | Tags: català, lèxic, pífies, publicitat 5 comentaris
Quan vaig ensopegar amb aquest anunci al diari, de seguida vaig saber que l’acabaria traient al bloc. El que passa és que encara no estic gaire segura de què n’hauria de dir…
Per començar, diguem que l’ús de rentable per rendible (amb els corresponents derivats) ocupa un lloc destacat a la meva llista particular d’errors que em fan ràbia, per molt que m’hagi ajudat a guanyar-me la vida i justificar el sou. Per això em va cridar tant l’atenció l’anunci. Em vaig imaginar tota contenta que el responsable havia tingut present la diferència (potser perquè ara surt en una falca de RAC1?) i n’havia tret una mena de joc de paraules per anunciar estris de bany.
Però ben mirat, en realitat els ginys de l’anunci, a banda de si surten o no a compte, ajuden la gent a rentar-se millor, però no sembla especialment important que siguin de bon rentar. Per tant, estrictament, aquí rentable tampoc no deu estar ben utilitzat… Hauria d’anar a la categoria de pífies? O més val que deixi de buscar-li tres peus al gat?
Traduir publicitat (o no)
Publicat: 5 Octubre 2008 Filed under: l'ofici, la blogocosa, llegit | Tags: blogs, publicitat, traducció Deixa un comentariIt is inherently bizarre to think that, say, a Japanese company might pay a Japanese marketing firm the equivalent of $50,000 or more to develop an advertisement or campaign that takes months and the involvement of fifty people to develop—and then turn around and pay one translator $500 to render that material into English in a day or two and expect it to work as well in any English-speaking culture as it does in Japan. Think that doesn’t happen? Well, it happens every day.
Aquest text pertany a un apunt de Masked Translator sobre traducció de textos publicitaris i de màrqueting. L’autor hi argumenta que en aquests casos, a banda de fer una traducció més o menys bona, si es vol que els textos funcionin és imprescindible anar més enllà i adaptar els textos a la cultura de destinació. Si llegiu en anglès, ho explica prou bé, i aprofita per repartir una mica de llenya a alguns traductors que fan inversa.
Però això no tan sols afecta les cultures separades per oceans. Hi ha casos prou semblants entre llengües que tots tenim ben a prop, sobretot si els textos publicitaris juguen amb refranys i frases fetes. Ara no em ve cap exemple al cap, però sí que recordo una conversa de fa temps amb una coneguda: a la seva empresa volien fer targetes anunciant un trasllat amb la frase «nos vamos con la música a otra parte» i em sembla que havien encarregat una il·lustració ad hoc, però després anaven desesperats per fer-ho funcionar en català… Sí, hi ha coses que passen més sovint que no ens pensem.
Us refiaríeu d’aquesta empresa?
Publicat: 19 Setembre 2008 Filed under: cabòries, nyaps i pífies | Tags: català, nyaps, publicitat 2 comentaris
Són una gent que sortien aquest matí als anuncis classificats de la portada de Vilaweb, dient que pots «obtindre» (o «obtener») molta «rendabilitat» si «comfies» en ells. (Per cert, si cobrés extra cada vegada que em toca canviar rentable o similars per rendible… D’altra banda, vés a saber si el dia que n’aprengui tothom no em quedo sense feina.)
Bé, el que volia dir és que em sembla que hi ha un discurs més o menys «oficial» que afirma que no serien de confiança, que escriure amb faltes d’ortografia dóna mala imatge i fa quedar com una persona poc culta, poc seriosa i sense credibilitat… Almenys, jo recordo haver-lo sentit alguna vegada.
Però si em llegís la persona responsable de l’anunci, no sé si hi estaria d’acord. Potser em diria que ells es dediquen als números, i que si en lu seu això són bons, les lletres no tenen cap importància. I que als destinataris de l’anunci l’ortografia tant els fa, sempre i quan hi vegin uns calerons. O encara pitjor, que en realitat els destinataris ni s’adonen que està mal escrit, perquè aquestes coses la gent no les sap o no s’hi fixa. Diria que aquest discurs és minoritari, però el fet que pugui imaginar-me’l tan fàcilment ja em por.
D’altra banda a la mateixa columna hi havia un anunci d’un comptable d’allò més correcte. No cal que us digui que guanya força amb el contrast.
Com ens venen la moto
Publicat: 16 Setembre 2008 Filed under: biblioteca, llegit | Tags: llenguatge, llibres, publicitat 3 comentaris
¿Por qué mentir, cuando resulta más fácil dejar que la gente se engañe sola? ¿Para qué urdir trampas complicadas, cuando basta con dejar que la mente tome ella solita el camino del error y lo siga hasta el final?
Això és el que vol explicar un llibret que em vaig endur l’altre dia d’Abacus (hi havia anat a buscar una cosa totalment diferent, però em va cridar l’atenció i el vaig agafar): Vender la moto. Trucos de la manipulación del lenguaje, de Matteo Rampin (Alfaguara 2008, trad. de Josefa Linares de la Puerta). Com el seu nom indica, es tracta d’una presentació de diverses trampes i sistemes per enredar la gent amb el llenguatge.
Res que no soni familiar, però són coses que convé repassar de tant en tant: com dir un cosa sense dir-la, com aprofitar la lògica que apliquem més o menys inconscientment, com dirigir l’atenció del receptor allà on interessa… Un grapat d’estratègies recollides en un petit volum que s’adreça sovint al lector, de capítols breus i amb voluntat de ser entenedors, amanits amb alguna historieta i exemples amens. L’he estat llegint pel transport públic i diria que compleix aquesta funció.
El problema és que aquesta mateixa voluntat de síntesi fa que es quedi curt, i que de vegades hi trobi a faltar explicacions una mica més desenvolupades. També m’ha fet la sensació que un parell de capitolets sobre la tria i l’ordre de paraules no acabaven de funcionar, com si els trucs de l’italià original no acabessin de rutllar en castellà, però poden ser coses meves. Per això, no m’ha acabat de convèncer, encara que no he arribat al punt de pensar que la moto me l’ha venut l’autor.
És clar!
Publicat: 12 Agost 2008 Filed under: la blogocosa, llegit | Tags: accents, blogs, castellà, Palabras textuales, publicitat 3 comentarisAra entenc per què hi ha gent a Internet que es deixa tants accents!
Ho explicaven els de Palabras Textuales:
—Tienes que eliminar todos los acentos de todos los textos de nuestra web. Sólo así podremos aparecer los primeros en Google.
—No, eso no tiene que ver con el posicionamiento. Además, parecerá que en esta empresa sólo trabajan analfabetos.
—Bueno, tú quita todos los acentos y pon un mensaje a pie de página que diga que esta web está optimizada para Google y que perdonen las molestias si encuentran alguna falta de ortografía.(Empresa de tecnologías para Internet, gerente de la compañía a responsable de comunicación)
Per a lectura i decoració 
Què diem: comentaris recents