Una introducció realment bàsica a l’XML

Aquest apunt és una traducció de l’article XML basics… and I do mean basics! d’Alex Painter, publicat a BookMachine el 15 de maig de 2013. Com que em va agradar molt (sobretot perquè el vaig entendre a la primera!), el vaig desar i escampar per les xarxes. Ja llavors algú em va suggerir que no estaria malament traduir-lo, cosa que va passar a la carpeta d’idees… Fins i tot vaig demanar permís per Twitter als de BookMachine i em van dir que sí, però no vaig acabar de posar fil a l’agulla. Ara que estic fent un curs de traducció de pàgines web (a veure si ententen millor tot això s’amplien les possibilitats de feina), m’ha semblat un bon moment. En el fons només és un exercici, però el deixo aquí penjat per si fa servei a algú.

lights_lines_bright_

Aquest text és una introducció molt bàsica a l’XML (extensive markup language, ‘llenguatge d’etiquetatge extensible’). Si penseu que l’XML és només per als que hi entenen de tecnologia o de fet no teniu gaire idea de què és, aquest text està escrit per a vosaltres.
 

Quan era petit, vaig tenir un rellotge digital (sóc prou gran per recordar-me de quan els rellotges digitals eren una novetat fascinant). Un dia, estava molt avorrit i tenia molta curiositat. Vaig decidir desmuntar-lo per veure com funcionava.

L’experiència va ser decebedora. Vaig donar el primer cop d’ull a l’interior i vaig pensar: «És impossible que mai arribi a saber què passa aquí dins».

Això és més o menys el que vaig pensar la primera vegada que vaig veure un tros de codi informàtic. He dit «codi informàtic» encara que de fet això no signifiqui gran cosa, perquè el cert és que no em recordo de què era el que em mirava. Només que era una cosa d’ordinadors. I no s’entenia gens.

Per tant, si mai heu obert un fitxer XML, heu vist el que us ha semblat una colla de signes de puntuació escampats de qualsevol manera, i de tant en tant paraules que potser tenien sentit o potser no, i heu pensat «jo plego», conec perfectament aquesta sensació.

La veritat és que un fitxer XML pot semblar molt complicat.

Però en realitat és terriblement senzill, fins al punt de resultar gairebé absurd.

De fet, crec que si es té aquesta idea clara, la batalla ja està mig guanyada. És molt fàcil dir-se: «Això és una cosa tècnica, no fa per a mi, no ho entendré mai». Ho sé perquè jo pensava exactament el mateix.

Però en realitat, només cal saber una mica de terminologia i un parell de normes senzilles, i ja ho tens.

1. Què fa l’XML?

Doncs de fet, no gaire cosa. L’XML és només una manera d’emmagatzemar la informació. Però resulta útil perquè l’emmagatzema de tal manera que els programes informàtics la poden utilitzar fàcilment per fer moltes coses.

2. Els elements

Els elements són les peces que formen un arxiu XML. Us podeu imaginar que un element és com una capsa amb informació a dins.

Normalment, un element té tres parts:

a) Una etiqueta d’inici. Així és com se sap que comença un element! Té un aspecte més o menys així:

<elementTal>

b) Contingut. És la informació que s’hi vol emmagatzemar.

c) Una etiqueta de final. S’assembla molt a l’etiqueta d’inici, només que té una barra inclinada després del signe <:

</elementTal>

Per tant, un element sencer seria una cosa així:

<elementTal>Informació que vull desar-hi</elementTal>

L’XML distingeix entre majúscules i minúscules, per tant cal assegurar-se que les lletres de l’etiqueta de final són idèntiques a les de la d’inici.

3. Li puc posar a un element el nom que vulgui?

En general, sí. Li podeu posar <elementTal>, si de debò ho voleu, però el més habitual és preferir un nom una mica més descriptiu.

L’important és que no hi ha cap llista predeterminada d’elements XML.

Això no obstant, alguns fitxers XML, com ara els que van inclosos en un document ePub, han d’incloure determinats elements amb uns noms determinats. Així, el programari lector de llibres electrònics sap què ha de fer amb el contingut d’aquests fitxers.

Hi ha unes quantes regles per posar noms als elements. Per exemple, s’hauria de començar amb una lletra o un guió baix i (sense entrar en detalls) és millor no fer servir puntuació.1 Ah, i el nom de l’element no pot començar amb les lletres xml.

4. Puc posar un element dins d’un altre?

I tant que sí!

De fet, es poden incrustar molts elements diferents dins d’altres elements.

Aquest exemple conté informació sobre un llibre:

<llibre>2

<titol>Guia de monstres marins</titol>

<autor>

<pseudonim_autor>Capità Ahab von Herman</pseudonim_autor>

<nom_real_autor>J. Bloggs</nom_real_autor>

</autor>

<primera_edicio>2010</primera_edicio>

</llibre>

Tots els documents en XML han de tenir un element arrel (només un!), que conté tots els altres elements. En l’exemple anterior, l’element arrel podria ser <llibre>. Però si hi volguéssim incloure més d’un llibre, hauríem de crear una altra arrel.

Per exemple:

<cataleg_llibres>

<llibre>

<titol>Guia de monstres marins</titol>

<autor>

<pseudonim_autor>Capità Ahab von Herman</pseudonim_autor>

<nom_real_autor>J. Bloggs</nom_real_autor>

</autor>

<primera_edicio>2010</primera_edicio>

</llibre>

</cataleg_llibres>

5. Els atributs

Un atribut conté una mica més d’informació sobre un element. Per exemple, agafem l’exemple del llibre i suposem que volem incloure-hi el preu. Hi podríem afegir un element amb el preu:

<preu>9,99</preu>

Però potser també volem incloure informació sobre en quina moneda està el preu. Ho podríem fer afegint un atribut de moneda:

<preu moneda=”EUR”>9,99</preu>

Els noms dels atributs, com els dels elements, els defineix l’usuari, tot i que també hi ha algunes normes sobre com es pot dir un atribut i com no.

6. L’última coseta…

Gairebé ja tenim tot el que cal per crear un document XML. Només ens falta una cosa: una declaració XML, que l’identifica com un document XML i també pot incloure una mica més d’informació.

Tindria un aspecte més o menys així:

<?xml versio=”1.0” codificacio=”UTF-8”?>

Es posa ben bé al principi del document i serveix per indicar a qualsevol ordinador que el llegeixi com l’ha de tractar.

7. I tot això, per a què era?

Això ens porta a l’última cosa que volia dir. L’XML és útil perquè té una estructura fixa que els ordinadors poden manejar fàcilment. Quan s’ha etiquetat la informació en un fitxer XML, s’hi poden fer moltes coses. Per exemple, es podria fer servir per crear una base de dades on fer cerques o un catàleg de productes a Internet.

Aquesta guia és molt breu, i no està ni de bon tros completa, però espero que us demostri que l’XML no és tan terrible com sembla a primera vista.

Crec que això és important.

Potser d’altres no hi estaran d’acord, però crec que vivim en un moment en què a tots ens convé entendre de tecnologia, ni que sigui una miqueta. Recordo que fa temps em pensava que qualsevol que pogués fer coses amb ordinadors tenia poders gairebé de bruixeria. Quan es parla de genis de la informàtica, hi ha qui s’imagina que són com el de la llàntia.

I si bé no tots podem ser capaços d’escriure codi com els àngels, crec que almenys tenir un vocabulari compartit amb els que sí que en saben ens ajudarà a treballar millor plegats.

 

Notes de la t.

1. No ho he mirat, però diria que els accents i els caràcters estranys també són una mala idea.

2. En el món real, no em sorprendria que aquestes etiquetes estiguessin en anglès, ni que fos un anglès aproximat. Però com que aquí l’objectiu és entendre com funcionen, les poso en català, que queda  més clar.

Anuncis

Notes d’una xerrada sobre traducció assistida

logos TAO

Imatge treta de la presentació

Dimecres passat, per una conjunció astral d’aquelles que passen de tant en tant podia sortir al vespre, i com que últimament la feina em torna a deixar massa temps lliure, vaig aprofitar per anar a veure col·legues i aprendre alguna cosa a la xerrada sobre eines de traducció assistida que organitzava l’APTIC. Jo normalment faig servir una eina d’aquestes (Wordfast Classic) i pel que necessito vaig tirant prou bé, però com que són programes imprescindibles per a molts traductors (i clients!), no fa cap mal estar una mica més al dia en aquest camp. Tot seguit apunto unes quantes notes; si m’hagués endut l’aparell que tocava les hauria anat fent pel Twitter, però ara tiraré de gargots i memòria.

  • Una prèvia per als que no sou del gremi: estem parlant de traducció assistida (l’ordinador ajuda al traductor humà) i no de traducció automàtica (l’ordinador «tradueix sol»: el traductor de Google, per exemple), que és tota una altra cosa. Als enllaços hi ha els articles de la Viquipèdia, i si voleu puc provar d’explicar-ho una mica en un altre apunt.
  • Les quatre eines analitzades eren: SDL Trados (un clàssic, molt utilitzat), MemoQ (de la qual últimament havia sentit parlar bastant, i bé), OmegaT (programari lliure amb uns anyets al darrere) i Wordfast Pro (d’una altra casa que fa temps que s’hi dedica).
  • Totes quatre fan servir memòries de traducció i treballen de manera semblant: importes el text per traduir al programa, hi treballes i quan acabes l’exportes al format original. A més, inclouen més o menys eines com glossaris, correctors ortogràfics, controls de qualitat o estadístiques, entre altres, i aquí comença a haver-hi diferències, com també en els formats de documents que admeten (poder traduir a partir d’un document ja maquetat i que el resultat quedi maco, per exemple, de vegades dóna molts punts).
  • Si, com a mi, us importen aquestes coses, cal dir que Trados i MemoQ només van amb Windows, mentre que OmegaT i Wordfast també poden funcionar amb Mac o Linux. Per això em temo que parlaré poc de les dues primeres.
  • Si bé es fan esforços per millorar la compatibilitat entre els diferents programes (sobretot per part de MemoQ), a la pràctica la cosa encara està verda. En aquest sentit, costa fer conviure diferents eines (amb els corresponents projectes) en un sol ordinador.
  • CAT tools & gats

    En anglès en diuen ‘CAT tools’, però la cosa no va per aquí…

    De Trados, destaca que té unes bases de dades de vocabulari molt completes; el problema és que justament per això sovint es fa pesat crear-les i gestionar-les.

  • L’evolució dels preus dels diferents programes ha estat curiosa (deixant de banda OmegaT, que sempre ha estat gratuït). Fa uns anys, Trados era el més gros (en quota de mercat i prestacions) i notablement més car que els altres, mentre que Wordfast i MemoQ sortien relativament bé de preu (el primer Wordfast que vaig comprar em devia costar uns 100 euros). Però a mesura que les alternatives de Trados guanyaven usuaris han anat pujant els preus, mentre que Trados s’ha moderat. Ara mateix, el Trados surt per uns 700 euros, MemoQ passa una mica dels 600 i Wordfast ja va pels 400.
  • OmegaT resulta més limitat a l’hora d’acceptar formats de documents i en coses com la previsualització o les estadístiques, però hi ha altres eines de programari lliure (Okapi) que el complementen. El que ja no sé és el nivell d’informàtica que cal per instal·lar-les i fer-les anar…
  • Un apunt interessant per als que traduïm del castellà al català: OmegaT integra un traductor automàtic per a aquesta combinació, l’Apertium, que diuen que no va malament del tot.
  • Molt bé la ponent, Anna Estellés, pel seu entusiasme i humor. A més, es notava que tot el que deia sortia de l’experiència, que sempre s’agraeix.
  • Llàstima que al final el temps se’ns tirés al damunt i no quedés gaire estona per mirar l’últim programa (Wordfast Pro) o per fer resums i conclusions, tot i que sí que es va poder debatre durant l’exposició.
  • Des del punt de vista organitzatiu, llàstima també de les cadires buides, sobretot perquè havien tancat les inscripcions feia almenys una setmana, hi havia llista d’espera i jo mateixa havia pogut anar-hi gràcies a algú que el dia abans va tenir el detall d’avisar que no podia.

A més a més, els d’APTIC han fet un recull de piulades amb l’etiqueta #APTIC_TAO i l’Òscar de Traduquímica et al. s’ha molestat a resumir les principals diferències entre programes en una taula. Si voleu donar-hi un cop d’ull, feu clic als enllaços.

Per la part que em toca, no correré a canviar-me de programa, però continuaré insistint a millorar els meus coneixements rudimentaris d’OmegaT, que em sembla una alternativa prou interessant si mai em canso de les pegues del Wordfast Classic o necessito treballar amb formats més enllà del Word. En qualsevol cas, m’alegro d’haver pogut anar a la xerrada i tenir una idea més clara de com està el tema avui dia.


Molt resumit

  • logoSabíeu que hi ha un programa d’autoedició gratuït de codi obert que es diu Scribus?
  • I que és multiplataforma?
  • I que és completament incompatible amb els caríssims programes d’autoedició professional a l’estil d’InDesign? Que, de fet, tots els programes d’autoedició són incompatibles entre ells i us podeu oblidar de formats d’intercanvi o similars?
  • I que, malgrat tot, per fer coses senzilletes a casa pot ser una alternativa raonable? (Amb limitacions, és clar, i cal dedicar temps a aprendre-li les punyeteries, però si vols anar més enllà de Word sense invertir una fortuna o fer coses estranyes pot ser una solució.)

Doncs més o menys això és el que vaig esbrinar al curs del Cibernàrium la setmana passada. Que com a programa no està malament i es pot fer servir sense ser informàtic (encara que també té les seves coses), però no és compatible amb res i per tant en l’aspecte professional poc em pot ajudar. També vaig repassar una mica com es maqueta, que mai no fa mal. I, sobretot, vaig posar-m’hi amb una d’aquelles coses que vols «mirar un dia d’aquests» i que a casa mai no trobes temps de fer.


Ampliant horitzons

Bé, ja ha arribat la crisi. Després d’anys d’anar empalmant sempre projectes més o menys intensos i concentrats, pel novembre em vaig estar un parell de setmanes, amb l’agenda buida, i des d’abans de festes que la cosa està molt aturada i aparentment sense ganes d’animar-se… Bé, per sort vaig aprofitar les èpoques bones i tinc reserves per anar tirant mentre miro de solucionar-ho.

pencilsEntre altres coses, aprofito que tinc més temps per dedicar-ne a la formació, per aprendre coses noves i recordar-ne d’altres (bé, en això faig cas al que es recomana en aquests casos). Així, abans de Nadal vaig fer un parell de cursets de temes que no toco habitualment però que són útils a la feina.

Per començar, vaig fer un curs d’estratègies de màrqueting a APTIC. Que quedi clar, el màrqueting no m’agrada. Gens. Sóc conscient que com a autònoma sóc empresària (ja es preocupen els de la Seguretat Social i Hisenda de recordar-m’ho), però en el meu cas ho sóc si us plau per força; res a veure amb l’«emprenedoria» aquesta que tant promocionen. Tinc la sensació que els «plans d’empresa» em venen grans, i la necessitat de «vendre’m» més o menys constantment és una de les coses que més costa amunt se’m fa d’aquest ofici. És a dir, que tinc moltes coses per aprendre i millorar. D’altra banda, m’agrada escoltar de tant en tant la gent amb un clar esperit empresarial i comercial —encara que segons com em semblin d’un altre planeta—, observar la seva manera de fer i de veure les coses i gaudir del seu entusiasme. (De, fet escoltar gairebé a qualsevol parlar d’una cosa que l’apassiona pot ser fascinant, independentment que hi estiguis més o menys d’acord.) La professora del curs, la Sílvia Sabrià de Tick Translations, seria una d’aquestes persones, i ho va fer força bé.

A hores d’ara ja és tard per fer un resum del curs, però sí que deixaré apuntades unes quantes idees generals que em van quedar: que el màrqueting és sobretot anàlisi i que s’ha de pensar i planejar molt abans d’actuar; que els traductors, sovint tímids de mena, hauríem de perdre la por al telèfon (tot arribarà), i que cal recordar-se d’escoltar el client, per saber què vol i necessita, i posar-se en lloc seu. També vaig anotar unes quantes coses més concretes, idees per anar concretant i posant en marxa en un termini raonable (fer allò que en diuen un «pla de màrqueting» encara ho veig massa gros). I miraré de no arxivar massa profundament els apunts per rellegir-los de tant en tant…

indesPer canviar de tema, al cap d’uns quants dies vaig anar al Cibernàrium a fer una petita introducció a l’InDesign, un programa d’autoedició. No és que ara pensi posar-me a maquetar (ja hi ha prou gent que ho fa millor que jo), però sí que volia posar-me una mica al dia amb aquest programari, per poder afegir textos o entrar correccions sense fer cap desgavell. Quan treballava en plantilla, o després quan anava sovint a corregir proves i tancar revistes a l’oficina d’un client, era una cosa que em tocava fer de tant en tant, i les versions de Quark que remenava aleshores ja deuen ser de la prehistòria… Però per sort vaig veure que la cosa no ha canviat tant i que encara me’n sortiria. A més, em va servir per fer una repassada d’aquest programa i de la maquetació en general des del punt de vista d’un professional del gremi, que sempre està bé. Gairebé tot el que corregeixo o tradueixo acaba maquetat, per tant voler saber més de la feina de dissenyadors i maquetadors per col·laborar millor amb ells és simplement qüestió de lògica. També me’n vaig endur un PDF amb apunts (i de retruc, els del nivell avançat) per tenir una referència si mai m’hi trobo.

Segurament el mes que ve tornaré al Cibernàrium, perquè la informàtica és el nostre pa de cada dia i tenen un model de cursos breus i gratuïts que em va força bé. No aconsegueixo trobar una introducció al llibre electrònic que hi havia fa anys i que mai no vaig aconseguir fer per falta de places, però hi he vist dues o tres coses interessants. També m’aniré posant al dia amb lectures i relectures, recuperaré l’escriptura al bloc i li rentaré la cara, endreçaré allò i faré allò altre… No, si de feines no en falten i tard o d’hora en sortirà alguna de remunerada. Ja us ho explicaré, espero.

***

Ostres! M’havia oblidat de dir que ja ha sortit el calendari d’activitats d’APTIC per al primer semestre del 2013. A aquestes ho tinc més complicat per anar-hi, perquè fora de l’horari escolar la planificació és més complicada i moltes són a l’hora de recollir-sopar-dormir de la menuda, quan és imprescindible la presència de la seva senyora mare. Tot i això, n’hi ha de temptadores. També les solen emetre simultàniament en streaming (i de vegades també en diferit), però per mi perden gran part de la gràcia, que per aquestes coses prefereixo sortir i veure gent.

 


Fora d’osques: ordinador busca llar

(Bé, tampoc no és tan fora d’osques, que avui dia en la nostra feina els ordinadors són imprescindibles i bé parlo al bloc de programari i recursos de tant en tant.)

apple_mac_classic_iiDoncs això, que per circumstàncies de la vida he de fer lloc a casa i trobar-li una nova llar al meu primer Mac (snif!), que gaudia d’un tranquil repòs al fons d’un armari. Es tracta d’un Macintosh Classic de començament dels noranta, si no exactament com el de la foto molt semblant: recordo que aleshores em va semblar un avenç que tingués disc dur (el que havia heretat abans de mon germà anava amb dues disqueteres) i llegís disquets de dues cares. Això sí, els bytes de RAM i de disc amb què aleshores feia córrer alegrement el Claris i el Word 5 avui no donarien per a dues pàgines de text i encara menys una foto…

L’acompanyen una impressora Stylewriter de l’època, la documentació original, els disquets del sistema (System Seven, si no m’equivoco) i potser algun altre programa. Tot va funcionar un grapat d’anys fins que el vaig desar, coincidint amb l’arribada del meu primer iMac (quins records!).

Si us interessa o sabeu d’alguna col·lecció que el pugui acollir, poseu-vos en contacte amb mi a blog[arrova]annallisterri.net, sisplau. No us negaré que si en trec alguna cosa no m’anirà malament, però sobretot el que voldria és donar-li un futur més digne que el camió del reciclatge.


Sobre Microsoft i el plurilingüisme, per la part que em toca

Quan la setmana passada em vaig assabentar que havien donat un premi a Microsoft per la promoció del plurilingüisme a Espanya, confesso que de gràcia precisament no me’n va fer: els usuaris de Mac fa anys que ens fem creus de la manca de diccionari de català a les nostres versions de l’Office, per molt que fa anys prometessin arreglar-ho (busqueu per aquí si teniu curiositat per saber què en vaig escriure llavors). Si fins i tot els connectors per a MS Office del flamant corrector automàtic de la Generalitat (del qual vull parlar quan provi quatre coses) són només per a Windows… Ara que no desenvolupen l’Escriu, l’únic que tenim és un diccionari creat per un usuari fastiguejat amb el tema, sense cap suport oficial.

Per tot això, encara que no hi surti directament, em vaig quedar més tranquil·la en veure la nota de premsa de Softcatalà criticant el premi. Escombrant també cap a casa, us deixo només un parell de frases que em van cridar l’atenció:

El cost de la traducció parcial del Windows XP al català va ser de 90.000 EUR, i el cost de la resta de traduccions fetes al català (Office 2003, Vista, Office 2007, Windows Live) és similar. […] només la Generalitat de Catalunya haurà de pagar, en el període 2008-2012, 12 milions d’euros en llicències de Microsoft.

Si us interessa el tema llegiu la resta del document, que explica unes quantes coses.

Ah, i admeto que la casa amb què més m’agrada treballar, Apple, ho fa tant o més malament que Microsoft (potser a la plaça de St. Jaume no els compren llicències?). Però almenys a aquests no els donen premis al multilingüisme… I fins aquí la desfogada d’avui.


Coses de Word i Excel que (potser) ni sabies com preguntar

Aquest podria ser un títol del curs que vaig fer dimarts, dimecres i dijous passats (el de debò és aquest). El cert és que haver d’anar a classe tres dies sencers em va complicar una setmana en què ja tenia prou coses a fer, però si volia aprofitar el curs subvencionat no podia triar les dates… I, comptat i debatut, va valer la pena.

Van ser un grapat d’hores carregades d’informació sobre coses que es poden fer amb les eines de Word i Excel per facilitar-nos la feina, sobretot a l’hora de manipular i crear grans glossaris o de fer feines repetitives. Des de repassar o descobrir opcions per tallar, enganxar, buscar i canviar fins endinsar-se en els llenguatges misteriosos de les funcions d’Excel i les macros de Word. Gairebé una sobredosi de coneixements per anar assimilant i recuperant quan els necessiti. Sort que et donen uns bons apunts amb tot explicat! A més, el professor dominava també el món d’Apple, per la qual cosa vaig poder anar a fer el curs amb el Macbook* i comprovar com anaven les coses amb el meu sistema operatiu de tota la vida, que sempre s’agraeix.

Tot això sense tractar altres coses del Word amb les quals encara no m’acabo d’aclarir, com ara el funcionament dels estils. Fins em van agafar ganes de treure la pols al manual d’Office que em vaig comprar fa molt de temps i remenar una mica, però queda a la llista de coses per fer «un dia d’aquests». I convé no oblidar l’Open Office: quan vegi que la versió que ha presentat ara Softcatalà està adaptada al Mac (de moment només he vist release candidates) me’l vull mirar una mica més.

* I contestar unes quantes vegades variacions de la pregunta de si «els Macs serveixen per treballar», que feia temps que no em passava.


Eines i més eines

Aquesta setmana, Internet i part del món real van plens del nou navegador dels de Google, però jo he tingut unes quantes coses diferents per entretenir-me:

  • Gràcies a una feina, he redescobert les eines de revisió i comentaris de PDF que porta l’Adobe Reader. Fins ara no me n’havia sortit, però aquest cop he vist que han millorat i si els documents vénen ben preparats per editar-los s’hi poden fer força coses i les indicacions queden prou clares. De tota manera, continuo amb la sensació que el Reader per a Mac no és precisament un prodigi d’estabilitat, i seguiré tenint ben a mà l’Skim per a aquesta mena de coses. I per descomptat, ara com ara cap dels dos no es pot comparar en claredat i eficàcia als símbols de correcció tipogràfica i el bolígraf de tota la vida (entre altres coses, perquè anar obrint i tancant comentaris i notetes és lent a no poder més).
  • També he afegit a les adreces d’interès del navegador Lexicool, un cercador de diccionaris i glossaris disponibles a Internet, classificats per diccionaris i temes. Inclou tant vocabularis consultables en línia com d’altres que cal descarregar. Ara que hi penso, aquesta mena de cercadors donarien per fer un post… Apuntat.
  • Mentrestant, vaig mirant quina pot ser la millor manera de tenir endreçada i a mà tot d’informació d’Internet que vaig recollint per a un projecte gros que tinc a les mans (próximamente en sus librerías, si Déu vol). Dubto si em va millor una llibreta de retalls a Google Notebook, un grapat de marcadors a Delicious, anar desant documents a una carpeta del disc dur o alguna combinació de tot plegat.

Ah, i treballo, és clar, que el setembre ve fort.

—–

Afegit: En Puigmalet també parla de Lexicool al Gazophylacium, i gràcies a ell recordo d’on ho vaig treure: el Bloc de Lletres, de la Biblioteca de de Lletres de la UB (és que m’agrada ser educada i citar les fonts).


Petita prova amb l’Aspell

Continuem investigant el tema dels correctors de català per a Mac: aquest cap de setmana tocava mirar l’Aspell, un programa gratuït que promet una bona integració amb les utilitats del sistema. Seguint les instruccions d’aquí i d’aquí,* l’he instal·lat al portàtil (Intel, OSX 10.5). La pàgina oficial parlava d’algun problemet amb el Leopard, però no vull provar-ho en el de sobretaula (amb Tiger), que el programa ficava tot de coses amagades per carpeta Library i no semblava especialment fàcil de  desinstal·lar en cas d’anar malament.

La instal·lació i la configuració han anat bé, però del funcionament no n’estic tan convençuda. Potser és que jo demano molt, però a més de tenir corrector de català m’interessa que continuïn funcionant bé el de castellà i tots els altres, que jo treballo en més d’un idioma… Les petites proves que he fet amb Mail i TextEdit indiquen que això és possible fins a cert punt:** si, per exemple, vull repassar un missatge de correu en català i després un en castellà he de reiniciar l’aplicació perquè surti el diccionari que toca i no hi hagi embolics (juraria que m’ha aparegut pel mig el diccionari d’anglès i tot!). En canvi, he fet un experiment amb el castellà i l’anglès (dos idiomes que vénen de fàbrica) i m’han deixat corregir un document en cada llengua sense haver de sortir del programa; només ho he fet un cop i no vull treure’n conclusions, però…

En canvi, amb l’OpenOffice 3, no m’ha passat res d’això (només cal seleccionar l’idioma del document) i m’ha arreglat el problema de manca de diccionari que tenia. Amb el Pages encara no l’he provat, perquè en principi la configuració semblava més complicada i m’ho vull mirar més bé. En canvi he fet una prova amb un PDF i he descobert que si l’obro amb l’Skim troba faltes d’ortografia, però no hi puc fer canvis. Si tinc temps i ganes miraré què passa amb l’Adobe Reader, tot i que poques vegades m’ha deixat editar res.

Quant al diccionari, he vist que inclou algunes combinacions de pronoms febles amb guions i també paraules amb apòstrofs, però també falla bastant (m’ha deixat passar «la ortografia» almenys dues vegades). Dels accents diacrítics ja no en parlo perquè no s’hi posa pràcticament cap corrector, però amb el meu estimat i obsolet Escriu m’he malacostumat. De totes maneres, moltes coses d’aquestes es van corregint al anar ampliant i personalitzant el diccionari a mesura que el fas servir.

En general, després d’un primer cop d’ull diria que l’Aspell és útil i pot ser una bona solució per a molts usuaris, sobretot els qui no canvien gaire d’idioma. Però també té limitacions. Ah, i si treballeu amb programes de Microsoft ja us en podeu oblidar, ho hauria d’haver dit al començament.

Com veieu, en el tema de correctors de català per a Mac encara hi ha molt de camp per córrer, i ni els d’Apple ni la Generalitat semblen especialment interessats. Per això, cal agrair la feina que molta gent fa desinteressadament. De programar jo no crec que n’aprengui, però encara acabaré buscant-me feina de tester… Però amb pocs coneixements d’informàtica i tendències perepunyetes no sé si tinc el perfil adequat.

* Després he vist a Softcatalà que hi ha un paquet aparentment més senzill d’instal·lar, però no l’he provat.

** Per cert, tinc instal·lats dos diccionaris al Firefox però no tinc gaire idea de com es passa de l’un a l’altre. Algú té referències?


OpenOffice: primeríssimes impressions

Volia esperar la versió definitiva, però en veure que l’OpenOffice 3 per a Mac ja anava per la segona beta, vaig decidir aprofitar la tranquil·litat de l’agost (i que tenia les còpies de seguretat al dia) per instal·lar-lo el cap de setmana passat. Em va costar trobar els fitxers (sort que tenia l’enllaç desat!), però vaig acabar amb el programari al portàtil (en versió Intel) i també a l’iMac (PPC).

Encara no l’he fet anar gaire i m’he fixat sobretot en el processador de textos, que és el que em toca de prop. Però aquí teniu les meves primeres impressions, i també els primers dubtes:

  • La cosa no va començar gaire bé: el paquet localitzat en català no inclou els fitxers d’ortografia en català. Almenys no el corregia, i la finestra d’ortografia indicava diccionaris d’uns quants idiomes, però no el que més m’interessava. I si anava a «aconsegueix més diccionaris» del menú d’eines tampoc no trobava res. Costa d’entendre, oi? Però, bé, és una beta i per tant no ha de rutllar tot a la primera… I ara què? On puc trobar el diccionari i instruccions de com instal·lar-lo? Serveixen diccionaris de versions anteriors o cal alguna cosa específica per a la 3.0? O millor m’instal·lo CocoaAspell (el projecte del cap de setmana que ve) i em servirà per a l’OpenOffice unes quantes aplicacions més?
  • Una altra cosa deu ser una mania personal meva, però hi ensopego cada vegada que obro una alternativa a Word: com [expletiu al gust] puc aconseguir l’equivalent de la «vista normal» de tota la vida? Quan estic traduint o corregint vull veure el text, no si quedarà maco o no; els marges de la pàgina, i sobretot l’espai buit al començament i al final, em fan més nosa que altra cosa… Pot semblar una ximpleria, però m’hi he acostumat i amb aquests salts tan grans entre pàgines no treballo còmoda.
  • No em convenç això d’obrir l’OpenOffice en general i dir-li què vull fer. M’agrada més (i em fa la sensació que deu ser més ràpid*) obrir directament el processador de textos o l’aplicació que necessiti. A l’Ubuntu del meu home, per exemple, l’OpenOffice mateix funciona així. Però també pot ser només qüestió de gustos, és clar.
  • Una cosa bona és que, a diferència de Pages, puc fer canvis en un document de Word i desar-los en el mateix format, sense haver de convertir-lo a ODF. No garanteixen que l’aspecte final sigui perfecte, és clar, però amb textos senzills sembla més còmode. Hauré de provar-ho amb taules i altres complicacions…
  • En general, la interfície és molt semblant a la de l’Office tradicional (no com l’iWork, que —millor o pitjor— sovint fa les coses a la seva manera). Així resulta més fàcil acostumar-s’hi, tot i que em fa la sensació que de vegades també té el seu llenguatge particular… Però mai no he tingut l’Office en català, per tant en això no em feu gaire cas.
  • La versió per a Intel se m’ha penjat un parell de vegades en obrir finestres d’ajuda (la de PPC no). També he observat altres petites diferències entre versions, però no crec que valgui la pena parlar-ne aquí.

Encara em queden un munt de coses per investigar —com fer l’espai “extra” entre paràgrafs, què fan exactament algunes opcions, les presentacions i els dibuixos— però tot arribarà… Encara que en l’apunt hagi rondinat molt, em sembla que el nou OpenOffice promet, i me’l continuaré mirant. Espero sobretot la versió definitiva, si pot ser amb el tema del diccionari més ben resolt (és que els macaires estem malacostumats i esperem que les coses rutllin només engegar-les), i potser amb algun manualet i tot per acabar de facilitar les coses.

* En el G5, almenys, s’està una estoneta per arrencar (es nota que la màquina no té gaire RAM?).