Ikea en català, d’aquella manera

Ja em podeu dir bleda o el que vulgueu, però trobar-me el catàleg d’Ikea a la bústia em fa una certa il·lusió. Confesso que m’agrada, ni que sigui per somiar truites amb sofàs gairebé tan grans com el menjador del pis o recuperar les estones jugant a casetes de quan era petita.

Aquest any, com que havia llegit unes quantes notícies sobre si el farien o no en català, el primer que vaig fer va ser obrir el CD amb la versió catalana. I les dues paraules que se m’acudeixen per descriure’l no són en la llengua del disc, sinó en la del catàleg imprès: cutre i chapuza. El disc conté un total de 183 documents en format PDF, cadascun dels quals porta com a títol un número, que aviat descobreixo que correspon a una pàgina. I res més. Ni una aplicació per simular la lectura d’un catàleg en paper i no haver d’anar obrint fitxers d’un en un (això hauria estat demanar molt, ho admeto), ni carpetes aplegant els documents per temes, ni tan sols noms entenedors: per buscar alguna cosa, has de tenir el paper en castellà al davant. En resum, res que faciliti la lectura o animi a mirar què hi ha.

La constatació que ens trobem davant d’una feina mal feta continua en obrir els PDF: els documents no estan ben acabats, sinó que hi han deixat les indicacions del programa de maquetació i les línies de tall (en aquesta imatge no es veuen, però en d’altres sí). Amb tot plegat, ja deduïm que la versió catalana s’ha fet sobretot per cobrir l’expedient i que volien estalviar-se costos, però donar als clients finals un material que més aviat sembla per a fotomecànica fa lleig… I no s’hi val a dir que és l’«estilo Ikea» i que així ho podem imprimir a casa, que quan volen bé ho fan millor.

És que, quan et vols posar medalles, has de vigilar de pintar-les bé perquè no taqui la purpurina. I amb aquesta bonica lliçó moral, tanquem l’apunt d’avui.

PS: De si el català l’escriuen bé o malament em sembla que no en diré gran cosa. Si em vull distreure mirant vaixelles, m’agrada més el paper.