Petita prova amb l’Aspell

Publicat: 31 Agost 2008 | Autor: | Filed under: l'ofici, la màquina | Tags: , , , | 2 comentaris

Continuem investigant el tema dels correctors de català per a Mac: aquest cap de setmana tocava mirar l’Aspell, un programa gratuït que promet una bona integració amb les utilitats del sistema. Seguint les instruccions d’aquí i d’aquí,* l’he instal·lat al portàtil (Intel, OSX 10.5). La pàgina oficial parlava d’algun problemet amb el Leopard, però no vull provar-ho en el de sobretaula (amb Tiger), que el programa ficava tot de coses amagades per carpeta Library i no semblava especialment fàcil de  desinstal·lar en cas d’anar malament.

La instal·lació i la configuració han anat bé, però del funcionament no n’estic tan convençuda. Potser és que jo demano molt, però a més de tenir corrector de català m’interessa que continuïn funcionant bé el de castellà i tots els altres, que jo treballo en més d’un idioma… Les petites proves que he fet amb Mail i TextEdit indiquen que això és possible fins a cert punt:** si, per exemple, vull repassar un missatge de correu en català i després un en castellà he de reiniciar l’aplicació perquè surti el diccionari que toca i no hi hagi embolics (juraria que m’ha aparegut pel mig el diccionari d’anglès i tot!). En canvi, he fet un experiment amb el castellà i l’anglès (dos idiomes que vénen de fàbrica) i m’han deixat corregir un document en cada llengua sense haver de sortir del programa; només ho he fet un cop i no vull treure’n conclusions, però…

En canvi, amb l’OpenOffice 3, no m’ha passat res d’això (només cal seleccionar l’idioma del document) i m’ha arreglat el problema de manca de diccionari que tenia. Amb el Pages encara no l’he provat, perquè en principi la configuració semblava més complicada i m’ho vull mirar més bé. En canvi he fet una prova amb un PDF i he descobert que si l’obro amb l’Skim troba faltes d’ortografia, però no hi puc fer canvis. Si tinc temps i ganes miraré què passa amb l’Adobe Reader, tot i que poques vegades m’ha deixat editar res.

Quant al diccionari, he vist que inclou algunes combinacions de pronoms febles amb guions i també paraules amb apòstrofs, però també falla bastant (m’ha deixat passar «la ortografia» almenys dues vegades). Dels accents diacrítics ja no en parlo perquè no s’hi posa pràcticament cap corrector, però amb el meu estimat i obsolet Escriu m’he malacostumat. De totes maneres, moltes coses d’aquestes es van corregint al anar ampliant i personalitzant el diccionari a mesura que el fas servir.

En general, després d’un primer cop d’ull diria que l’Aspell és útil i pot ser una bona solució per a molts usuaris, sobretot els qui no canvien gaire d’idioma. Però també té limitacions. Ah, i si treballeu amb programes de Microsoft ja us en podeu oblidar, ho hauria d’haver dit al començament.

Com veieu, en el tema de correctors de català per a Mac encara hi ha molt de camp per córrer, i ni els d’Apple ni la Generalitat semblen especialment interessats. Per això, cal agrair la feina que molta gent fa desinteressadament. De programar jo no crec que n’aprengui, però encara acabaré buscant-me feina de tester… Però amb pocs coneixements d’informàtica i tendències perepunyetes no sé si tinc el perfil adequat.

* Després he vist a Softcatalà que hi ha un paquet aparentment més senzill d’instal·lar, però no l’he provat.

** Per cert, tinc instal·lats dos diccionaris al Firefox però no tinc gaire idea de com es passa de l’un a l’altre. Algú té referències?

Pedaços per a l’Office

Publicat: 21 Juliol 2008 | Autor: | Filed under: l'ofici, la màquina | Tags: , , , , | Deixa un comentari

Si aneu a les pestanyes de dalt de tot a la dreta i obriu la titulada «En una vida anterior», hi trobareu un apunt de fa més d’un any sobre la manca de corrector de català per al Microsoft Office de Mac, i l’anunci que finalment en posarien a la futura versió, l’Office 2008. Aquest paquet va sortir ja fa uns quants mesos, sense el corrector anunciat. Fa força ràbia, sobretot tenint en compte que la versió de Windows inclou el català des de fa temps (què deurien acordar els de la Generalitat amb Microsoft?). Bé, tampoc no tenia gens de ganes de comprar-me cap Office nou, per tant tot això que m’estalvio…

El cas és que el mes passat un usuari, suposo que tip i cuit d’aquesta situació, va trobar la manera d’afegir-hi el català pel seu compte. En aquest apunt del Bloc d’Apple en Català* explica detalladament el pedaç i com instal·lar-lo. Cal tenir en compte que el que fa és en certa manera enganyar el programa a partir del corrector de francès, i per tant no és perfecte: dóna per bones paraules franceses juntament amb les catalanes i no sé què deu fer amb algunes coses de puntuació característiques del francès. Ara, alguna cosa és millor que res i pot ser una ajuda, sobretot si l’anem personalitzant i si recordem més que mai que els correctors automàtics s’han de fer servir amb seny.

Jo he mirat d’instal·lar-lo a l’Office 2004 del portàtil i no funciona: les carpetes són totes al mateix lloc i els quadres de diàleg coincideixen, però des de la meva ignorància tècnica em fa la sensació que els fitxers de proofing tools són diferents. Però tampoc no m’ha costat gaire provar-ho, i m’ha anat bé per descobrir on són i com es creen els diccionaris personalitzats, per si algun dia miro de treure’ls més suc.

I parlant de pedaços per a l’Office, també fa cosa d’un mes que els de Microsoft para Mac van anunciar-ne una actualització, que entre altres coses facilita a l’Office 2004 treballar amb aquests formats nous de document que es van inventar l’any passat. Això sí que no ho he provat, que els meus clients continuen treballant amb el .doc de tota la vida. I que duri!

*On, més enllà de l’Office, també trobareu un apunt molt entenedor sobre correctors per a OSX.

Per als que busquen corrector de català per a Mac

Publicat: 21 Mai 2008 | Autor: | Filed under: la màquina | Tags: , , , | Deixa un comentari

Bé, de fet és per a tothom, però segons les estadístiques del WordPress és el motiu de moltes cerques que porten visitants al bloc, i l’apunt sobre el tema és un dels més vistos, per tant ja ho deixo clar des del títol…

Bé només volia posar l’enllaç a un document que vaig trobar l’altre dia: el Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat de les Illes Balears va fer un resum dels correctors de català i els processadors de textos disponibles per a Macintosh, a banda del Microsoft Office de sempre. És un PDF de cinc pàgines que podeu descarregar aquí. Té cosa d’un anyet, per tant no inclou els últims avenços de projecte Open Office ni els canvis de formats que ha introduït l’Office 2008 (deien que tindria corrector de català, però jo no he vist ni llegit enlloc). Igualment parla encara d’Apple Works i Pages en lloc d’iWorks, però la major part de la informació és vàlida i resumida amb força claredat.

D’altra banda, en Tomàs de Mossegalapoma.cat ha anat publicant coses i les ha aplegat en una petita guia sobre Macs i català que també us pot fer servei.

Per la part que em toca, repeteixo que el meu corrector de català preferit és l’Escriu, que s’entén bé amb versions antigues de Word i té característiques (algunes coses de gramàtica, apòstrofs, diacrítics…) que no he vist juntes enlloc més. Per desgràcia, mai no el van difondre i distribuir com calia i van deixar de desenvolupar-lo després de fer una beta per a les primeres versions d’OSX. De totes maneres, si teniu màquines antigues, podeu mirar de descarregar les demos i trampejar una mica.

«Busque, compare…»

Publicat: 12 Mai 2008 | Autor: | Filed under: cabòries, l'ofici, llegit | Tags: , , , | 4 comentaris

Aquest matí un col·lega ha enviat a la llista de correu Traducción un anunci d’un traductor jurat madrileny que, suposo que com a estratègia de màrqueting, promet el següent:

Si usted encuentra una traducción mejor realizada, le regalaremos la nuestra.

Tenint en compte que en el nostre camp, dintre d’uns marges, conceptes com ara «bo» i «millor» poden resultar força subjectius, el primer que se m’acut és que l’home no té gaire bona peça al teler. Per començar, jo ja dubtaria si aquest «realizada» realment hi cal…

Després, en pensar sobre què hauria de fer l’hipotètic client per «trobar» una altra traducció (encarregar-la a un segon traductor, per exemple?), em sembla que la promesa aquesta no acaba de quadrar, per molt aire de clàssic publicitari que tingui.

–––––––

Afegit (14 de maig): Parlant d’anuncis de traductors i correctors, ja fa un parell de matins que em trobo això enllaçat a la portada de Vilaweb. Com diríem saltant-nos olímpicament la normativa, no té desperdici. Si fins m’he plantejat que en realitat l’anunci no l’ha posat aquest noi, sinó el seu pitjor enemic…

Un nou web per als del gremi

Publicat: 26 Abril 2008 | Autor: | Filed under: l'ofici, la blogocosa, recursos | Tags: , , , , | 2 comentaris

Un dels blocs que surten a la columna de la dreta és Ediciona, dedicat al món editorial. Doncs bé, fa cosa d’una setmana la gent que el porta ha posat en marxa el web, amb el mateix nom, que es presenta com un portal destinat a professionals i empreses del món editorial. El seu element més destacat és un directori de traductors, correctors, editors, il·lustradors i altres oficis afins, amb els quals es vol crear una «comunitat», d’acord amb tot això del Web 2.0 que es porta ara. Els altres dos grans apartats són un directori de recursos (professionals, econòmics i legals), destinat a créixer amb les aportacions i els comentaris de la gent apuntada, i el d’«Actualidad editorial», que ara mateix consisteix en un recull de blocs sobre el tema. Si en voleu saber més, us recomano aquest apunt de Silvia Senz a Addenda & Corrigenda, amb alguns enllaços que també aporten informació.

Jo m’hi he apuntat, a veure què passa. De moment, hi tinc un perfil bastant bàsic (el que més m’agrada és la foto) mentre decideixo què hi vull posar exactament, i segons les estadístiques del WordPress d’allà m’han vingut algunes visites. No he tingut gaire temps per voltar pel web, però aquestes són les meves primeres impressions:

  • Molt bé la possibilitat de comentar els recursos. Avui dia, per mi, una llista d’enllaços sense comentaris i valoracions no val res.
  • Si hi estàs registrat, és interessant la possibilitat de guardar els recursos i perfils preferits al teu espai. Pot ser una bona manera de tenir a mà quan no sóc a casa uns quants diccionaris i similars dels quals no recordo mai l’URL. (Segur que hi ha webs que ofereixen justament aquest servei d’arxivar marcadors, però mai m’he posat a provar-los.)
  • Em sembla que encara s’ha de treballar la comunicació entre la gent apuntada: de moment, si visites el perfil d’una persona, li pots enviar un correu (sense que el sistema te n’ensenyi l’adreça; molt bé), però pel que he vist la cosa s’acaba aquí. Potser caldria algun fòrum o similar, per crear debat i fomentar les relacions entre aquesta comunitat de professionals que volen muntar. És clar que de fòrums i llistes de correu ja n’hi ha un munt…
  • Semblarà una ximpleria, però trobo molt a faltar un botó de «sortir», «tancar sessió» o similar. M’agrada controlar quan navego com a usuària i quan no i, ara com ara, l’única manera que tinc d’assegurar-me que m’he desconnectat del web és tancar el navegador…
  • Com és lògic en un projecte que comença, els continguts —més enllà del simple directori de professionals— han de créixer molt: recursos, blocs i altres fonts de notícies, comentaris… Això depèn en gran part, suposo, de la gent que hi estem apuntats, de les ganes que tinguem d’aportar continguts i de si ens sembla que val la pena. És el que tenen aquests projectes comunitaris, i de moment em fa l’efecte que som més persones mirant que altra cosa, però amb el temps la cosa pot canviar.

I com que el temps és un bé escàs i aquest apunt ja és prou llarg, ho deixo aquí. Com a conclusió, diguem que el web d’Ediciona pot ser la llavor d’alguna cosa interessant, però encara no estic del tot segura de què i com creixerà.

Més sobre correctors editorials

Publicat: 2 febrer 2008 | Autor: | Filed under: cabòries, l'ofici, llegit | Tags: , , , , , | 8 comentaris

No crec que en puguem arribar a dir tema de moda, però després d’un apunt a Totxanes, totxos i maons la setmana passada, dijous en parlava l’Eva Piquer al suplement de cultura de l’Avui: això dels correctors editorials està malament. Com que solen trigar a penjar-ho al web, copio un parell de frases d’Eva Piquer sobre un llibre en què els protagonistes, Carpi i Rachel, es converteixen en «Capri» i «Raquel» a la contraportada:

Em poso a llegir-lo amb el llapis a la mà i, quan només vaig per la novena línia del primer paràgraf, topo amb un ‘aniverari’, sense essa. Buf.
[…] Una de dues: o els follets d’impremta es reprodueixen com els polls, i a hores d’ara ja són tants que no hi ha qui els aturi, o els correctors editorials estan de vaga com els guionistes de Hollywood. I els lectors, mentrestant, ens fotem.

Igualment en parlen al bloc Lectures de l’Espolsada, on el punt de partida és si la situació està pitjor en català o en castellà i acaben comentant les presses en el procés editorial i les condicions en què de vegades es treballa (també hi ha editorials que ho volen fer bé, em consta). En qualsevol cas, és bo que d’això se’n parli i quedi clar que no es pot donar als lectors qualsevol cosa perquè, com diu Gonzalo (Darabuc) en un comentari al post de L’Espolsada, «el llibre és un producte, té un preu i, si està mal fet, s’hauria de poder tornar igual que un envàs de llet que obri malament, no?». La meva comparació preferida és amb una pantalla d’ordinador, que pot tenir un nombre màxim de píxels defectuosos, però no hi podria estar més d’acord.

Avui a Granollers

Publicat: 25 gener 2008 | Autor: | Filed under: la blogocosa | Tags: , , , , | 4 comentaris

… comencen les Jornades de la Catosfera. No cal que en faci propaganda, perquè es veu que la resposta ha superat les previsions dels organitzadors i ja fa temps que es van omplir totes les places disponibles, i més que n’hi hagués hagut. M’hi vaig inscriure quan em vaig assabentar que es farien i tenia pensat passar-m’hi una bona estona, escoltar, posar cara a uns quants noms i fins i tot apuntar-me al dinar de macaires que està previst fer el diumenge. Per desgràcia tinc una feinada que no me l’acabo i al final només aniré a un parell de coses que m’interessen especialment. Però ni que sigui fugaçment i discreta, ens hi veurem.

I aprofito que estic escrivint per recomanar-vos les Totxanes d’avui, sobre els correctors editorials. Aquest home té més raó que un sant, i em temo que sense un públic lector disposat a fer la guitza a les editorials si els llibres surten amb errades és difícil que la cosa tingui remei…

Feliç dia del corrector (diuen que és avui)

Publicat: 27 Octubre 2007 | Autor: | Filed under: l'ofici, nyaps i pífies | Tags: , , , | 2 comentaris

Que al retolador vermell no se li acabi la tinta. Que no se’ns escapi cap errata, ni tampoc embogim tocant allò que no cal. Que no passem ni gana ni son, i que comptatges i tarifes ens siguin sempre favorables. Amén.

(Ah, i ja sé que no està bé desitjar mal a ningú, però als qui pensen que segons quines ofertes laborals són adequades, els podria passar alguna cosa gens greu però immensament molesta…)

Mentrestant, si voleu veure què passa quan la correcció no existeix o no rutlla, els de la Unión de Correctores estan fent un recull de nyaps (aquí).

(Una mica de) Vida associativa

Publicat: 20 Octubre 2007 | Autor: | Filed under: cabòries, l'ofici | Tags: , , , | 1 comentari

Diumenge passat vaig allunyar-me unes hores de l’ordinador per anar a veure més gent del gremi: hi havia l’assemblea general de l’Asociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes (teniu l’enllaç a la columna de la dreta), que aquest any es feia a Barcelona. També havien convocat un curs i un seminari durant el pont del Pilar, però aquí no hi vaig poder assistir. Sí que volia aprofitar que enguany venien a la meva ciutat per anar a l’assemblea, xerrar una estona amb col·legues, posar cara a algun nom de les llistes de distribució i de passada veure com respira una entitat a la qual vaig pagant les quotes.

hands2.jpgAl llarg del dia es van dir coses més o menys avorrides (una associació ben portada requereix un cert grau de formalisme) i també d’interessants, com ara tots els contactes internacionals que està fent l’associació. Però el que més voldria destacar és l’escàs percentatge de participació dels socis, percentatge encara molt més baix si es tracta de gent amb ganes i temps per posar-se a treballar. No va ser cap sorpresa: col·laboro amb l’Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya i tres quarts del mateix, i suposo que si hi ha lectors ficats al món associatiu tampoc no us vindrà de nou.

Però això no vol dir que deixi de capficar-me. En el cas dels correctors i els traductors, on tanta gent treballem solets, on les condicions laborals són les que són, i nosaltres —com en moltes altres feines— necessitem estar al dia i aprendre constantment, estic convençuda que associar-se té sentit. Però a l’hora de la veritat, tots tenim moltes coses a fer i costa trobar temps per a les associacions, per donar un cop de mà o almenys per fer costat i aportar punts de vista. I les associacions, al capdavall, soles no fan res; les xerrades, els cursos, les campanyes o el que sigui ho fan les persones que en formen part…

Res, que hi continuo donant voltes. Tantes, que des del dilluns que remeno l’esborrany d’aquest apunt i encara no n’estic del tot satisfeta.