Rondino

Estic llegint un llibre traduït de l’anglès al català. No és precisament una bona feina, i em treu de polleguera que entre traductor i corrector no s’aclareixin amb la barreja d’estil directe i indirecte de l’original ni sàpiguen fer anar bé guions i cometes (amb el resultat que de vegades m’he d’aturar a comprovar si el que acabo de llegir és de l’autor o una cita, o qui i quan està parlant exactament). I estaria bé que tots plegats haguessin vigilat una mica amb el dígraf ny al final de línia, que no es pot partir i els programes de maquetació generalment s’equivoquen…

M’agafen ganes de buscar-ne la versió castellana en alguna biblioteca i mirar si ho han fet millor.

És un llibre pel qual he pagat, i tinc la sensació que m’han venut un producte defectuós. Però sospito que si el volgués tornar els de l’editorial no compartirien la meva opinió. En fi, si em vaig comprar una traducció i no l’original era perquè volia veure com tocaven en català certes coses, oi? Doncs també n’he vist d’altres. L’acabaré de llegir, i me’l quedaré mentre el necessiti.

Després, té bastants números d’acabar al contenidor blau. El contingut podria interessar força a una persona del meu entorn, però em fa ràbia passar-li una cosa mal feta. Ja ho veurem.

De moment, rondino.

——-

Per què no dic el títol del llibre i el nom del traductor? Doncs suposo que perquè jo també treballo en això, sé com poden ser les condicions i recordo allò de les palles i les bigues als ulls de la gent. Digueu-li corporativisme, però no em veig amb cor d’assenyalar amb el dit sense llegir tot el llibre i fer una crítica ben analitzada i argumentada. I en aquest apunt volia reflectir sobretot sensacions. A més, el tema és interessant i em sabria greu que la gent en fugís, o deixés de banda el català per una traducció castellana que no sé si és millor.