Molt resumit

  • logoSabíeu que hi ha un programa d’autoedició gratuït de codi obert que es diu Scribus?
  • I que és multiplataforma?
  • I que és completament incompatible amb els caríssims programes d’autoedició professional a l’estil d’InDesign? Que, de fet, tots els programes d’autoedició són incompatibles entre ells i us podeu oblidar de formats d’intercanvi o similars?
  • I que, malgrat tot, per fer coses senzilletes a casa pot ser una alternativa raonable? (Amb limitacions, és clar, i cal dedicar temps a aprendre-li les punyeteries, però si vols anar més enllà de Word sense invertir una fortuna o fer coses estranyes pot ser una solució.)

Doncs més o menys això és el que vaig esbrinar al curs del Cibernàrium la setmana passada. Que com a programa no està malament i es pot fer servir sense ser informàtic (encara que també té les seves coses), però no és compatible amb res i per tant en l’aspecte professional poc em pot ajudar. També vaig repassar una mica com es maqueta, que mai no fa mal. I, sobretot, vaig posar-m’hi amb una d’aquelles coses que vols «mirar un dia d’aquests» i que a casa mai no trobes temps de fer.

Anuncis

Ampliant horitzons

Bé, ja ha arribat la crisi. Després d’anys d’anar empalmant sempre projectes més o menys intensos i concentrats, pel novembre em vaig estar un parell de setmanes, amb l’agenda buida, i des d’abans de festes que la cosa està molt aturada i aparentment sense ganes d’animar-se… Bé, per sort vaig aprofitar les èpoques bones i tinc reserves per anar tirant mentre miro de solucionar-ho.

pencilsEntre altres coses, aprofito que tinc més temps per dedicar-ne a la formació, per aprendre coses noves i recordar-ne d’altres (bé, en això faig cas al que es recomana en aquests casos). Així, abans de Nadal vaig fer un parell de cursets de temes que no toco habitualment però que són útils a la feina.

Per començar, vaig fer un curs d’estratègies de màrqueting a APTIC. Que quedi clar, el màrqueting no m’agrada. Gens. Sóc conscient que com a autònoma sóc empresària (ja es preocupen els de la Seguretat Social i Hisenda de recordar-m’ho), però en el meu cas ho sóc si us plau per força; res a veure amb l’«emprenedoria» aquesta que tant promocionen. Tinc la sensació que els «plans d’empresa» em venen grans, i la necessitat de «vendre’m» més o menys constantment és una de les coses que més costa amunt se’m fa d’aquest ofici. És a dir, que tinc moltes coses per aprendre i millorar. D’altra banda, m’agrada escoltar de tant en tant la gent amb un clar esperit empresarial i comercial —encara que segons com em semblin d’un altre planeta—, observar la seva manera de fer i de veure les coses i gaudir del seu entusiasme. (De, fet escoltar gairebé a qualsevol parlar d’una cosa que l’apassiona pot ser fascinant, independentment que hi estiguis més o menys d’acord.) La professora del curs, la Sílvia Sabrià de Tick Translations, seria una d’aquestes persones, i ho va fer força bé.

A hores d’ara ja és tard per fer un resum del curs, però sí que deixaré apuntades unes quantes idees generals que em van quedar: que el màrqueting és sobretot anàlisi i que s’ha de pensar i planejar molt abans d’actuar; que els traductors, sovint tímids de mena, hauríem de perdre la por al telèfon (tot arribarà), i que cal recordar-se d’escoltar el client, per saber què vol i necessita, i posar-se en lloc seu. També vaig anotar unes quantes coses més concretes, idees per anar concretant i posant en marxa en un termini raonable (fer allò que en diuen un «pla de màrqueting» encara ho veig massa gros). I miraré de no arxivar massa profundament els apunts per rellegir-los de tant en tant…

indesPer canviar de tema, al cap d’uns quants dies vaig anar al Cibernàrium a fer una petita introducció a l’InDesign, un programa d’autoedició. No és que ara pensi posar-me a maquetar (ja hi ha prou gent que ho fa millor que jo), però sí que volia posar-me una mica al dia amb aquest programari, per poder afegir textos o entrar correccions sense fer cap desgavell. Quan treballava en plantilla, o després quan anava sovint a corregir proves i tancar revistes a l’oficina d’un client, era una cosa que em tocava fer de tant en tant, i les versions de Quark que remenava aleshores ja deuen ser de la prehistòria… Però per sort vaig veure que la cosa no ha canviat tant i que encara me’n sortiria. A més, em va servir per fer una repassada d’aquest programa i de la maquetació en general des del punt de vista d’un professional del gremi, que sempre està bé. Gairebé tot el que corregeixo o tradueixo acaba maquetat, per tant voler saber més de la feina de dissenyadors i maquetadors per col·laborar millor amb ells és simplement qüestió de lògica. També me’n vaig endur un PDF amb apunts (i de retruc, els del nivell avançat) per tenir una referència si mai m’hi trobo.

Segurament el mes que ve tornaré al Cibernàrium, perquè la informàtica és el nostre pa de cada dia i tenen un model de cursos breus i gratuïts que em va força bé. No aconsegueixo trobar una introducció al llibre electrònic que hi havia fa anys i que mai no vaig aconseguir fer per falta de places, però hi he vist dues o tres coses interessants. També m’aniré posant al dia amb lectures i relectures, recuperaré l’escriptura al bloc i li rentaré la cara, endreçaré allò i faré allò altre… No, si de feines no en falten i tard o d’hora en sortirà alguna de remunerada. Ja us ho explicaré, espero.

***

Ostres! M’havia oblidat de dir que ja ha sortit el calendari d’activitats d’APTIC per al primer semestre del 2013. A aquestes ho tinc més complicat per anar-hi, perquè fora de l’horari escolar la planificació és més complicada i moltes són a l’hora de recollir-sopar-dormir de la menuda, quan és imprescindible la presència de la seva senyora mare. Tot i això, n’hi ha de temptadores. També les solen emetre simultàniament en streaming (i de vegades també en diferit), però per mi perden gran part de la gràcia, que per aquestes coses prefereixo sortir i veure gent.

 


Tenim identitat digital

Això és el que vaig aprendre ahir en un minicurs sobre el tema al Cibernarium (un bon lloc on aprendre de franc quatre coses de qüestions relacionades amb les TIC). Segons els apunts, això de la identitat digital és el

conjunt de trets i característiques pròpies d’una persona que l’identifiquen i alhora diferencien dels altres i passen a formar part de la Xarxa.

Dit d’una altra manera: que per poc que t’hagis mogut per Internet, com que tot queda desat en algun lloc o altre i molt sovint indexat, si algú et busca et pot trobar i fer-se una idea de tu. Sembla que caigui pel seu propi pes, però quan hi penses una mica t’adones que pot tenir conseqüències, per exemple si la persona que t’ha buscat està pensant si donar-te una feina o no… Apuntem la identitat digital, per tant, a la llista de coses que cal anar tenint en compte.

Com que era una sessió d’introducció, es va dedicar a presentar el concepte, fer una mica d’egosurfing i veure algunes eines i recursos que hi ha al respecte. No hi va haver temps de mirar a fons casos concrets ni tocar temes més per reflexionar, com ara el control de la informació que dónes per accedir a determinats serveis, l’ús d’un nick o del nom, o la relació entre els aspectes «particulars» i «professionals» de la vida de cadascú. I si a tot plegat hi afegim la velocitat a què evolucionen les coses a la Xarxa, vés a saber on pot acabar portant tot plegat. Més teca per pensar. En qualsevol cas, de moment estic una mica més informada, que sempre és bo.