El nom i la cosa

En aquest blog (que quan va néixer era un bloc, i aneu a saber com acabarà) vaig publicant apunts més o menys relacionats amb la meva feina com a traductora i correctora. I, si em ve de gust, també puc parlar d’altres coses que em passin pel cap, que al capdavall hi mano jo…

La foto original (any 2007)

El nom ve del mercat de llibres vells de Sant Antoni, a Barcelona, on fa temps un dels venedors tenia posat aquest cartell, que deixa ben clar que els llibres no són sempre per llegir-los. (Des que es van traslladar al carrer Urgell que no l’he vist, però últimament hi vaig molt poc.) I així és el meu ofici: treballo pensant en els futurs lectors, reals o imaginaris, i em preocupo perquè tinguin traduccions o correccions ben fetes, llegidores i al màxim de polides possible.  Però sé que també hi ha textos que com a molt només es miren per sobre, i d’altres que  possiblement no se’ls arribarà a llegir ningú més, però que —ni que sigui per si de cas— també mereixen la seva mica d’atenció.

Una versió més actual, vista l’any 2012 a la fira del llibre d’ocasió (foto: Malapartiana)

---