Molt resumit

  • logoSabíeu que hi ha un programa d’autoedició gratuït de codi obert que es diu Scribus?
  • I que és multiplataforma?
  • I que és completament incompatible amb els caríssims programes d’autoedició professional a l’estil d’InDesign? Que, de fet, tots els programes d’autoedició són incompatibles entre ells i us podeu oblidar de formats d’intercanvi o similars?
  • I que, malgrat tot, per fer coses senzilletes a casa pot ser una alternativa raonable? (Amb limitacions, és clar, i cal dedicar temps a aprendre-li les punyeteries, però si vols anar més enllà de Word sense invertir una fortuna o fer coses estranyes pot ser una solució.)

Doncs més o menys això és el que vaig esbrinar al curs del Cibernàrium la setmana passada. Que com a programa no està malament i es pot fer servir sense ser informàtic (encara que també té les seves coses), però no és compatible amb res i per tant en l’aspecte professional poc em pot ajudar. També vaig repassar una mica com es maqueta, que mai no fa mal. I, sobretot, vaig posar-m’hi amb una d’aquelles coses que vols «mirar un dia d’aquests» i que a casa mai no trobes temps de fer.

Anuncis

Burocràcia

Tinc això una mica descuidat, però és que he empalmat el refredat gegant de la setmana passada amb un curs intensiu de Wordfast aquesta. I la feina que s’ha d’anar fent, és clar!

Del Wordfast i del que estic aprenent miraré de parlar-ne més endavant, que avui només tinc temps de fixar-me en els detalls curiosos. Resulta que es tracta d’un curs gratuït per a traductors autònoms en actiu, subvencionat pel Consorci per a la Formació Contínua de la Generalitat i no-sé-què del Fons Social Europeu (diners públics, per tant) i promogut per un sindicat. Amb tot això, ja us podeu imaginar que la paperassa que l’acompanya no és precisament lleugera.

Hi ha dos detalls burocràtics, però, que m’han arribat al cor:

  • Cal signar els fulls d’assistència a cada sessió (fins aquí comprensible), però ha de ser amb tinta blava, no negra. (Suposo que els deu semblar més difícil de falsificar, tot i que avui dia qualsevol multifunció senzilleta fotocopia el color que calgui.)
  • Cal signar també un imprès conforme t’han lliurat el material del curs; ja sembla una mica complicadet, però no ve d’una firma. Ara bé, tenen una noció de material tan exhaustiva que la llista inclou la carpeteta amb el logotip i informació del sindicat que munta la cosa, i fins el típic bolígraf de propaganda que va amb el lot! Només hi falten els caramels de la safata de l’entrada…

Segurament el ja tòpic «surrealista» no seria l’adjectiu més adequat per descriure-ho, però tampoc no sé quin hi podria posar.