En un Sant Jordi estrany…

… postal amb un recull de traduccions meves amb dracs que tenia a casa. Bona diada des del cau!

Notes

  • Bé, potser Mites nòrdics és mig trampa, perquè segur que hi surten serpents, però no sé si compten pròpiament com a dracs. Però és que li tinc afecte, què voleu que us digui.
  • El del Martin no el vaig traduir sola, amb aquest autor sempre hem treballat en (un gran) equip, i s’ha de dir.
  • La foto l’he encarregat a ma filla, cosa que no sé si compta com a explotació infantil o com a activitat engrescadora i creativa per passar el confinament…

Fil de Sant Jordi

Bé, ara que és Sant Jordi i tothom es posa a recomanar llibres pels descosits, aprofito i faig una repassadeta de coses que he traduït últimament i que segurament podreu veure per llibreries i paradetes. Ni tot són ben bé novetats ni és una llista exhaustiva, més aviat un recull de feines que per un motiu o altre em van agradar i que m’han anat venint al cap. Sí, ja sé que us les hauria pogut anar ensenyant per aquí durant tots els mesos que no he escrit, però quan perds els bons costums després costen d’agafar… De fet, aquesta entrada és un fil del Twitter reciclat, per tant que no us estranyin les mencions i perdoneu si us arriba el rotllo per dues bandes.

Comencem amb llibres d’infantil i juvenil, que hi he estat treballant bastant, tot i tenir la mala sort que algunes coses que traduït durant el darrer any, i que m’hauria agradat recomanar-vos, s’hagin quedat pels calaixos editorials. Misteris del sector… (Vaig cobrar la feina, això sí.)

  • grotlinÚltimament he col·laborat força amb @andanaeditorial, en un seguit d’àlbums il·lustrats d’allò més macos. Si n’hagués de destacar un de recent, seria El Grotlyn, de Benji Davies, que té unes il·lustracions que m’encanten i un toc dickensià gens habitual en aquest tipus de llibres (i unes rimes que van portar feineta!). Ara, que el mateix il·lustrador té un os que podria ser el meu animal espiritual, i el colom de Mo Willems també mola…
  • superpodersTambé he ficat la tecla en alguns llibres d’@EdFlamboyant, per a qui aquest darrer trimestre he traduït un projecte dels que fan patxoca i que si tot va bé sortirà a la tardor. Ara podeu trobar El gran llibre dels superpoders, de Susanna Isern, amb unes il·lustracions precioses de Rocío Bonilla i uns quants superpoders que van molt bé.
  • Per a lectors més grandets, al començament d’any va sortir a km@Fanbooks_ A 677 km de casa, de Mark Lowery. Novel·la realista d’adolescents, amb un punt especial i de la qual m’han arribat bones reaccions (suposo que també n’hi ha hagut de dolentes, però no m’han buscat per explicar-m’ho).

Per a adults també he traduït darrerament uns quants llibres (com deia l’altre dia a no sé qui, per pagar factures s’han de traduir bastantes pàgines), prou diversos. I és que una de les coses que m’agraden de la meva feina és poder anar variant…

  • mansfieldEl més literari de tots no és recent, sinó la traducció d’En una pensió alemanya que va publicar fa anys @L_Avenc, ara recollida en el volum amb tots els contes de Katherine Mansfield que ha tret @Ed_proa. En una paraula: llibràs!
  • thrillerD’un estil diferent, hi ha les les traduccions de dos thrillers per a @magradallegir que han sortit durant aquest trimestre: Regne de feres, de Gin Phillips, i Les supervivents, de Riley Sager. No és el gènere que domino més, però diria que tots dos compleixen les expectatives, fan patir quan toca i tenen el seu punt propi. Una anècdota: em vaig passar mitja traducció convençuda que l’autor de Les supervivents era una dona, deu ser que últimament llegeixo més autores que autors…
  • beardParlant d’autores, no és novetat però ara que estan fent la promoció del castellà no puc evitar sentir una veueta que diu «el català va sortir primer!»: La veu i el poder de les dones, a @arcadia_ed. Molt entenedor, estira un fil feminista que va des de l’antiguitat clàssica fins a avui (i quan sigui gran, ja m’agradaria ser com la Mary Beard).
  • el-patriarcat-del-salariSi voleu més feminisme, vaig participar en la traducció d’El patriarcat del salari, de Silvia Federici, per a @TigrePaper. Va ser una feina que vaig agafar amb respecte, perquè anàvem una mica justos de termini i em feia la sensació que em faltaven coneixements, però que també em va servir per aprendre d’un tema que m’interessa.
  • gaiman.jpgI acabo amb els Mites nòrdics, que va publicar @CatedralBooks. Tampoc no és cap novetat, però és un dels llibres que m’ha fet més gràcia traduir aquest darrer any, que la mitologia és una de les meves dèries de sempre i la narració de Neil Gaiman va fer molt feliç el meu costat friqui.

Amb tot això ja està. Només em queda desitjar-vos un feliç Sant Jordi amb bones lectures, que n’hi ha per triar i remenar, molt més enllà d’aquesta mostra.


Ja és Sant Jordi?

Com cada any, el cartell és obra de l'Ada Arbós i l'Ariadna Governa. Que maco!

Com cada any, el cartell és obra de l’Ada Arbós i l’Ariadna Governa. Que maco!

Ostres, ja és Sant Jordi i jo amb l’apunt per fer!

Entre una cosa i l’altra (incloent-hi que, a diferència de l’any passat, aquest no tinc cap novetat traduïda, ai!), la veritat és Sant Jordi em feia més aviat mandra, i fins i tot em plantejava passar d’un centre de Barcelona col·lapsat i piles de llibres que possiblement no tindria temps per llegir… Però quan em van trucar els companys d’APTIC per si volia anar una estona a la parada que solen muntar les associacions de traductors per cridar l’atenció sobre la nostra feina, no vaig dir que no. Perquè a hores d’ara no cal que digui que darrere de molts llibres que es vendran demà hi ha la feina de traductors i traductores, oi? (I també de correctors, dissenyadors, editors i altres oficis, però permeteu-me que escombri cap a aquest tros de casa.)

Per tant, si el dia de Sant Jordi passeu pel número 24 de la Rambla Catalunya, no trobareu un sarau com el de l’any passat, però sí una colla de traductors repartint punts de llibre, promovent les associacions del gremi i disposats a signar traduccions als lectors que ho desitgin. Jo hi seré aviat, d’11 a 12, i encara que a la llista oficial hi surt només la Cançó de gel i foc (amb una certa vergonya, que el nom sona molt però la feina no és només meva), ja sabeu que he fet unes quantes coses més, prou variades. Així que, si teniu qualsevol traducció meva i us fa gràcia que la signi, o simplement voleu passar a saludar, ja ho sabeu.

Acabo amb una petita reflexió personal arran del cartell i el lema: de ciència-ficció, en català, ja se’n tradueix (tinc al cap un parell de projectes amb molt mèrit), però no puc deixar de pensar que m’agradaria que n’hi hagués més, i ben feta, i que per la part que em toca em faria il·lusió contribuir-hi.

Doncs ja està fet l’apunt. Bon Sant Jordi a tots!


El Sant Jordi del llit

Jo volia fer una crònica de Sant Jordi, però no m’hi vaig posar a cop calent i —per desgràcia— si no faig aquestes coses de seguida sempre em despisto massa temps… En fi, ja hem passat a la segona opció, però almenys deixaré un parell de fotos i quatre notes del que acabarà sent conegut com «el Sant Jordi del llit», per la campanya de l’APTIC.

Quin llit més maco!

Quin llit més maco!

Una mica més avall ho explico, però el resum és que van plantar un llit a la rambla Catalunya i uns quants traductors literaris hi vam anar passant amb les nostres obres per donar a conèixer la feina que fem entre la gent que ens llegeix, tant si n’és conscient com si no.

Va ser tota una experiència, us ho asseguro: estar asseguda en un llit envoltada de gent dreta fa una certa impressió, i entre el fotògraf oficial i les de record, em sembla que no m’havien fet tantes fotos des que vaig casar-me… De tota manera, el més destacat va ser la fabulosa energia que desprenia tota la gent d’Activitats i Comunicació d’APTIC: impressionant, de debò. Vam xerrar, vam riure, vam repartir uns punts de llibre maquíssims, vam cridar l’atenció de la gent i d’algun periodista i vam presumir d’ofici en general, que de tant en tant ja toca. Va ser fantàstic retrobar una colla de companys, fer noves coneixences (després vaig descobrir que a Sants hi ha una població de traductores que Déu n’hi do) i poder saludar en persona gent amb qui normalment només tinc contacte pel ciberespai. Com sempre, lamento la meva mala memòria i la incapacitat de relacionar oportunament noms, cares i circumstàncies. Però feia un matí de primavera i estàvem de bon humor. En resum, va ser una senyora injecció de positivisme i orgull professional.

Llit i fotos

Sí, sóc la de blau.

A més de la gent del gremi i acompanyants, vam aprofitar la diada per parlar amb passavolants i lectors. (Els més valents es van animar a fer-se fotos i tot.) Inicialment em feia una mica de cosa lluir les traduccions de Cançó de gel i foc, perquè no són només meves (sinó també de l’Esther Roig, la Mercè Santaulària i l’Imma Estany), però d’altra banda van servir per cridar l’atenció i donar conversa a gent que les coneixia. Vaig acabar comentant diferències entre l’edició castellana i la catalana un parell de vegades, i suggerint el català per a les relectures…

Per a l’anecdotari, apunto la senyora que tot passant pel costat del llit buit va comentar en veu baixa: «Te echas una siesta y te dan un libro. Muy bien». I la que ens va explicar que algú de la família s’hi dedicava i que ja sabia que «últimament les traduccions surten molt malament perquè us paguen fatal i a més sempre aneu amb presses». Bé, no va ser amb aquestes paraules exactes, però ja us en feu la idea.

La meva paradeta.

La meva paradeta.

Després del matí a la parada, va ser hora d’anar a dinar, fer un tomb i acabar de celebrar la diada. Aquest any no estava especialment predisposada a comprar llibres (la pila de pendents no para de créixer i les multituds de Sant Jordi m’atabalen), però al final tots els membres de la família vam acabar complint la tradició. Fins i tot em va saber greu no haver-me firat algun altre llibre, o aquella samarreta, igual com em va saber greu no haver voltat més i haver-me acostat a més parades, no haver arribat a escriure alguna dedicatòria mig promesa, o no haver saludat i desvirtualitzat encara més gent. Però fet i fet, el del llit no va ser un mal Sant Jordi.

Si us fa gràcia, podeu veure més fotos de la cosa al web i al Facebook d’APTIC (el segon àlbum és més complet, no sé per què).

Afegit: També han penjat una notícia al web d’APTIC, on podreu trobar el nom de tots els implicats i llegir la crònica de la parada de Girona. (Apa, ells m’enllacen a mi i jo a ells. Ja tenim el bucle.)


S’acosta Sant Jordi

Cartell

Quin cartell més maco que han fet l’Ariadna Goberna i l’Ada Arbós!

I com ja és tradicional, els d’APTIC munten una parada a la Rambla Catalunya per donar a conèixer la feina dels traductors «amagats» darrere de gran part dels llibres que omplen prestatges i carrers. Enguany, han triat un eslògan força cridaner: «Amb quants traductors te n’has anat al llit». Perquè, és clar, tu pots fer broma amb el teu home que et vas a ficar al llit amb Paul Auster, per dir alguna cosa, però si el llibre està en català, allà també hi haurà el traductor o traductora que ha teclejat tan bé com ha sabut les paraules que llegiràs… Un ménage à trois (almenys) pel mateix preu. Sort que normalment som discrets!

Per acabar de cridar l’atenció, aquest any no hi haurà una parada com les altres, no: plantaran un llit al carrer i hi haurà un grapat de traductors literaris disposats a compartir-lo amb els lectors.

I què pot fer una traductora literària amb poca feina com ara jo? Doncs apuntar-s’hi, és clar! Hi seré al matí, de les onze a quarts d’una, i hi portaré les traduccions de què he parlat últimament al blog: L’emigrant amateur, Terra, i alguns llibres de Cançó de gel i foc, que encara que no siguin només meus, resulten força vistosos. Si volteu per la part de baix de la rambla Catalunya i voleu acostar-vos a saludar, demanar una signatura, queixar-vos per com vam traduir Winterfell doncs ja ho sabeu, per mi encantada.

Al llarg del dia, també passaran per la parada els companys Daniel Menezo, Mireia Alegre, Maria Llopis, Ainara Munt i Tina Vallès (que com que a més és autora —premiada!— aquell dia no pararà). A més, els de l’Associació volen fer enrenou organitzant concursos i no sé què més: estigueu atents al seu web, Facebook, i Twitter, a veure què se’ls ha acudit.

I passeu-vos-ho molt bé per Sant Jordi! I llegiu i compreu llibres quan us doni la santa gana, tant si és el dia que toca com si no!


Feliç Sant Jordi

… Per la part que ens toca a tots els que ajudem a fer llibres (traductors, correctors i altres bestioles).

Aquest any estic especialment contenta per una companya, la Tina Vallès, que a més de traductora i correctora aquest any el celebra com a autora, i a sobre amb unes crítiques boníssimes (per exemple aquesta). Felicitats!

A més del cartell, us deixo amb el vídeo a joc que han fet dues altres companyes d’APTIC; tots dos que els han quedat realment bé.


De regal

stjordi

Dissabte vaig veure un anunci a la contraportada del suplement cultural de l’Avui on deia que per Sant Jordi regalarien un llibre amb cada exemplar, i un dels títols de mostra era Imperium, una novel·la de romans que vaig traduir fa cosa d’un parell d’anys. Suposo que això deu voler dir que la salden, oi? Ja sé que molts llibres acaben així o convertits en pasta de paper, i mai no m’he fet gaires il·lusions sobre la difusió ni la immortalitat de la meva feina (de fet, he corregit alguna memòria anual amb l’íntima convicció que allò, sencer, no s’ho llegiria ningú més), però veure l’anunci m’ha fet una sensació estranya. Tant per veure un llibre meu al diari, com per adonar-me que està arribant al final de la seva trajectòria vital, per dir-ho d’alguna manera.

Ah, si per casualitat dijous compreu el diari i us ofereixen la novel·la, per poc que us interessi la podeu agafar tranquils, que no està malament. I si us passeu per la parada de les associacions de traductors cap al migdia, potser ens hi veurem.