Novetats editorials

Ets la protagonista d’una novel·la destinada al gran públic, i vius en una societat on el nostre concepte d’amor romàntic no existeix i tot això del món de la parella funciona d’una altra manera. Què fas? Enamorar-te com una burra, és clar, de qui toca socialment o de qui no toca, segons convingui a l’argument. Aquest mateix argument dicta que, per circumstàncies de la vida, siguis un testimoni privilegiat del moment històric crucial en què vius i coneguis un grapat de personatges i entorns diferents.

Més o menys això és el que li passa a la protagonista de l’últim llibre que he traduït i s’ha publicat, L’última concubina, de Lesley Downer. I tampoc no és que sigui dolent: cal un argument per fer avançar el llibre i enganxar el lector, i és molt lògic que una novel·la històrica que miri de mostrar diversos aspectes del període que vol retratar. I no puc negar que el moment que retrata aquest llibre té molt de fascinant: el pas del Japó dels shoguns (amb totes les sedes i luxes que calgui) a l’era Meiji, amb l’obertura a la influència d’Occident.

Narrat des del punt de vista d’una noia d’origen humil que esdevé concubina del shogun, el llibre deixa veure la transformació social del país paral·lelament a l’evolució del personatge, i ho amaneix tot amb unes dosis d’acció i misteri. L’autora, a més, ha viscut al Japó i ha escrit unes quantes obres de divulgació sobre aquest país, per la qual cosa es pot esperar que la recerca històrica estigui ben feta i no hi hagi grans errors (espero no haver-n’hi afegit jo durant la traducció). En resum, que dins del seu gènere està bé, però m’ha quedat la recança de trobar-hi tant d’enamorament; m’hauria agradat més tenir l’oportunitat d’entendre una protagonista que viu els seus sentiments amb uns paràmetres ben diferents dels nostres.

I ara que ja he parlat del meu llibre, toca esmentar també una altra novetat: ja ha sortit La catòsfera literària, una antologia de textos publicats originalment en blocs (i blogs!) sorgida arran de les Jornades de la Catosfera que van tenir lloc a Granollers el gener passat. El llibre es presentarà oficialment dissabte que ve a Vallromanes. En Toni Ibañez, un dels pares de la criatura, n’està fent un gran seguiment a l’Entrellum, i també n’he trobat una ressenya a Vilaweb, per posar només un parell de llocs amb més informació. Felicitats als autors seleccionats, i a tota la gent que ha treballat per tirar endavant el projecte.

–––––

Actualització (2-6-08): Oblideu-vos del llibre de la concubina unes setmanetes, si us plau. S’ha produït una cadena d’errors estúpids (de la qual no m’escapo) que han portat a una desgràcia editorial. La bona notícia és que ho estan arreglant.

Anuncis

Crònica catosfèrica

Actualització: Ei, no us oblideu de mirar els comentaris, on entre altres coses es demostra que sóc una pèssima fisonomista.

catosfera.jpg

Baixo del tren a Granollers dissabte al matí i veig un noi que també mira el mapa que hi ha al davant de l’estació. Li pregunto si va a la cosa dels blocs i resulta que és l’Eloi, a qui havia llegit alguna vegada per un enllaç al bloc del meu germà petit (que també em sembla que ha de passar un moment o altre). Arribem i anem la taula de literatura i blocs. Al davant hi ha assegut un matrimoni que juraria que són els pares d’en Toni Ibañez, que modera. L’home fa fotos; jo porto la càmera del telèfon, però em fa mandra.

Comença la taula. Anoto una expressió de Biel Mesquida, via Toni Ibáñez: «els blocs fan escriguera». La Laura Borràs, de la UOC, fa tota una presentació de la literatura digital en el sentit de literatura pròpia d’aquest mitjà, diferent de la literatura en paper digitalitzada. (Però per què comença parlant de bloc i blog? Això no tocava demà?) Llàstima que es faci llarga pel temps disponible i els altres participants hagin de retallar molt les seves intervencions (Jesús Tibau ho fa físicament i tot). M’agrada el que explica que ell va començar el bloc com a eina de promoció dels seus llibres, igual que qui compra un martell per penjar un quadre, i ha acabat amb el martell exposat a la paret. Parla dels blocs com a llocs de crítica i foment de la lectura, cosa que enllaça amb la intervenció de Jordi Ferrer, d’Edicions Cossetània, que tracta de nous formats, de continguts que viatgen del paper a la Xarxa i la inversa, de la importància del que es diu a Internet sobre llibres… Miquel Bonfill, de Relats en català, hi aporta la seva experiència.

Hi ha temps per a un parell d’intervencions de la sala, però no per al debat. Em sap greu, perquè m’hauria agradat sentir un diàleg entre els ponents (sí, els blocs ja són una conversa, però no és el mateix). Apunts per a reflexió: si, com ha exposat la Laura Borràs, la literatura digital incorpora so, imatges, moviment i multimèdies diversos, encara és literatura o ja es tracta d’una altra forma d’art? I els enllaços, què passa quan es vol editar un bloc amb paper? El bloc com a format, condiciona els textos (pel to, per l’extensió…)? Com respondran les editorials a la digitalització? I com es relacionaran amb la blogosfera?

Sortim de la sala. Faig una volta, esmorzo una mica i saludo un parell de blocaires. Decideixo entrar a escoltar a la taula dels blocs i els negocis, per si un dia d’aquests em toca corregir un article sobre el tema. No prenc notes, però em fixo en la gent que va teclejant al portàtil (al davant en tinc un amb Ubuntu) i en els diversos aparells de mà. Em sembla veure un iPhone. Surto durant el torn de preguntes. A l’altra banda de la porta em trobo l’Eloi, amb el qual decidim passar dels polítics que vénen a continuació i tirar cap al tren tot xerrant (Sobre els polítics, no us perdeu aquesta imatge de Toni Ibañez.) Quan sóc a punt d’arribar a casa em truca el Sergi, per dir-me que és a Granollers. Hi hem coincidit una estona, però ell era en un taller i no l’he vist.

Havent dinat, treballo fins tard i vaig seguint una mica les jornades pel Twitter (mira, ja m’han servit per provar una mica aquest invent).

***

Diumenge al matí fa més fred. Arribo d’hora i de camí entro a comprar esmorzar en un forn, però no trobo bar per fer el tallat. La sala és mig buida (efecte d’un Beers&Blogs ahir?). Practico a escriure això amb la Palm (només tres línies). Poso cara i veu a Xavier Rull i Víctor Pàmies, dues persones que anat llegint per llocs diversos. Miro de veure algun blocaire que em soni, però encara estic espessa.

Encara que s’hagi anunciat com un «combat» entre blocs i blogs, a la taula hi ha bon rotllo general. Comença la Dolors Montes, del Termcat, que explica com van arribar a la seva decisió, i després es van comentant arguments que ja han aparegut en altres llocs. M’assabento que a l’Esadir diuen blog i a l’Optimot bloc, tot i que coincideix la gent que hi ha al darrere. Alegria! Xavier Rull proposa fer una mena de macroenquesta per decidir si cal admetre les dues formes, i potser a la llarga triar-ne una (em fa la sensació que acabaria guanyant blog, però no m’ho feu explicar). El tema dels derivats, amb c o amb g, es toca de passada. Coincideixo amb la conclusió que, més que una qüestió estrictament lingüística, és de sociolingüística i de percepció. En el torn de paraules, aplaudeixen la intervenció del Toni Ibañez, no sé si perquè estava molt ben treballada o s’havia dut la claca…

Em sortir em sembla que hi ha el noi de l’iPhone d’ahir (i sospito qui pot ser), però de seguida el perdo de vista. M’aniria bé un cafè, però avui els de l’esmorzar van més tard. Després d’esperar una mica me’n vaig cap a l’estació, que a casa tinc textos per traduir i un apunt llarg per escriure.

Més informació, a la pàgina de la Catosfera, on entre altres coses hi ha els vídeos de les taules. I no voldria oblidar-me d’agrair als organitzadors tota la feina que han fet, és clar.

Una última nota que no té res a veure, però no me’n puc estar: en total, aquests dos dies he agafat el tren quatre vegades, i totes quatre m’he trobat el mateix home demanant caritat pel mètode de deixar un paperet al seient.


Avui a Granollers

… comencen les Jornades de la Catosfera. No cal que en faci propaganda, perquè es veu que la resposta ha superat les previsions dels organitzadors i ja fa temps que es van omplir totes les places disponibles, i més que n’hi hagués hagut. M’hi vaig inscriure quan em vaig assabentar que es farien i tenia pensat passar-m’hi una bona estona, escoltar, posar cara a uns quants noms i fins i tot apuntar-me al dinar de macaires que està previst fer el diumenge. Per desgràcia tinc una feinada que no me l’acabo i al final només aniré a un parell de coses que m’interessen especialment. Però ni que sigui fugaçment i discreta, ens hi veurem.

I aprofito que estic escrivint per recomanar-vos les Totxanes d’avui, sobre els correctors editorials. Aquest home té més raó que un sant, i em temo que sense un públic lector disposat a fer la guitza a les editorials si els llibres surten amb errades és difícil que la cosa tingui remei…


Literatura i blocs

catosfera.jpgSegurament molts dels qui llegiu això, lletraferits i blogoferits, ja n’esteu assabentats, però igualment em faig ressò d’una notícia que m’ha arribat avui.

Entre el 25 i el 27 de gener tindran lloc a Granollers les primeres Jornades de la Catosfera, obertes a tothom que estigui ficat o tingui interès en aquest invent. El programa, en procés d’elaboració, inclou esdeveniments com un «combat» sobre si n’hem de dir blocs o blogs (i aquí el meu costat friqui s’imagina per un moment escenografies de pressing-catch i màscares mexicanes), un grapat de taules sobre diferents aspectes del món blocaire i un debat sobre deontologia.

Una de les taules estarà dedicada a la literatura i els blocs, i es vol complementar amb l’edició d’un llibre. Serà un recull de textos literaris o sobre literatura publicats en diferents blocs i l’editarà Cossetània la primavera vinent. Trobareu tota la informació en aquest apunt del bloc de les Jornades, però ja us avanço que hi pot col·laborar qualsevol lletraferit i que el termini de presentació s’acaba el 31 de desembre.

Per la part que em toca, em sembla que aquest bloc es pot considerar literari només de passada i dubto molt que hi enviï res, però potser m’hi repenso (i si us penseu que algun apunt realment mereix passar al paper, s’admeten suggeriments).