Coses que veus un dia qualsevol

Quan es parla de deformació professional o de lletraferidura, sovint es diu que algú és capaç de llegir fins i tot les etiquetes del xampú… I bé, no era xampú, però l’altre dia se’m va acudir donar un cop d’ull a una capsa de colònia que anava a llençar. La vista em va anar al castellà i quan vaig processar el que havia llegit em vaig quedar parada:

teCAST-1Doncs sí, per substituir el te verd (deixem estar les majúscules, que en textos comercials són una batalla mig perduda), hi posen… te verd! (Ho vaig comprovar, la Camelia sinensis és l’arbre del te.) Com que darrere d’aquestes coses sovint hi ha una mala traducció, em vaig passar a l’anglès:

teENGNo veia clar com es podia passar d’ensure (‘assegurar’) a sustituir, si no fos un lapsus linguae com una casa, així que vaig anar a mirar el francès, que igual és l’idioma de la casa mare.

teFRSense dominar l’idioma, vaig trobar un restituer (‘restituir‘) que ja s’hi acosta una mica, i podria ser que tingués algun altre sentit que ajudés a explicar l’error del traductor al castellà. Ara, que no deixa de ser una pífia, i prou grossa com perquè un control de qualitat amb cara i ulls la detecti fàcilment. Però en fi, ningú no és perfecte, i ja sabem que les prioritats són les prioritats, que cal estalviar i que al final això només ho llegeixen quatre guillats. Paciència.

Després, quan vaig sortir, em vaig aturar a tafanejar els llibres de l’aparador d’una papereria (una altra mostra de lletraferidura, em temo) i em vaig trobar aquesta perla de l’autoedició (havia vist l’autor promocionant-lo al mercat, i juraria que també venent líquid miraculós per netejar ulleres). Per ser positius, podríem dir que hi ha paraules sense errors.tapa

No m’agrada ficar-me amb els febles, i ja sé que tothom té dret a tenir dèries i tirar endavant els seus projectes, i ves que les editorials no hagin publicat coses pitjors, però és que amb tan poca atenció a l’ortografia bàsica des de la coberta, jo m’espanto pels motius que no toca… Que no pateixi, que la tapa aquesta no la tocaré.

I mira, almenys amb això he tingut un apunt fet.

Anuncis

Molt resumit

  • logoSabíeu que hi ha un programa d’autoedició gratuït de codi obert que es diu Scribus?
  • I que és multiplataforma?
  • I que és completament incompatible amb els caríssims programes d’autoedició professional a l’estil d’InDesign? Que, de fet, tots els programes d’autoedició són incompatibles entre ells i us podeu oblidar de formats d’intercanvi o similars?
  • I que, malgrat tot, per fer coses senzilletes a casa pot ser una alternativa raonable? (Amb limitacions, és clar, i cal dedicar temps a aprendre-li les punyeteries, però si vols anar més enllà de Word sense invertir una fortuna o fer coses estranyes pot ser una solució.)

Doncs més o menys això és el que vaig esbrinar al curs del Cibernàrium la setmana passada. Que com a programa no està malament i es pot fer servir sense ser informàtic (encara que també té les seves coses), però no és compatible amb res i per tant en l’aspecte professional poc em pot ajudar. També vaig repassar una mica com es maqueta, que mai no fa mal. I, sobretot, vaig posar-m’hi amb una d’aquelles coses que vols «mirar un dia d’aquests» i que a casa mai no trobes temps de fer.