Ikea en català, d’aquella manera

Ja em podeu dir bleda o el que vulgueu, però trobar-me el catàleg d’Ikea a la bústia em fa una certa il·lusió. Confesso que m’agrada, ni que sigui per somiar truites amb sofàs gairebé tan grans com el menjador del pis o recuperar les estones jugant a casetes de quan era petita.

CatalegIKEAAquest any, com que havia llegit unes quantes notícies sobre si el farien o no en català, el primer que vaig fer va ser obrir el CD amb la versió catalana. I les dues paraules que se m’acudeixen per descriure’l no són en la llengua del disc, sinó en la del catàleg imprès: cutre i chapuza. El disc conté un total de 183 documents en format PDF, cadascun dels quals porta com a títol un número, que aviat descobreixo que correspon a una pàgina. I res més. Ni una aplicació per simular la lectura d’un catàleg en paper i no haver d’anar obrint fitxers d’un en un (això hauria estat demanar molt, ho admeto), ni carpetes aplegant els documents per temes, ni tan sols noms entenedors: per buscar alguna cosa, has de tenir el paper en castellà al davant. En resum, res que faciliti la lectura o animi a mirar què hi ha.

La constatació que ens trobem davant d’una feina mal feta continua en obrir els PDF: els documents no estan ben acabats, sinó que hi han deixat les indicacions del programa de maquetació i les línies de tall (en aquesta imatge no es veuen, però en d’altres sí). Amb tot plegat, ja deduïm que la versió catalana s’ha fet sobretot per cobrir l’expedient i que volien estalviar-se costos, però donar als clients finals un material que més aviat sembla per a fotomecànica fa lleig… I no s’hi val a dir que és l’«estilo Ikea» i que així ho podem imprimir a casa, que quan volen bé ho fan millor.

És que, quan et vols posar medalles, has de vigilar de pintar-les bé perquè no taqui la purpurina. I amb aquesta bonica lliçó moral, tanquem l’apunt d’avui.

PS: De si el català l’escriuen bé o malament em sembla que no en diré gran cosa. Si em vull distreure mirant vaixelles, m’agrada més el paper.

Anuncis

Primer curs, unitat 1

Anava a reciclar el primer llibret d’un curs d’idiomes que van regalar diumenge amb el diari, quan m’he fixat en el títol de la lliçó. No es pot dir que destaca per l’originalitat, però si tots els cursos comencen de la mateixa manera algun motiu hi deu haver:

courseok.jpg

No es pot dir que es tracti d’una pífia, però el cert és que la frase en castellà resulta estranya. En una conversa, em fa l’efecte que poques vegades trobaríem aquest «usted», perquè en general confiem en la situació per resoldre l’ambigüitat del «se», que també es podria referir a ell o ella. Però com que aquí no hi ha cap situació, tampoc no podem culpar el traductor per voler deixar clares les coses. De fet, el «you» de l’original és molt més ambigu (singular o plural, de tu o de vostè) i sense més context l’encarregat de fer la versió espanyola s’ha de mullar per força.

Però és possible que no ho tingués clar del tot, o que de l’interior del llibret (enquadernat amb els peus, per cert) s’encarregués una altra persona, perquè allà la lliçó portava per títol «¿Cómo te llamas?», una tria que té la virtut de sonar més natural. Com que ha m’havia picat la curiositat, vaig continuar llegint, i en les traduccions dels diàlegs de mostra, entre desconeguts i més aviat formalets, la gent es deia «¿Cómo se llama (por favor)?». Si ja ho diuen que l’anglès és complicat…