Dotze citacions, un homenatge

I també un repte, ara us ho explico.

Com segurament sabeu, ahir es va morir Terry Pratchett, un autor de novel·les d’humor i fantasia pel qual tinc un afecte especial, almenys per totes les vegades que m’ha fet riure amb ganes. La notícia ha corregut per la xarxa i entre els comentaris n’hi havia que lamentaven que no s’hagi traduït mai al català, una opinió que comparteixo plenament (entre altres coses perquè penso que, amb l’èxit que van tenir sèries com L’escurçó negre a TV3, la cosa hauria pogut funcionar) i que he expressat alguna vegada.

Com a traductora, a més, no puc deixar de pensar en com seria traduir Pratchett i la feinada que suposaria: per començar, els seus llibres contenen una bona dosi de paròdia dels clixés de la fantasia èpica (un cànon molt més desenvolupat en anglès que en català), entre un bon grapat de referències literàries i culturals de de tota mena, amanits amb jocs de paraules, humor absurd, exageracions i amb un to entre irònic però alhora molt humà… Un bon repte, em sembla, que més d’una vegada m’havia passat pel cap.

I bé, després de llegir articles i reculls de frases, avui m’he decidit i ho he provat. M’he passat una bona estona a la llarguíssima pàgina de la Wikiquote dedicada a Discworld (Discmón? Mondisc? Com en diríem?), i n’he sortit amb una dotzena de frases i fragments:

La ploma¹ és més forta que l’espasa… si l’espasa és molt curta, i la punta de ploma està molt esmolada. (The Light Fantastic, 1986)

Si bé el cos havia vist força món, la ment mai no li havia anat més enllà de l’interior del cap. (Equal Rites, 1987)

En Grampone el Blanc. Acabarà sent en Grampone el Gris si no va més amb compte amb la bugada. Ja t’ho dic jo, nena, un mag blanc només és un mag negre amb una bona majordoma. (Equal Rites, 1987)

Allò era real. Fins i tot era més real que la realitat. Allò era història. Potser no era veritat, però això no hi tenia res a veure. (Wyrd Sisters, 1989)

Els dies passaven pacientment, un darrere l’altre. Molt al principi del multivers havien intentat passar tots alhora, però no havia anat bé. (Wyrd Sisters, 1989)

Deien que a Ankh-Morpork la vida valia molt poc. Evidentment, anaven ben errats. La vida sovint resultava molt cara; era la mort, que podia sortir de franc. (Pyromids, 1989)

El pit de Lady Ramkin es va alçar i va caure com un imperi. (Guards! Guards!, 1989)

Una bona llibreria només és un forat negre refinat i que sap llegir. (Guards! Guards!, 1989)

De vegades és millor encendre un llançaflames que maleir la foscor. (Men at Arms, 1993)

A la cort de Hunghung, l’assassinat era el pa de cada dia; de fet, el pa de cada dia era un mitjà habitual. (Interesting times, 1994)

A LA GENT SÍ QUE ELS PASSA TOTA LA VIDA PEL DAVANT ABANS DE MORIR. AQUEST PROCÉS S’ANOMENA VIDA. (The Last Continent, 1998)

«No li pots preguntar res, és màgia. No t’explica res, és màgia. No saps d’on ha sortit, és màgia! Això és el que no m’agrada de la màgia, ho fa tot per art de màgia!» (Comandant Vimes, Thud, 2005)

Segur que es poden millorar, i hi ha altres frases més bones que no em veia amb cor de traduir sense passar moltes més hores amb el cap en aquest món, però espero que aquesta petita mostra valgui com a recordatori i homenatge. (I també que no vingui ningú a dir-me que la tregui per qüestions de drets d’autor, que últimament no se sap…)

Nota:

1. En un recull en castellà, ho he vist traduït com  bolígrafo; suposo que no coneixien el llibre, ni se’ls va acudir que la fantasia clàssica gasta més aviat poca tècnica…

Actualització (11-3-2015):

Després de publicar l’apunt, aquest cap de setmana m’he assabentat que s’està preparant un muntatge en català de Wyrd Sisters (l’adaptació teatral) a Barcelona, i en Miquel de Saragatona ha trobat un petit conte traduït aquí (per algú que no sabia puntuar diàlegs en català, aviso). Engrunes…

Anuncis

Mira què diuen uns editors

[Francisco Porrúa], más que nadie que haya conocido, tenía claro qué era lo realmente importante a la hora de editar: la calidad de la traducción. Y como era un obsesivo del control, publicaba muy poco. […] hablando de Gene Wolfe, llegó a decirme que había escritores que sería preferible que no se tradujeran antes de que se editaran mal. […] no fue hasta muchos años después, cuando ya llevaba tiempo editando por mi cuenta, que me di cuenta de que tenía más razón que un santo. Para variar. Las buenas traducciones son la excepción y hay muchísimos escritores cuya reputación ha sido severamente dañada por trabajos mediocres.

Alejo Cuervo

Aquest text pertany al llibre Exégesis, una recopilació de textos del llibreter i editor de Gigamesh que regalaven per Sant Jordi. El tinc a mig llegir i podria ser que caigués alguna altra citació, perquè té alguns capítols dedicats a «batalletes editorials», un gènere que em fa força gràcia i que ocupa un lloc destacat a la meva llista de llibres pendents.

 


Enllaços de la setmana: 22-11-13

Per celebrar el retorn de la secció, i que s’acosta el cap de setmana, avui tenim tres enllaços, tots d’humor.

Mox's BlogTítol: Mox’s Blog

Autor: Alejandro Moreno-Ramos, enginyer i traductor.

Contingut: Tira còmica amb tots els tòpics i clixés dels traductors autònoms. El protagonista, en Mox, té una formació impressionant però no habilitats comercials, per la qual cosa no es lliura de treballar més hores que un rellotge i guanyar quatre rals. Els personatges que l’envolten i les situacions són exageracions, és clar (no tots els gestors de projectes són éssers malignes com la Pam), però si sou del gremi segur que us sonaran. Fa temps que està aturat, però diria que se’l pot considerar clàssic.

Idioma: anglès (anys enrere n’hi havia una traducció parcial al castellà, però no l’he trobada).

*******

ubersetzerTítol: Über/Setzer

Autor: algú que gasta pseudònim (i que segurament és traductor).

Contingut: Tumblr amb situacions, moments i comentaris del món de la traducció (sobretot el sector literari) i tot el que l’envolta, il·lustrats amb imatges i GIF animats. Alguna vegada m’han vingut ganes d’aplaudir per com ha clavat aquella sensació que tens quan et passa allò… Pel meu gust, ha tingut temporades de més o menys inspiració; de tota manera, per donar-hi un cop d’ull tampoc no cal gaire temps.

Idioma: anglès (tot i que no em sorprendria que el portés algú d’aquí).

*******

translatorsAnTítol: Translators Anonymous

Autor: heu vist el títol, oi?

Contingut: A l’estil de l’anterior, un Tumblr que agafa situacions més o menys estrafolàries o desastroses que pugui viure un traductor i hi afegeix GIF, sovint trets de pel·lícules o sèries. No inclou la mena de comentaris diplomàtics que fan contents els clients, però segur que alguna cosa així ens ha passat pel cap.

Idioma: anglès.


Una temporada a Westeros

Per molta gent, avui és diumenge de Pasqua. I per molta gent, avui és el dia de l’estrena als Estats Units de la tercera temporada de Joc de trons. Cadascú s’apunta al calendari el que vol, i jo aprofitaré el segon esdeveniment per parlar de l’experiència que va ser traduir Cançó de gel i foc (concretament, un terç dels llibres 1 a 4). N’hauria d’haver escrit un apunt fa temps, quan van sortir els llibres, però volia fer-ho tan bé que mai no trobava el moment i ja sabeu què passa quan ajornes massa les coses… En fi, almenys ara deixo quatre notes.

Aquí, tots apilats.

Aquí, tots apilats.

L’any 2011, quan es va publicar la traducció d’Un bon partit, un novel·lot que passa de molt el miler de pàgines, vaig estar a punt d’acabar el meu comentari dient que només faltava que em fitxessin per traduir els totxos de George R.R. Martin… i a mitjan juliol em van trucar per proposar-m’ho. Vaig dir que sí de seguida perquè, tot que sóc lectora de fantasia i ciència-ficció de tota la vida, mai no havia tingut oportunitat de posar-m’hi com a traductora, i el cert és que em feia il·lusió. Havia llegit els dos primers volums de la saga feia anys (em vaig despistar a mig tercer) i en tenia bon record, a més d’haver sentit a parlar bé tant dels llibres com de la sèrie de televisió, fins al punt que estava pensant si tornar a enganxar-m’hi.

Els d’Alfaguara s’havien marcat un calendari de producció molt bèstia (un llibre cada dos mesos, aproximadament) per tenir-ho tot al carrer el maig de 2012. Això suposava dividir la feina entre tres i, com que volien treure el quart i el cinquè alhora, al final es va decidir incorporar una altra traductora que es dediqués en exclusiva a l’últim volum. Així, va quedar l’equip següent: Mercè Santaulària (que va engegar el primer llibre), Esther Roig (al peu del canó de l’1 al 4), Imma Estany (que es va afegir al llibre 2, i fins al 4), Mar Albacar (amb el llibre 5, sabia tot el que havia de passar abans que nosaltres) i una servidora. I realment érem un equip, perquè si per traduir qualsevol llibre a mitges sense que es noti gaire cal coordinació, per recrear tot l’univers de Westeros i companyia ja us ho podeu imaginar… Ens escrivíem pràcticament cada dia i teníem un grapat de documents compartits amb noms propis i comuns, llinatges, profecies, cançons i material de tota mena. De fet, quan vam acabar la feina encara vam organitzar un parell de dinars per celebrar-ho.

La portada del primer llibre, clarament enfocada a la tele.

La portada del primer llibre, clarament enfocada a la tele.

Una de les poques coses que ens van dir des de l’editorial era que creien que gran part dels lectors vindrien de veure la sèrie de televisió en castellà, i que penséssim en ells a l’hora d’adaptar noms i similars, per no despistar-los massa. En general els vam fer cas i vam tenir la versió castellana present, sobretot a l’hora de marcar criteris, però també ens en vam allunyar quan convenia. Per exemple, Desembarco del Rey és fidel al King’s Landing original i no sona malament del tot, però no podíem posar Desembarcament i que quedés mínimament natural, per la qual cosa al final vam optar per un Port Reial més vague, però també més creïble com a topònim.

Potser el que més ens va costar de traduir, el nom al qual vam estar donant més voltes, va ser el dels ditxosos llops, els direwolves. Resulta que no són animals completament inventats, sinó basats en unes bèsties prehistòriques que hi va haver a Amèrica; però els paleontòlegs d’aquí no s’hi devien dedicar gaire, perquè a partir del nom científic no vam trobar cap nom comú que ens pogués fer servei. A la traducció castellana en diuen huargos, una solució prou raonable que entronca amb les llegendes nòrdiques i l’obra de Tolkien, i després de discutir-ho pensàvem tirar per aquest camí i comentàvem la millor manera d’escriure-ho (a les traduccions de Tolkien vam trobar tant huargs com wargs, o potser era millor adaptar-ho com a vargs?). Però aleshores ens vam adonar que al cap d’un parell de llibres sortien els wargs, que en aquest món són uns humans amb capacitats especials; amb un nom tan semblant, fer servir huargs per als llops eren ganes de confondre el lector, o fer-li veure unes relacions que no estàvem segures que existissin (i l’autor ja és prou recargolat deixant pistes). Vam decidir deixar huargs per a les persones (escrit tal com sona) i buscar un adjectiu que donés a entendre que aquells llops eren especials. Ens va costar molt trobar-ne un que tingués les connotacions necessàries, ens agradés a les tres, sonés bé i es pogués repetir sense ser carregós, fins que al final es va quedar en llops fers. (Em sembla que en això vam acabar coincidint amb una traducció al català de part del primer llibre que va treure Devir fa anys, però a mi em van dir que no valia la pena i no vaig arribar a llegir-la.)

Les altres portades ja s'assemblaven més a les dels llibres anglesos.

Les altres portades ja s’assemblaven més a les dels llibres anglesos.

Després vam haver de resoldre uns quants noms més d’animals i plantes que inicialment no sabíem si eren reals o inventats (és el que té traduir novel·la fantàstica), però cap no ens va donar tanta feina. Aquí voldria esmentar un element destacat d’aquest procés de traducció: la quantitat d’informació que es podia trobar a Internet, aportada pels seguidors de la saga i sovint de força qualitat. En anglès hi ha la completíssima enciclopèdia de Westeros.org (molt útil per saber si aquell poble o personatge amb el nom del qual t’estàs barallant surt només de passada o bé resulta que després és important, i més cal vigilar els possibles jocs de paraules) i els fòrums en castellà d’Asshai.com també ens van resoldre algun dubte, per posar els dos exemples que ara tinc més presents.

Tot plegat, una llarga temporada de feina dura però a la seva manera gratificant. La veritat és que quan veig els totxos a les llibreries encara me’ls miro amb afecte, tot i que el resultat final no sigui perfecte i hagués guanyat amb una mica de repòs i més temps per fer la polida final. Pel que he llegit, els llibres han sortit amb més errates del que convindria, però és que si el nostre calendari era ajustat, el de les correctores directament era una bogeria. A més, tinc entès que tota la part de maquetació i galerades es va fer a Madrid, i sospito que no estaven acostumats a treballar en català (sense buscar-ho, vaig veure un parell d’«está» amb l’accent girat que posaria la mà al foc que no eren al Word, i que em van fer pensar en algun programa d’autocorrecció pixant fora de test). Curiosament, però, amb Joc de trons és com més a prop he estat que em premiessin una traducció, perquè va ser finalista del Premi Ictineu 2012 que atorga la SCCFF.

I ja plego. Evidentment, un grapat de mesos i un fotimer de pàgines donen per explicar més coses (saber que possiblement hi ha fans que llegiran i rellegiran buscant tots els detallets té la seva angúnia especial), però em sembla que ja m’ha quedat un apunt prou llarg. De tota manera, recordeu que teniu els comentaris per continuar parlant de qualsevol aspecte que us interessi: digueu-hi la vostra, que jo miraré de contestar.

En qualsevol cas, si un dia o altre en Martin acaba The Winds of Winter i la volen traduir al català, que m’avisin, que jo m’hi apunto.


Des de petits

Ja ho veieu, promocionen la traducció entre les criatures i alhora els diuen que ja ho fa una màquina…

20110830-121113.jpg
Llibre vist l’altre dia a l’Abacus (on mirem més la secció infantil que altra cosa). I no el vaig comprar, tot i que algun “diccionari” per a petitons sí que m’ha temptat.


Quina fricada*!

lliureAixò és el que vaig pensar ahir quan vaig veure aquest llibre a l’Abacus, a la zona de llengua, literatura i temes afins. A la coberta, un títol (Llibre lliure) que gairebé no es llegeix i una faixa amb textos incomprensibles; a dins, una portada amb quatre dades i, aparentment tot de pàgines en blanc, i al darrere una etiqueta de la llibreria on entre altres coses diu que val gairebé deu eurets.

Estrany, oi? No sé si és que està escrit amb suc de llimona o alguna tinta misteriosa que només es deixa veure en circumstàncies molt especials, si és un subtil comentari sobre l’actual model de drets d’autor, creació i comercialització de continguts, si es tracta d’una broma (el regal ideal per a qui no té temps de llegir!) o directament d’una ximpleria com una casa. Perquè com a llibreta disfressada tampoc no li veig el què… A sobre, ni al web d’Abacus, ni a l’ISBN ni enlloc en trobo informació per enllaçar. Sort que el vaig fotografiar, que sinó encara pensaria que m’ho vaig imaginar.

En fi, vaig a aprofitar la resta de cap de setmana per recuperar-me…

*Sí, és un derivat de friqui; i millor escrit així que amb k, oi?


‘Evoluixon in pronunsieixon’

Dissabte al vespre van fer La guerra de les galàxies per la tele, i la vaig posar de fons mentre planxava la bugada acumulada dels dies que hem estat fora. Encara que també l’emetien en anglès, la vam deixar en castellà, que ens venia de gust tornar sentir el Constantino Romero dient allò de «Su falta de fe me resulta molesta», entre altres frases clàssiques.

I ens va sobtar una cosa del doblatge, que ens sembla deuria ser un dels canvis en la versió modernitzada que van passar (la que té més ninots i efectes especials): l’Alec Guinness anava explicant la història d’uns «caballeros jedai», quan el meu home i jo hauríem jurat que eren «caballeros jedi» de tota la vida, o almenys de quan nosaltres havíem vist les pel·lícules al cine de petits… Serà un efecte de l’ensenyament de l’anglès, o tenim mala memòria?*

Res, que si a nosaltres ens feia gràcia com els pares i avis pronunciaven «Clark Gable» o «John Wayne», qui sap què deuen anar dient les noves generacions de friquis…

––––––

Afegit (17 d’agost): Ahir vaig veure començar El retorn del Jedi, que també la feien per la tele, i en aquesta pronunciaven «jedi» amb i, de manera que ja dubto de quina forma es va fer servir primer i quina després… Deixem-ho en misteris del doblatge, que no tinc prou curiositat ni friquisme per investigar-ho.

——-

* Els de la Wikipedia en castellà, amb tot el que expliquen de la vida i miracles dels jedis, no semblen tenir gaire clar el tema de la pronunciació.


«90 ronin cabreados»

Així era com en deien als subtítols a «ninety angry ronin» que sortien en un episodi de la nova temporada d’Herois vist no fa gaire per Internet.

A banda de si aquesta traducció tan castissa és la més adequada (o no), cal destacar que aquests subtítols els havien fet en un temps rècord i voluntàriament uns seguidors de la sèrie. No eren ni molt menys perfectes: hi havia algun error i de vegades estaven posats de qualsevol manera (a Herois es nota especialment, perquè a la versió original s’esforcen a col·locar de manera creativa els subtítols quan els personatges parlen en altres idiomes), però per algú que no domina prou l’anglès i està enganxat a la sèrie feien el fet.

Més que en qüestions de pirateries i drets d’autor, aquest esforç per subtitular sèries abans no s’estrenin a casa nostra, o les traduccions de l’últim Harry Potter que van sortir aquest estiu, són fenòmens que em fan reflexionar sobre cap a on va l’ofici. Hi ha públic que s’està acostumant a veure sèries amb unes traduccions justetes, però molt ràpides i de franc. Ja els està bé, això? Quina qualitat es desitja i s’espera de les traduccions “comercials”? I quina velocitat? Es continuarà valorant (i pagant) una feina acurada quan hi ha qui treballa de franc encara que no ho faci tan bé? Optaran les televisions i distribuïdores per oferir qualitat i garanties, o aniran a reduir costos tant com puguin?… Com passa sovint quan em poso a reflexionar, les preguntes superen amb escreix les respostes.

Ah, i atès que són al Japó de fa quatre-cents anys, jo més aviat diria que els ronin estaven «airados» o «furiosos», però es pot discutir.


Què podria fer un corrector fart?

Aquesta pàgina web, per exemple.

Una mica més d’informació a Microsiervos.

Afegit: Parlant de correctors, per la llista Infoeditexto m’ha arribat aquest apunt on un corrector de galerades explica les seves aventures i desventures. Algunes coses es podrien matisar, però de realisme no li’n falta.


Velocitat traductora

hp7.pngM’acabo d’assabentar que, menys d’una setmana després de la publicació del darrer llibre de Harry Potter en anglès, una colla de fans ja l’han traduït tot al castellà i l’han penjat a Internet (aquí, si teniu curiositat i no els tanquen la pàgina per temes de drets). No expliquen quanta gent són ni com s’han organitzat la feina, cosa que a priori a mi m’interessa més que el text (que tard o d’hora acabaré llegint, però en anglès), i només he pogut deduir que segurament són llatinoamericans. De la qualitat no en parlaré, que tampoc no m’he posat a llegir i fer anàlisis, i no crec que en aquest cas interessés especialment als lectors.

Us aviso, però, que si hi entreu i sou traductors, fan una mica de por els comentaris de gent felicitant-los i queixant-se que el traductor de Salamandra necessita mesos quan ells ho fan en quatre dies… Ideals per després anar a negociar terminis amb un editor…