Rondino

Estic llegint un llibre traduït de l’anglès al català. No és precisament una bona feina, i em treu de polleguera que entre traductor i corrector no s’aclareixin amb la barreja d’estil directe i indirecte de l’original ni sàpiguen fer anar bé guions i cometes (amb el resultat que de vegades m’he d’aturar a comprovar si el que acabo de llegir és de l’autor o una cita, o qui i quan està parlant exactament). I estaria bé que tots plegats haguessin vigilat una mica amb el dígraf ny al final de línia, que no es pot partir i els programes de maquetació generalment s’equivoquen…

M’agafen ganes de buscar-ne la versió castellana en alguna biblioteca i mirar si ho han fet millor.

És un llibre pel qual he pagat, i tinc la sensació que m’han venut un producte defectuós. Però sospito que si el volgués tornar els de l’editorial no compartirien la meva opinió. En fi, si em vaig comprar una traducció i no l’original era perquè volia veure com tocaven en català certes coses, oi? Doncs també n’he vist d’altres. L’acabaré de llegir, i me’l quedaré mentre el necessiti.

Després, té bastants números d’acabar al contenidor blau. El contingut podria interessar força a una persona del meu entorn, però em fa ràbia passar-li una cosa mal feta. Ja ho veurem.

De moment, rondino.

——-

Per què no dic el títol del llibre i el nom del traductor? Doncs suposo que perquè jo també treballo en això, sé com poden ser les condicions i recordo allò de les palles i les bigues als ulls de la gent. Digueu-li corporativisme, però no em veig amb cor d’assenyalar amb el dit sense llegir tot el llibre i fer una crítica ben analitzada i argumentada. I en aquest apunt volia reflectir sobretot sensacions. A més, el tema és interessant i em sabria greu que la gent en fugís, o deixés de banda el català per una traducció castellana que no sé si és millor.


Els anys no porten punt

Permeteu-me que ho repeteixi: els anys, que s’escriuen amb xifres, no porten el punt dels milers. Ni en català ni en castellà. Som al 2008 i no al 2.008. Gràcies.

Es veu fatal, però el punt hi era.

Perdoneu l’exabrupte, però és que és una d’aquelles faltes d’ortografia «mítiques» i gairebé misterioses que apareix de tant en tant (cada vegada menys, per sort), quan no em consta que des de fa anys s’hagi ensenyat d’una altra manera. Per això sorprèn que calgui repetir-ho de tant en tant.

Tant en català com en castellà, hi ha la tradició de fer servir el punt per separar els milers en els nombres escrits en xifres (en anglès utilitzen la coma, i de fet les normes ISO recomanen un espai fi que ja es veu en alguns llocs), però aquest signe no es posa quan es tracta d’anys, pàgines o altres números en una sèrie. Podria ser, doncs, que tingués a veure amb la diferència entre nombre i número, de la qual potser acabem parlant un altre dia.

He d'aprendre a fer anar el flaix...

He buscat pels manuals que tinc a mà si trobava alguna història d’aquest fenomen: el seu origen, quan es van fixar les convencions i com han evolucionat… Em sonava haver-ne llegit alguna cosa fa temps, però només he trobat indicacions sobre quan posar o no posar el punt en les xifres. El que sí que vaig trobar, i que em va fer posar en marxa per escriure aquest apunt, són els dos mostraris de punt de creu que l’il·lustren. Tots dos (de cases diferents) són ben antics i estan signats i datats, però un dels anys porta punt i l’altre no. El del punt és el més antic, però ara mateix no sabria dir si és casualitat o una altra cosa.


Lírica tipogràfica

Un «després» entre dues comes és com un xai en una cleda.
(Anònim, llegit via un parell de twitters)


Anant per feina

No entenc els escriptors que diuen: m’estic dues hores per posar una coma. Recargolins! Si no saps on posar una coma al cap de dos minuts, millor que et dediquis a una altra cosa!
Alberto Vázquez-Figueroa, vist (i no sé si traduït) al Bloc d’una lectora

Frase perfectament aplicable a l’hora de guanyar-se la vida traduint, afegiria jo…


Coses de nens

Vist a la signatura d’un correu electrònic:

Children still believe in God, the family, angels, witches, goblins, logic, clarity, punctuation, and other obsolete stuff.
(Isaac Bashevis Singer, explicant per què va començar a escriure per a infants)