Coses que veus un dia qualsevol

Quan es parla de deformació professional o de lletraferidura, sovint es diu que algú és capaç de llegir fins i tot les etiquetes del xampú… I bé, no era xampú, però l’altre dia se’m va acudir donar un cop d’ull a una capsa de colònia que anava a llençar. La vista em va anar al castellà i quan vaig processar el que havia llegit em vaig quedar parada:

teCAST-1Doncs sí, per substituir el te verd (deixem estar les majúscules, que en textos comercials són una batalla mig perduda), hi posen… te verd! (Ho vaig comprovar, la Camelia sinensis és l’arbre del te.) Com que darrere d’aquestes coses sovint hi ha una mala traducció, em vaig passar a l’anglès:

teENGNo veia clar com es podia passar d’ensure (‘assegurar’) a sustituir, si no fos un lapsus linguae com una casa, així que vaig anar a mirar el francès, que igual és l’idioma de la casa mare.

teFRSense dominar l’idioma, vaig trobar un restituer (‘restituir‘) que ja s’hi acosta una mica, i podria ser que tingués algun altre sentit que ajudés a explicar l’error del traductor al castellà. Ara, que no deixa de ser una pífia, i prou grossa com perquè un control de qualitat amb cara i ulls la detecti fàcilment. Però en fi, ningú no és perfecte, i ja sabem que les prioritats són les prioritats, que cal estalviar i que al final això només ho llegeixen quatre guillats. Paciència.

Després, quan vaig sortir, em vaig aturar a tafanejar els llibres de l’aparador d’una papereria (una altra mostra de lletraferidura, em temo) i em vaig trobar aquesta perla de l’autoedició (havia vist l’autor promocionant-lo al mercat, i juraria que també venent líquid miraculós per netejar ulleres). Per ser positius, podríem dir que hi ha paraules sense errors.tapa

No m’agrada ficar-me amb els febles, i ja sé que tothom té dret a tenir dèries i tirar endavant els seus projectes, i ves que les editorials no hagin publicat coses pitjors, però és que amb tan poca atenció a l’ortografia bàsica des de la coberta, jo m’espanto pels motius que no toca… Que no pateixi, que la tapa aquesta no la tocaré.

I mira, almenys amb això he tingut un apunt fet.

Anuncis

Ja hi tornem a ser…

(Si és que mai hem deixat de ser-hi, és clar.) Fa temps que no penjava cap rètol amb nyap, bé perquè els que trobava no em semblaven divertits i interessants, bé perquè estava perseguint la nena i no podia fer foto, o bé perquè es veia que estaven fets a casa i tampoc no m’agrada posar-me amb els que menys recursos tenen.

Però quan vaig veure això passejant per L’Illa no me’n vaig saber estar. No hi ha cap error d’aquells que fan riure, però ho vaig haver de llegir dos cops i em vaig quedar amb més angúnia que altra cosa. Us ho copio, que amb els reflexos la foto és bastant desastre: «Els mudem a un nou gran espai Natura a la planta d’abaix (davant l’Fnac)».

Res especialment estrany: diria que van fer l’avís en castellà i després el van passar al català sense mirar-s’hi gaire. El resultat inclou un abaix que s’hauria d’escriure separat (l’Alcover-Moll recull aquesta forma, però el diccionari normatiu no, i fins el corrector de Word ho marca), i un mudar-se en el sentit de ‘traslladar-se’ que, per molt que sí que surti al DIEC, a casa meva mai no ha estat mig normal: si ens mudem és que ens posem guapos, no que anem a viure a un altre lloc. (I he vist que en Pau Vidal ho confirma, però potser a les Corts són una mica estranys.) Afegim-hi que els adjectius segurament no estan col·locats de la millor manera possible, i ja tenim una frase que no sona ni de bon tros natural.

A veure, si una empresa ha de transmetre un missatge en diversos idiomes i decideix partir d’un i traduir, és decisió seva i no hauria de passar res. Però als professionals que elaboren aquests missatges (i em sembla que Natura és una empresa prou gran com perquè aquests rètols no els faci el primer que passa) sí que crec que se’ls ha de demanar més sensibilitat lingüística, que al capdavall treballen amb el llenguatge cada dia. O almenys, prou seny per ser conscients de les seves mancances i contractar bons professionals de la llengua, que n’hi ha, i tampoc no surten tan cars.


Els traductors automàtics fan això

Ja fa uns quants anys que hi ha traductors automàtics disponibles a Internet, i també hi ha gent incauta que es pensa que realment poden traduir bé qualsevol cosa… I acaba no entenent res del que li diuen o produint immensos nyaps que desconcerten o fan riure els destinataris, segons les circumstàncies. Tots hem vist i en veiem exemples prou sovint, fins al punt que gairebé ens hi hem acostumat.

Però amb els anys, es podria pensar que també creix el coneixement sobre aquestes eines i les seves limitacions. Sempre hi haurà gent molt optimista (o molt avara, tot s’ha de dir), però semblaria que en bastants àmbits hi ha més informació i ha disminuït la confiança cega en els traductors automàtics, sobretot quan es tracta de projectes importants o en què els responsables es preocupen de la qualitat. I en principi el Ministeri d’Educació seria un bon candidat a tenir aquestes coses en compte, oi? Especialment en un tema tan seriós com el web oficial…

Doncs bé, via La Tafanera m’ha arribat AIXÒ (feu clic a la imatge per veure-la més gran, i a la paraula si voleu anar al web original):

aixoI em sembla que ja no cal escriure més, ni tan sols perdre més temps fixant-me en la resta del text…

Actualització: Després de tot el rembombori a Internet d’ahir, si aneu al web del Ministeri veureu que ja ho han corregit. Rectificar és de savis, tot i que no puc deixar de preguntar-me quant temps feia que era allà sense que ningú no s’hi fixés…


Traduccions a la xinesa

Feu-hi clic per llegir el text.

Ara que tothom parla dels Jocs de Pequín (o de Beijing, segons com es miri), recupero de l’arxiu l’etiqueta d’una peça de roba comprada als xinesos de la cantonada. Com sol passar, aquestes instruccions les deu haver traduït una màquina, o una persona amb uns coneixements mooolt bàsics de la llengua d’arribada, i els resultats són típics d’aquests casos: un anglès d’estar per casa i un castellà… Bé, diguem que el lirisme de l’expressió «la colada fría y apacible» no és el que t’esperes quan mires la millor manera de rentar una camisa, per exemple.

Podríem continuar fent broma, dels errors de l’etiqueta o d’altres de més divertits, perquè, al capdavall, en les etiquetes de la roba tampoc no ens hi fixem gaire, i si una peça barata no sobreviu a un parell de bugades no és pas tan greu… Però què passa si les instruccions són d’un aparell que realment necessitem aprendre a fer anar? I les etiquetes del menjar, o de cosmètics? Aquí ja ens acostem a temes tan seriosos com la salut, i si pel mig hi ha problemes d’al·lèrgies la cosa pot deixar de tenir gràcia ben aviat.

Esperem, doncs, que si es tracta de qüestions importants puguem disposar de bones traduccions. Segur que a la Xina també en saben fer.


Més paraules noves: ‘Übelsetzt’

langens2.jpgCoses del món dels blocs: mirant les estadístiques descobreixo que m’ha enllaçat una traductora que es diu Cecilia Belza, i al seu bloc veig que els alemanys tenen una paraula per referir-se als nyaps de traducció. És clar que l’alemany és una llengua que ja hi té força tirada, a formar paraules llargues i superespecífiques, però aquesta em sembla interessant.

En aquest cas es tracta més aviat d’un joc de paraules: Übelsetzt, que és com anomenen una mala traducció, és una barreja d’Übersetzt, que vol dir ‘traducció’ (és cert, fa segles jo sabia dir «Ich bin eine Übersetzerin») i übel, és a dir, ‘dolent’ (de l’adjectiu ja no em recordava). A l’apunt de la Cecilia Belza trobareu més informació, com ara que hi ha un web dedicat a recopilar-ne i que l’editorial Langenscheidt (aquells diccionaris!) n’ha fet un llibre. A la portada (es pot veure aquí) hi surt un cartell italià, però no m’estranyaria que algun bar i restaurant de la costa catalana hagués contribuït al recull…

Afegit: Tant parlar de Frankfurt pertot arreu, que es veu que no he pogut acabar la setmana sense un apunt d’alemany!