Literatura popular: l’errata

Publicat: 22 Juliol 2010 | Autor: | Filed under: l'ofici, la blogocosa, lapidari | Tags: , , | 4 comentaris

L’errata tipogràfica és una cosa maligna:
se la cerca i persegueix, però s’escapa ben indigna.
Fins que la forma és en màquina està ben amagada,
s’oculta en els racons, sembla que s’aguanti l’alenada.
Ni tan sols el microscopi per a llucar-la és bastant,
primer; però després es converteix en un elefant.
El pobre tipògraf es ben horroritza i s’estremeix,
i el corrector, que és culpable, acota el cap i gemeix,
perquè, si fins tota la resta de l’obra és perfecta,
hom es mira amb amarguesa solament aquell defecte.

L’he trobat a les Totxanes, totxos i maons d’avui (on també podeu llegir l’original italià) i he pensat que, mentre no trobés un pòster ben elegant per penjar-lo al despatx, ho havia de deixar copiat aquí.

(I a veure si algun dia escric alguna cosa, que gairebé ni em recordo de com es fa…)

Deu ser el destí

Publicat: 26 Setembre 2008 | Autor: | Filed under: la blogocosa, nyaps i pífies | Tags: , , , | 4 comentaris

O la casualitat còsmica, o alguna cosa d’aquestes, perquè si no, no ho entenc.

Resulta que estava llegint un apunt del Gazophylacium que parla d’una exposició virtual sobre diccionaris i he decidit fer-hi un cop d’ull. I el primer text que he vist en fer clic sobre la línia del temps que esmenta en Puigmalet ha estat el següent (el subratllat és meu):

Era just a sota d’una imatge de sant Agustí, entre altres grans moments de la història de la cultura (perdoneu que no l’hagi copiat, però era una pàgina d’aquelles que canvien si mous gaire el cursor i no m’hi volia entretenir).

Per un moment he tingut la sensació que no em dedicava jo a buscar errates, sinó que elles em buscaven a mi. Menys si decideixen amagar-se en un text meu, és clar, que aleshores segur que una pífia com aquesta no l’hauria vista.

Definició de ‘l’enemic’

Publicat: 25 Març 2008 | Autor: | Filed under: l'ofici, la blogocosa, llegit | Tags: , , | 2 comentaris

Errata. Nos persigen. Y nosotros a ellas, para retirarlas como si fueran replicantes, y no las encontramos porque como lágrimas en la lluvia utilizan técnicas de camuflaje avanzadísimas: se ponen delante de nuestras narices, abiertamente, en el lugar más visible, al comienzo de un texto (errata conocida como “la primera en la frente”), en los títulos, en el pie de foto más comprometido… allí donde no pensamos que pueda suceder y donde más jode cuando sucede.

Del Diseñario, un vocabulari que va publicant el bloc sobre disseny de premsa En caja baja. Per cert, a la definició en trobareu també un exemple, ni que sigui per demostrar que és ben certa.

Fe d’errates amb errata inclosa

Publicat: 17 Desembre 2007 | Autor: | Filed under: la blogocosa, nyaps i pífies | Tags: , , | Deixa un comentari

Fins els diaris anglesos seriosos fan faltes d’ortografia de tant en tant, com tothom. I es veu que el Guardian va escriure malament (dues vegades) una paraula que vol dir precisament «mal escrit», i a sobre a l’apartat de fe d’errates del diari. Això sí, ho van reconèixer després:

We misspelled the word misspelled twice, as mispelled, in the Corrections and clarifications column on September 26, page 30.

Vist junt amb altres curiositats a Microsiervos, que ho ha tret de Malaprensa, que al seu torn remet a Regret the Error (que bonic que és això dels blocs!). Però no es pot negar que la pífia és prou bona…

Més dies, més nyaps

Publicat: 2 Octubre 2007 | Autor: | Filed under: l'ofici, nyaps i pífies | Tags: , , , | 4 comentaris

Després del dia de les llengües i el de la traducció la setmana passada, m’assabento per una nota de la Unión de Correctores que el 27 d’octubre se celebra el dia del corrector de textos. Es tracta d’una proposta de l’argentina Fundación Litterae, que ha triat aquesta data perquè és la de naixement d’Erasme de Rotterdam, el qual entre altres coses es veu que va fer de corrector.

Per commemorar-ho, els de la Unico també han decidit cridar l’atenció envers la figura del corrector mitjançant allò que és més visible: els nyaps que apareixen quan la correcció de tota mena de textos no es fa bé o directament no es fa. Per això convoquen una «Gincana de erratas», amb l’objectiu d’aplegar-ne el màxim possible i penjar-les al seu web. Si us interessa, allà mateix trobareu més informació (però aquí no hi ha premis, ja us aviso). Una iniciativa més per intentar conscienciar la gent en general i la clientela en particular de la dignitat de l’ofici, que mai no fa mal. (Encara que ja començo estar cansada de parlar de dies commemoratius i no de reconeixements més sòlids, ja m’enteneu.)

I acabo amb la pífia d’avui, vista a la secció d’esports del Telenotícies Migdia: mentre un senyor feia declaracions, ha sortit el cartellet que era d’alguna «assosiació» de bàsquet. Una errata d’aquelles que s’escapen i no hi ha correctors que valguin…