Traduccions a la xinesa

Feu-hi clic per llegir el text.

Ara que tothom parla dels Jocs de Pequín (o de Beijing, segons com es miri), recupero de l’arxiu l’etiqueta d’una peça de roba comprada als xinesos de la cantonada. Com sol passar, aquestes instruccions les deu haver traduït una màquina, o una persona amb uns coneixements mooolt bàsics de la llengua d’arribada, i els resultats són típics d’aquests casos: un anglès d’estar per casa i un castellà… Bé, diguem que el lirisme de l’expressió «la colada fría y apacible» no és el que t’esperes quan mires la millor manera de rentar una camisa, per exemple.

Podríem continuar fent broma, dels errors de l’etiqueta o d’altres de més divertits, perquè, al capdavall, en les etiquetes de la roba tampoc no ens hi fixem gaire, i si una peça barata no sobreviu a un parell de bugades no és pas tan greu… Però què passa si les instruccions són d’un aparell que realment necessitem aprendre a fer anar? I les etiquetes del menjar, o de cosmètics? Aquí ja ens acostem a temes tan seriosos com la salut, i si pel mig hi ha problemes d’al·lèrgies la cosa pot deixar de tenir gràcia ben aviat.

Esperem, doncs, que si es tracta de qüestions importants puguem disposar de bones traduccions. Segur que a la Xina també en saben fer.

Anuncis

Uns fan i els altres desfan

Més o menys, aquesta és la conclusió que es podria treure del cartell que il·lustra l’apunt.

El vaig fotografiar l’altre dia quan el meu marit i jo ens vam aturar davant l’aparador d’una immobiliària per tafanejar les ximpleries que demanen per un pis (cadascú s’entreté com vol, i tampoc no ho fem gaire sovint). De passada, jo vaig alegrar-me que l’empresa l’hagués encertada amb això del «finançament» i no sortís un d’aquells «financiació» que tanta ràbia fan quan em toca corregir-los. Per desgràcia, els de l’oficina els havien esguerrat la feina oferint pisos «financiats» sempre que podien, que es veu que ells ja no tenien cap diccionari o corrector a mà…

En l’anunci, a més, es poden observar uns quants errors d’aquests tan habituals que gairebé ni vaig fixar-m’hi, i que ara mateix em fa mandra posar-me a comentar. En fi, espero que si han de finançar gaires pisos tinguin més traça amb els números que no amb l’ortografia, perquè sinó, si no, ja van ben llestos, ells i els clients.


Nyaps nadalencs

nadals2.jpgEi, que aquest bloc té corresponsals i tot!

En efecte, en Llengot d’Apunts des de dalt del baobab m’ha enviat l’anunci del número 215 de la revista Vèrtex que teniu aquí a l’esquerra. És una clara víctima de la nadalsitis, una plaga que consisteix col·locar «Nadals», en plural, en frases on en català hi posem un simple «Nadal». En Llengot em suggereix que seria un bon punt de partida per a un post, però no m’hi voldria estendre gaire perquè fa uns quants dies Joan Josep Isern ja en va parlar molt clarament al bloc Totxanes, totxos i maons; us remeto, per tant, al seu apunt.

tiook.jpgNo em puc estar, però, de compartir l’ensurt d’avui: al barri en tenim uns tan animals que no fan cagar el tió com la gent normal i corrent, sinó que l’excreten ells mateixos. Mireu el cartell de la dreta si no us ho creieu (i afegiu-hi tots els «ai!», «uix!», i «ecs!» que considereu convenients). Ara podria continuar amb alguna brometa escatològica, però com que sóc o hauria de ser ser una senyora més val que ho deixi estar…

Ah, i si no escric res fins passat Sant Esteve, bon Nadal a tothom.


Més sobre ‘El celler’

cellerok.jpgFa quatre dies que em ficava amb un anunci de l’última novel·la de Noah Gordon perquè hi havia una falta d’aquelles que fan feredat, i ahir van dir a les notícies de RAC1 que l’editorial havia tret una nova edició en català del llibre perquè la que havien posat a la venda estava plena d’errors ortogràfics i gramaticals. Fins i tot han posat un tall de veu d’una persona de Roca Editorial, l’empresa responsable, explicant que, després de l’ensurt inicial, la cosa no era tan greu com per retirar l’edició (recordem que això va arribar a les llibreries) però que s’havien adonat que al llibre li faltava una repassada i l’havien feta en els nous exemplars. Els de l’emissora també han aprofitat per penjar-se la medalla que la rectificació es devia a la denúncia dels oients d’El món a RAC1, però suposo que també els deurien arribar queixes d’alguna altra banda (o són oients molt ben organitzats, que tot pot ser).

No sé com sol treballar la gent de Roca Editorial ni com ha anat el procés de producció d’aquest llibre (que a més no he llegit), per tant no puc parlar de si la feina estava ben o mal feta. En qualsevol cas, és bo trobar un exemple de pressió dels lectors a favor d’una mínima qualitat lingüística en els llibres que es venen: al capdavall, l’edició és un negoci i els empresaris tendeixen a estalviar en allò que el públic no percep com important… És també un bon recordatori que, per molt grans i eficaces que siguin les campanyes de màrqueting, no es pot deixar de tenir cura del producte que es ven. De moment, ja han dit per la ràdio que canviaran els exemplars de la versió antiga per la nova als compradors que ho demanin, tal com se sol fer amb un producte defectuós. Ja toca.

És clar que tot plegat pot ser una sofisticada campanya perquè la gent parli del llibre (tant se val si bé o malament), i llavors jo hi he caigut de quatre potes…


«Poc a poc» i mala lletra

Un anunci mal escrit sempre fa quedar malament, però si es tracta de publicitat d’un llibre encara més. Se suposa que una editorial és una empresa més preocupada pel llenguatge que d’altres, que té cura d’aquestes coses, i almenys està assabentada de l’existència d’uns éssers anomenats correctors… Sí, ja sé que els anuncis els fan empreses de publicitat, però aquestes també haurien de tenir control de qualitat, i sense el vistiplau del client les coses tampoc surten. Bé, això és el que ha sortit a l’Avui:

cellerok.jpg
Podríem discutir si només pot ser «gaudir-ne» (els pronoms febles, aquella cosa en vies d’extinció!) o ho podem deixar en «gaudir» amb un sentit més general (ni que sigui agafat pels pèls). Però el que fa mal als ulls és aquest «poc a poc», un calc que em faig tips de canviar per «a poc a poc» a la feina, mig empipada i mig pensant que així justifico el jornal. La mala lletra l’ha posat la rotativa: la foto és de mòbil i no crec que es vegi, però el text també els ha quedat mal imprès. Quant a la novel·la, no us podré dir si és com l’anunci o l’han traduït i corregit bé, perquè no tinc pensat llegir-la: del Gordon només em va agradar El médico, fa un grapat d’anys, i després una biografia d’un rabí em va interessar pel que explicava del funcionament de les sinagogues. El que he vist d’El celler, començant per això de «tribut al nostre país», no em fa gaire bona espina.

I parlant de l‘Avui, a la redacció deurien anar una mica despistats pel pont: a la pàgina 3 en paper parlen de Manuel Chaves, el president d’Andalusia, i posen la foto d’Hugo Chávez, el de l’antiimperialimmo yanqui.


Feliç dia del corrector (diuen que és avui)

Que al retolador vermell no se li acabi la tinta. Que no se’ns escapi cap errata, ni tampoc embogim tocant allò que no cal. Que no passem ni gana ni son, i que comptatges i tarifes ens siguin sempre favorables. Amén.

(Ah, i ja sé que no està bé desitjar mal a ningú, però als qui pensen que segons quines ofertes laborals són adequades, els podria passar alguna cosa gens greu però immensament molesta…)

Mentrestant, si voleu veure què passa quan la correcció no existeix o no rutlla, els de la Unión de Correctores estan fent un recull de nyaps (aquí).


«I si hi posem un apòstrof?»

—Podríem posar un apòstrof aquí cap al final, que fa com més elegant, no?

—Sí m’agrada: dóna idea de pausa, de respiració… Endavant!

respiraok.jpg

(Si no és d’un diàleg semblant a aquest, no sé d’on diantre ha sortit el cartell.)


El somriure tonto del dia

Me l’ha fet fer una pífia que he llegit en aquest apunt de Saragatona:

esborrany […] d’un treball de recerca d’una alumna (ja ho sabeu: entre 1r i 2n de batxillerat, estudis postobligatoris) […] Apareix un personatge que s’anomena Cosí de Rivera.

D’altra banda, val la pena anar a llegir tot l’apunt, a partir del qual es poden fer unes reflexions prou interessants sobre el bilingüisme aplicat, si no fos que avui tinc un munt de feina a la taula i no estic gaire per reflexionar.


Caçadors de nyaps

postersucweb.jpgSi us sembla ara mateix no és el millor moment per als bolets i li aneu agafant el gust això dels nyaps, sapigueu que les associacions de traductors ATIC i TRIAC n’han muntat un concurs. Es tracta de retratar (o enregistrar) nyaps divertits, cridaners, interessants, tontos, gegantins… Això sí, cal que siguin fruit d’una mala traducció i proposar també una solució encertada. Cosa d’anar pel món amb els ulls oberts i pensar una mica: ja veieu que el cartell va sortir d’una visita al súper

L’objectiu és cridar l’atenció sobre la tasca dels professionals de la traducció (i de la correcció, afegeixo jo) tot mostrant què pot arribar a passar quan no se’ls té en compte. L’exposició de nyaps i el lliurament de premis tindran lloc el dissabte 29 de setembre, dins de la celebració del Dia Internacional de la Traducció d’enguany. De fet, és el dia 30 (Sant Jeroni, patró del gremi), però ho avancem una mica.

Si en voleu més informació, podeu consultar les bases aquí.


No sóc l’única…

… que es dedica a observar i comentar desgràcies ortogràfiques. Ja ho sabia, però és que aquest matí mateix m’he trobat un parell de companys pels blocs de can Vilaweb. L’Apòstata desficiosa parla del «recomenat», un dels clàssics de la professió, mentre que al Puig d’en Cama recullen un cartell d’aquells per sucar-hi pa.

I ara em poso a treballar, que ja han tocat les nou.