Ampliant horitzons

Bé, ja ha arribat la crisi. Després d’anys d’anar empalmant sempre projectes més o menys intensos i concentrats, pel novembre em vaig estar un parell de setmanes, amb l’agenda buida, i des d’abans de festes que la cosa està molt aturada i aparentment sense ganes d’animar-se… Bé, per sort vaig aprofitar les èpoques bones i tinc reserves per anar tirant mentre miro de solucionar-ho.

pencilsEntre altres coses, aprofito que tinc més temps per dedicar-ne a la formació, per aprendre coses noves i recordar-ne d’altres (bé, en això faig cas al que es recomana en aquests casos). Així, abans de Nadal vaig fer un parell de cursets de temes que no toco habitualment però que són útils a la feina.

Per començar, vaig fer un curs d’estratègies de màrqueting a APTIC. Que quedi clar, el màrqueting no m’agrada. Gens. Sóc conscient que com a autònoma sóc empresària (ja es preocupen els de la Seguretat Social i Hisenda de recordar-m’ho), però en el meu cas ho sóc si us plau per força; res a veure amb l’«emprenedoria» aquesta que tant promocionen. Tinc la sensació que els «plans d’empresa» em venen grans, i la necessitat de «vendre’m» més o menys constantment és una de les coses que més costa amunt se’m fa d’aquest ofici. És a dir, que tinc moltes coses per aprendre i millorar. D’altra banda, m’agrada escoltar de tant en tant la gent amb un clar esperit empresarial i comercial —encara que segons com em semblin d’un altre planeta—, observar la seva manera de fer i de veure les coses i gaudir del seu entusiasme. (De, fet escoltar gairebé a qualsevol parlar d’una cosa que l’apassiona pot ser fascinant, independentment que hi estiguis més o menys d’acord.) La professora del curs, la Sílvia Sabrià de Tick Translations, seria una d’aquestes persones, i ho va fer força bé.

A hores d’ara ja és tard per fer un resum del curs, però sí que deixaré apuntades unes quantes idees generals que em van quedar: que el màrqueting és sobretot anàlisi i que s’ha de pensar i planejar molt abans d’actuar; que els traductors, sovint tímids de mena, hauríem de perdre la por al telèfon (tot arribarà), i que cal recordar-se d’escoltar el client, per saber què vol i necessita, i posar-se en lloc seu. També vaig anotar unes quantes coses més concretes, idees per anar concretant i posant en marxa en un termini raonable (fer allò que en diuen un «pla de màrqueting» encara ho veig massa gros). I miraré de no arxivar massa profundament els apunts per rellegir-los de tant en tant…

indesPer canviar de tema, al cap d’uns quants dies vaig anar al Cibernàrium a fer una petita introducció a l’InDesign, un programa d’autoedició. No és que ara pensi posar-me a maquetar (ja hi ha prou gent que ho fa millor que jo), però sí que volia posar-me una mica al dia amb aquest programari, per poder afegir textos o entrar correccions sense fer cap desgavell. Quan treballava en plantilla, o després quan anava sovint a corregir proves i tancar revistes a l’oficina d’un client, era una cosa que em tocava fer de tant en tant, i les versions de Quark que remenava aleshores ja deuen ser de la prehistòria… Però per sort vaig veure que la cosa no ha canviat tant i que encara me’n sortiria. A més, em va servir per fer una repassada d’aquest programa i de la maquetació en general des del punt de vista d’un professional del gremi, que sempre està bé. Gairebé tot el que corregeixo o tradueixo acaba maquetat, per tant voler saber més de la feina de dissenyadors i maquetadors per col·laborar millor amb ells és simplement qüestió de lògica. També me’n vaig endur un PDF amb apunts (i de retruc, els del nivell avançat) per tenir una referència si mai m’hi trobo.

Segurament el mes que ve tornaré al Cibernàrium, perquè la informàtica és el nostre pa de cada dia i tenen un model de cursos breus i gratuïts que em va força bé. No aconsegueixo trobar una introducció al llibre electrònic que hi havia fa anys i que mai no vaig aconseguir fer per falta de places, però hi he vist dues o tres coses interessants. També m’aniré posant al dia amb lectures i relectures, recuperaré l’escriptura al bloc i li rentaré la cara, endreçaré allò i faré allò altre… No, si de feines no en falten i tard o d’hora en sortirà alguna de remunerada. Ja us ho explicaré, espero.

***

Ostres! M’havia oblidat de dir que ja ha sortit el calendari d’activitats d’APTIC per al primer semestre del 2013. A aquestes ho tinc més complicat per anar-hi, perquè fora de l’horari escolar la planificació és més complicada i moltes són a l’hora de recollir-sopar-dormir de la menuda, quan és imprescindible la presència de la seva senyora mare. Tot i això, n’hi ha de temptadores. També les solen emetre simultàniament en streaming (i de vegades també en diferit), però per mi perden gran part de la gràcia, que per aquestes coses prefereixo sortir i veure gent.

 


Un parell de notícies sobre traducció assistida

En general no m’agrada parlar d’eines informàtiques que no hagi fet anar, perquè em sembla que no hi puc aportar gaire cosa, però ara faré una excepció. En els darrers dies m’han arribat un parell de notícies interessants (les dues per la llista de correu MacLingua i el bloc Mac For Translators) sobre programes de traducció assistida que no van només amb Windows, sinó que són multiplataforma, i a més de codi obert. Però si m’espero a haver-ho provat poden passar mesos o quedar-se per sempre al calaix, perquè són temes que van a la pila de «coses per mirar quan tingui més temps», i ja sabeu què passa sovint en aquests casos…

(Un breu incís per als qui no sou del gremi: els programes de què parlaré són de traducció assistida, no automàtica. És a dir, no tradueixen sols, però ajuden als traductors humans.)

Wordfast és un programa força conegut (entre altres coses perquè abans era gratuït i ara té un preu força més assequible que els seus competidors) que utilitzo per a algunes feines. Explicat molt a grans trets, és una mena de macro grossa de Word que facilita la traducció de documents del processador de textos que fa servir mig món. Encara he d’aprendre a treure-li tot el suc un dia d’aquests… Doncs bé, fa poc  ha sortit un projecte de codi obert per fer el mateix amb documents d’OpenOffice 2: es diu Open Wordfast i està en una fase molt inicial, però crec que valdrà la pena anar-lo seguint. Amb una mica de sort, quan funcioni bé i el puguem fer anar els usuaris sense gaires coneixements tècnics, ja hauré aconseguit posar-m’hi amb l’OpenOffice (estic esperant que surti d’una vegada la versió «bona» per a Mac) o el NeoOffice, un dels meus grans temes pendents de fa anys.

Un altre programa de traducció assistida multiplataforma que de tant en tant penso a provar és l’Omega T. És lliure i gratuït, fa anys que existeix i em sembla que està traduït al català i tot. Aquest no funciona amb Word (bé, veig que han inclòs alguna cosa d’Office 2007), però sí amb altres formats com ara l’HTML, el text pelat o els d’Open Office. Aquí la notícia és que n’ha sortit una nova versió, amb un paquet específic per a Macintosh, més integrat al sistema i amb documentació pròpia.

En resum, que de coses per aprendre no ens en faltaran.


Cuppa, un detallet

cuppa.jpgAra que ha arribat el fred i ve de gust tenir a mà infusions calentes mentre ets davant de l’ordinador, he tret la pols virtual a un programet que en el fons no és res de l’altre món, però que a mi m’agrada i em fa servei. Es diu Cuppa i el que fa és cronometrar el temps d’una infusió i avisar-te quan és a punt. Molt útil quan tens tendència a deixar el te que es faci a la cuina i anar a buscar aquella paraula al diccionari o contestar en un moment aquell correu…
No és res que no faci un avisador qualsevol, però està adaptat a les circumstàncies i és bufó: selecciones el tipus d’infusió amb el temps corresponent (t’ho pots personalitzar a les preferències), té imatges i sorollets (eliminables) ad hoc… A més es controla des del Dock, per tant el puc fer servir sense deixar la finestra en què estic treballant. Podríem dir que com a programa és un detallet, però un detall dels que fan més agradable la feina.
Cuppa és un programa lliure i gratuït, per a Mac (no sé si va amb el Leopard) i en anglès. Es pot descarregar al web de l’autor, que he enllaçat més amunt.