Llegenda urbana

Una de les meves feines inclou corregir força entrevistes a empresaris, i diria que almenys un parell han explicat allò que en xinès la paraula crisi s’escriu amb dos caràcters: un vol dir «perill» i l’altre, «oportunitat». A partir d’aquí hom reflexiona i arriba a conclusions molt inspiradores. O motivacionals. O proactives. O alguna d’aquestes paraules que tant agraden a determinada gent i tanta ràbia poden fer als correctors (sobretot en un text que toca revisar).

Doncs resulta que la història, que fins i tot va fer servir Al Gore en rebre el Nobel de la Pau, és una mena de llegenda urbana. Ho descobreixo en un apunt de Language Log, on em remeten a aquest article (en anglès) de Pinyin.info que ho explica de manera prou clara (amb un apartat per als qui saben més xinès al final). El cert és que el caràcter que en teoria significa «oportunitat» en realitat vol dir més o menys «moment crucial en què les coses són a punt de fer un tomb». I si a aquest moment crucial li poses al costat la idea de perill, les perspectives del tomb no són precisament falagueres…

Com expliquen en aquest altre post de Language Log, la idea que en xinès crisi equival a perill més oportunitat la van introduir als Estats Units missioners que havien treballat a la Xina, i es va començar a estendre cap al 1940. Més endavant la van fer seva gurus de diversos camps i, com passa amb les llegendes urbanes, suposo que ens la continuaran explicant de tant en tant. Al capdavall, per què deixar que la realitat t’aixafi una frase inspiradora? Si non è vero è ben trovato, que diuen els italians (o no?).