En un Sant Jordi estrany…

… postal amb un recull de traduccions meves amb dracs que tenia a casa. Bona diada des del cau!

Notes

  • Bé, potser Mites nòrdics és mig trampa, perquè segur que hi surten serpents, però no sé si compten pròpiament com a dracs. Però és que li tinc afecte, què voleu que us digui.
  • El del Martin no el vaig traduir sola, amb aquest autor sempre hem treballat en (un gran) equip, i s’ha de dir.
  • La foto l’he encarregat a ma filla, cosa que no sé si compta com a explotació infantil o com a activitat engrescadora i creativa per passar el confinament…

Notes sobre l’Optimot

optimotlogoPer allò de sortir de la traducova de tant en tant i aprendre alguna cosa, em vaig apuntar a una de les Matinals de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística i aquest matí he anat a una sessió sobre l’Optimot. Ja fa temps que vaig parlar-ne, quan era una novetat, i ara és una d’aquelles pestanyes que obro cada dia (de fet, per mi hi va haver un abans i un després de l’Optimot), per tant tot el que sigui treure’n el màxim suc m’interessa.

En general la sessió ha estat bé, amb una presentació i bastants exemples pràctics. Com que ja tinc una mica de pràctica amb l’eina, res del que han dit m’ha semblat una gran novetat, però sí que m’ha servit per veure coses d’aquelles que no es fan servir tan sovint i queden una mica oblidades. Ara deixo aquí unes quantes notes que he anat prenent, aprofitant que encara ho tinc fresc. (No estaran especialment polides i endreçades, però quan vull fer apunts ben escrits i travats, després no els acabo mai.)

L'Optimot també té un blog i Twitter, però no n'he apuntat res.

L’Optimot també té un blog i compte de Twitter.

  • Per començar destacaria tot el potencial de l’opció de cercar criteris, que no només consulta els opuscles de la col·lecció de llibrets que va fer fa temps Política Lingüística, sinó també totes les fitxes que ha anat elaborant l’equip de l’Optimot. Entre una cosa i l’altra em sembla que ja ronden les 3.500 (no he apuntat la xifra, ho sento; en tot cas, era considerable), que permeten resoldre una colla de dubtes ben diferents. A més, les fitxes solen tenir diversos títols, uns més «tècnics» i d’altres més «pràctics», a partir d’exemples, per poder-hi arribar de més d’una manera.
  • Ja estan treballant en fitxes i actualitzacions per quan toqui aplicar la nova gramàtica i ortografia, i a més han anunciat canvis en els criteris de majúscules i minúscules. És a dir, que ja podem anar reservant temps per posar-nos al dia de tot… Almenys, ells estaran preparats.
  • L’opció de cerca castellà-català busca al bilingüe de l’Enciclopèdia, el Termcat i les fitxes.
  • Els verbs conjugats segueixen la gramàtica provisional de l’IEC. Quan es busca un verb amb aquesta opció, no surt conjugat automàticament, sinó que et remet a un PDF amb el verb model corresponent. Es recomana consultar la part final d’aquestes fitxes, que poden tenir informació útil sobre variants, derivats, etc.
  • La cerca bàsica ignora accents, dièresis, majúscules i minúscules; per tant, si el teu problema és que no recordes si aquell accent era obert o tancat, no pateixis. L’inconvenient apareix amb paraules que només es distingeixen per l’accent, com ara tomàquet i tomàquet o distància i distancia: si només te n’interessa una, gairebé segur que als resultats hi haurà brossa, i no hi ha cap equivalent al «Verbatim» de Google per poder-la filtrar.
  • Si tenim un dubte de compostos i guionets, millor escriure tota la paraula enganxada que no les parts per separat.
  • En les cerques, es pot fer servir el comodí de l’asterisc, que substitueix un caràcter o més. A veure si me’n recordo…
  • Quan filtrem els resultats per fonts, cal tenir en compte que de vegades hi ha un segon nivell: les comarques del Nomenclàtor, els àmbits del Termcat… Una ajuda més per trobar el resultat que necessites.
  • cercavanc%cc%a7ada

    Sí, hi ha més opcions…

    Una altra manera de filtrar per fonts és amb la cerca avançada, de la qual confesso que tinc tendència a oblidar-me (per allò de no fer clics de més…). L’opció de buscar una frase exacta és igual aquí que a la cerca normal, però n’hi ha d’altres, com la d’excloure paraules, que s’han de tenir en compte. Per exemple, en aquells moments que saps que una cosa té nom però no com es diu, pot anar bé buscar unes quantes paraules que tenen molts números per sortir a la definició, perquè és fàcil que entre els resultats hi hagi la fitxa del nom que t’interessa, però com que els experiments d’aquesta nit m’estan sortint molt pitjor que els exemples del matí, millor no ho explico gaire, que encara m’equivocaré.*

  • Una estadística curiosa: des del 2011 ha anat creixent el nombre d’usuaris registrats (per poder fer consultes personalitzades), però el nombre de consultes ha baixat, perquè els usuaris som més autosuficients (o tenim més vergonyeta, vés a saber).
  • Hi ha un projecte per poder actualitzar-lo automàticament, incorporant les novetats del Termcat cada dia.

Bé, ho deixo aquí, que es fa tard i després no publico. Com a conclusió, diria que han estat unes horetes prou ben aprofitades i que potser repetiré l’experiència de les Matinals (de fet, em volia apuntar a una sobre la Gramàtica i les altres novetats de l’IEC, però ja estava plena).

 

* Afegit: Ara que estic més desperta, després de mirar els exercicis i el solucionari que ens van passar, veig que es tracta de fer servir l’opció «amb totes les paraules» i limitar les fonts al DIEC, perquè no surtin massa resultats.


Traductors, traducció i metàfores

Una de les coses que, a la meva manera lenta i irregular, vaig fent en aquesta secció de citacions és anar recollint metàfores i explicacions sobre què és la traducció. L’altre dia en vaig trobar en aquest fragment d’una entrevista a Don Barlett, el traductor a l’anglès de Karl Ove Knausgård (ja us vaig dir que em va semblar molt bo), que no només aporta la seva metàfora sinó que fa referència a la necessitat de tenir-ne i crear-ne, a més d’explicar una mica les «coses rares» que passen pel cap dels traductors. Apuntat queda, doncs (tot i que amb l’última frase no hi acabo d’estar d’acord).

What traits do you think translators have in common, if any?

I suppose we all like our own company. You’re alone, but words do something for you; words have a special value for you, so if you spend a whole day in a room away from anybody else, the words themselves have a magic that gives you a feeling the day is still worthwhile. When I meet other translators at book fairs and so on, we’re all over each other, keen to talk; and that night when you go back to wherever you’re sleeping, your brain is flooded with impressions, because suddenly so many things from the real world have impinged on yours.

How would you fill this in: a translation is to the original as X is to Y?

I don’t think there is a formula for translation. We all create metaphors for what we do, and I suppose we do that because it’s difficult to describe. If you create a metaphor to try to explain to people what it’s like for me, the closest is actually music. You’ve got a composer, then you’ve got a conductor and orchestra, and what the conductor and orchestra do is to interpret the composer, and that kind of interpretation and replaying is very similar to what we’re doing and that is closest to what we do. I always feel that, when you’re trying to demystify it, that’s what you do. I say to people, I would like it if they would write at the beginning of a translated book, “Retold in English by John Smith,” instead of “Translated by John Smith.”

Don Barlett, entrevista a ‘Los Angeles Review of Books’


Traïdors

I el cas és que una vegada vaig llegir (no sé pas on) que això de «traduttore traditore» podria no ser ben bé el que sembla. Per començar, se  l’haurien inventat no pas els italians, sinó els turcs (a l’època de l’imperi otomà, quan el toscà era una de les llengües comunes a la Mediterrània), i, a més, no es tractaria d’una afirmació metafòrica (el traductor traeix el que diu el text original), sinó literal: no et refiïs dels traductors, que al capdavall són estrangers, i probablement espies.

Pere Comellas, La traducció suïcida i la interpretació musical, Visat, núm. 20 (octubre 2015)

Com que aquesta secció és de frases que em criden l’atenció, em quedo amb l’anècdota, però el conjunt de l’article i la defensa que fa de la traducció són recomanables. Feu clic a l’enllaç, va.


La veu del traductor

Avui el blog torna a fer de llibreta de notes: hi copio (fora de context) una petita reflexió sobre la traducció que m’ha agradat.

[…] volem pensar, com de vegades ens han comentat alguns lectors, que el traductor també deixa en la traducció la seva petja estilística, que sempre volem que sigui subtil, una petja que el lector reconeix i que se superposa amb la de l’autor, de la mateixa manera que algú que mira doblada una pel·lícula de Woody Allen ja compta que sentirà la veu inconfusible de Joan Pera.

Anna Torcal, «Traduir Fred Vargas»


Un Dia de la Traducció amb entrevista

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que llavors també hi havia més traductores. (Quadre de Zurbará, tret de Wikipedia)

Sant Jeroni amb santa Paula i santa Eustòquia, que allà també hi havia traductores. (Quadre de Zurbarán, tret de Wikipedia.)

El temps va passant, i ja torna a ser Sant Jeroni, el Dia Internacional de la Traducció, un d’aquells que s’aprofiten per parlar de la nostra feina, mirar de fer soroll i muntar algun sarau si convé. Però aquest any no li vull dedicar cap entrada al blog perquè avui ja surto en un altre. La Sílvia de L’illa deserta (aquí al costat, a can WordPress) em va fer una entrevista on parlo de la feina del traductor i d’alguns llibres que he fet, i l’ha publicada avui. La podeu trobar en aquest enllaç, i sense sortir del blog ni canviar de tema us recomano que llegiu també l’entrevista d’ahir amb la Maria Rosich, traductora de danès i neerlandès. De fet, us recomano tot el blog, que la Sílvia hi publica bones ressenyes i, com que és de l’ofici, quan parla de traducció sap el que diu.

I sabeu allò que les coses mai no vénen soles? Doncs resulta que en cosa d’un mes aquesta és la segona vegada que m’entrevisten, perquè fa uns quants dies vaig sortir al suplement de cultura d’El Punt Avui parlant de la traducció de Cançó de gel i foc. Es veu que amb el rodatge de Joc de trons a Girona volien dedicar unes quantes pàgines al tema des de diferents punts de vista i es van posar en contacte amb mi.

Tenint en compte que sóc més introvertida que altra i que generalment no m’agrado a les fotos com jo, gairebé ja es podria qualificar de mediàtic… En fi, ara toca recordar allò de «menys fressa i més endreça» i continuar treballant cada dia, que és el que compta.

Per acabar, només una cosa: recordeu que aquí parlo sobretot de la traducció de llibres, perquè és la que va signada i resulta més visible, però en aquest món traduïm textos molt diversos, i que tots mereixen ser recordats en dies com avui.


Ofici, respecte i premis Nobel

Una d’aquelles veritats que no fa cap mal recordar, en un Trujamán de bon llegir:

[…] en muchas ocasiones se valora al traductor por el nombre —el renombre— del escritor traducido o por la difusión de su obra, o por el papel que haya desempeñado ésta o esté desempeñando en la historia de la literatura. Y no es justo. Ni atinado. No es ésa, en mi opinión, la manera de enjuiciar la obra de un traductor. Su labor no tiene que ver con esos hechos. Lo que hay que considerar no es quién sea el escritor traducido, sino si el traductor ha permitido que personas que no conocen el idioma de la obra original y que querían leer ese libro, sea cual sea y sea de quien sea, hayan podido leer realmente ESE libro.

María Teresa Gallego Urrutia, Traducir a un no-premio nobel

 


Una gran veritat

Capital letters: Something that clients love to put in and translators love to take out.

I ho diuen els experts en terminologia del Parlament Europeu, entre altres coses d’aquest estil. (És una mica antic sí, però avui ho he vist per les xarxes.)


Mira què diuen uns editors

[Francisco Porrúa], más que nadie que haya conocido, tenía claro qué era lo realmente importante a la hora de editar: la calidad de la traducción. Y como era un obsesivo del control, publicaba muy poco. […] hablando de Gene Wolfe, llegó a decirme que había escritores que sería preferible que no se tradujeran antes de que se editaran mal. […] no fue hasta muchos años después, cuando ya llevaba tiempo editando por mi cuenta, que me di cuenta de que tenía más razón que un santo. Para variar. Las buenas traducciones son la excepción y hay muchísimos escritores cuya reputación ha sido severamente dañada por trabajos mediocres.

Alejo Cuervo

Aquest text pertany al llibre Exégesis, una recopilació de textos del llibreter i editor de Gigamesh que regalaven per Sant Jordi. El tinc a mig llegir i podria ser que caigués alguna altra citació, perquè té alguns capítols dedicats a «batalletes editorials», un gènere que em fa força gràcia i que ocupa un lloc destacat a la meva llista de llibres pendents.

 


Enllaços de la setmana: 13-3-14

Avui tocarem els diccionaris de col·locacions, una eina relativament poc coneguda (jo mateixa en podria aprendre més) però que pot fer un bon servei a l’hora d’escriure o traduir. Les col·locacions a què es refereixen són les de paraules que tendeixen a acompanyar-se les unes a les altres de manera que, per exemple, en català a l’hora de dinar les taules es paren, i no una altra cosa, i s’hi pot beure vi negre, però no vermell. (Si en voleu una explicació una mica més completa podeu llegir aquest apunt). Per tant, s’entén la utilitat de reculls que ens ajudin a comprovar si aquell verb ja és el que tocaria o a trobar aquella paraula que ens ronda pel cap però no acabem de concretar… Encara que, com amb altres menes de diccionari, és possible que justament el cas que necessites no hi sigui, o no encertis la manera correcta d’arribar a la informació.

Tot seguit us deixo enllaços a un parell de diccionaris de col·locacions consultables de franc a Internet, que van circular per la xarxa no fa gaire. No he tingut oportunitat de fer-los servir a la feina, però em semblen uns recursos interessants. I si algú en coneix en català per completar el lot, que avisi als comentaris, si us plau.

*******

portada dicc. colocacionesTítol: DiCE: Diccionario de colocaciones del español

Autor: Grupo DiCE (Universitat de la Corunya)

Contingut: Diccionari de col·locacions en castellà. Es pot consultar a partir d’una sèrie de lemes (no sé si gaire extensa) o mitjançant consultes avançades. En qualsevol cas, per arribar als exemples i casos concrets cal fer uns quants clics, i per treure’n bé el suc diria que cal mirar-se bé les explicacions i instruccions sobre el funcionament del diccionari.

Idioma: castellà.

*******

ozdic collocations dicc.Títol: Ozdic: English Collocation Dictionary

Contingut: Diccionari de col·locacions en anglès. A diferència de l’anterior, té una interfície senzillíssima: fiques una paraula al requadre, pitges Retorn i et surt la informació. De fet, és tan minimalista que no expliquen enlloc qui són ni res del projecte (i per desgràcia vaig desar l’enllaç, però no la font on vaig trobar-lo), però per Internet diuen que es tracta d’una versió de l’Oxford Collocations Dictionary, que sembla prou seriós.

Idioma: anglès.